Presentació de l'exposició que representarà Catalunya a la Biennal de Venècia 2016
A la presentació es va comptar amb la participació dels tres comissaris del projecte, els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljević i el cineasta Isaki Lacuesta; així com amb el degà del COAC, Lluís Comerón; el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; i els set equips d’arquitectes l'obra dels quals serà exposada a la mostra.
Mitjançant instal·lacions audiovisuals, Aftermath presenta 7 intervencions arquitectòniques públiques, escollides per la manera com milloren les relacions entre obra, usuari i entorn urbà, social i natural.
"L’última paraula sobre la qualitat de l’obra arquitectònica la té l’usuari", va explicar Jelena Prokopljević. Aquest és el punt de partida d'aquest muntatge sobre “arquitectura més enllà dels arquitectes”. Les fotos d’obres arquitectòniques se solen fer quan l’edifici es lliura al client, nou, impol·lut, sense gent. A Aftermath es pretén, al contrari, exhibir l’obra ja en funcionament, des del punt de vista dels usuaris, i en el seu dia a dia.
“Volem que la visita sigui una experiència sensorial”, subratlla Prat. L’espai, enfosquit, estarà ocupat per diversos vidres, alguns d'ells corbats, sobre els quals es veuran una sèrie de projeccions creades per Lacuesta. “El punt de vista és sempre el de la gent”, reitera el cineasta. El treball, de tall documental, segueix els usuaris sense interferir-los, i són els seus moviments quotidians els que descriuen la seva compenetració amb l’arquitectura.
Per a més informació sobre els projectes seleccionats, el visitant podrà recórrer al web d'Aftermath, on trobarà plantes, alçats, dibuixos, fotos i entrevistes amb els autors. També estarà disponible el catàleg del projecte, que incluirà tota aquesta informació.
Els edificis que es mostraran són l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, de Brullet-Pineda Arquitectes; el Centre de Repartiment d’Aliments de Campclar, de NUA Arquitectures (Maria Rius, Ferran Tiñena i Arnau Tiñena); la Rehabilitació mediambiental dels marges del Llobregat, de Batlle i Roig; el Teatre Atlàntida de Vic, de Josep Llinàs, Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives; la Torre Júlia, de Sergi Pons, Pau Vidal i Ricard Galiana; l'aparcament de Saint Roch a Montpeller, d'Archikubik (Miquel Lacasta, Marc Chalamanch i Carmen Santana); i Can Batlló, del Col·lectiu Can Batlló i la Cooperativa LaCol.
La Biennal de Venècia s'inaugura el proper 26 de maig i es podrà visitar fins el 27 de novembre de 2016. L'exposició catalana es podrà veure als Cantieri Navali (Quintavalle, Castello 40, Venècia).
Visita el web d'Aftermath
Impacte en premsa:
· Ara, 10 de maig de 2016
· La Vanguardia, 10 de maig de 2016
· El Punt Avui, 10 de maig de 2016
· El País, 10 de maig de 2016
Informació d'interès:
Bestours Viatges et porta a la Biennal de Venècia. Reserva la teva plaça per conèixer aquesta meravellosa ciutat en una de les cites culturals més importants de l'any. Ens acompanyaran Jaume Prat i Jelena Prokopljevic, comissaris del projecte Aftermath. Sortida: 8 de juliol. Més informació.
Vegeu el tràiler d'Aftermath:
Vegeu el vídeo de la presentació al COAC:
Finalistas del Premio Europeo del Espacio Público Urbano 2016
El Premio és un certamen bienal convocado por siete instituciones europeas con el objetivo de reconocer y difundir obras de creación, recuperación o mejora de los espacios públicos. Este año, la convocatoria ha recibido 276 propuestas, provenientes de 33 países.
Entre las 25 obras finalistas encontramos 3 proyectos de equipos de arquitectos catalanes:
·Nuevo elevador de acceso al centro histórico de Gironella, de Carles Enrich.
·Plaça de Sant Miquel de Olot, de unparelld'arquitectes (Eduard Callís y Guillem Moliner).
·Recuperación del riego de las huertas termales, en Caldes de Montbui, de Cíclica (Marta Serra y Elena Albareda) y CAVAArquitectes (Jordi Calbetó).
El Jurado está presidido por el arquitecto Enric Batlle, en representación del CCCB, y lo integran Matevž Čelik, Hans Ibelings, Juulia Kauste, Ewa P. Porebska, Francis Rambert, Peter Schmal, Dietmar Steiner y Ellis Woodman.
