Joan Antoni Solans, in memoriam
El PGM, la DGU y el Incasòl fueron sin duda algunos de sus hitos. Pero, sobre todo, suya es la creación de una Administración Urbanística catalana, hecha desde la nada, algo que fue después replicado en otros lugares. Y eso sí que es una estructura de Estado.
Nuestro maestro común, Manuel Ribas Piera, que era licenciado en derecho, destacaba de él como se ha recordado, su creatividad y brillantez. Dotado de una erudición enciclopédica, añado aun así como cualidad destacada su profesionalidad. La profesionalidad entendida como una virtud democrática y que se fundamenta desde Hipócrates en un compromiso con el saber práctico y con la ética pública.
Cuando presidí la Unión Profesional española instituimos unos premios para reconocer las cuarenta profesiones conjuntamente, la profesionalidad de algunas trayectorias ejemplares. Los arquitectos de todo el estado, reconocimos a Joan Antoni Solans, que a pesar de aceptar el premio de buen grado, no quiso recogerlo personalmente debido a los acontecimientos sobrevenidos en octubre del año 2017.
Forzando un poco el lenguaje, casi podríamos decir, de hecho, que Joan Antoni Solans mismo fue la imagen de una estructura de Estado. Pues un Estado es, básicamente, una apuesta de Derecho Público, un compromiso que él mantuvo siempre y en todo lugar. Un Estado, como también lo diríamos de una Ciudad, tiene que ser sobre todo una apuesta moral, no solo estética. No es nada extraño, pues, que tuviera a menudo choques y desencuentros. Justamente las estructuras de Estado son así, molestas y rígidas, poco acomodaticias, pero por este mismo motivo conforman los países. Una lección de valor incalculable y raro que quizás podríamos preservar del olvido. Porque el nuestro es un país que siempre añora liderazgos y estructuras, pero que, cuando los tiene, a menudo no los valora bastante, más bien los ningunea.
La última vez que lo vi, para entregarle el premio en manos, estaba escribiendo sus memorias y me comentó alguna que otra anécdota jugosa. Gracias a los americanos, me dijo con una sonrisa, que rompieron el puzzle, no fui Ministro de Fomento en 1996. Sí que lo fue, de Industria, Josep Piqué. Aun así estoy seguro de que hubiera sido un Ministro de Fomento extraordinario. Y quien sabe, quizás ahora, tendríamos el corredor mediterráneo más avanzado.
Descanse en paz Joan Antoni Solans.
Su trayectoria representa un gran honor para la profesión de los arquitectos.
Jordi Ludevid i Anglada, arquitecto,
miembro del AAUC,
fue Decano del COAC, Presidente del CSCAE
y de la Unión Profesional española
No t'ho perdis! Setembre 2019
A Barcelona és temps d’assistir al cicle de cinema organitzat per l’Institut Italià de Cultura sobre el cinema i les ciutats italianes. Queden dues sessions on es projectaran pel·lícules de De Sica i Visconti. Cada pel·lícula és introduïda per un arquitecte.
A la Fundació Miró encara podem veure una exposició temporal que enllaça tres figures en una mena de joc de nines russes: el fotògraf Joaquim Gomis, que va treballar sobre l’obra d’Antoni Gaudí, i el seu amic Miró. L’exposició explora influències mútues i imaginaris comuns en un viatge apassionant sobre les relacions i els diàlegs en el món del nostre art.
Seguint amb Gaudí, al Palau Güell, un dels seus edificis més importants, s’hi exhibirà la mostra 'Jujol, l'arquitectura del color', on s’explora la relació d’aquest arquitecte amb el color a través d’una exposició multimèdia que explora, juntament amb els seus edificis, els seus plànols i altres peces dissenyades pel principal col·laborador del Mestre, posseïdor d’una obra pròpia mai suficientment reivindicada.
Aquest és el darrer mes per visitar l’exposició 'RCR. El somni de la Vila', al claustre de l’Arts Santa Mònica, on s’hi poden trobar part dels continguts exposats al Pavelló Català de la Biennal de Venècia, juntament amb un documental inèdit i una obra en paper evolució de la seva exposició a la galeria Toto de Tòquio. L’exposició és adjacent a la retrospectiva d’Isaki Lacuesta ja ressenyada a l'últim #Nothoperdis.
A Girona, la Demarcació inaugura el seu cicle de conferències MARQ amb l’arquitecte David Kohn, que treballa molts aspectes de la nostra professió que abasten des de la construcció a l’edició passant pel comissariat. La conferència s’impartirà el dia 9 a les 19.30 h.
La jove arquitecta i fotògrafa Clara Gromaches exposa a La Cova de la Demarcaió de Girona una selecció de fotografies realitzades durant un viatge a l’Índia, que vol reflectir la potència de les arquitectures anònimes del país, vistes com eficients i sostenibles. L’exposició s’inaugurarà el 19 de setembre i es podrà veure durant un mes.
