La cripta oculta de Sant Agustí
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Tot realitzant petites obres de reparació del paviment de l’església de Sant Agustí de Tarragona, el passat 31 de juliol es va descobrir l’entrada a la cripta, oculta sota les peces del paviment i sense cap senyal que permetés aventurar la seva situació. El Pare Codinachs, responsable de l’església, coneixedor del nostre interès per aquesta cripta, ens ho va comunicar. Immediatament varem convenir de fer-ho avinent a l'Arquebisbat, a l'Ajuntament, al Departament de Cultura i a la Diputació.
La cripta havia estat oberta per darrer cop l’any 1969, quan també es va descobrir la seva entrada casualment. Va ser aleshores que se’n van fer uns croquis, gelosament conservats pels pares claretians.
Del seu estudi es deduïa que es tractava d’una cripta funerària de dues sales, una de les quals era molt més gran que l’altra. Era raonable suposar que aquesta obra estava vinculada a la primitiva església del convent dels jesuïtes, la qual va ser completament enderrocada al segle XVIII i substituïda per l’actual església de Sant Agustí.
La petita església jesuítica, bastida a finals del segle XVI, va ser projectada per l'afamat arquitecte Jaume Amig, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa, el gran introductor del nou llenguatge del renaixement arquitectònic, no noms al Camp de Tarragona, sin també a Catalunya.
La cripta, doncs, juntament amb una làpida sepulcral trobada al presbiteri actual, serien els únics elements conservats d’aquella primitiva església. D’aquí ve el interès de saber-ne més coses.
Fa unes setmanes va ser necessari retirar una pesadíssima llosa de pedra que clausurava l’entrada al passadís subterrani d'accés a la cripta. Avançar pel passadís es va fer força difícil, i va ser necessari arrossegar-se per terra, perquè estava ben ple de runa. Tanmateix, l'esforç podia esdevenir inútil si, tal com semblava en principi, l’arribada a la sala de la cripta estava totalment tapada per un munt de runa. No va ser així: quedava encara un petit forat que, traspassat, va permetre la contemplació d'un espai ampli, malgrat la muntanya de terra, ocult i preservat de presències durant 43 anys.
Un testimoni impressionant del passat que espera ser degudament estudiat, disposat a oferir a la comunitat, com un llibre que vol ser llegit, els secrets que ha guardat durant tants anys.
A la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes es té consciència plena de la importància d’aquesta cripta, tant des del punt de vista de la història de l’arquitectura com també de la mateixa ciutat, i per aquesta raó es pretén estimular el seu estudi.<br<
En una primera fase d’urgència caldrà posar la lupa en la informació que oferiran les restes humanes, les quals s’hauran de traslladar tot seguit. Més endavant s’haurà d’extreure la gran muntanya de terres i runa acumulades a l'interior de la cripta, amb la finalitat d’acabar-la d’estudiar i d’aixecar-ne plànols amb detall, sobre la base dels quals potser es podrà fer una reconstrucció hipotètica del temple renaixentista. I també entreveure la forma com l’existència d’aquest primer temple va condicionar el replanteig de l'actual.
Ara bé, per fer tota aquesta feina de documentació es necessiten recursos econòmics suficients i caldrà buscar implicacions i compromisos.
Per a més endavant quedarà la decisió sobre l’oportunitat de fer que la cripta sigui visitable. Pot ser una decisió complexa i difícil de prendre, en el procés de la qual els arquitectes de la Demarcació també oferirem participació i assessorament.
La cripta havia estat oberta per darrer cop l’any 1969, quan també es va descobrir la seva entrada casualment. Va ser aleshores que se’n van fer uns croquis, gelosament conservats pels pares claretians.
Del seu estudi es deduïa que es tractava d’una cripta funerària de dues sales, una de les quals era molt més gran que l’altra. Era raonable suposar que aquesta obra estava vinculada a la primitiva església del convent dels jesuïtes, la qual va ser completament enderrocada al segle XVIII i substituïda per l’actual església de Sant Agustí.