El veredicto final se hará público en la ceremonia de entrega que tendrá lugar en el CCCB el 4 de julio. Las 25 obras finalistas formarán parte de la exposición itinerante que, durante los próximos dos años, recorrerá diversas ciudades de Europa.
Para más información, visita la web del Premio.
Finalistes del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2016
El Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà és un certamen biennal convocat per set institucions europees amb l’objectiu de reconèixer i difondre obres de creació, recuperació o millora dels espais públics. Aquest any, la convocatòria ha rebut 276 propostes, provinents de 33 països.
Entre les 25 obres finalistes hi trobem 3 projectes d'arquitectes o equips catalans:
·Nou elevador d'accés al centre històric de Gironella, de Carles Enrich.
·Guarniment de la plaça de Sant Miquel d'Olot, d'unparelld'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner).
·Recuperació del rec de les hortes termals, a Caldes de Montbui, de Cíclica (Marta Serra i Elena Albareda) i CAVAArquitectes (Jordi Calbetó).
El Jurat està presidit per l’arquitecte Enric Batlle, en representació del CCCB, i l’integren Matevž Čelik, director del Museum of Architecture and Design de Ljubljana; Hans Ibelings, historiador i crític d’arquitectura holandès; Juulia Kauste, directora del Museum of Finnish Architecture d’Hèlsinki; Ewa P. Porebska, arquitecta i crítica d’arquitectura de Varsòvia; Francis Rambert, director de l’Institut français d’architecture de París; Peter Schmal, director del Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt; Dietmar Steiner, director de l’Architekturzentrum Wien de Viena, i Ellis Woodman, director de The Architecture Foundation de Londres.
El veredicte final es farà públic a la cerimònia que tindrà lloc al CCCB el 4 de juliol. Les 25 obres finalistes formaran part de l'exposició itinerant que, durant els propers dos anys, recorrerà diverses ciutats d’Europa.
Per a més informació, visita el web del Premi.
El Archivo Histórico del COAC colabora con las exposiciones "Re-descobrint Centcelles" y "Campo cerrado"
El Museo Nacional Arqueológico de Tarragona (MNAT) acaba de inaugurar una exposición temporal dedicada al monumento de Centcelles, ubicado en Constantí (Tarragona), en la que colabora el Archivo Histórico del COAC con el préstamo de 16 piezas.
"Re-descobrint Centcelles", dividida en cuatro áreas diferentes, propone un itinerario por el propio monumento y por su biografía con el objetivo de reflexionar sobre el enorme potencial de un conjunto como éste en el ámbito de la sensibilidad y el conocimiento. La exposición dibuja una nueva mirada a este singular monumento, declarado Patrimonio Mundial por la UNESCO el año 2000, junto con 12 elementos más del patrimonio de Tárraco.
La muestra reúne y presenta, por primera vez, un conjunto excepcional de documentos y materiales generados por los investigadores y estudiosos que han pasado por el conjunto a lo largo de los años. Entre éstos, los dibujos realizados por Lluís Domènech i Montaner y sus alumnos de la Escuela de Arquitectura de Barcelona a inicios del s.XX, cedidos por el Archivo Histórico del COAC.
La exposición se podrá visitar hasta el 8 de enero de 2017.
Por otro lado, la exposición "Campo cerrado. Arte y poder en la posguerra española. 1939-1953", del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid, toma su título de una novela homónima de Max Aub y es la revisión más importante hecha hasta ahora del arte moderno en el Estado español durante la compleja y polémica posguerra, durante los años 40 y principios de los 50, un período que ha recibido escasa atención y sobre el cual existía un vacío crítico e historiográfico.
Se trata de una exposición titánica, tanto por sus contenidos -reúne más de 1.000 piezas- como por el espacio que ocupa. La muestra presenta desde el arte propagandístico del régimen hasta el arte del exilio, con Pablo Picasso como referencia internacional. Pero sobre todo lo que la exposición intenta poner sobre la mesa son las pequeñas muestras de resistencia interna y la reconstrucción de un ideal nacional del franquismo, que toma la arquitectura como herramienta fundamental. En este sentido el COAC ha cedido 32 piezas de los fondos dipositados en el Archivo Histórico del COAC.
"Campo cerrado" se podrá visitar hasta al 26 de septiembre.