Conferència de Robert Brufau: "Recordant l’estructura d’alguns edificis més singulars de la ciutat de Lleida"
“Quaranta anys després d’haver projectat les meves primeres estructures a Lleida (L’Auditori Enric Granados i el conjunt d’Escoles Universitàries d’Enginyeria Agrònoma), he pensat a fer un recopilatori del meu treball estructural en alguns dels projectes més emblemàtics de la ciutat: la Llotja, la Biblioteca de Cap Pont, el museu de La Panera, l’edifici dels Jutjats i l’Audiència, les Facultats de Dret, de Lletres (a l’antic seminari), de Medicina i d’Informàtica, el Camp d’Esports, el Pavelló dels Barris Nord, el Museu del Clima, la passarel·la frustrada d’Enric Miralles, sobre el Segre, i uns quants més que no sé si hi haurà temps de parlar-ne. Explicaré per què les coses van ser com van ser.”
Robert Brufau i Niubó (Mollerussa, 1946)
Doctor arquitecte, professor d’Estructures a les Escoles de Barcelona i del Vallès (UPC) entre 1976 i 2016. Actualment imparteix docència en diversos Màsters. Des de fa ja 53 anys, treballa en el món de les estructures, havent fundat, amb altres companys, els estudis especialitzats BOMA, RBA i BBG. Ha estat president de ACE (Associació de Consultors d’Estructures) durant vuit anys. Aquests darrers 10 anys presideix el Centre d’Estudis Estructurals (IEE), vinculat a la UPC. En aquest moment, és un dels 8 patrons del recentment fundat Patronat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Des de 2014 dirigeix “BBG, estructures, recerca i rehabilitació” i comparteix despatx amb Miquel Àngel Sala, un altre arquitecte especialista molt implicat amb la ciutat de Lleida.
La Demarcació de Lleida del COAC celebra la Trobada Anual d’Arquitectes
El divendres 20 de setembre, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va celebrar la Trobada Anual d’Arquitectes al recentment inaugurat Museu Morera, amb l’assistència de més de 160 persones.
L’esdeveniment va començar a les 20.00 h amb una visita tècnica a l’edifici del Museu Morera, guiada per l'arquitecte Jaume Terés. Tot seguit, a les 21.00 h, es van dur a terme els parlaments, a càrrec del president del COAC Lleida, Lluís de la Fuente, i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia. A continuació, va tenir lloc un dels moments destacats de la nit: l’homenatge als col·legiats que enguany compleixen 50 i 25 anys de professió, així com la benvinguda als nous col·legiats (14). En total, cinc arquitectes van ser reconeguts pels seus 50 anys de dedicació a la professió, i set arquitectes pels seus 25 anys de trajectòria.
La vetllada va acabar amb el sopar i ball fins a mitja nit. A més dels arquitectes homenatjats i nous col·legiats, van assistir a la trobada professionals de l’arquitectura i del sector de la construcció, autoritats i representants de les empreses patrocinadores.
Homenatge als col·legiats amb 50 anys de professió:
- Joan Agelet i Gomà
- Joan Viladrich i Ros
- Josep Maria Llop i Torné
- Josep Maria Sas i Farnós
- Josep Sangrà i Forn
Homenatge als col·legiats amb 25 anys de professió:
- Ana Maria Ferrer Segura
- Anna Serra i Valls
- Benjamí Borrell i Oliva
- David Ramón Portoles Martínez
- Josep Coma i Solé
- Maria Mercè Bosch i Roma
- Xavier Cerqueda i Ribó
Nous col·legiats:
- Alba Terés Ros
- Andreu Blanch Bargalló
- Anna Pelegrí Castro
- Ariadna Rodríguez Suñé
- Blanca Bargarró Granero
- Emma Sebastià Sarroca
- Ferran Sala Santaulària
- Júlia Ferran Balsells
- Marta Torrelles Castañón
- Miguel Sánchez Fernández
- Neus Monclús Bernet
- Neus Valldellou Bifet
- Sara Moyano Fernández
- Xènia Armengol Guarné
Trobada Anual d'Arquitectes de la Demarcació de Lleida 2024
En el transcurs de l'acte s'homenatjarà el conjunt d'arquitectes que compleixen 50 i 25 anys de la seva col·legiació i donarem la benvinguda als professionals de l’arquitectura que s’incorporen a la Demarcació.
