El arquitecto Oriol Bohigas recibe la Medalla de Oro de Barcelona
Imatge:
© Ajuntament de Barcelona
El arquitecto barcelonés Oriol Bohigas ha recibido la Medalla de Oro de la ciudad de manos de la alcaldesa, Ada Colau. La ceremonia de entrega se celebró ayer, 25 de octubre, en el Saló de Cent del Ayuntamiento y contó con la presencia, además del arquitecto galardonado, de su mujer Beth Galí y sus hijos Maria, Josep, Pere y Glòria Bohigas.
Durante el acto, se ha destacado la contribución de Bohigas "al desarrollo urbanístico y arquitectónico" de la ciudad. El homenajeado, según Ada Colau, ha puesto "la arquitectura al servicio de las personas y del bien común" y ha sido "decisivo en la configuración de la Barcelona actual".
Además de las intervenciones de Colau y de Janet Sanz, teniente de alcaldía de Ecología, Urbanismo y Movilidad, así como del hijo del arquitecto Pere Bohigas, participaron activamente en el acto los compañeros de profesión y amigos Ramon Faura y Francesc Pla. La ceremonia contó también con la asistencia de la decana del COAC, Assumpció Puig, y del presidente del CSCAE y exdecano, Lluís Comerón.
Biografía
Al finalizar sus estudios, el año 1951 Bohigas fundó con otros arquitectos el Grupo R. Aquel mismo año se asoció con Josep Martorell y el 1962 con David Mackay para formar el estudio MBM Arquitectes. Con ellos ha realizado proyectos como la Escuela Thau de Barcelona (1974), la Vila Olímpica y el Port Olímpic de Barcelona (1992), el Tecnocampus de Mataró (2011) y, más recientemente, el Disseny HUB de la Plaça de les Glòries (2013).
El arquitecto fue profesor de la ETSAB desde 1964 y el 1977 fue nombrado director, cargo que abandonó el 1980 para convertirse en Delegado del Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona hasta el 1984. Desde ese momento pasó a ser consejero urbanístico del Ayuntamiento, cargo desde el que proyectó la política urbanística que permitió a Barcelona ser la sede de los Juegos Olímpicos del 92. Finalment, el 1991 fue nombrado Concejal de Cultura, cargo que ejerció hasta el 1994.
Reconocimientos
Bohigas ha sido galardonado con numerosos reconocimientos, entre los que destacan la Medalla de Oro del COAC, otorgada el año 2008; la Medalla de Oro del CSCAE, el 1990; la Creu de Sant Jordi, concedida por la Generalitat el 1991; o el Premio Nacional de Arquitectura, otorgado por el Ministerio de Vivienda el 2006. Además, sus obras han sido reconocidas varias veces con el Premio FAD, del cual fue uno de los impulsores.
Aquí en el COAC, el año 2011 se celebró una exposición con motivo de los 60 años de MBM arquitectes.
Durante el acto, se ha destacado la contribución de Bohigas "al desarrollo urbanístico y arquitectónico" de la ciudad. El homenajeado, según Ada Colau, ha puesto "la arquitectura al servicio de las personas y del bien común" y ha sido "decisivo en la configuración de la Barcelona actual".
Además de las intervenciones de Colau y de Janet Sanz, teniente de alcaldía de Ecología, Urbanismo y Movilidad, así como del hijo del arquitecto Pere Bohigas, participaron activamente en el acto los compañeros de profesión y amigos Ramon Faura y Francesc Pla. La ceremonia contó también con la asistencia de la decana del COAC, Assumpció Puig, y del presidente del CSCAE y exdecano, Lluís Comerón.
Biografía
Al finalizar sus estudios, el año 1951 Bohigas fundó con otros arquitectos el Grupo R. Aquel mismo año se asoció con Josep Martorell y el 1962 con David Mackay para formar el estudio MBM Arquitectes. Con ellos ha realizado proyectos como la Escuela Thau de Barcelona (1974), la Vila Olímpica y el Port Olímpic de Barcelona (1992), el Tecnocampus de Mataró (2011) y, más recientemente, el Disseny HUB de la Plaça de les Glòries (2013).
El arquitecto fue profesor de la ETSAB desde 1964 y el 1977 fue nombrado director, cargo que abandonó el 1980 para convertirse en Delegado del Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona hasta el 1984. Desde ese momento pasó a ser consejero urbanístico del Ayuntamiento, cargo desde el que proyectó la política urbanística que permitió a Barcelona ser la sede de los Juegos Olímpicos del 92. Finalment, el 1991 fue nombrado Concejal de Cultura, cargo que ejerció hasta el 1994.
Reconocimientos
Bohigas ha sido galardonado con numerosos reconocimientos, entre los que destacan la Medalla de Oro del COAC, otorgada el año 2008; la Medalla de Oro del CSCAE, el 1990; la Creu de Sant Jordi, concedida por la Generalitat el 1991; o el Premio Nacional de Arquitectura, otorgado por el Ministerio de Vivienda el 2006. Además, sus obras han sido reconocidas varias veces con el Premio FAD, del cual fue uno de los impulsores.
Aquí en el COAC, el año 2011 se celebró una exposición con motivo de los 60 años de MBM arquitectes.
