Nieto Sobejano Arquitectos presentan el Museo Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols
Este jueves 23 de julio (20 h), los arquitectos Fuensanta Nieto y Enrique Sobejano – Nieto-Sobejano, presentarán el proyecto arquitectónico del Museo Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. El acto también incluye la presentación de la exposición virtual 2020 Josep Amat en diálogo con los impresionistas por parte de Pilar Giró, comisaria de la muestra.
La presentación, que contará con el alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas; con la consejera de Cultura, M. Àngela Vilallonga; con un representante de la Diputación de Girona; y con Guillermo Cervera, representando de la Colección Thyssen, se podrá seguir por streaming a través de www.guixols.cat.
Reforma y ampliación del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols para acoger el Museo Carmen Thyssen
El marzo pasado se hizo público el veredicto del jurado que ha decidido el equipo de arquitectos que tiene la misión de redactar el Proyecto Básico y Ejecutivo de Reforma y Ampliación del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols para ubicar el Museo Carmen Thyssen. Se trata del despatcho Nieto Sobejano Arquitectos, con sede en Madrid, que ha presentado la propuesta que llevaba por lema 190418. El jurado estaba integrado por dos arquitectos no-participantes en el concurso público, Rafael Roldán y Jaume Valor; y por Magda Gassó, jefa de Museos de la Generalitat de Cataluña.
El proyecto estará ubicado en el monasterio de la ciudad, un complejo arquitectónico patrimonial del siglo XIII. En relación con los museos existentes de la colección Carmen Thyssen en Madrid, Málaga y Andorra, el nuevo proyecto albergará la colección de pintura catalana de los siglos XIX y XX, en un programa de usos planteado como un centro artístico y cultural en estrecha relación con los jardines que lo rodean.
El proyecto surge del deseo de conectar la arquitectura con el paisaje a través de un jardín elevado, bajo el cual se desarrolla el nuevo coro del museo: un espacio multifuncional desde el cual se puede acceder al edificio histórico, así como al jardín exterior. La nueva ampliación evoca la historia y la tipología arquitectónica del claustro del monasterio que nunca llegó a realizarse. El espacio flexible resultante permitirá varios tipos de exposición: pintura, escultura, actuaciones e instalaciones artísticas. El edificio histórico será restaurado y rehabilitado con el máximo respeto por su arquitectura original. El nuevo Museo Carmen Thyssen coexistirá con la larga y heterogénea historia del monasterio de Sant Feliu de Guíxols, consciente del papel de la arquitectura contemporánea en su relación con la ciudad, el paisaje y la historia.
Nieto-Sobejano Arquitectos
La obra de Nieto Sobejano ha sido publicada en numerosas revistas y libros internacionales y ha sido expuesta, entre otros, en la Bienal de Venecia, el Museum of Modern Art (MoMA) de Nueva York, el Kunsthaus de Graz y en la Fundación MAST de Bolònia. Han recibido el premio Nacional de Conservación y Restauración de Bienes Culturales del Ministerio de Cultura (2007), el premio Nike de la Bund Deutscher Architekten (2010), el premio Aga khan de Arquitectura (2010), el premio Piranesi Prix de Rome (2011), el premio Museo Europeo del Año (2012), el premio Hannes Meyer (2012), Miembros Honorarios del American Institute of Architects (AIA), La Medalla Alvar AAlto (2015) y la Medalla de Oro al Mérito a las Bellas artes (2017).
Nieto Sobejano Arquitectos presenten el Museu Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols
Aquest dijous 23 de juliol (20 h), els arquitectes Fuensanta Nieto i Enrique Sobejano – Nieto-Sobejano, presentaran el projecte arquitectònic del Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. L’acte també inclou la presentació de l’exposició virtual 2020 Josep Amat en diàleg amb els impressionistes per part de Pilar Giró, comissària de la mostra.
La presentació, que comptarà amb l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas; amb la consellera de Cultura, M. Àngela Vilallonga; amb un representant de la Diputació de Girona; i amb Guillermo Cervera, representant de la Col·lecció Thyssen, es podrà seguir per streaming a través de www.guixols.cat.
Reforma i ampliació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols per acollir el Museu Carmen Thyssen
El passat mes de març es va fer públic el veredicte del jurat que ha decidit l’equip d’arquitectes que té la missió de redactar el Projecte Bàsic i Executiu de Reforma i Ampliació del Monestir, per ubicar-hi el Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta de l’empresa Nieto Sobejano Arquitectos, amb seu a Madrid, que ha presentat la proposta que portava per lema 190418. El jurat està integrat per dos arquitectes no-participants al concurs públic, Rafael Roldán i Jaume Valor, i Magda Gassó, cap dels serveis de Museus de la Generalitat de Catalunya.
