RCR Programa Obert: Xevi Bayona
En aquesta edició, el programa girarà al voltant del concepte "ATMOSFERES" i hi participaran Ila Béka & Louise Lemoine, Xevi Bayona i Kazuyo Sejima (Premi Pritzker d'Arquitectura 2010). Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
El 10 de juliol, serà el torn de Xevi Bayona. Amb Tempus Fugit. Reflexions sobre l’arquitectura, l’art i el paisatge planteja com l’arquitectura pot generar atmosferes capaces d’evocar emocions, com l’art té el poder d’omplir l’ànima i com el temps es converteix en una eina més per a la reflexió. A través de projectes prototípics, es presenten arquitectures construïdes, prototips erràtics i esbossos intencionats per a la recerca, sempre a la recerca d’una bellesa massa sovint oblidada. No hi ha respostes definitives; la incertesa es transforma en oportunitat. Aquest és un treball constant en la cerca d’allò que es llegeix entre línies, del subtil i l’eteri, del que la raó per si sola no arriba a explicar. Un viatge a través del temps. Tempus fugit. La presentació d'aquesta conferència anirà a càrrec de Jordi Moret, delegat Garrotxa-Ripollès del COAC.
Xevi Bayona (Olot, Espanya, 1982)
És arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB-UPC), on també va obtenir un postgrau en Paisatgisme i va realitzar un màster en Teoria i pràctica del projecte arquitectònic. Des de 2008 és professor en la Universitat Politècnica de Girona i des de 2018 és professor en el màster internacional d’arquitectura efímera de Elisava.
Bayona Studio és un taller i estudi centrat en l’experimentació i recerca, que combina diferents disciplines que es complementen: arquitectura, urbanisme, art, paisatge i llum. Entre les seves obres destaquen la Rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, entre altres.
Des de l’any 2017 col·labora amb Àlex Posada de MID Studio i és el director artístic del Festival Lluèrnia d’Olot des dels seus inicis. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals tres premis FAD, i ha impartit conferències, tallers i realitzat projectes en diverses ciutats europees.
RCR Programa Obert: Ila Béka & Louise Lemoine
En aquesta edició, el programa girarà al voltant del concepte "ATMOSFERES" i hi participaran Ila Béka & Louise Lemoine, Xevi Bayona i Kazuyo Sejima (Premi Pritzker d'Arquitectura 2010). Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
La primera de les conferències, que es durà a terme al Pati de l'Hospici d'Olot, porta per títol El poder emocional de l'espai. Aquesta anirà a càrrec d'Ila Bêka & Louise Lemoine, que ens parlaran de com influeix l'espai en el nostre estat físic, psicològic i emocional. Com a artistes, cineastes i investigadors, treballen en la intersecció de les arts visuals, el cinema de no ficció i l’arquitectura. Durant els últims vint anys, han experimentat amb noves formes narratives i cinematogràfiques per a explorar com les persones viuen, perceben i es relacionen amb l’espai des de perspectives emocionals, socials i culturals. La presentació d'aquesta conferència anirà a càrrec del filòsof, periodista i guionista especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i pensament filosòfic, Joan Burdeus Soler.
Ila Bêka & Louise Lemoine
Ila Bêka (Latisana, Itàlia, 1967) es va graduar en arquitectura a la Università Iuav di Venezia i en la École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Belleville, on va ser influenciat per figures tan destacades com Aldo Rossi, Manfredo Tafuri, Vittorio Gregotti, Massimo Cacciari, Bernardo Secchi, Gino Valle, Ugo La Pietra, Henri Ciriani i Jacques Lucan.
Louise Lemoine (Bordeus, França, 1981) va estudiar cinema i arts visuals en la Universitat de la Sorbona, on va desenvolupar un estil narratiu únic que combina tècniques documentals i narratives.
Les seves pel·lícules han obtingut reconeixement internacional i s’exhibeixen en importants festivals de cinema i museus d’art. L’any 2016, el MoMA de Nova York va adquirir la seva obra completa per a la seva col·lecció permanent. Els seus treballs també formen part d’altres col·leccions públiques i privades de gran rellevància, com el MAXXI – Museu Nacional de les Arts del Segle XXI (Roma, Itàlia), el CNAP – Centre Nacional de les Arts Plàstiques (París, França) i la Fondazione Prada (Milà, Itàlia), entre altres.
