Cities Connection Project in Tarragona
The edition of 'Cities Connection Project · Architectures in Transition' arrives in the Tarragona Region of the College of Architects of Catalonia (COAC).
Founded by the architects Nicola Regusci and Xavier Bustos in 2012, the Cities Connection Project promotes exchanges between architectural studios from different territories, with the aim of creating a network of cultural connections between cities, highlighting contemporary architecture and urban planning. The connection is developed in 3 stages, successively in each of the 3 cities participating in the exchange, with an exhibition showing 60 projects made by young architects, a series of debates and conferences, a publication with the selected projects and guided tours. Each edition around a new common theme that generates a space for shared reflection.
The previous editions have connected Barcelona with Canton Ticino, Geneva and Zurich, with public housing as a common theme, with the Arc Lémanique, dealing with public space, and with Wallonia-Brussels, with projects that reactivate the city. The previous edition, CCP06, reconnected Barcelona with Wallonia-Brussels and a third city, Basel, around shared living spaces.
In this new edition, the theme is architectures in transition _ reuse of built heritage and social responsibility, which connects Metropolitan Barcelona with the European regions of Wallonia-Brussels, Luxembourg and Gran Est, expanding the network of professionals and institutions involved.
The exhibition can be seen from February 20 to April 11,in the COAC Tarragona exhibition hall. Within the programming of the 'Cities Connection Project · Architectures in Transition' we will have the opportunity to enjoy three conferences:
20/02 · 7:30 p.m | h3o architects + Thomas Weckerle
13/03 · 7:30 p.m | Maira arquitectes + Ballast architectes
10/04 · 7:30 p.m | NUA arquitectures + HAZ arquitectura
The organization reserves the right to modify the content of this program.
#COACTarragona
Cities Connection Project a Tarragona
Arriba a la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) l'edicio de 'Cities Connection Project · Arquitectures en transició'.
Fundada pels arquitectes Nicola Regusci i Xavier Bustos l’any 2012, Cities Connection Project promou intercanvis entre estudis d’arquitectura de diferents territoris, amb l'objectiu de crear una xarxa de connexions culturals entre ciutats, tot destacant l'arquitectura i l'urbanisme contemporanis. La connexió es desenvolupa en 3 etapes, successivament en cadascuna de les 3 ciutats que participen en l'intercanvi, amb una exposició que mostra 60 projectes fets per arquitectes joves, una sèrie de debats i conferències, una publicació amb els projectes seleccionats i visites guiades. Cada edició al voltant d'una nova temàtica comuna que genera un espai de reflexió compartida.
Les edicions anteriors han connectat Barcelona amb el Cantó Ticino, Ginebra i Zúric, amb l’habitatge públic com a tema en comú, amb l’ Arc Lémanique, tractant de l’espai públic, i amb Valònia-Brussel·les, amb projectes que reactiven la ciutat. L’edició anterior, CCP06, va tornar a connectar Barcelona amb Valònia-Brussel·les i una tercera ciutat, Basilea, al voltant dels espais de vida compartida.
En aquesta nova edició, el tema és arquitectures en transició _ reutilització del patrimoni construït i responsabilitat social, que connecta la Barcelona Metropolitana amb les regions europees de Valònia-Brussel·les, Luxemburg i Gran Est, ampliant la xarxa de professionals i institucions implicades.
L'exposició es podrà veure del 20 de febrer al 11 d'abril, a la sala d'exposicions del COAC Tarragona. Dintre de la programació del 'Cities Connection Project · Arquitectures en transició' tindrem l'oportunitat de gaudir de tres conferències:
20/02 · 19:30 h | h3o architects + Thomas Weckerle
13/03 · 19:30 h | Maira arquitectes + Ballast architectes
10/04 · 19:30 h | NUA arquitectures + HAZ arquitectura
L’organització es reserva la possibilitat de modificar el contingut d’aquest programa.
#COACTarragona
L'arquitecte Josep Lluís Mateo dona el seu fons professional al COAC
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de prop de 200 arquitectes des de la seva creació el 1969, es responsabilitzarà de la classificació i descripció del material d’acord amb les tècniques arxivístiques més adients. Els documents seran conservats a l’Arxiu Històric a Barcelona i estaran disponibles per a la seva consulta i estudi per part dels professionals i la ciutadania.
