El COAC, compromès amb el futur del planeta
Si continuem així, l’any 2100, la temperatura global serà dos graus superior a l’actual i provocarà, d’acord amb els experts, catàstrofes irreversibles. Per evitar-ho, el sector públic i el privat han d’impulsar plans concrets i realistes, així com motivar un canvi d’hàbits individuals i col·lectius. L’objectiu és clar: reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 45% durant els pròxims deu anys i a zero el 2050.
Davant d’això, els arquitectes assumim la nostra responsabilitat i lideratge i ens comprometem amb el futur del planeta, tal com es va posar de manifest amb la declaració d’emergència climàtica i ambiental impulsada per l’Observatori 2030 i a la qual el COAC s’hi va adherir.
Ara, coincidint amb la declaració d’emergència climàtica de l’Ajuntament de Barcelona i de la celebració de la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, en la qual participem, publiquem els nostres compromisos globals per fer front al canvi climàtic:
FORMACIÓ, INNOVACIÓ I CONEIXEMENT
A través de la formació i la innovació, el COAC posa a disposició dels professionals el coneixement necessari per liderar les transformacions necessàries per combatre l’escalfament global i millorar la salut i qualitat de vida de les persones.
- Formació continua i especialitzada als arquitectes col·legiats d’acord amb el programa formatiu de l’Escola Sert, que contempla sostenibilitat, eficiència, rehabilitació energètica, benestar i salut, entre d’altres.
- Formació, tant en línia com en el territori, per a garantir que el màxim número de col·legiats pugui realitzar-la.
- Elaboració de guies i contingut especialitzat per als arquitectes.
- Difusió, mitjançant les agrupacions i els grups de treball, de bones pràctiques per fomentar el coneixement en matèria de sostenibilitat.
ORGANITZACIÓ
En els darrers anys, el COAC ha anat avançant cap a la implantació de noves línies de treball amb la voluntat de disminuir les emissions contaminants, donant exemple sobre la importància de la renovació urbana, com ha estat a través de la renovació de l’edifici de Plaça Nova, que enguany es replica a altres demarcacions. Amb aquest objectiu, es posa en marxa un seguit d’actuacions per reduir la petjada ecològica de l’activitat diària del Col·legi i així poder revertir-la.
- Adequació dels edificis del COAC per fer-los més eficients energèticament, a partir de l’elaboració d’un Pla Director Patrimonial consistent en una auditoria tècnica ambiental dels edificis del col·legi, així com en la introducció de mesures i mecanismes destinats a millorar l’eficiència dels espais.
- Incorporació, en el procés de verificació documental del visat, de l’existència de la certificació energètica, d’exigències d’estalvi energètic (limitacions de demanda i de consum), de criteris ambientals i d’ecoeficiència i d’instal·lacions d’autogeneració energètica.
- Consideració de la sostenibilitat com un pilar clau en les campanyes d’informació i divulgació, dirigides a la ciutadania, sobre temes relacionats amb l’arquitectura, l’urbanisme, la salut, etc.
- Desenvolupament d’una política de material informàtic que redueixi els consums.
- Compensació de les emissions de carboni dels desplaçaments dels ponents i participants en els actes COAC.
ALIANCES
És fonamental sumar esforços per fer front a l’escalfament global. El COAC vol ser part activa en el debat sobre ciutats, territori i canvi climàtic.
- Col·laboració amb empreses i administracions amb l’objectiu de difondre i incorporar la sostenibilitat en l’exercici intern i extern del COAC.
- Participació en taules tècniques, del sector i de l’administració per vetllar per la incorporació dels criteris de sostenibilitat en la professió.
- Suport i adhesió a les iniciatives destinades a visibilitzar l’escalfament global i el paper dels arquitectes en la seva mitigació.
La recerca, tema de la primera jornada de l'any del cicle "Les dones fem"
Recupereu el vídeo de la jornada:
La primera sessió d'enguany tindrà lloc el dimecres 29 de gener a les 18 h, a la sala d'actes de plaça Nova, sota el títol "Fem Recerca", coorganitzat amb la Fundació Mies van der Rohe. Presentarà l'acte Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona, i moderarà el debat l'arquitecta Anna Ramos, membre del Grup Obert de Dones Arquitectes i directora de la Fundació Mies van der Rohe, que impulsa la Lilly Reich per a la igualtat en l'arquitectura.
