Propers Actes
Encuentro de mentoría y crecimiento profesional.
Encuentro de mentoría y...
L’Arxiu Històric del COAC col·labora amb les exposicions "Re-descobrint Centcelles" i "Campo cerrado"
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) acaba d'inaugurar una exposició temporal dedicada al monument de Centcelles, ubicat a Constantí (Tarragonès), en la qual col·labora l'Arxiu Històric del COAC amb el préstec de 16 peces.
"Re-descobrint Centcelles", dividida en quatre àmbits diferents, proposa un itinerari pel propi monument i per la seva biografia amb l’objectiu de reflexionar sobre l’enorme potencial que pot tenir, en l’àmbit de la sensibilitat i el coneixement, un conjunt com aquest.
Aplega i presenta, per primer cop, un conjunt excepcional de documents i materials generats pels investigadors i estudiosos que han passat pel conjunt al llarg dels anys. Entre aquests, els dibuixos realitzats per Lluís Domènech i Montaner i els seus alumnes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona a inicis del segle XX, cedits per l’Arxiu Històric del COAC.
"Re-descobrint Centcelles" es podrà visitar fins el 8 de gener de 2017.
Per altra banda, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid acull l’exposició "Campo cerrado. Arte y poder en la posguerra española. 1939-1953". La mostra pren el seu títol d’una novel·la homònima de Max Aub i és la revisió més important feta fins ara de l’art modern a l’Estat espanyol durant la complexa i polèmica postguerra, els anys 40 i principis dels 50, un període que ha rebut escassa atenció i sobre el qual existia un buit crític i historiogràfic.
Es tracta d'una exposició titànica, tant pels seus continguts -reuneix més de 1.000 peces- com per l’espai que ocupa. La mostra presenta des de l’art propagandístic del règim fins a l’art de l’exili, amb Pablo Picasso com a referència internacional. Però sobretot el que l’exposició intenta és posar sobre la taula les petites mostres de resistència interna i la reconstrucció d’un ideal nacional del franquisme, que pren l’arquitectura com a eina fonamental. En aquest sentit, el COAC ha cedit 32 peces dels fons dipositats a l’Arxiu Històric del COAC.
"Campo cerrado" es podrà visitar fins al 26 de setembre.
IIT-Barcelona: cambios en la tramitación del Informe de SPEIS
Para aquellos expedientes de Informe de Idoneidad Técnica tipo I y tipo II para el Ayuntamiento de Barcelona en los que, según la Ordenanza Reguladora de las Condiciones de Protección Contra Incendios de Barcelona (ORCPI 08), pueda ser preceptivo el informe del Servei de Prevenció i Extinció d’incendi i Salvament (SPEIS), el arquitecto debe aportar a requerimiento del COAC la documentación del annex de Protecció civil i prevenció en matèria d’incendis.
A partir de ahora y como novedad, la documentación del anejo de PCI para el informe de SPEIS se presentará al COAC con un ejemplar en papel (debidamente encuadernado) y un segundo ejemplar, idéntico al primero, en formato digital (en un CD).
Os recordamos que la norma UNE 157653 define el contenido de la documentación de l’annex de de Protecció civil i prevenció en matèria d’incendis.
Para más información sobre el IIT, clica aquí.
Canvis en la tramitació de l’informe del SPEIS per als IIT de Barcelona
Els expedients d’IIT per a l’Ajuntament de Barcelona amb règim de tramitació tipus I i II en els quals pugui ser preceptiu l’informe del Servei de Prevenció i Extinció d’incendi i Salvament (SPEIS) requereixen que l’arquitecte aporti la documentació de l'annex de Protecció civil i prevenció en matèria d’incendis.
A partir d’ara, i com a novetat, caldrà presentar al COAC la documentació de l’annex de PCI per a l’informe del SPEIS no només en paper sino, a més, en format digital (en un CD).
Per a més informació sobre els Informes d'Idoneïtat Tècnica de l'Ajuntament de Barcelona i per accedir a l'aplicació del COAC, clica aquí.
Nuevas Instrucciones Complementarias de Protección contra Incendios
Cabe decir que gran parte del contenido de estas nuevas Instrucciones Complementarias -que van en la línea de introducir algunas de las exigencias que ya contempla la Ordenanza Reguladora de las Condiciones de Protección de Incendios de Barcelona- establece criterio firme sobre las cuestiones que se tratan con la previsión de que sean incorporadas al ordenamiento jurídico catalán mediante una Orden de la Consejería de Interior.
RELACIÓN DE LAS NUEVAS INSTRUCCIONES:
· SP 131. Sistemas de rociadores automáticos de agua
Esta Instrucción detalla la información mínima que ha de figurar en un proyecto de obras o de actividades en relación a la instalación de rociadores.
· SP 132. Condiciones de seguridad en caso de incendio en aparcamientos soterrados
Se establece, para los aparcamientos bajo rasante, la exigencia de instalación de rociadores automáticos de agua a partir del segundo sótano. Además, también se pide disponer de un plano de distribución en cada planta en los accesos a cada una de ellas, con el fin de ayudar en la orientación de los bomberos en caso de incendio o de salvamento de personas.
· SP 133. Compartimentación de recorridos descendentes y ascendentes en escaleras de evacuación
Se fija, para las escaleras de evacuación, la necesidad de la compartimentación de los recorridos ascendentes y descendentes para poder ordenar el flujo de evacuación y evitar la posible transmisión de humo de las plantas bajo rasante hacia las plantas superiores.
· SP 134. Condiciones para la consideración del acceso a una escalera como salida de planta
Esta Instrucción determina que el arranque de una escalera abierta no puede ser considerada como salida de planta. Se quiere evitar que las escaleras se llenen de humo en situación de incendio, priorizando que dispongan de alguna barrera física que lo impida garantizando así unas mejores condiciones de evacuación de los ocupantes.
· SP 135. Salida de planta en establecimientos de uso hospitalario
Aunque la definición de “salida de planta” del DB-SI admite que esta pueda estar ubicada en la planta considerada o bien en una planta diferente, esta Instrucción establece que cada planta de uso hospitalario debe disponer de sus salidas de planta en la misma propia planta, debido a la dificultad que supone la evacuación de sus ocupantes.



