Exposició: "Clara Gromaches. Entropia i paisatge urbà a l'Índia"
Dijous 19 de setembre de 2019 , a les 19.30 hores | Sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC
Conferència inaugural a càrrec de l'arquitecte Joan Claudi Minguell
La sala d’exposicions La Cova de la Demarcació de Girona del COAC acull l’exposició “Clara Gromaches. Entropia i paisatge urbà a l’Índia”, que documenta una part de l'Índia tradicional, fugint d'exotismes i imatges estereotipades que formen part del nostre imaginari del país. És un retrat de pobles anònims, d'arquitectura quotidiana i d'urbanisme espontani; en què els grans edificis icònics no són els protagonistes. L'arquitectura perd el caràcter monumental i es reconnecta al context, l'espai urbà.
Clara Gromaches posa èmfasis en aquella Índia que es va perdent en detriment de la modernitat occidental que el país està absorbint -sense qüestionaments- com a símbol de progrés i desenvolupament econòmic. El motiu de l'exposició és una reflexió sobre l'àmbit local, l'autenticitat del món rural i la tradició arquitectònica –sosteniblement i climàticament eficient.
La mirada parteix del concepte d'entropia com a cerca estètica de l'artista que espontàniament troba un cert equilibri entre les parts. Una visió que despulla la ciutat del caos i retrata la forma urbana per explicar-nos una realitat tranquil·la. Petits fragments urbans seleccionats per compondre una visió més realista d'aquest entorn llunyà.
La mostra, que es podrà veure del 19 de setembre al 15 d’octubre, forma part del cicle L’Àlbum de l’arquitecte que promou el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC. Aquest cicle va començar el febrer d’aquest any amb l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia" i va continuar amb l’exposició “Leonardo Finotti. Rio de Janeiro en 20 mirades: arquitectura / ciutat / paisatge”.
Breu biografia
Clara Pardo Gromaches és arquitecta per l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona i La Sapienza Università de Roma; i fotògrafa d'arquitectura per l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
La fotografia és el mitjà d'expressió que l'ha acompanyat des dels 14 anys, quan es va comprar una càmera digital i va viatjar amb el seu pare a l'Índia. D'això fa 15 anys. Durant aquest temps ha continuat visitant el país. La seva mirada ha evolucionat, però potser no tant com el país.
Actualment treballa com arquitecta, fotògrafa d'arquitectura amb la firma "Clara Gromaches" i professora visitant de fotografia a la Universitat de Girona.
Comissariat i fotografia:
Clara Pardo Gromaches.
Amb la col·laboració de:
El Archivo Histórico colabora con la exposición Trabajamos por el arte: la imprenta Masó de Girona
El Archivo Histórico del Colegio de Aqruitectesde Cataluña a Girona (COAC) colabora con la exposición “Trabajamos por el arte: la imprenta Masó de Girona (1889-1992)”, que se puede ver en la Casa Masó de Girona, calle Ballesteries 29, hasta el 29 de septiembre de 2019.
Esta exposición es una antología de un siglo de la cultura visual, literaria y periodística de la ciudad de Girona. De la Imprenta Masó salía cada día lo “Diario de Gerona de avisos ynoticias” –más adelante “Diario de Girona”– y también se produjeron los magníficos programas de las actividades que se hacían en la sala Athenea, entre 1914 y 1917; y espléndidas ediciones de libros de Joaquim Torres Garcia, Josep Tharrats, Miquel de Palol y Narciso Masó, entre otros. Esto en medio de incontables folletos, programas, revistas y todo tipo de papeles imprimidos.
En esta muestra, el Archivo Histórico del COAC colabora cediendo veintidós documentos que forman parte del Fondo Rafael Masó relacionados con la actividad que desarrollaba la Imprenta Masó, como por ejemplo publicaciones de las actividades realizadas a la sala Athenea y a la Galería de los Bellos Oficios, participaciones de nuevo domicilio, planos y dibujos originales de Masó.
L’Arxiu Històric col·labora amb l’exposició Treballem per l’art: la impremta Masó de Girona
L’Arxiu Històric del Col·legi d’Aqruitectes de Catalunya a Girona (COAC) col·labora amb l’exposició “Treballem per l’art: la impremta Masó de Girona (1889-1992)”, que es pot veure a la Casa Masó de Girona, carrer Ballesteries 29, fins al 29 de setembre de 2019.
Aquesta exposició és una antologia d’un segle de la cultura visual, literària i periodística de la ciutat de Girona. De la Impremta Masó en sortia cada dia el “Diario de Gerona de avisos y noticias” –més endavant “Diari de Girona”– i també s’hi van produir els magnífics programes de les activitats que es feien a la sala Athenea, entre 1914 i 1917; i esplèndides edicions de llibres de Joaquim Torres Garcia, Josep Tharrats, Miquel de Palol i Narcís Masó, entre d’altres. Això enmig d’incomptables fullets, programes, revistes i tota mena de papers impresos.
En aquesta mostra, l’Arxiu Històric del COAC hi col·labora cedint vint-i-dos documents que formen part del Fons Rafael Masó relacionats amb l'activitat que desenvolupava la Impremta Masó, com ara publicacions de les activitats realitzades a la sala Athenea i a la Galeria dels Bells Oficis, participacions de nou domicili, plànols i dibuixos originals de Masó.
Exposición "La Casa Novecentista: arquitectura unifamiliar en Cataluña", en Olot
Miércoles 23 de octubre de 2019 | 19 horas
Con la conferencia a cargo de Jordi Falgàs, director de la Fundación Rafael Masó
Todo el mundo conoce las grandes casas del Modernismo catalán, pero y las casas del Novecentismo? Cómo eran? Qué las distingue? Para responder estas preguntas, la Fundación Masó ha organizado una exposición que presenta una selección de las mejores casas de Masó y sus contemporáneos para dar a conocer la arquitectura noucentista, en este caso centrándose en las viviendas unifamiliares repartidas en todo Cataluña, tanto de residencias urbanas en las afueras de ciudades como de chalés y torres de veraneo.
Del 15 de octubre al 22 de noviembre, se puede ver una selección de estas casas más representativas del Novecentismo al Archivo Comarcal de la Garrotxa, donde se muestra hasta qué punto el sustrato político y cultural que dio forma al movimiento novecentista también creó una determinada arquitectura y decoración de interiores domésticos al servicio de la nueva burguesía catalana. Y al mismo tiempo se puede comprobar como, durante las dos décadas de apogeo del Novecentismo, la arquitectura de casas unifamiliares también fue una manifestación del impulso de modernización para acercar Cataluña a las tendencias de renovación arquitectónica que se estaban produciendo en todo Europa.