Sense deixar les terres gironines, Blanes acull una exposició sobre la Casa Noucentista que exhibeix material cedit per l’Arxiu del COAC. L’exposició s’inaugurarà amb una conferència de Mercè Vidal, la comissària, el dia 13 de setembre.
... i, tancant les recomanacions d’aquest mes, Sant Feliu de Llobregat acull l’exposició itinerant 'Metròpolis de ciutats', organitzada per l’AMB, on s’explica la construcció física de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la gestió del seu espai públic en sentit ampli.
Trobareu tota la informació que necessiteu sobre aquests i altres actes a l’Agenda d’Arquitectura del COAC. Bona reentrada!
Joan Antoni Solans, in memoriam
El PGM, la DGU i l’Incasòl van ser sens dubte algunes de les seves fites. Però, sobretot, seva és la creació d’una Administració urbanística catalana nova de trinca, feta des del no res, quelcom que va ser després replicat en altres indrets. I això sí que és una estructura d’estat.
El nostre mestre comú, en Manuel Ribas Piera, que era llicenciat en dret, destacava d’ell, com s’ha recordat, la seva creativitat i brillantor. Dotat d’una erudició enciclopèdica, hi afegeixo tanmateix com a qualitat destacada la seva professionalitat. La professionalitat entesa com una virtut democràtica i que es fonamenta des d’Hipòcrates en un compromís amb el saber pràctic i amb la ètica pública.
Quan vaig presidir la Unió Professional espanyola vam instituir uns premis per reconèixer, junts, les quaranta professions conjuntament, la professionalitat d’algunes trajectòries exemplars. Els arquitectes de tot l’estat, reconeguérem a Joan Antoni Solans, que malgrat acceptar el premi de bon grat, no va voler recollir-lo personalment degut als esdeveniments sobrevinguts a l’octubre de l’any 2017.
Forçant una mica el llenguatge, gairebé podríem dir que, de fet, en Joan Antón Solans mateix fou la imatge d’una estructura d’estat. En el benentès que un Estat és, bàsicament, una aposta de Dret Públic, un compromís que ell va mantenir arreu i sempre. Un Estat, com també ho diríem d’una Ciutat, ha de ser sobre tot una aposta moral, no només estètica. No és gens estrany, doncs, que tingués sovint topades i desencontres. Justament les estructures d’estat són així, molestes i rígides, poc acomodatícies, però per aquest mateix motiu conformen els països. Una lliçó de valor incalculable i rar que potser podríem preservar de l’oblit. Perquè el nostre és un país que sempre enyora lideratges i estructures, però que, quan els té, quan els hereta, sovint no els valora prou, més aviat els menysté.
La darrera vegada que el vaig veure, per lliurar-li el premi a mans, estava escrivint les seves memòries i va confessar-me alguna que altra anècdota sucosa. Gràcies als americans, va dir-me amb un somriure, que van trencar el puzle, no vaig ser Ministre de Foment el 1996. Sí que va ser-ho, d'Indústria, en Josep Piqué. Tanmateix estic segur que hagués estat un Ministre de Foment extraordinari. I qui sap, potser ara, tindríem el corredor mediterrani més avançat...
Descansi en pau Joan Antoni Solans.
La seva trajectòria representa un gran honor per la professió dels arquitectes.
Jordi Ludevid i Anglada, arquitecte,
membre de l'AAUC,
fou Degà del COAC, President del CSCAE
i de la Unió Professional espanyola
El COAC col·labora en la 37a edició de la Setmana del Llibre en Català
Un dels actes que se celebraran al COAC és la presentació de “La noia que va viure dues vegades”, de la sèrie Millenium de David Lagercrantz. L'acte, a càrrec del periodista Xavi Ayén, tindrà lloc el dissabte 7 de setembre a les 19 h. Cal inscripció prèvia.
La Setmana del Llibre en Català, que enguany celebra la seva 37a edició, és un dels esdeveniments culturals més destacats del país, una mostra que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en llengua catalana, de les llibreries i de les revistes. Amb la col·laboració de les biblioteques públiques i entitats culturals, posa l'accent en facilitar l'accés als fons editorials, alhora que és un espai per presentar les darreres novetats i oferir eines de foment i recomanació lectora.
Aquest 2019 l’Avinguda de la Catedral es convertirà en un espai de llibres i revistes a l’aire lliure que permetrà donar visibilitat a un total de 204 expositors, una xifra que converteix La Setmana en l’oferta més gran de la història dels llibres en català.
La Setmana del Llibre en Català també compta amb avantatges pels col·legiats. Així, s'oferirà un descompte del 5% per la compra de llibres en qualsevol caseta expositora a tots els col·legiats del COAC que mostrin el carnet.