Han produït més de trenta pel·lícules, entre elles Koolhaas Houselife (2008), Barbicania (2014), The Infinite Happiness (2015), Moriyama San (2017), Tòquio Ride (2020) i l’odissea cinematogràfica sobre la ciutat en 12 pel·lícules, Homo Urbanus (2017-2023).
Són convidats regularment a impartir conferències i a ensenyar en universitats com la Graduate School of Design (GSD) d’Harvard, la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia a Nova York, la Accademia di Architettura de Mendrisio (Suïssa) i la Architectural Association School de Londres (el Regne Unit).
Visita a les Adoberies de Vic
La visita permetrà conèixer el projecte reconegut amb el premi a la Categoria A, impulsat per l’Ajuntament de Vic i redactat i dirigit pels mateixos tècnics municipals: les arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet, el constructor Iker Oñate (Vesta Rehabilitación SL) i l’equip de serveis tècnics del consistori.
El jurat ha valorat molt positivament la rehabilitació de les dues primeres adoberies d’un conjunt de divuit, adquirides per l’Ajuntament amb la voluntat de preservar-ne el valor patrimonial i destinar-les a equipaments públics i espais de cotreball. Aquests edificis, situats a la vora del riu Mèder, havien estat amenaçats d’enderroc per una planificació urbana dels anys vuitanta. Va ser gràcies a la mobilització ciutadana —amb la creació de la Plataforma Salvem les Adoberies— que es va aconseguir aturar la seva desaparició i impulsar-ne la protecció. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya els va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) com a bé etnològic: el primer d’aquesta categoria a tot Catalunya.
L’actuació exemplifica una resposta coherent a les reivindicacions veïnals, i destaca tant per la seva sensibilitat envers el patrimoni com per la qualitat tècnica del projecte. Els criteris de rehabilitació han prioritzat l’ús de materials originals, la preservació de les tècniques constructives tradicionals i el respecte pels elements existents. S’han recuperat estructures com els assecadors, les fusteries originals, les baranes, així com les façanes dels dos edificis, mitjançant estudis estratigràfics que han permès reconstruir o consolidar el morter i la maçoneria amb cura i rigor.
Aquesta visita és una oportunitat per conèixer de primera mà un exemple destacat de com l’arquitectura pública pot esdevenir eina de conservació i transformació d’un barri històric, amb una mirada cap al futur i arrelada en el territori.
Preu:
Gratuït amb places limitades
INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi
Síntesis Arquitectòniques. De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya' de Dídac Gordillo Bel
Aquesta tesi doctoral, composta d'una introducció general i quatre capítols interconnectats, demostra que el búnquer és l'evolució de la caponera. L'estudi traça l'evolució de les fortificacions des de l'Antiguitat fins al segle XX, analitzant com els avenços en l'armament (artilleria d'ànima llisa, estriada i obús explosiu) van transformar les defenses. Cronològicament, mostra com les caponeres i galeries espitllerades dels fossats van evolucionar cap a construccions en camp obert, connectades per túnels, fins a arribar al búnquer: un element aïllat però visualment connectat amb altres per cobrir zones àmplies.
La investigació analitza el desenvolupament fortificat a Catalunya, amb Tortosa com a eix, estudia els forts en camps atrinxerats (la Torre d'Alfons XII de Girona i el fort de Sant Julià de Ramis) i examina els búnquers catalans construïts segons models normalitzats anteriors a la Guerra Civil, posteriorment repetits a la Línia P. La tesi conclou amb reflexions sobre possibles usos futurs d'aquestes construccions, considerant que només es conserva el patrimoni que s'utilitza, sense desvirtuar-lo amb intervencions agressives.
Dídac Gordillo Bel
Arquitecte (ETSAB-UPC), Doctor en Patrimoni Arquitectònic, Màster en Gestió i Valoració Urbana (CPSV-ETSAB) i Diplomat en Arquitectura Legal i Forense (UPF). Ha dirigit tres Jornades Internacionals de l'AADIPA (34è, 44è i 46è Curset) sobre Patrimoni, coordinant les actes corresponents. Professor Associat a l'EPSEB-UPC en Patrimoni Arquitectònic i professional lliberal especialitzat en valoració d'edificis històrics. Ponent en jornades sobre Patrimoni i professor convidat internacional (Finlàndia i Ecuador). Membre actiu de diverses associacions de Patrimoni: AADIPA, AAEPFM (COAC), ICOMOS, ASPAHR, Associació Castells Catalans, Acadèmia del Partal, Rehabimed, AEAC, Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, ACRAM i AMCTAIC.