Consultables les primeres comunicacions del SSNU
En aquests moments ja s’han penjat les primeres Comunicacions. En concret, es pot consultar “La normativa a la Costa Brava, instrument per un nou paisatge” de la Doctora Arquitecte Sílvia Musquera, autora de la tesi “Les imatges d’un nou paisatge crear per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”.
Sinopsis: L’Estudi de la normativa urbanística existent a la Costa Brava permet entendre la relació entre l’arquitectura i el paisatge que esdevé de la seva aplicació, des dels anys trenta, quan es va constituir el Patronat de la Costa Brava fins al 1958 amb les Normes Generals Reguladores de les Construccions o Urbanitzacions de la Província de Girona. Un conjunt de normatives que van tenir com a premissa vetllar per les “belleses naturals” que conformaven el paisatge, entenent-lo com quelcom a preservar però també com un suport per l’arquitectura, que va fer possible crear una nova i modernitzada Costa Brava, en definitiva un nou paisatge per al turisme.
La contribució de la normativa en la protecció del paisatge, així com la seva evolució, es desenvolupa en el tercer capítol de la tesi que vaig llegir el 3 de novembre de 2015: Les imatges d’un nou paisatge creat per al turisme. La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació de la Costa Brava als anys 60, on a partir de l’anàlisi de les diferents versions de les normes entre els anys 30 i 70 s’arriba a la conclusió que aquestes esdevenen el reflex de la transformació del paisatge de la Costa Brava.
Descarrega la Comunicació completa
La segona comunicació disponible és “Paisatge i Urbanisme als Micropobles de Catalunya del s.XXI”, de l'arquitecte i urbanista Bernat Llauradó.
Sinopsis: Aquest treball té per objecte estudiar el model de desenvolupament urbanístic i els processos urbanitzadors que s’han dut a terme en els pobles petits, de menys de 500 habitants o també anomenats micropobles, on el seu entorn paisatgístic conté realment un grau de fragilitat important a l’hora de poder acollir i integrar noves intervencions urbanístiques i nous processos de desenvolupament urbanístic o edificatoris.
S’elabora l’estudi basant-se amb la hipòtesi que no s’ha seguit un model de planejament capaç d’adaptar-se a les especificitats d’aquests entorns i que, per tant, ha generat importants alteracions i afectacions, desencadenant una pèrdua de la riquesa paisatgística i dels seus valors identitaris, qüestió que causa un gran prejudici per al futur desenvolupament sostenible d’aquests indrets, ja que en moltes ocasions s’ha manllevat la qualitat paisatgística com a principal recurs i també valor del qual es disposava.
Alhora es vol confrontar amb una nova cultura del territori que és coincident amb uns canvis profunds, derivats d’una crisi en el context econòmic, social i cultural de la nostra societat i que, per tant, demanda de noves aproximacions i d’una revisió dels cànons i criteris a l’hora de planificar i ordenar el territori. Per això el treball també vol contribuir a la proposta d’alternatives i solucions capaces de superar l’impàs actual vers un model d’integració paisatgística de l’urbanisme a l’escala local que pugui ser més sostenible i coherent amb les capacitats i necessitats de cada territori, i en concret dels micropobles catalans, pels reptes als quals s’ha d’enfrontar la protecció, l’ordenació i la gestió de l’urbanisme i del paisatge del futur.
En aquest sentit l’estudi no pretén contenir i definir totes les possibles casuístiques que es poden donar als micropobles catalans en relació a la integració paisatgística del seu desenvolupament urbanístic, sinó més aviat establir una sèrie de criteris o pautes generals a partir de l’anàlisi i proposta de temes clau i, per mitjà d’exemples concrets, posar de manifest que és possible un model més coherent, responsable i sostenible; no basat només en l’estudi de l’objecte d’allò que encara ha de ser construït, sinó a partir de la matriu territorial existent que ja incorpora l’entorn paisatgístic del micropoble.
Descarrega la Comunicació completa
A mesura que el Comitè Científic del Simposi vagi validant les Comunicacions s’aniran actualitzant a l’espai que s’ha habilitat en el Portal web del SSNU.
