El COAC impulsa un nuevo ciclo formativo para promover el acceso al mercado laboral
El Servicio de Ocupación del COAC organiza un ciclo de jornadas de orientación con el objetivo de ayudar a los arquitectos colegiados a entender cómo funciona el mercado laboral y qué necesitan para conseguir incorporarse a él.
El ciclo está formado por 5 sesiones, que tendrán lugar durante los meses de febrero, marzo y abril en horario de 15 a 17 h. Las sesiones, que se podrán seguir en directo por streaming, son gratuitas y exclusivas para colegiados.
Lunes 7 de febrero
Actualiza tu perfil de Linkedin para mejorar tu visibilidad
Linkedin no es un repositorio de CV, sino que es una potente herramienta de visibilidad y networking. Explicaremos los pasos a seguir para tener un buen perfil de Linkedin, qué hay que hacer para estar presente en esta red y cómo mejorar nuestra visibilidad.
Más información e inscripciones
Lunes 21 de febrero
Mejora tu autoconfianza para conseguir el trabajo que te mereces
Si uno no cree en sí mismo, menos lo hará un reclutador que no nos conoce. Hablaremos de los cinco niveles de autoconfianza y realizaremos ejercicios para aprender a confiar más en todas aquellas competencias, herramientas y recursos que ya tenemos, aunque muchas veces no seamos conscientes.
Más información e inscripciones
Lunes 7 de marzo
Networking y Elevator Pitch
Vender adecuadamente tu producto (tú mismo) y crear una red de networking que te ayude a obtener trabajos y proyectos interesantes es vital para tu ocupabilidad en este mercado tan cambiante. ¡Prepárate con la fórmula 100/50/10/3 del networking!
Más información e inscripciones
Lunes 21 de marzo
Cómo los algoritmos te ayudan o no en la búsqueda de trabajo
La forma de seleccionar ha cambiado con la llegada de la inteligencia artificial a los procesos de selección. Daremos algunos trucos para entender qué información se debe incluir en el CV, cómo es el proceso de selección con entrevistas robotizadas, cribas automatizadas, etc. y cómo conseguir llegar a la entrevista con los reclutadores... humanos.
Más información e inscripciones
Lunes 4 de abril
La fórmula mágica de la ocupabilidad
Nosotros somos responsables de estar de manera activa en el mercado laboral. Para poder construir nuestro futuro profesional, deberemos desarrollar los tres elementos clave de la ocupabilidad. ¡Descubre estos elementos, que te ayudarán a empoderarte ante los cambios profesionales!
Más información e inscripciones
Cicle de visites sobre el patrimoni de l'aigua a les Trobades d'Arquitectura de Proximitat
Els Europa Nostra Awards, els premis de la Unió Europea al patrimoni cultural, van premiar el 2021 un projecte català relacionat amb l’arquitectura de l’aigua, la rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs a càrrec d’Antoni Vilanova, Eduard Simó i Joan Olona. Així mateix, durant la Setmana d’Arquitectura 2021, la Festa d’Arquitectura d’Horta-Guinardó també va reivindicar aquesta arquitectura de l’aigua amb una “Fontada a la Font d’en Fargas”, recuperant, a la vegada, la memòria històrica d’aquestes trobades veïnals.
Per aquest motiu, durant el mes de febrer, i coincidint amb les Trobades d’Arquitectura de Proximitat de la Demarcació de Barcelona, es portarà a terme un cicle de visites presencials i obertes al públic en general, a llocs emblemàtics relacionats amb aquesta arquitectura de l’aigua per reivindicar el seu valor patrimonial i cultural. Els arquitectes autors de les rehabilitacions d'aquestes obres, junt amb d’altres experts relacionats amb les mateixes, portaran a terme les explicacions d’aquestes trobades guiades.