La petita església jesuítica, bastida a finals del segle XVI, va ser projectada per l'afamat arquitecte Jaume Amig, fill d'Ulldemolins i rector de Tivissa, el gran introductor del nou llenguatge del renaixement arquitectònic, no noms al Camp de Tarragona, sin també a Catalunya.
La cripta, doncs, juntament amb una làpida sepulcral trobada al presbiteri actual, serien els únics elements conservats d’aquella primitiva església. D’aquí ve el interès de saber-ne més coses.
Fa unes setmanes va ser necessari retirar una pesadíssima llosa de pedra que clausurava l’entrada al passadís subterrani d'accés a la cripta. Avançar pel passadís es va fer força difícil, i va ser necessari arrossegar-se per terra, perquè estava ben ple de runa. Tanmateix, l'esforç podia esdevenir inútil si, tal com semblava en principi, l’arribada a la sala de la cripta estava totalment tapada per un munt de runa. No va ser així: quedava encara un petit forat que, traspassat, va permetre la contemplació d'un espai ampli, malgrat la muntanya de terra, ocult i preservat de presències durant 43 anys.
Un testimoni impressionant del passat que espera ser degudament estudiat, disposat a oferir a la comunitat, com un llibre que vol ser llegit, els secrets que ha guardat durant tants anys.
A la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes es té consciència plena de la importància d’aquesta cripta, tant des del punt de vista de la història de l’arquitectura com també de la mateixa ciutat, i per aquesta raó es pretén estimular el seu estudi.<br<
En una primera fase d’urgència caldrà posar la lupa en la informació que oferiran les restes humanes, les quals s’hauran de traslladar tot seguit. Més endavant s’haurà d’extreure la gran muntanya de terres i runa acumulades a l'interior de la cripta, amb la finalitat d’acabar-la d’estudiar i d’aixecar-ne plànols amb detall, sobre la base dels quals potser es podrà fer una reconstrucció hipotètica del temple renaixentista. I també entreveure la forma com l’existència d’aquest primer temple va condicionar el replanteig de l'actual.
Ara bé, per fer tota aquesta feina de documentació es necessiten recursos econòmics suficients i caldrà buscar implicacions i compromisos.
Per a més endavant quedarà la decisió sobre l’oportunitat de fer que la cripta sigui visitable. Pot ser una decisió complexa i difícil de prendre, en el procés de la qual els arquitectes de la Demarcació també oferirem participació i assessorament.
25/11/2013
La casa Bofarull, en la Barhaus
La sala Barhaus de la sede de la Demarcación del Colegio en Tarragona acoge hasta la Navidad una exposición de fotografías de la casa Bofarull realizadas por Lluís Prada y Josep R. Fontana.
Las imágenes muestran diferentes detalles de la casa que Josep Maria Jujol comenzó a reformar en los Pallaresos en 1914 a petición de las propietarias, Dolores y Pepita Bofarull , que querían quitarle el aspecto descuidado que tenía y ennoblecer la misma.
Las obras de remodelación se llevaron a cabo durante un período de 17 años, con continuas paradas y reanudaciones de los trabajos. Destaca la renovación de la escalera existente , de planta cuadrada , que busca la creación de un espacio de comunicación vertical , que se proyecta sobre las cubiertas , con una torre que soporta la figura de un ángel; una ligera galería de ladrillo sostenida por columnas de hormigón , el jardín de la parte posterior con su fuente de dragón forjado , el muro de cierre, las vidrieras , las barandillas y el mobiliario interior .
La casa Bofarull se encuentra en la calle Mayor, núm . 11 de los Pallaresos , en la comarca del Tarragonès . El pueblo está a unos ocho km . de Tarragona y a dos de la carretera nacional de Tarragona a Valls . Los Pallaresos es un pueblo de carácter esencialmente agrícola , rodeado de pinares , viñedos , algarrobos , avellanos ...