El projecte estarà ubicat al monestir de la ciutat, un complex arquitectònic patrimonial que abasta des del segle XIII fins al segle XVIII i l’era actual. En relació amb els museus existents de la col·lecció Carmen Thyssen a Madrid, Màlaga i Andorra, el nou projecte albergarà la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, en un programa d’usos plantejat com un centre artístic i cultural en estreta relació amb els jardins que l’envolten.
El projecte sorgeix del desig de connectar l’arquitectura amb el paisatge a través d’un jardí elevat, sota el qual es desenvolupa el nou cor del museu: un espai multifuncional des del qual es pot accedir a l’edifici històric, així com al jardí exterior. La nova ampliació evoca la història i la tipologia arquitectònica del claustre del monestir que mai va arribar a realitzar-se. L’espai flexible resultant permetrà diversos tipus d’exposició: pintura, escultura, actuacions i instal·lacions artístiques. L’edifici històric serà restaurat i rehabilitat amb el màxim respecte per la seva arquitectura original. El nou Museu Carmen Thyssen coexistirà amb la llarga i heterogènia història del monestir de Sant Feliu de Guíxols, conscient del paper de l’arquitectura contemporània en la seva relació amb la ciutat, el paisatge i la història.
Nieto-Sobejano Arquitectos
Enrique Sobejano i Fuensanta Nieto són arquitectes titulats per la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid (ETSAM). Socis fundadors de Nieto Sobejano Arquitectos el 1985 amb oficines a Madrid i Berlín.
L’obra de Nieto Sobejano ha estat publicada en nombroses revistes i llibres internacionalment i ha estat exposada, entre d’altres, a la Biennal de Venècia, el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York, el Kunsthaus de Graz i a la Fundació MAST de Bolònia. Han rebut el Premi Nacional de Conservació i Restauració de Béns Culturals del Ministeri de Cultura (2007), el Premi Nike de la Bund Deutscher Architekten (2010), el Premi AGA Khan d’Arquitectura (2010), el Premi Piranesi Prix de Rome (2011), el Premi Museu Europeu de l’Any (2012), el Premi Hannes Meyer (2012), Membres Honoraris de l’American Institute of Architects (AIA), La Medalla Alvar AAlto (2015) i la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts (2017).
Les seves obres principals inclouen el Museu Madinat al Zahra, el Museu de Moritzburg, el Museu de San Telmo, el Palau de Congressos de Saragossa, l’ampliació del Museu Joanneum en Graz i el Centre d’Art Contemporani de Córdoba. Nieto Sobejano Arquitectos actualment tenen projectes a Alemanya, Espanya, Àustria, Estònia, Marroc, Xina, Regne Unit i França.
La crisis de la Covid-19 agravia la desaceleración del sector en las Comarcas de Girona
La Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) ha presentado la actividad de construcción y rehabilitación de la provincia de Girona y del resto de Cataluña en lo referente al primer semestre del año 2020. El estudio se ha hecho a partir del visado de los proyectos de ejecución de obra, obligatorios para poder empezar obras de nueva planta y de gran rehabilitación. Las conclusiones de este análisis proporcionan los datos más fiables del que en el futuro inmediato se construirá en este territorio.
Analizando con detalle los visados de la provincia de Girona, la superficie total visada durante el primer semestre de 2020 es de 247.720 m², casi un 18% menos que el primer semestre del 2019 (301.075 m²), y se sitúa en valores similares a los del año 2016. En cuanto a tipología, la superficie baja tanto en la obra nueva (25%) como en la rehabilitación (7%), y en cuanto a usos, quienes más ha sufrido la caída es lo no vivienda, con un 27,6% menos de superficie visada, mientras que la superficie visada en la vivienda ha tenido una caída del 14%. Si nos fijamos en el número de viviendas visadas, la caída es de un ligero 2,3%, pasando de los 694 del primer semestre de 2019, a 678 este 2020.
Finalmente, en cuanto al número de proyectos visados en las Comarcas de Girona durante este primer semestre ha estado de 870, cifra que supone una disminución del 18% respecto al mismo periodo del año pasado.
Debemos añadir que el impacto del estado de alarma se hace evidente con una importante del visado de proyectos en marzo, manteniéndose durante los meses de abril y mayo, e iniciando una ligera recuperación durante junio que no ha conseguido llegar a las cifras del primer semestre del 2019. La situación de excepcionalidad de estos últimos cuatro meses hace que todavía sea pronto para sacar conclusiones definitivas, pendientes de confirmar si se consolida la recuperación detectada durante el mes de junio, o bien, si habrá sido un simple efecto rebote de la repentina parada por la Covid-19.