Així mateix, el Centre Obert d’Arquitectura organitzarà una exposició la tardor del 2025 per mostrar part del material.
Obra multidisciplinar
Va obtenir el títol d’arquitectura l’any 1974 a l’ETSAB i, el 1994, el títol de doctor (cum laude) a la UPC.
Des del 2002 és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’Escola Politècnica Federal (ETH) a Zurich, on ha dirigit diverses investigacions arquitectòniques que han culminat en l’edició de publicacions com The Four Elements and Architecture: Earth, Water, Air, Fire. Architectural Papers VII (Ed. Actar. Barcelona, 2014).
Del 1981 al 1990 va ser editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme.
Són múltiples les seves obres, entre les quals l’agència de viatges Via Sonic a Barcelona (1975), el centre de formació professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1981-1983), la reurbanització del casc antic d’Ullastret (1982-1985), habitatges de protecció oficial a Bilbao (1988), el centre cívic Can Felipa a Barcelona (1984-1991), l’edifici central de Serveis Esportius de la UAB (1987-1993), el complex mulfifuncional Joan Güell a Barcelona (1989-1993), els jutjats de Sant Feliu de Guíxols (1990-1993), la llar de pensionistes i jubilats a Campdevànol (1991-1994), habitatges a Torelló (1992-1995), el complex d’habitatges Les Palmeres a Terrassa (1994-1998), la piscina municipal de Santa Eugènia (1998-2002), el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) (2000-2004), l’hotel AC Fórum a Barcelona (2002-2004), la torre d’oficines per a CZF a Barcelona (2002-2004), intervencions a la Torre Banc Sabadell de Barcelona (2010) o la Filmoteca de Catalunya (2007-2011).
La creació d’habitatge nou manté el sector de l’edificació
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El sector es manté
L’edificació a Catalunya el 2024 presenta unes dades de superfície visada molt similars a les de l’any anterior amb el visat total de 4.714.594 m2.
Malgrat registrar un lleuger descens al voltant de l’1%, cal destacar que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura (superiors als 10.000 m2), que van influir positivament en les dades finals. Si es descarten els 5 projectes més grans visats el 2023 –que representaven un 10% del total de superfície visada–, el 2024 hauria experimentat un increment del 9,8% en la superfície visada.
Així i tot, el 2024 se situa a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia, i si es compara amb xifres del 2022 aleshores suposa un augment del 4%.
L’habitatge nou, malgrat registrar la millor dada dels últims deu anys, continua quedant lluny de les xifres considerades necessàries
Amb 3.407.155 m2 visats, la superfície visada d’habitatge ha crescut un 8%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, s’han visat 17.429 habitatges de nova creació. Tot i representar un augment del 9,7%, la xifra continua allunyada dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
La rehabilitació cau, a causa també d’un exercici anterior poc usual pel visat de projectes de gran superfície
S’han visat 1.249.238 m2 de rehabilitació, 13,6% menys que l’any anterior. Cal tenir en compte que el 2023 es van visar projectes de gran superfície corresponents a rehabilitació. En aquest sentit, si es compara el 2022, la superfície de rehabilitació representa un 12,4% més que fa dos anys.
Això no obstant, la rehabilitació continua estancada a casa nostra, i representa tan sols el 27% de la superfície total visada al COAC. Cal tenir present, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, es detecta cert increment.
El 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 232 expedients corresponents a 3.555 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 114 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.372 habitatges), 37 a Comarques Centrals (218 habitatges), 30 a Girona (688 habitatges), 20 a Tarragona (1.170 habitatges), 18 a l’Ebre (19 habitatges) i 13 a Lleida (88 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 603 expedients del programa 3 corresponents a 5.923 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya és assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges, actualment ens trobem en un compliment del 76% d’aquest objectiu.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, un 45% dels expedients que han entrat a tràmit des del 2022 corresponen a la Demarcació de Barcelona, un 18% de Comarques Centrals, un 13% de Girona, un 11% de Tarragona, un 9% de Lleida i un 4% de l’Ebre. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 50 expedients corresponents a 636 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, actualment ens situem al voltant del 14% d’acompliment.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. La Demarcació de Barcelona disminueix un 6,4%. La caiguda es concentra a la ciutat de Barcelona, amb un 39,4% menys de superfície visada. El motiu principal de la davallada es deu al fet que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura a la ciutat comtal. Per contra, la resta de la Demarcació presenta un comportament positiu, i creix un 6% respecte l’any anterior.
