Construir amb terra
Comptarem amb una fila 0 amb experts en la matèria.
Inscriu-t'hi
Parlem de la Volta Catalana a la inauguració de l'exposició de la Mostra de Barcelona a la biblioteca Horta-Can Mariner
Marta Domènech és professora agregada del departament de projectes arquitectònics (ETSAB). També és especialista en la reutilització d'edificis existents i innovació tecnològica amb tècniques tradicionals. Ha liderat convenis internacionals i projectes arquitectònics amb reconeixement, lidera i participa en projectes competitius vigents en l'àmbit nacional i internacional i ha establert col·laboracions amb institucions de recerca internacional de prestigi.
La inauguració serà a càrrec la secretària de la Demarcació de Barcelona del COAC, Cristina Mora.
Amb el suport de:
Exposició de la 4a Mostra d'Arquitectura de Barcelona a Horta-Can Mariner
L’exposició de la 4a edició de la Mostra d’Arquitectura continua la seva itinerància per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i a partir del 14 de juliol la trobem a la Biblioteca Horta-Can Mariner al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Com a acte inaugural, el 14 de juliol a les 18 h l'arquitecta Marta Domènech farà una xerrada titulada “El projecte de La Volta. De la tradició a la innovació”, entorn al projecte recentment presentat i ja en construcció d’una enorme pèrgola de Volta Catalana al recinte Llars Mundet, al districte d’Horta-Guinardó, que esdevindrà un nou referent arquitectònic i turístic per a la ciutat de Barcelona.
L'exposició, fruit del concurs convocat l’any 2021 per la Demarcació de Barcelona, exposa de manera lúdica i flexible les diferents obres i treballs presentats al programa “Mostres d’Arquitectura Catalana”, en aquest cas la 4a edició de Barcelona, reproduïts en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
Aquest material s’ubica en diferents mòduls de fusta: una combinació de caixes i arxivadors que permeten diferents graus d’exposició dels continguts. També permet la construcció d’un fil conductor de tipus narratiu en la posada en escena del sistema, que canvia segons l’espai on s’ubica, adoptant així diferents agrupacions. Es tenen especialment en compte els criteris d’accessibilitat aportats, plantejats des d’una mirada amplia. L’exposició, dissenyada per Salvestudio, equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és de muntatge ràpid i senzill alhora que minimitza els materials d’embalatge, sent el mateix mòdul expositor el que esdevé contenidor de l’exposat. Produïda, sota la direcció de Salvestudio, a la fusteria Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada per l’arquitecta Ariadna Sendra, s’ha volgut també posar en relleu el valor afegit i la innovació empresarial de la indústria que aposta pels arquitectes.
Dates de la itinerància:
- Gener: Biblioteca Zona Nord
- Febrer: Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues
- Març: Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
- Abril: Biblioteca Bon Pastor - Josefina Castellví
- Maig: Biblioteca Fort Pienc - Ana Maria Boix
- Juny: Biblioteca Ca l'Altisent (Sant Climent de Llobregat)
- Juliol: Biblioteca Horta - Can Mariner
- Setembre: Blblioteca Marta Mata (Cornellà)
- Novembre: Biblioteca Vilapiscina i Torre Llobeta - Carmen Laforet
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.