El presidente de la Demarcación de Girona, Marc Riera, explica que “los datos de visado de este primer semestre evidencian el impacto de la Covid-19 en nuestro sector. Durante las primeras semanas del 2020, mantenemos la desaceleración del 2019 pero, desde el inicio del estado de alarma, la bajada sobre todo del número de expedientes, de viviendas y de la superficie visada, han confirmado las previsiones de caída que ya indicaba la encuesta que realizamos entre los arquitectos durante el confinamiento”.
El pasado mes de enero el COAC ya advertía de la desaceleración que empezaba a sufrir el sector, marcado por un modelo tradicional protagonizado por proyectos residenciales de obra nueva y una actividad de rehabilitación testimonial en constante línea plana. En este sentido, el presidente de la Demarcación de Girona del COAC, Marc Riera, comenta que “se hace evidente la necesidad de pensar en como revertir la situación de forma más estratégica, dejando que el sector tenga también protagonismo en la recuperación económica del país y en la respuesta al cambio climático y a los retos y compromisos con los ODS, priorizando los proyectos de renovación urbana con políticas e instrumentos que la hagan posible”.
En cuanto a la renovación urbana, la Demarcación de Girona del COAC la seguirá potenciando a través de las numerosas iniciativas en dónde participa, entre las cuales destacamos: el Observatorio de la Rehabilitación y Renovación Urbana de las Comarcas de Girona o la implicación en el Plan Integral de Acciones de Mejora del Núcleo Antiguo de Olot, que tienen la voluntad de fomentar políticas y estrategias relacionadas con la rehabilitación y la renovación urbana para mejorar la calidad de vida de las personas.
Gráficas del visado del 1r semestre de 2020 en las Comarcas de Girona.
La crisi de la Covid-19 agreuja la desacceleració del sector a les Comarques de Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha presentat l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona i de la resta de Catalunya referent al primer semestre de l’any 2020. L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Analitzant amb detall els visats de la província de Girona, la superfície total visada durant el primer semestre de 2020 és de 247.720 m2, gairebé un 18% menys que el primer semestre del 2019 (301.075 m2), i se situa en valors similars als de l’any 2016. Pel que fa a tipologia, la superfície baixa tant en l’obra nova (25%) com en la rehabilitació (7%), i quant a usos, qui més ha patit la caiguda és el no habitatge, amb un 27,6% menys de superfície visada, mentre que la superfície visada en l’habitatge ha tingut una caiguda del 14%. Si ens fixem en el nombre d’habitatges visats, la caiguda és d’un lleuger 2,3%, passant dels 694 del primer semestre de 2019, a 678 aquest 2020.
Finalment, pel que fa al nombre de projectes visats a les Comarques de Girona durant aquest primer semestre ha estat de 870, xifra que suposa una disminució del 18% respecte al mateix període de l’any passat.
Cal afegir que l’impacte de l’estat d’alarma es fa evident amb una important del visat de projectes al març, mantenint-se durant els mesos d’abril i maig, i iniciant una lleugera recuperació durant el juny que no ha aconseguit arribar a les xifres del primer semestre del 2019. La situació d’excepcionalitat d’aquests darrers quatre mesos fa, però que encara sigui aviat per treure conclusions definitives, pendents de confirmar si es consolida la recuperació detectada durant el mes de juny, o bé, si haurà estat un simple efecte rebot de la sobtada aturada per la Covid-19.
El president de la Demarcació de Girona, Marc Riera, explica que “les dades de visat d’aquest primer semestre evidencien l’impacte de la Covid-19 al nostre sector. Durant les primeres setmanes del 2020, mantenim la desacceleració del 2019 però, des de l’inici de l’estat d’alarma, la baixada sobretot del nombre d’expedients, d’habitatges i de la superfície visada, han confirmat les previsions de caiguda que ja indicava l’enquesta que vam realitzar entre els arquitectes durant el confinament”.
El passat mes de gener el COAC ja advertia de la desacceleració que començava a patir el sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial en constant línia plana. En aquest sentit, el president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, comenta que “es fa evident la necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta al canvi climàtic i als reptes i compromisos amb els ODS, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible”.
Pel que fa a la renovació urbana, la Demarcació de Girona del COAC la seguirà potenciant a través de les nombroses iniciatives en les quals participa, entre les quals cal destacar: l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona o la implicació en el Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic d’Olot, que tenen la voluntat de fomentar polítiques i estratègies relacionades amb la rehabilitació i la renovació urbana per millorar la qualitat de vida de les persones.
Gràfiques sobre les dades del visat del 1r semestre de 2020 a les Comarques de Girona.