Comptarem amb la participació de la doctora arquitecta Daniela Arias, que presentarà l’essencial de la seva tesi "La construcció del relat arquitectònic i les arquitectes de la modernitat: una anàlisi feminista de la historiografia", i la doctora arquitecta Laura Martínez de Guereñu, guanyadora de la primera edició de la beca Lilly Reich atorgada per la Fundació Mies van der Rohe, que presentarà la seva recerca sobre l’extraodinari treball de Lilly Reich a Barcelona el 1929.
A partir de les exposicions inicals, es parlarà de la recerca que fan les dones, la recerca que es fa sobre les dones, i de les dones que fan recerca. També es debatrà sobre la invisibilització, el difícil equilibri entre el treball col·lectiu i el reconeixement individual, els sostres de vidre en els àmbits acadèmic i de recerca, les eines per trencar-los i les estratègies i pactes que fan en la vida personal les dones investigadores.
Es prega confirmació d'assistència
Cicle de xerrades "Les dones fem"
El cicle organitzat pel Grup Obert de Dones Arquitectes s'emmarca en el punt 7 del decàleg "El nostre clam per l'equitat", de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, que estableix que "el Col·legi ha d’implementar paritàriament la visibilització de les dones al món professional".
Amb el suport de:
La restauració del poblat de Tangassogo, finançada amb el suport del COAC, protagonista d'una exposició
Un projecte comunitari
La mostra, que ja va ser exposada al Museu de Granollers, ensenya el treball de més d’un centenar de dones durant les tres primeres setmanes de març del 2018, quan van participar en les feines de restauració de les cases tradicionals del seu poble, Tangassogo. Les fotografies documenten l’esperit comunitari de suport entre aquesta comunitat de dones, que amb el treball conjunt podran “perdurar” socialment en el temps. El manteniment de la casa és una activitat col·lectiva feta en comunitat i solidaritat entre les famílies veïnes i són les dones les que tenen un rol clau en mantenir les edificacions per tal que perdurin al llarg de les generacions.
La tècnica emprada per restaurar el poblat és la de l’arrebossat tradicional, que s’ajuda d’estris quotidians com una escombreta una aixada, pedres i utilitzant pedres i pigments naturals. Està documentada des del segle XVI i és un testimoni excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal reconegut a la Llista Indicativa de Patrimoni de la UNESCO.
Ajuts a la Cooperació del COAC
Aquest projecte de restauració a Burkina Faso ha comptat amb el suport del COAC, que n’ha finançat una part a través dels Ajuts a la Cooperació que atorga anualment la institució.
Amb la voluntat de desenvolupar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el COAC té el compromís d’aportar el 0,7% del pressupost dels seus òrgans centrals per al suport de projectes de desenvolupament, a Catalunya i a països en vies de desenvolupament, que siguin impulsats per arquitectes conjuntament amb organitzacions sense ànim de lucre.
L’àmbit d’actuació del Grup de Treball de Cooperació del COAC se centra a millorar les condicions de l’hàbitat a través del disseny espacial i ordenació del territori, la cobertura de necessitats socials bàsiques, la construcció d’edificis de suport col·lectiu o la recuperació i conservació de la memòria històrica arquitectònica, sempre amb la mirada posada en la reducció de les desigualtats socials.
Recupera l'acte de presentació del documental 'Tangassogo. Cuidem la casa':
Conferencia de Micheel Wassouf en el marco de la jornada técnica Batlleiroig 2020 "Fusionando Ciudad y Naturaleza"
En la conferencia de clausura, Wassouf hablará del estándar passivhaus como herramienta real para reducir el impacto medioambiental de nuestros edificios.
Micheel Wassouf, autor del libro "De la casa pasiva al estándar Passivhaus: la arquitectura pasiva en climas cálidos", es certificador acreditado Passivhaus y miembro del comité científico del Passivhaus Institut y CEO de Energiehaus Arquitectos, entidad pionera en el diseño y la certificación de edificios de muy bajo consumo energético, líderes en la aplicación del estándar Passivhaus en climas cálidos y primera entidad española homlogada para certificarlo.
Podéis recuperar el vídeo de la jornada: