Otorgado el Premio COAC de Arquitectura dentro de los Premios de trabajos de investigación de estudiantes de bachillerato 2020
Los evaluadores han destacado que es un trabajo completo sobre un tema muy complejo, de gran actualidad y trascendencia social. Si bien es cierto que el punto de vista presentado es mayoritariamente desde una de las partes, la implicación directa y la vivencia del alumno sobre el caso lo convierten en un trabajo muy interesante. También valoran positivamente la aportación del alumno dentro de su entorno escolar entre sus compañeros y compañeras para crear debate y reflexión sobre el territorio. Partiendo de su preocupación por el futuro de algunos entornos de su municipio - presentados al final en forma de bonitas acuarelas comparativas entre el antes y el después - presenta el caso localmente enmarcado dentro de un conjunto más global la de toda la Costa Brava.
Los premios a trabajos de investigación de estudiantes de bachillerato, que quieren promover y potenciar la investigación entre los jóvenes en un ámbito de proximidad entre la enseñanza secundaria y la universitaria, pertenecen a los ámbitos de humanidades; ciencias sociales; ciencias; tecnología; medicina; arquitectura; innovación industrial; artes visuales y escénicas; salud y deporte; y procesos industriales sostenibles. Los ganadores obtienen una ayuda por el importe de los créditos matriculados en el primer año de alguna de las titulaciones oficiales ofrecidas por la Universidad de Girona, para el curso académico 2020-2021, hasta un máximo de 1.800 euros, en el supuesto de que el estudiante no tenga matrícula gratuita, o una reducción equivalente al precio público en la matrícula en los centros adscritos a la UdG EUSES y Escuela Universitaria ERAM. Además, se difundirán los trabajos y se hará una aportación económica para adquirir libros, música, material educativo o informático repartida entre el estudiante, el tutor y el centro de secundaria donde se ha llevado a cabo el trabajo.
La Delegación del Alt Empordà del COAC muestra una documentación inédita sobre el proyecto de reconstrucción de la iglesia de Sant Pere de Figueres
Esta exposición se une a los actos que servirán para conmemorar el milenario de la Iglesia de Sant Pere de Figueres (1020-2020) que explicarán la historia del edificio desde sus orígenes con una primitiva iglesia paleocristiana, pasando por la construcción de un edificio gótico (s. XIV), una reforma del crucero y de la cabecera, y los diferentes saqueos y destrucciones, hasta llegar a la época de la reconstrucción posterior a la Guerra Civil española, que es como la conocemos en la actualidad. Una iglesia que forma parte del Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña y está protegida como Bien Cultural de Interés Local.
La reconstrucción de la iglesia de Sant Pere
La muestra en la cual está trabajando la Delegación del Alt Empordà del COAC, ha contado con la colaboración del arquitecto Joan Falgueras Font, que ha investigado el periodo de la reconstrucción de la iglesia después de su destrucción fruto de los bombardeos de la Guerra Civil (1936-1939). Como hecho destacable, la exposición incluirá una compilación de 20 documentos hasta ahora inéditos, referentes a las propuestas sobre las cuales trabajó el arquitecto de Figueres Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 y hasta pocos días antes de que la colocación de la primera piedra del proyecto firmado por los arquitectos Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Esta documentación forma parte del Fondo Pelayo Martínez Paricio que custodia al Archivo Histórico del COAC.
Por último, esta muestra se complementará con fotografías del mismo Archivo de la Iglesia de Sant Pere evidenciando el proceso de reconstrucción y los planos del anteproyecto de reconstrucción de los arquitectos barceloneses.
Las obras de reconstrucción
La reconstrucción se inició a finales del 1939 cuando Pelayo Martínez empezaba a trabajar como arquitecto en Regiones Devastadas. Dibujó unas primeras ensambladuras del que podría ser la nueva iglesia de Sant Pere, pero Pelayo tenía dudas sobre el emplazamiento de la iglesia proponiendo construir una nueva iglesia mucho más grande e imponente en una nueva ubicación. Finalmente, el obispo Cartañà y el padre Pere Xutglà encargaron un proyecto de reconstrucción a tres arquitectos barceloneses: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Estos arquitectos optaron por una solución de reconstrucción del templo siguiendo el estilo gótico de la antigua nave y consiguiendo un conjunto unificado, sobrio y monumental.