Foto: COAC
13/11/2013
La casa Bofarull, al Barhaus
La sala Barhaus de la seu de la Demarcació del Col·legi a Tarragona acull fins el Nadal una exposició de fotografies de la casa Bofarull realitzades per Lluís Prada i Josep R. Fontana.
Les imatges mostren diferents detalls de la casa que Josep Maria Jujol va començar a reformar als Pallaresos l’any 1914 a petició de les propietàries, Dolors i Pepita Bofarull, que volien treure-li l’aspecte descuidat que tenia i ennoblir-la.
Les obres de remodelació es portaren a terme durant un període de 17 anys, amb contínues parades i represes. Destaca la renovació de l’escala existent, de planta quadrada, que cerca la creació d’un espai de comunicació vertical, que es projecta sobre les cobertes, amb una torre que suporta la figura d’un Àngel; una lleugera galeria de maó sostinguda per columnes de formigó; el jardí de la part posterior amb la seva font de drac forjat; el mur de tancament, les vidrieres; les baranes i el mobiliari interior.
La casa Bofarull es troba al carrer Major, núm. 11 dels Pallaresos, a la comarca del Tarragonès. El poble està a uns vuit km. de Tarragona i a dos de la carretera nacional de Tarragona a Valls. Els Pallaresos és de caràcter essencialment agrícola, envoltat de pinars, vinya, garrofers, avellaners...
Foto:COAC
Les imatges mostren diferents detalls de la casa que Josep Maria Jujol va començar a reformar als Pallaresos l’any 1914 a petició de les propietàries, Dolors i Pepita Bofarull, que volien treure-li l’aspecte descuidat que tenia i ennoblir-la.
Les obres de remodelació es portaren a terme durant un període de 17 anys, amb contínues parades i represes. Destaca la renovació de l’escala existent, de planta quadrada, que cerca la creació d’un espai de comunicació vertical, que es projecta sobre les cobertes, amb una torre que suporta la figura d’un Àngel; una lleugera galeria de maó sostinguda per columnes de formigó; el jardí de la part posterior amb la seva font de drac forjat; el mur de tancament, les vidrieres; les baranes i el mobiliari interior.
La casa Bofarull es troba al carrer Major, núm. 11 dels Pallaresos, a la comarca del Tarragonès. El poble està a uns vuit km. de Tarragona i a dos de la carretera nacional de Tarragona a Valls. Els Pallaresos és de caràcter essencialment agrícola, envoltat de pinars, vinya, garrofers, avellaners...
Foto:COAC
13/11/2013
Taula rodona sobre turisme i sostenibilitat
La agrupación AuS del COAC organizó la mesa redonda Turismo y sostenibilidad: destinos turísticos maduros el pasado 12 de febrero en la sede de Plaza Nueva. ¿Es posible incorporar criterios de sostenibilidad ambiental en un modelo turístico muy maduro como el de nuestras playas, por ejemplo? Esta fue una de las cuestiones que intentaron responder Silvia Banchini, directora de Intelligent Coast Group; Biel Horrach, arquitecto y director de MED Consultores; Gerardo Wadel, arquitecto y fundador de la firma Sociedad Orgánica y Mireia Vergès, arquitecta (Guri Verges + Ass).
La sesión contó también con la participación de Marian Muro, directora general de Turismo de la Generalitat, de Lluís Comerón, decano del COAC, y de un fila cero con Agàpit Borrás, Dani Calatayud, Esteve Corominas, Albert Cuchí, Clara Jiménez, Sebastià Jornet y Joan Manuel Ribera.
Ved el vídeo íntegro de la sesión
La sesión contó también con la participación de Marian Muro, directora general de Turismo de la Generalitat, de Lluís Comerón, decano del COAC, y de un fila cero con Agàpit Borrás, Dani Calatayud, Esteve Corominas, Albert Cuchí, Clara Jiménez, Sebastià Jornet y Joan Manuel Ribera.
Ved el vídeo íntegro de la sesión
3/02/2013