Per al 8 de març, fem més visible l'excel·lència professional de les arquitectes
El nombre de dones arquitectes no ha parat de créixer durant les darreres dècades, però encara és lluny de la paritat: actualment, només un 32% del total de col·legiats al COAC són dones, per sota de la mitjana europea, que se situa en el 39%. Les noves col·legiacions evidencien que les dones tenen cada vegada més presència en el món de l’arquitectura, una professió dominada, històricament, pels homes.
Ja fa temps que una de les prioritats del COAC és impulsar i fomentar la participació de les arquitectes i la visibilització de la seva tasca professional. En el marc del Dia de la Dona, que se celebra avui 8 de març, el COAC impulsa una acció per posar en valor l’excel·lència professional de les arquitectes.Durant tota la setmana compartirem a les xarxes socials, amb l’etiqueta #socArquitectA, les 36 dones que han guanyat algun premi nacional o internacional l’últim any, sigui per un projecte o per trajectòria professional.
Feliç Dia de la Dona, arquitectes!
L’Arxiu Històric incorpora el primer fons d’una arquitecta amb la donació de Mercedes Serra-Barenys
Mercedes Serra-Barenys és el nom de la primera dona que va estudiar arquitectura a Catalunya i des d’ara és també el nom del primer fons d’una arquitecta que forma part de l’Arxiu Històric del COAC. Amb ella tenim l'oportunitat de donar visibilitat a la trajectòria de les professionals de l’arquitectura més veteranes, massa sovint desconeguda, però imprescindible també per entendre la història de l'arquitectura del nostre país.
Única dona de la seva promoció i en contra dels desitjos del seu pare, Serra-Barenys es va graduar el 1964 a l’ETSAB, al costat d’un centenar d’alumnes homes, alguns de ben coneguts com Joan Margarit o Oscar Tusquets, i un professorat exclusivament masculí.
La passió per l’arquitectura li va despertar el seu avi, el també arquitecte Josep Maria Barenys Gambús, de qui n’admirava l’obra i els dibuixos. Ella mateixa explica que “des dels 5 anys, anava cada tarda al seu despatx, on mirava com dibuixava i escoltava les històries de la seva amistat amb Gaudí”.
L’exercici de l’arquitectura, sempre en solitari
Un cop finalitzats els estudis, Serra-Barenys es va instal·lar a Nova York per treballar en una universitat, després del viatge de final de carrera amb altres companys i el professor Eugenio Cendoya. Al retornar, el 1965, va col·legiar-se i va començar a treballar com a arquitecta municipal a l’Ajuntament de Vallgorguina, malgrat la majoria dels projectes no porten la seva signatura.
També va treballar pel seu compte, principalment en el camp de l’habitatge, construint edificis unifamiliars i plurifamiliars, i sempre en solitari. El dels habitatges va ser un àmbit en el qual sempre es va sentir còmoda perquè “els encàrrecs de construcció d’una llar venien sempre d’una parella, i jo entenia perfectament les seves necessitats”.
De fet, entre les seves obres destaquen especialment un conjunt de cases de 60 metres quadrats els cinc apartaments que va projectar a Calonge i que va recollir l’anuari de Quaderns del 1969.
Un fons únic
El fons Serra-Barenys incorporarà documentació professional de la seva primera etapa vital, sobretot de projectes de la zona de Vallgorguina, ja que després va compaginar l’exercici de l’arquitectura amb la de guia turística a Barcelona, gràcies als seus coneixements sobre l’obra de Gaudí i la Sagrada Família.
Amb la donació de Serra-Barenys també entrarà a formar part de l'Arxiu del COAC el que es conserva de la documentació del fons del seu avi, en la seva major part desaparegut.
El projecte HABITAS, impulsat pel COAC, és guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a Barcelona
El projecte HABITAS (Habitatge i Salut en temps de pandèmia i més enllà), impulsat pel COAC entre d'altres institucions, ha estat guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a la Ciutat de Barcelona. La investigació, que estudia aquesta complexa relació entre l'habitatge i la salut, està liderada per la doctora arquitecta Carlota Sáenz de Tejada que, recolzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), compta amb el suport de la UPC, el CSIC, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, la cooperativa Societat Orgànica i el FabLab Barcelona, a més del Grup de Treball d'Arquitectura i Salut del COAC.
L'objectiu del projecte és contribuir a la cerca de solucions per a alguns dels principals reptes de l'habitatge a la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i vol donar resposta a preguntes com les següents: En quina mesura contribueixen la tipologia edificatòria, el nivell d'ocupació i els hàbits de ventilació de les llars a la qualitat de l'aire interior? Existeixen vincles entre aquests factors i la distribució de la incidència de la COVID-19 a la ciutat?
Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans
Els premis, convocats per l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, van dirigits als membres de la comunitat científica menors de 40 anys i de qualsevol branca del coneixement. El seu objectiu és estimular i reforçar el talent jove barceloní, i donar suport a projectes innovadors que repensin de manera global el model de ciutat.
A aquesta primera convocatòria, que té una dotació d’1,2 milions d’euros, s’han presentat 72 projectes, dels quals 22 han estat beneficiaris dels premis. Els projectes seleccionats tracten temes com la densitat de població, l'espai públic, el benestar social, la mobilitat sostenible, l'emergència climàtica, l'envelliment o els nous models productius, entre d'altres.
Més informació
L’Arxiu Històric aporta documentació inèdita a l’exposició 'Miró-ADLAN' de la Fundació Miró
L’Arxiu Històric del COAC ha cedit una vintena de documents del fons ADLAN, la majoria inèdits, a la Fundació Miró per a l’exposició ‘Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)’, que s’obre al públic el proper 12 de març.
La mostra reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d’artistes i intel·lectual ADLAN (Amics de l’Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta, i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l’art nou.
Material inèdit
En total, l’Arxiu Històric del COAC hi aporta 23 documents, molts dels quals s'exposaran per primera vegada, com per exemple el llibre d’actes de l’associació, que recull tota l’activitat que el grup va desenvolupar durant els seus 4 anys de vida.
També hi haurà exposat el número especial de Nadal del 1934 de la revista ‘D’ací i d’allà’, dedicat a les arts de l'avantguarda on s'hi inclou l'arquitectura, una qüestió poc habitual fins aleshores. La mostra incorpora cinc exemplars de la revista AC, així com un recull de premsa o un llistat de les exposicions que van organitzar, entre els que destaquen les de Calder i Picasso. Així mateix, l’exposició recull una col·lecció de fotografies del fons Torres-Clavé d’un viatge que alguns membres del GATCPAC i d'ADLAN van fer a Andalusia per conèixer l’arquitectura popular del territori.
El fons ADLAN, clau per entendre l’art d’avantguarda
Les principals ànimes d’ADLAN van ser l’arquitecte Josep Lluís Sert, l’empresari i fotògraf Joaquim Gomis i el sombrerer i promotor de les arts Joan Prats. El també arquitecte Sixte Illescas, membre del GATCPAC, va rescatar la documentació d’ADLAN els últims dies de la guerra civil i la va conservar al costat de la del seu despatx professional.
L’Arxiu Històric té previst finalitzar-ne la catalogació i digitalització en les properes setmanes, fent-lo així més accessible per a les tasques d’investigació i divulgació d’una de les associacions artístiques més influents i destacades de la història contemporània.