Comunicat del COAC sobre la situació a Gaza
Com a institució compromesa amb la justícia social i pel respecte de la vida, rebutgem rotundament qualsevol acció que atempti contra les persones, el seu hàbitat i el seu entorn de convivència.
Demanem a les administracions públiques i a les entitats privades actuar amb responsabilitat i d'acord amb el dret internacional. La neutralitat davant l’abús, la impunitat o la deshumanització de l’altre no és admissible.
Des del COAC, reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets humans i la protecció i el respecte per la vida en totes les seves formes.
Escollit el nou equip editorial de la revista Quaderns per al període 2026-2029
El jurat del Concurs convocat pel COAC per adjudicar la direcció de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme per al període 2026-2029 ha valorat les dinou propostes presentades, de les quals ha destacat la seva qualitat, el rigor i la capacitat de reflectir les inquietuds actuals de la professió.
La diversitat d’enfocaments i la solidesa de moltes candidatures han estat especialment ben valorades pel jurat, que s’ha reunit recentment per analitzar les propostes presentades en resposta a la convocatòria publicada el mes d’abril
Després d’una anàlisi detallada de les candidatures, el jurat ha decidit per unanimitat adjudicar l’encàrrec a l’equip dirigit per Urtzi Grau i Guillermo Fernández-Abascal. El jurat n’ha destacat la trajectòria editorial, la solidesa del discurs narratiu i la capacitat de generar xarxes internacionals vinculades a l’arquitectura contemporània catalana. També ha valorat l’enfocament crític a través de petits projectes de revisió de l’arquitectura local i internacional, així com la voluntat d’inclusió i pluralitat de veus tant en els perfils publicats com en la composició del consell assessor.El jurat ha designat també de manera unànime dos equips finalistes. D’una banda, Maddy Weavers i Julia Tarnawski, de qui han destacat la trajectòria editorial i la metodologia proposada, capaç d’articular una línia editorial sòlida i oberta a la incorporació d’altres disciplines per generar una mirada crítica sobre l’arquitectura. D’altra banda, també s’ha valorat la proposta de Laida Memba, Xavier Rodríguez i Christian Leibenger, que incorpora discursos decolonials i qüestiona conceptes clàssics de la disciplina, a més de posar l’accent en el potencial polític i social de l’arquitectura amb un discurs inclusiu.
El jurat del concurs ha estat format pels següents membres:
· Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC
· Gemma Ferré, secretària i vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC
· Inés de Rivera, vocal de Cultura de la Junta de Govern del COAC
· Moisés Puente, director de l’Àrea de Cultura del COAC
· Albert Ferré, Associate Director, Publications at the Canadian Centre for Architecture
· Anna Puigjaner, cofundadora de l'estudi MAIO i professora a la ETH Zurich
· Amadeu Santacana, cap de secció del Departament de Projectes de l’ETSAV-UPC
Vocació internacional i esperit crític
El concurs respon a la voluntat del COAC de renovar i consolidar revista com a referent internacional, tot mantenint el seu compromís amb el format tradicional en paper, un model que es manté ferm tot i la creixent diversificació de canals digitals.
Amb una periodicitat semestral (maig i novembre), Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme vol continuar fomentant el pensament crític i creatiu en l’àmbit de l’arquitectura, amb una visió contemporània que promogui el debat entre la professió a nivell nacional i internacional.
El ritmo de creación de nuevas viviendas todavía lejos de dar respuesta a las necesidades actuales
El Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) ha presentado el análisis del visado de edificación correspondiente al primer semestre de 2025. El encuentro ha contado con la participación del decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, y el director del Área Técnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicado las tendencias que se identifican de manera global y por demarcaciones territoriales.
Bajada del sector
Durante los primeros seis meses del año se han visado 2.125.358 m², un 18,2% menos que en el mismo período de 2024. La caída rompe la tendencia positiva de los últimos años y devuelve el sector a cifras cercanas a las de 2021, en plena salida de la pandemia.
A pesar del descenso, cabe destacar que en el primer semestre de 2024 se visaron 38 proyectos grandes (superiores a los 10.000 m2) que sumaban un total de 729.813 m2, el 28% de la superficie total visada. Este año sólo se han visado 18 proyectos grandes con una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superficie visada.
Crecimiento insuficiente de la vivienda de nueva creación
Aunque se han visado 8.107 viviendas nuevas, la cifra cae un 22% respecto al primer semestre de 2024, y el ritmo actual sigue muy por debajo de los objetivos del Plan territorial sectorial de vivienda. La Demarcación de Barcelona concentra la mayor parte de la caída, con un descenso del 34,1% y sólo 4.816 viviendas visadas.
Del total de 8.107 viviendas nuevas visadas en el COAC, 1.453 son de protección oficial, la mayoría de ellas situadas en la Demarcación de Barcelona (1.107). El resto se han visado en las demarcaciones de Girona (259), Comarcas Centrales (82) y Lleida (5).
