Estar jubilado y continuar trabajando: cómo compatibilizarlo
Con el objetivo de favorecer la continuidad de la vida laboral, el marco normativo permite compatibilizar un trabajo por cuenta ajena o por cuenta propia, a tiempo completo o parcial, con la percepción del 50% de la pensión de jubilación de la Seguridad Social, siempre y cuando la persona interesada cumpla los siguientes requisitos:
1. Que haya llegado a la edad de jubilación (consultar aquí), y
2. Que haya cotizado lo suficiente como para tener derecho a cobrar el 100% de la base reguladora.
En estos casos, si la persona pensionista desarrolla el trabajo acogida al régimen general o al régimen de autónomos de la Seguridad Social, su obligación de cotización de Seguridad Social será únicamente de una cuota de solidaridad, que para los autónomos será del 8% y para los asalariados de un 2%, siendo a cargo del empresario el 6% restante.
Si la persona pensionista de la Seguridad Social trabaja por cuenta propia y sus ingresos totales anuales no superan el salario mínimo interprofesional -que en 2016 es de 9.080,40 €- podrá cobrar a la vez el 100% de la pensión.
¿Y qué pasa con los arquitectos que se jubilan de asalariados o funcionarios pero quieren seguir trabajando por cuenta propia como arquitectos, y siempre hayan cotizado a la HNA por este concepto? Según informó la Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social del Ministerio de Trabajo, a petición de la Intercolegial de Colegios Profesionales de Catalunya, los profesionales que por el trabajo por cuenta propia cotizan en sus propias mutuas profesionales, no tienen los límites que impone el Real Decreto-Ley y pueden trabajar por cuenta propia y cobrar a la vez el 100% de la pensión de la Seguridad Social o de clases pasivas (funcionarios) que les corresponda.
Finalmente, recordamos que la percepción de la pensión de jubilación de HNA no es incompatible con el trabajo, ni por cuenta propia ni como asalariado, ni tampoco es incompatible con el cobro de otras pensiones.
* Real Decreto-Ley 5/2013 de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral
La recuperación del riego de Caldes, ganador ex-aequo del Premio Europeo del Espacio Público Urbano
Los autores del proyecto de Caldes de Montbui son los estudios de arquitectura Cíclica (Marta Serra y Elena Albareda) y CAVAArquitectes (Jordi Calbetó), que han llevado a cabo una restauración integral de los huertos de los alrededores de la villa, recuperando el antiguo riego de aguas termales, reactivando la actividad agrícola y abriendo una red de senderos para peatones. El proyecto ha recibido diversos reconocimientos, siendo seleccionado a los Premios FAD 2016 y al Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba.
Recordamos que, entre las 25 obras finalistas, además del proyecto de Caldes de Montbui se encontraban 2 proyectos más de equipos catalanes: el nuevo elevador de acceso al centro histórico de Gironella, de Carles Enrich, y el arreglo de la plaza de Sant Miquel de Olot, de unparelld'arquitectes (Eduard Callís y Guillem Moliner).
Para más información sobre los proyectos finalistas, visita la web del Premio.
La recuperació de les hortes termals de Caldes, Premi Europeu de l’Espai Públic
Els autors del projecte de Caldes de Montbui són els estudis d'arquitectura Cíclica (Marta Serra i Elena Albareda) i CAVAArquitectes (Jordi Calbetó), que han dut a terme una restauració integral dels horts dels voltants de la vila, recuperant l'antic rec d'aigües termals, reactivant l'activitat agrícola i obrint una xarxa de senderes per a vianants. El projecte ha rebut ja diversos reconeixements, essent seleccionat als Premis FAD 2016 i al Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba.
Recordem que, entre les 25 obres finalistes, a més del projecte de Caldes de Montbui hi trobàvem 2 projectes més d'equips catalans: el nou elevador d'accés al centre històric de Gironella, de Carles Enrich, i el guarniment de la plaça de Sant Miquel d'Olot, d'unparelld'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner).
El Jurat ha estat presidit per l’arquitecte Enric Batlle, en representació del CCCB, i l’integren Matevž Čelik, director del Museum of Architecture and Design de Ljubljana; Hans Ibelings, historiador i crític d’arquitectura holandès; Juulia Kauste, directora del Museum of Finnish Architecture d’Hèlsinki; Ewa P. Porebska, arquitecta i crítica d’arquitectura de Varsòvia; Francis Rambert, director de l’Institut français d’architecture de París; Peter Schmal, director del Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt; Dietmar Steiner, director de l’Architekturzentrum Wien de Viena, i Ellis Woodman, director de The Architecture Foundation de Londres.
Per a més informació sobre els projectes, visita el web del Premi.
Noves adhesions als manifestos contra la licitació de La Sagrera
Es tracta del Col·legi de Geògrafs de Catalunya, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, l’Associació Catalana de Ciència Regional, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, la Fundació Privada Cercle d’Infraestructures, l’Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes, el Barcelona Urban Cluster i la Societat Catalana d'Economia.
Després que el nostre Col·legi impugnés la licitació de les obres de l'estació, el passat mes de desembre els Col·legis d'Economistes, Enginyers de Camins i Enginyers Industrials es van sumar a la posició del COAC signant conjuntament un manifest per sol·licitar el compliment dels compromisos i el calendari acordats en el projecte inicial, i exigir que el procés de licitació del projecte contemplés criteris qualitatius per sobre dels econòmics.
Posteriorment, el mes de febrer de 2016, ADIF adjudicava el projecte de la nova estació a qui havia presentat la baixa econòmica més important. Aquest fet va provocar que els mateixos col·legis signessin una declaració criticant l'adjudicació a la que, segons la pròpia ADIF, era la pitjor de les propostes tècniques rebudes.
Ambdues declaracions segueixen la posició defensada sempre pel COAC: vetllar per garantir la qualitat arquitectònica en les licitacions públiques. Aquest objectiu forma part d'un dels eixos principals de la futura Llei d’Arquitectura, actualment en fase de tramitació parlamentària.
·Descarregar la nota de premsa del 6 de juliol de 2016.
·Declaració dels col·legis professionals en relació a l'estació de la Sagrera, de desembre de 2015
·Declaració dels col·legis professionals sobre la licitació del projecte de l'estació de Sagrera, de febrer de 2016