La Demarcació de Girona també va presentar un comportament singular el 2023, el qual ha motivat que el 2024 la superfície se situï un 12,9% per sota, però es manté en xifres similars al 2021 i 2022.
La resta de demarcacions, que havien tingut un comportament negatiu l’any 2023, han crescut en superfície: Comarques Centrals (10,5%), Ebre (13,4%), Lleida (46,4%) i Tarragona (28,7%).
2. El número d’expedients visats continua baixant. S’han visat 8.453 expedients, un 3% menys que els 8.715 del 2023. En aquest cas, només Ebre, Lleida i Tarragona presenten xifres positives quant al número d’expedients visats.
3. La caiguda de la rehabilitació respon a un any anterior atípic. S’ha visat un 13,6% menys en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes l’any anterior.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació amb major decreixement (-38,6%) concentrat a la seva capital (-67%), però es tracta d’una caiguda provocada principalment pel visat de grans projectes el 2023. També ha tingut un creixement negatiu Girona, però tan sols del 2,6%. Per contra, la resta de demarcacions han augmentat en el visat de rehabilitació: Comarques Centrals (10,3%), Ebre (67,9%), Lleida (58,4%) i Tarragona (82,1%).
Cal tenir en compte, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
4. Després de la caiguda de l’any passat –la primera des de la recuperació de la crisi del 2008– l’obra nova torna a pujar. Creix un 4,7% respecte el 2023 i se situa en 3.411.828 m2. En aquest cas, només tenen comportament negatiu les demarcacions de l’Ebre (-26,5%) i Girona (-17,1%).
5. Malgrat el nombre d’habitatges de nova creació ha crescut, encara es troba per sota dels nivells òptims. S'han visat 17.429 habitatges de nova creació, un augment del 9,7%, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
Exceptuant la Demarcació de Girona, que ha experimentat una disminució del 14,8%, totes les altres demarcacions han registrat un creixement positiu: Barcelona (9,6%), Comarques Centrals (17,7%), Ebre (18%), Lleida (48,4%) i Tarragona (37,7%). La caiguda a Girona es deu principalment al creixement excepcional de l’any 2023, i els 2.084 habitatges nous visats representen la segona millor dada des de 2015.
Lleida i Tarragona han assolit les millors xifres des del 2015 en visats d’habitatges nous, mentre que Comarques Centrals ha registrat la segona millor dada des de la seva creació del 2019.
A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal ha incrementat un 46,7% del nombre d’habitatges nous visats, una gran part dels quals correspon a grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Cal recordar que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, l’augment percentual es deu en gran mesura al fet que el 2024 s’hagin visat promocions d’aquesta tipologia.
Del total de 17.429 habitatges nous visats a Catalunya, 2.883 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (2.318). La resta es distribueixen entre Tarragona (386), Lleida (121), Comarques Centrals (46) i Girona (12).
A Barcelona ciutat, del total de 1.966 habitatges nous visats, un 46% (910) són de protecció oficial, distribuïts en 26 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 146 habitatges, dels quals 32 són de protecció oficial.
Aquestes dades contrasten amb l’objectiu anunciat per la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya els pròxims cinc anys, en el marc d’un nou programa d’habitatge.
6. En relació al no habitatge, les xifres són negatives: amb 1.253.911 m2 visats, la superfície disminueix un 19%.
Els àmbits que han crescut són el comerç (96%), educació (49,5%), hostaleria (30%) i indústria (3,8%). Per contra, han tingut comportament negatiu oficines (-35,5%) i sanitat (-31,5%). Cal tenir en compte que són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.