Rehabilitación: una asignatura pendiente
La rehabilitación sigue estancada (562.770 m² visados), con una caída del 14,7% y sólo representa el 27% de la superficie total visada.
La única demarcación que ha experimentado crecimiento positivo ha sido Comarcas Centrales (13,3%). El resto, han tenido un resultado negativo: Ebro (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) y Girona (-12%). En relación a la Demarcación de Barcelona, la caída se detecta tanto en la ciudad condal (-15,3%) como en el resto de la Demarcación (-16,3%).
En cuanto a los Fondos Next Generation, desde 2022 se han tramitado en el COAC 838 expedientes correspondientes a 8.508 viviendas, superando el objetivo fijado por la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC). De estos expedientes, 115 corresponden a la Demarcación de Barcelona (1.493 viviendas), 31 a Tarragona (532 viviendas), 30 a Girona (247 viviendas), 22 a Lleida (201 viviendas), 21 a Comarcas Centrales (106 viviendas) y 5 al Ebro (7 viviendas).
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación en nuestro país porque la respuesta a los nuevos retos debe pasar por rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Impacto territorial desigual
El bajón se concentra en la Demarcación de Barcelona (−27,1% de superficie visada) y principalmente fuera de la ciudad condal. Sin embargo, hay que tener presente que en el primer semestre del año pasado se visaron proyectos grandes principalmente en Terrassa, Sant Pere de Ribes o área metropolitana de Barcelona, que influyen en esta diferencia porcentual
Por el contrario, la Demarcación de las Comarcas Centrales presenta el mejor dato de los últimos 5 años (165.750 m2 visados). Ebro también tuvo un comportamiento positivo (8,6%) y Girona se mantiene a niveles similares (1%), mientras que el resto de demarcaciones retroceden. En el caso de Tarragona, la caída se debe, en parte, a que en el primer semestre de 2024 se visaron grandes proyectos.
El ritme de creació de nous habitatges encara lluny de donar resposta a les necessitats actuals
Davallada del sector
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat 2.125.358 m², un 18,2% menys que el mateix període de 2024. La caiguda trenca la tendència positiva dels darrers anys i retorna el sector a xifres pròximes a les de 2021, en plena sortida de la pandèmia.
Malgrat el descens, cal destacar que el primer semestre del 2024 es van visar 38 projectes grans (superiors als 10.000 m2) que sumaven un total de 729.813 m2, el 28% de la superfície total visada. Enguany, només s'han visat 18 projectes grans amb una suma de 268.178 m2, el 12,6% del total de superfície visada.Creixement insuficient de l'habitatge de nova creació
Tot i que s’han visat 8.107 habitatges nous, la xifra cau un 22% respecte al primer semestre de 2024, i el ritme actual continua molt per sota dels objectius del Pla territorial sectorial d’habitatge. La Demarcació de Barcelona concentra la major part de la caiguda, amb un descens del 34,1% i només 4.816 habitatges visats.
Del total de 8.107 habitatges nous visats al COAC, 1.453 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.107). La resta s’han visat a les demarcacions de Girona (259), Comarques Centrals (82) i Lleida (5).
Rehabilitació: una assignatura pendentLa rehabilitació continua estancada (562.770 m² visats), amb una caiguda del 14,7% i només representa el 27% de la superfície total visada.
L’única demarcació que ha experimentat creixement positiu ha estat Comarques Centrals (13,3%). La resta, han tingut un resultat negatiu: Ebre (-39%), Lleida (-27%), Barcelona (-16%), Tarragona (-14,7%) i Girona (-12%). En relació a la Demarcació de Barcelona, la caiguda es detecta tant a la ciutat comtal (-15,3%) com a la resta de la Demarcació (-16,3%).
Pel que fa als Fons Next Generation, des del 2022 s’han tramitat al COAC 838 expedients corresponents a 8.508 habitatges, superant l’objectiu fixat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. D'aquests expedients, 115 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.493 habitatges), 31 a Tarragona (532 habitatges), 30 a Girona (247 habitatges), 22 a Lleida (201 habitatges), 21 a Comarques Centrals (106 habitatges) i 5 a l’Ebre (7 habitatges).Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Impacte territorial desigual
La davallada es concentra a la Demarcació de Barcelona (−27,1% de superfície visada) i principalment fora de la ciutat comtal. Cal tenir present, però, que el primer semestre de l’any passat es van visar projectes grans principalment a Terrassa, Sant Pere de Ribes o àrea metropolitana de Barcelona que influeixen en aquesta diferència percentual
Per contra, la Demarcació de les Comarques Centrals presenta la millor dada dels últims 5 anys (165.750 m2 visats). Ebre també ha tingut un comportament positiu (8,6%) i Girona es manté a nivells similars (1%), mentre que la resta de demarcacions retrocedeixen. En el cas de Tarragona, la caiguda es deu, en part, al fet que el primer semestre del 2024 es van visar projectes grans.
Veure informació detallada a la nota de premsa