Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

"Solo imágenes: la tarjeta postal, vehículo de conocimiento urbano"

Imatge: 
© COAC Lleida
El jueves 19 de octubre, a las 19.30 horas, en el marco de la Arquivolta Lleida se presentará la conferencia "Solo imágenes: la tarjeta postal, vehículo de conocimiento urbano", a cargo de los arquitectos Jordi Sardà (autor) y Maria Rubert de Ventós (codirectora), en el salón de actos de la Demarcación de Lleida del COAC.


La tesis doctoral “Solo imágenes: la tarjeta postal, vehículo de conocimiento urbano”, realizada por el arquitecto Jordi Sardà, dirigida por Manuel de Solà-Morales y codirigida por Maria Rubert de Ventós, fue leída el 2012 en el Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio de la ETSAB-UPC.

Ha sido distinguida con el premio de la Bienal de Tesis de Arquitectura convocada por la Fundación ARQUIA en la convocatoria Arquia/Tesis. Recientemente ha sido finalista de la XVI Bienal de Arquitectura Española, Investigación y Difusión, BEAU 2023.

Jordi Sardà Ferran es arquitecto (1977), posgraduado en Urbanismo (1982), Paisajismo (1984) y doctor arquitecto por la ETSAB-UPC.

Ha impartido docencia en el taller del Máster de Arquitectura del Paisaje (MAP) desde el 1987, y de Historia del Paisaje en el Máster Universitario del Paisaje (MUP) a partir del 1988, como profesor asociado del Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio (DUOT, ETSAB - UPC) entre 1990 y 2012. Es profesor agregado del Departamento de Arquitectura de la ETSA REUS, Universitat Rovira i Virgili.

Del 1982 al 1992 fue Director del Centro de Documentación del COAC, Demarcación de Tarragona. Del 2003 al 2006, fue Vocal de Cultura y Publicaciones del COAC Cataluña. Ha sido miembro de la Comisión científica y ejecutiva de varias ediciones de la Bienal del Paisaje de Barcelona-Rosa Barba.

Sus proyectos colectivos o individuales (equipaciones, viviendas, propuestas sobre el espacio público y el paisaje, planes y estudios urbanos), realizados en Barcelona, Reus, Tarragona, etc., han obtenido reconocimientos y premios.
PDF version

Arquivolta a Palafrugell

Imatge: 
© Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell - IPEP
En el marc del RE_Palafrugell 2023, el dissabte 21 d'octubre, de 10.30 a 13 hores, es durà a terme l'Arquivolta Palafrugell en la qual es visitaran tres espais emblemàtics del municipi, vinculats a l’art i al passat industrial dins el món surer de la vila. La ruta arquitectònica s'iniciarà amb la visita a l’antiga casa de l’artista italià Tano Pisano, molt arrelat a Palafrugell. Seguidament, es visitarà l’antiga fàbrica Bertran i l’espai dels forns, on avui es troba l’Institut Català del Suro i finalment, s'entrarà és la casa Joan Miquel Avellí, casa de la família de l’artista Modest Cuixart, que acull la Fundació Cuixart que també compta amb el taller on produïa les seves obres. 

Lloc: inici del tour al C. Sant Ramon, 2. Palafrugell

Inscripcions obertes
20 places màxim. Activitat gratuïta d'inscripció obligatòria per rigorós ordre a través del telèfon  972 611 820.
IMPORTANT > Tindran prioritat d’inscripció les persones que hagin assistit a la Jornada professional d'arquitectura RE_Palafrugell. SOS-Tenibilitat en el sector turístic

PDF version

Síntesis Arquitectónicas 2023. Hacia una arquitectura resiliente, de Fèlix Breton

Imatge: 
© Stefan Bremer

La Delegación del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) abre el viernes 27 de octubre de 2023, a las 19 horas, la octava edición del ciclo sínTESIS Arquitectónicas con la presentación de la tesis doctoral del arquitecto Fèlix Breton, titulada 'Hacia una arquitectura resiliente'.

“Hacia una arquitectura resiliente” expone una variedad de obras arquitectónicas, donde se evalúa cómo se generan sistemas socioespaciales resilientes a través de la planificación de la indeterminación espacial y la interrelación proactiva de los agentes interesados: arquitectos, comunidades y Administración local. En una época dominada por la incertidumbre, la emergencia climática y la inestabilidad política, social y tecnológica, la resiliencia se ha convertido en un objetivo importante para las áreas urbanas. En este sentido, los espacios indeterminados permiten la evolución espacial y el cambio de uso con facilidad a lo largo del tiempo; de esta manera, ofrecen libertad de apropiación a los habitantes, ayudan a anticipar la obsolescencia de los edificios mediante la sustitución de las capas arquitectónicas y contribuyen al desarrollo sostenible en los ámbitos económico, social y ambiental.

Fèlix Breton
Arquitecto y doctor con mención internacional por la Universidad de Girona. Su Trabajo Final de Máster participó en los Eventi Collateralli de la Bienal de Arquitectura de Venecia de 2018 en el Pabellón de Cataluña en la exposición 'RCR. Sueño y Naturaleza'. En 2020, realizó una estancia como investigador visitante en la Escuela de Artes, Diseño y Arquitectura de la Universidad Aalto (Finlandia). Ha colaborado en varias ocasiones como profesor invitado en la asignatura 'Utopía y vanguardia' del grado en Estudios de Arquitectura de la UdG.

PDF version

Síntesis Arquitectòniques 2023. Cap a una arquitectura resilient, de Fèlix Breton

Imatge: 
© Stefan Bremer
La Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) obre el divendres 27 d’octubre de 2023, a les 19 hores, la vuitena edició del cicle sínTESIS Arquitectòniques amb la presentació de la tesi doctoral de l’arquitecte rosinc Fèlix Breton, titulada‘Cap a una arquitectura resilient’.

Cap a una arquitectura resilient” exposa un ventall d’obres arquitectòniques, on s’avalua com es generen sistemes socioespacials resilients a través de la planificació de la indeterminació espacial i la interrelació proactiva dels agents interessats: arquitectes, comunitats i Administració local. En una època dominada per la incertesa, l’emergència climàtica i la inestabilitat política, social i tecnològica, la resiliència s’ha convertit en un objectiu important per les àrees urbanes. En aquest sentit, els espais indeterminats permeten l’evolució espacial i el canvi d’ús amb facilitat al llarg del temps; d’aquesta manera, ofereixen llibertat d’apropiació als habitants, ajuden a anticipar l’obsolescència dels edificis mitjançant la substitució de les capes arquitectòniques i contribueixen al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i ambiental.

Fèlix Breton
Arquitecte i doctor amb menció internacional per la Universitat de Girona. El seu Treball Final de Màster va participar en els Eventi Collateralli de la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2018 al Pavelló de Catalunya en l'exposició 'RCR. Somni i Natura'. El 2020, va realitzar una estada com a investigador visitant a l’Escola d’Arts, Disseny i Arquitectura d’Aalto University (Finlàndia). Ha col·laborat en diverses ocasions com a professor convidat a l'assignatura 'Utopia i avantguarda' del grau en Estudis d’Arquitectura de la UdG.

PDF version

Pages