Esta exposición es posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC; Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, Hotel Ciudad de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradoras.
Lliurat el Premi COAC d’Arquitectura dins els Premis de treballs de recerca d’estudiants de batxillerat 2020
Els avaluadors en destaquem que és un treball complet sobre un tema molt complex, de gran actualitat i transcendència social. Si bé és cert que el punt de vista presentat és majoritàriament des d'una de les parts, la implicació directa i la vivència de l'alumne sobre el cas el fan molt un treball molt interessant. També es valora molt positivament l'aportació de l'alumne dintre del seu entorn escolar entre els seus companys i companyes per a crear debat a la reflexió sobre el territori. Partint de la seva preocupació pel futur d'alguns entorns del seu municipi - presentats al final en forma de boniques aquarel·les comparatives entre l'abans i el després - presenta el cas localment emmarcat dins d'un conjunt més global la de tota la Costa Brava.
Els premis de treball de recerca d’estudiants de batxillerat volen promoure i potenciar la recerca entre els joves en un àmbit de proximitat entre l’ensenyament secundari i la UdG, pertanyen als àmbits d’humanitats; ciències socials; ciències; tecnologia; medicina; arquitectura; innovació industrial; arts visuals i escèniques; salut i esport; i processos industrials sostenibles. Els guanyadors obtenen un ajut per l'import dels crèdits matriculats en el primer any d'alguna de les titulacions oficials ofertes per la Universitat de Girona, per al curs acadèmic 2020-2021, fins a un màxim de 1.800 euros, en el cas que l'estudiant no tingui matrícula gratuïta, o una reducció equivalent al preu públic en la matrícula als centres adscrits a la UdG EUSES i Escola Universitària ERAM. A més, es difondran els treballs i es farà una aportació econòmica per adquirir llibres, música, material educatiu o informàtic repartida entre l’estudiant, el tutor i el centre de secundària on s’ha dut a terme el treball.
En aquesta 21a edició, a més de la Demarcació de Girona del COAC, han col·laborat en els Premis: el Patronat Politècnica, la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles, l'Escola Universitària ERAM i l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES).
La Delegació de l'Alt Empordà del COAC dona a conèixer una documentació inèdita sobre el projecte de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres
Aquesta exposició s’uneix al conjunt d’actes que commemoraran el mil·lenari de l’Església de Sant Pere de Figueres (1020-2020) amb els que es donarà a conèixer la història de l’edifici. Des dels seus orígens amb una primitiva església paleocristiana, passant per la construcció d’un edifici gòtic (s. XIV), una reforma del creuer i de la capçalera, i els diferents saquejos i destruccions, fins a arribar a l’època de la reconstrucció posterior a la Guerra Civil espanyola, que és com la coneixem en l’actualitat. Una església que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
La reconstrucció de l’església de Sant Pere
La mostra en la qual està treballant la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Joan Falgueras Font,que ha investigat el període de la reconstrucció de l’església després de la destrucció que patí, fruit dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939). Com a fet destacable, l’exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquesta documentació forma part del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia a l’Arxiu Històric del COAC.
Per últim, aquesta mostra es complementarà amb fotografies del mateix Arxiu de l’Església de Sant Pere evidenciant el procés de reconstrucció i els plànols de l’avantprojecte de reconstrucció dels arquitectes barcelonins.
Les obres de reconstrucció
La reconstrucció s’inicià a finals del 1939 quan Pelayo Martínez començava a treballar com arquitecte a Regiones Devastadas. Va dibuixar uns primers encaixos del que podria ser la nova església de Sant Pere, però Pelayo tenia dubtes sobre l’emplaçament de l’església proposant construir una nova església molt més gran i imponent en una nova ubicació. Finalment, el bisbe Cartañà i el mossèn Pere Xutglà encarregaren un projecte de reconstrucció a tres arquitectes barcelonins: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquests arquitectes optaren per una solució de reconstrucció del temple seguint l’estil gòtic de l’antiga nau i aconseguint un conjunt unificat, sobri i monumental.
Aquesta exposició és possible gràcies a les empreses que hi donen suport, com Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.