Per participar-hi, cal inscripció prèvia:
- Eixample, 2 febrer, 17.00h (Torre de les Aigües, C/ Roger de Llúria, 52i, visita a càrrec d’Andreu Arriola, Xavier Llobet i Dolors Ylla). Inscripcions
- Ciutat Vella, 7 febrer, 17.00h (Aqüeducte Romà Centre Joves, Plaça 8 de març, visita guiada a càrrec de Lluís Dilmé, Xavier Fabré i Sandra Bestraten). Inscripcions
- Horta-Guinardó, 9 febrer, 17.00h (Illa de les Bugaderes, C/ Peris i Mencheta, 26, visita a càrrec de Carlota Giménez i José González Baschwitz). Inscripcions
- Les Corts, 10 febrer, 17.00h (Riera Blanca, C/ Arístides Maillol, 1, visita a càrrec d'Emili Huguet). Inscripcions
- Gràcia, 16 febrer, 17.00h (Aqüeducte Vallcarca/Bosc Turull, Passeig de Turull, 2). Inscripcions
- Sant Andreu, 17 febrer, 18.00h (Rec Comtal/ Carrer Palomar/ Parròquia, visita a càrrec de Manel Martín). Inscripcions
- Nou Barris, 21 febrer, 17.00h (Casa de l’Aigua, C/ Garbí, 2, visita a càrrec de Manuel Guardia). Inscripcions
- Sants-Montjuïc, 23 febrer, 17.00h (Dipòsit d’Aigua Casaramona, CaixaForum, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, visita a càrrec d'Oriol Granados). Inscripcions
- Sarrià-Sant Gervasi, 24 febrer, 17.00h (Dipòsit del Rei Martí, C/ Bellesguard, 14, visita a càrrec de Marc Chalamanc). Inscripcions
- Sant Martí, 28 febrer, 17.00 h (Torre de les Aigües del Besòs, Plaça Ramon Calsina, visita a càrrec d’Antoni Vilanova). Inscripcions
Muere Lluís Comerón, exdecano del COAC y presidente del CSCAE
Libro de condolencias virtual
Todas las personas que lo deseen pueden enviar un mensaje online en recuerdo de Lluís Comerón.
A lo largo de su trayectoria profesional tuvo una gran vinculación con el Colegio. Fue vocal de la Junta Directiva de la Demarcación de Barcelona entre el 2002 y 2006. El año 2006 fue elegido presidente de la Demarcación de Barcelona hasta el 2010, cuando asumió su primer mandato como decano del COAC. Al final de su segundo mandato, el 2017, fue nombrado presidente del CSCAE, cargo que ha ocupado hasta su muerte.
Al frente del COAC, Lluís Comerón trabajó incansablemente para poner en valor la arquitectura, defender al colectivo y mejorar las condiciones del ejercicio profesional. Su convicción del importante papel de los colegios profesionales le hizo luchar para que, el año 2014, el Anteproyecto de Ley de Colegios y Servicios Profesionales no tirara adelante. Más tarde, impulsó la Ley de la Arquitectura, aprobada por el Parlament de Catalunya el 2017, y el Pacto por la Renovación Urbana. También promovió la renovación de la sede del COAC en Plaça Nova, así como la organización del Congreso de Arquitectura de 2016.
En el ámbito profesional, después de haber trabajado con Ramon Sanabria y Ramon Artigas, fundó su propio despacho en Sant Cugat del Vallès, desde donde desarrolló una práctica profesional diversa, tanto para las administraciones públicas como para el sector privado, realizando proyectos de equipamientos escolares, sanitarios, penitenciarios y culturales, así como espacios públicos y edificios de viviendas.
Descanse en paz.
L'edificació a Girona es recupera gradualment
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la Demarcació de Girona referents a l’any 2021. També es donen a conèixer les dades per comarques i municipis de la província.
Aquesta informació s’ha analitzat a partir dels projectes d’execució obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà a la província de Girona i en el conjunt del territori català.
SUPERFÍCIE VISADA I NOMBRE D’EXPEDIENTS VISATS
El 2021, la superfície visada a la Demarcació de Girona és de 673.118 m2, un 34% més que el 2020 (501.408 m2) i un 14% més que el 2019 (589.785 m2). La pujada és gradual des del 2013, a excepció del 2018, on va ser més accentuada a causa de cinc grans projectes de més de 10.000 m2, i el 2020, que va patir una baixada per la pandèmia. Aquesta xifra representa el 15% de la superfície visada a Catalunya (4.437.461 m2).
A escala comarcal, el Gironès (169.411 m2), el Baix Empordà (158.663 m2), l’Alt Empordà (115.876 m2) i la Selva (100.224 m2) són les que han visat més m2, mantenint la mateixa tendència que l’any 2020. Quant a municipis, destaca Vilablareix (45.459 m2), Sant Gregori (17.921 m2), Lloret de Mar (17.611 m2) i Begur (15.793 m2), així com les tres grans capitals: Girona (49.784 m2), Figueres (23.169 m2) i Olot (15.975 m2).
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el 2021 se n’han registrat 2.105, xifra que representa un augment del 19% respecte a 2020, un 5% sobre 2019, un 6% envers 2018 i un 12% amb referència a 2017. Les dades també mostren que 314.262 m2 corresponen a obres de <500 m2, 199.597 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2, 111.375 m2 a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 45.803 m2 a més de 10.000 m2.