Podeu confirmar la vostra assistència al correu: junta.lle@coac.net.
Patrocinadors: Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, Gruas, Grup Voltes, Arquia Banca, Avantmèdic, Teulades Lleida, Sisvial, Sorigué, Becquel, Romero Polo, Iaso, BigMat Ochoa, Riu Joiers, HNA, ManFulla i Jung.
Joves arquitectes de Ponent
HABITATGE PÚBLIC A LA LLEIDA DE POSTGUERRA. INDIVIDUALITATS, REPETICIONS I OPORTUNITATS
Existeixen certes zones de les ciutats per les quals no se sol transitar. Es tracta normalment de barris, gairebé sempre desafavorits i humils, pels quals generalment no se circula, ja sigui pel seu difícil accés o perquè s'ha aixecat un mur invisible en forma d’estigma entre aquests i la resta de la ciutat. Es pressuposa, en tot moment, que allò que es pugui trobar al seu interior no té cap mena de valor. No obstant això, ocupen grans extensions d'espai dins de les nostres urbs, i el cert és que no se n'han estudiat les possibles qualitats, ni se'ls ha intentat treure cap mena de potencial. Tot habitant de la ciutat les coneix, però pocs podrien descriure com veritablement són.
D’una manera gairebé banal, es podria dir que els blocs de promoció pública, escampats pel territori, són variacions del tipus ja establert a les grans ciutats metropolitanes. No obstant, no és del tot així. Si bé la repetició tipològica, amb les seves peculiaritats corresponents, es troba present en aquest tipus d'obres, hi ha una altra part que les fa específiques del nou lloc que estan creant, concretament la seva voluntat d' “ordenar” allò que pressuposaven anomenar com a espai públic. Cal entendre quins espais han d’assumir veritablement aquest paper, i sobretot, quins altres l’han de lligar aquest amb aquells més domèstics.
La conferència manifesta doncs la repetició i l'especificitat que tenen els polígons situats a Lleida construïts a l'època de postguerra. Una mostra representativa d'una arquitectura menor quant a interès, però no quant a les circumstàncies que l'envolten, ni pel que fa a les seves raons de ser.
Aleix Salazar Aloy, arquitecte per l’ETSAB-UPC (2019)
Màster en estudis avançats d’Arquitectura, doble especialització en projectes i rehabilitació. Tesina “Habitatge de promoció pública durant la postguerra a Lleida. Repetició i especificitat del tipus , 8 casos." Dirigida per Pere Joan Ravetllat i Eduard Callís. Actualment desenvolupant-se com a tesis doctoral de projectes arquitectònics a l’ETSAB.
L’AIGUA: ESTRATÈGIES PER A UN NOU PARADIGMA. DE LA PLANA DE LLEIDA A LA CIUTAT
A Ponent de Catalunya s’obra un territori on l’aigua mana: La Plana de Lleida.
200.000 Ha construïdes per l’aigua, que en qüestió d’espai-temps ha anat consolidant una xarxa de rius, clamors, sèquies i canals que activa i relliga hàbitats naturals, agrícoles i ramaders i una habitabilitat en constel·lació que orbita al voltant del turó referencial, on s’hi assenta la ciutat de Lleida.
L’àrea de contacte de la Plana amb la ciutat configura l’espai singular de l’Horta de Lleida: 15.000Ha entre Horta i Ciutat conformen l’escala de treball del projecte.
La transformació dels usos de l’Horta, l’explosió de la ciutat i la seva dinàmica urbanitzadora seguint lògiques imposades al territori, van consolidant discontinuïtats entre ecosistemes naturals, rurals i urbans, que no s’adapten als requeriments actuals i globals.
Cal un canvi de paradigma a partir de les potencialitats del nostre territori, per superar dicotomies entre camp i ciutat i donar resposta a les grans crisis d’emergència climàtica, de biodiversitat i d’esgotament d’un territori finit.
Alba Terés Ros, arquitecta per l’ETSAR-URV (2022)
Projecte Final de Grau i Màster (Director: Toni Gironès) amb matrícula d’honor i premiat a la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme Me-dio Pla-zo (2023) i nominat als EUmies Young Talent (2023).