Forma parte de la Bolsa de Arquitectos Voluntarios de Girona
Con la voluntad de colaborar con entidades sin ánimo de lucro dedicadas al derecho a la vivienda, y su acceso por parte de personas con riesgo de exclusión social, la Demarcación de Girona del COAC creó la Bolsa de Arquitectos Voluntarios.
En la actualidad se trabaja conjuntamente con Cáritas Diocesana de Girona y la Fundación SER.Gi, ayudándoles con los trámites necesarios para poder tener la documentación técnica necesaria para poder alquilar una vivienda como puede ser el Certificado de Segunda Ocupación, el Certificado de Eficiencia Energética, o Informes referentes al estado de las viviendas dentro del ámbito de la Demarcación.
Para incentivar la participación de arquitectos realizando estos trabajos voluntarios, la Bolsa de Trabajo hace un llamamiento para contar con nuevos arquitectos voluntarios que tendrán subvencionada una parte de los cursos de formación de la Escuela Sert que se realicen en la Demarcación.
Si está interesado en formar parte de esta bolsa de trabajo voluntaria, puede rellenar este formulario y hacerla llegar a la Bolsa de Trabajo de la Demarcación de Girona (borsa.gir@coac.cat).
Elegida la propuesta ganadora para los edificios del Club Náutico Costa Brava
El jurado del Concurso para seleccionar una propuesta general para los nuevos edificios del Club Náutico Costa Brava en Palamós escoge la propuesta presentada anónimamente por el equipo FUSES VIADER ARQUITECTOS, S.L.P. El equipo ganador obtendrá el encargo del anteproyecto de los nuevos edificios A, B y C, una vez se haya aprobado el Plan Especial que el Ayuntamiento de Palamós está tramitando sobre este sector.
El Jurado del Concurso ha sido formado por el Presidente de la Junta Directiva del CNCB, Eduard Sallés Archs; el secretario de la Junta Directiva del CNCB, Jose Maria Arnedo del Pozo; el arquitecto Municipal de Palamós, Jaume Viñolas Segarra; los arquitectos Enrique Yañez Castro y José Sanllehí Pijoan, designados por CNCB; los arquitectos Manel Bosch Aragón y Luis Rodea y Roca, designados por el COAC, y la asesora jurídica del COAC, Helena Hugas, con voz y sin voto.
De un total de sesenta participantes en primera fase, se ha invitado a seis a presentar propuesta en segunda fase y anónimamente. El pasado día 21 de julio el jurado valoró las propuestas recibidas y ayer se hizo la apertura del SOBRE 2 de los lemas y la proclamación del ganador.
Escollida la proposta guanyadora per als nous edificis del Club Nàutic Costa Brava
El jurat del Concurs per seleccionar una proposta general per als nous edificis del Club Nàutic Costa Brava a Palamós ha escollit la proposta presentada anònimament per l’equip FUSES-VIADER ARQUITECTES, S.L.P. L’equip guanyador obtindrà l’encàrrec de l’avantprojecte dels nous edificis A, B i C, un cop s’hagi aprovat el Pla Especial que l’Ajuntament de Palamós està tramitant sobre aquest sector.
El Jurat del Concurs ha estat format pel president de la Junta Directiva del CNCB, Eduard Sallés Archs; el secretari de la Junta Directiva del CNCB, Jose Maria Arnedo del Pozo; l’arquitecte Municipal de Palamós, Jaume Viñolas Segarra; els arquitectes Enric Yañez Castro i Josep Sanllehí Pijoan, designats pel CNCB; els arquitectes Manel Bosch Aragó i Lluís Rodeja i Roca, designats pel COAC, i l’assessora jurídica del COAC, Helena Hugas, amb veu i sense vot.
D’un total de 60 participants en la primera fase, se n’ha convidat a 6 a presentar proposta en segona fase i anònimament. El passat dia 21 de juliol el jurat va valorar les propostes rebudes i ahir, 26 de juliol, es va fer l’obertura del SOBRE 2 dels lemes i la proclamació del guanyador.