En l’àmbit comarcal, posen de manifest que a l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès i la Selva, els expedients presentats corresponen majoritàriament a projectes de <500 m2, motiu pel qual podem concloure que, principalment, són habitatges unifamiliars aïllats o adossats.
Quant a projectes de >10.000 m2, visualitzem que el Gironès concentra el 48% del conjunt de la província, corresponent a dos grans projectes: un d’habitatges plurifamiliars i, l’altre, a l’ampliació d’una nau industrial i oficines. La Selva i el Ripollès es reparteixen la distribució de la resta de construccions de gran envergadura.
Pel que fa a municipis, els que han visat més expedients són Girona (104), Lloret de Mar (85), Begur (65), Blanes (57), Olot (55) i L’Escala (54).
PROJECTES D’OBRA NOVA I REHABILITACIÓ
La rehabilitació ha crescut un 12% respecte a l’any 2020, però tant sols d’un 3,5% respecte al 2019, i se situa en 213.725 m2 visats durant el 2021. Aquesta xifra representa un 33% del total de superfície visada de l’any a la demarcació, i el 17% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.237.515 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són l’Alt i el Baix Empordà, i el Gironès. Tanmateix, les comarques on el pes entre obra nova i rehabilitació és més elevat són el Ripollès (72%), la Garrotxa (36%) i l’Alt i Baix Empordà (35 i 32%, respectivament).
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 de rehabilitació són Girona amb 26.760 m2 i 61 expedients; Ripoll amb 14.673 m2 i 12 expedients; i Figueres amb 11.160 m2 i 14 expedients. Per nombre d’expedients, les localitats que n’han visat més són Girona, Blanes, amb 34 expedients (6.210 m2); Lloret de Mar amb 32 expedients (7.530 m2); Palafrugell amb 27 (4.310 m2) i Olot amb 23 expedients (4.174 m2).
L’obra nova ha crescut un 49% respecte a l’any passat, amb un total de 441.931 m2. Cal destacar que la Demarcació de Girona és la que ha augmentat més en tot Catalunya, representant el 14% del total (3.141.284 m2). També, les dades mostren que continua tenint un pes predominant respecte la rehabilitació (67% vs 33%).
Per comarques, visualitzem que a part del Gironès (121.892 m2), el Baix Empordà (104.684 m2), l’Alt Empordà (72.885 m2) i la Selva (67.423 m2) són les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Vilablareix amb 45.459 m2 i 28 expedients; Girona amb 22.098 m2 i 36 expedients; i Sant Gregori amb 15.609 m2 i 13 expedients són els que han visat més superfície d’obra nova. Per nombre d’expedients, a part de Girona, les poblacions de Begur amb 47 (11.228 m2); Lloret de Mar amb 45 (8.897 m2), Santa Cristina d’Aro amb 35 (7.318 m2) i L’Escala amb 34 (3.416 m2) són les que han visat més obra nova.
ANÀLISI PER USOS
L’habitatge a la Demarcació de Girona ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació. Així, el 2021 s’han visat 477.920 m2 d’habitatge – comptant obra nova i rehabilitació – (29% més que el 2020 i el 16% més que el 2019). En nombre d’habitatges, l’any 2021 s’han visat 1.708 habitatges de nova creació, un 23% més que el 2020 (1390), un 20% respecte a l’any 2019 (1424), un 45% més envers 2017 (1177), però un 21% menys referent al 2018 (1758).
En general, totes les comarques mostren un augment menys l’Alt Empordà, que pateix una disminució respecte a l’any passat. El Gironès, el Baix Empordà i la Selva són les comarques que han visat més habitatge amb 537, 397 i 195 habitatges, respectivament.
A escala municipal, Vilablareix (206), Girona (122), Palamós (48), i Sant Antoni de Calonge (47) és on s’ha visat més habitatge, i corresponen, sobretot, a habitatge col·lectiu. En m2, les dades mostren que les poblacions que n’han visat més són Vilablareix, Girona, Begur, Lloret de Mar i Palamós.
En relació amb el no habitatge, s’ha visat un total de 177.736 m2. En percentatge, la província creix un 54% respecte a 2020, i el 10% respecte de 2019.
Pel que fa a àmbits, la indústria (148,3%) i el comerç (105,6%) tenen un augment respecte a 2020 i, en menor mesura, la sanitat (32,2%) i l’hostaleria (25,8). Les oficines (-39%) i l’educació (-87%) pateixen un decreixement. Cal remarcar que els projectes públics dels àmbits educació, infraestructures o sanitat no tenen l’obligació de visar-se, per tant, aquestes dades només fan referència a projectes on la promoció és privada o aquells que les institucions han visat.