26/10/2018
L'arquitecte Oriol Bohigas rep la Medalla d’Or de Barcelona
Imatge:
© Ajuntament de Barcelona
L'arquitecte barceloní Oriol Bohigas ha rebut la Medalla d'Or de la ciutat de mans de l'alcaldessa, Ada Colau. La cerimònia de lliurament es va celebrar ahir, 25 d'octubre, al Saló de Cent de l'Ajuntament i va comptar amb la presència, a més de l'arquitecte guardonat, de la seva dona Beth Galí i dels seus fills Maria, Josep, Pere i Glòria Bohigas.
Durant l'acte es va destacar la contribució de Bohigas "al desenvolupament urbanístic i arquitectònic" de la ciutat. El guardonat, segons Ada Colau, ha posat "l’arquitectura al servei de les persones i del bé comú" i ha estat "decisiu en la configuració de la Barcelona actual".
A més de les intervencions de Colau i Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, així com del fill de l'arquitecte Pere Bohigas, van participar activament en l'acte els companys de professió i amics Ramon Faura i Francesc Pla. L'acte va comptar també amb l'assistència, entre altres, de la degana del COAC, Assumpció Puig, i el president del CSCAE i exdegà, Lluís Comerón.
Biografia
En acabar els seus estudis, l'any 1951 Bohigas va fundar amb altres arquitectes el Grup R. Aquell mateix any s'associà amb Josep Martorell i el 1962 amb David Mackay per formar l'estudi MBM Arquitectes. Més tard, l'any 2000 s'incorporen al despatx Oriol Capdevila i Francesc Gual. L'estudi ha realitzat projectes com l'Escola Thau de Barcelona (1974), la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1992), el Tecnocampus de Mataró (2011) i, més recentment, el Disseny HUB de la plaça de les Glòries (2013).
L'arquitecte va ser professor de l'ETSAB des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Més tard, el 1991 fou nomenat Regidor de Cultura, càrrec que exercí fins al 1994.
Reconeixements
Bohigas ha estat premiat amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC, atorgada l'any 2008; la Medalla d'Or del CSCAE, l'any 1990; la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat el 1991; o el Premi Nacional d'Arquitectura, atorgat pel Ministeri d'Habitatge el 2006. A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels impulsors.
Aquí al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'any 2011 es va celebrar una exposició amb motiu dels 60 anys d'MBM arquitectes.
Durant l'acte es va destacar la contribució de Bohigas "al desenvolupament urbanístic i arquitectònic" de la ciutat. El guardonat, segons Ada Colau, ha posat "l’arquitectura al servei de les persones i del bé comú" i ha estat "decisiu en la configuració de la Barcelona actual".
A més de les intervencions de Colau i Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, així com del fill de l'arquitecte Pere Bohigas, van participar activament en l'acte els companys de professió i amics Ramon Faura i Francesc Pla. L'acte va comptar també amb l'assistència, entre altres, de la degana del COAC, Assumpció Puig, i el president del CSCAE i exdegà, Lluís Comerón.
Biografia
En acabar els seus estudis, l'any 1951 Bohigas va fundar amb altres arquitectes el Grup R. Aquell mateix any s'associà amb Josep Martorell i el 1962 amb David Mackay per formar l'estudi MBM Arquitectes. Més tard, l'any 2000 s'incorporen al despatx Oriol Capdevila i Francesc Gual. L'estudi ha realitzat projectes com l'Escola Thau de Barcelona (1974), la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1992), el Tecnocampus de Mataró (2011) i, més recentment, el Disseny HUB de la plaça de les Glòries (2013).
L'arquitecte va ser professor de l'ETSAB des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Més tard, el 1991 fou nomenat Regidor de Cultura, càrrec que exercí fins al 1994.
Reconeixements
Bohigas ha estat premiat amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC, atorgada l'any 2008; la Medalla d'Or del CSCAE, l'any 1990; la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat el 1991; o el Premi Nacional d'Arquitectura, atorgat pel Ministeri d'Habitatge el 2006. A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels impulsors.
Aquí al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'any 2011 es va celebrar una exposició amb motiu dels 60 anys d'MBM arquitectes.
26/10/2018
¿Cuáles son los 5 libros más prestados en el COAC? Hoy, Día de las Bibliotecas, los repasamos
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 24 de octubre conmemoramos el Día Internacional de las Bibliotecas. La Biblioteca del COAC es la segunda más importante de Europa en número de volúmenes en el campo de la arquitectura, sólo por detrás de la RIBA Library de Londres.
Un día como hoy, repasamos los 5 títulos que más han interesado a los arquitectos en el último año:
1. ‘Adaptative reuse: extending the lives of buildings’ de Liliane Wong (Ed. Birkhäuser, 2017)
2. ‘Por qué se caen los edificios’ de Matthys Levy (Ed. Turner, 2015)
3. ‘Umbrales domésticos’ de Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos (Ed. Quart Verlag, 2016)
4. ‘Made in Norway: new Norwegian architecture’ (Ed. Arkitektur N - Birkhäuser)
5. ‘Recordando a Coderch: incluye proyecto inédito La Herencia’ de Pati Nuñez (Ed. Librooks, 2016)
Estos son sólo cinco de los títulos que podéis encontrar en las 5 sedes de la Biblioteca del COAC, que pone a disposición de los colegiados más de 180.000 referencias entre libros, revistas, artículos, audiovisuales y recursos electrónicos que ofrecen documentación histórica, pero también una visión actualizada de la arquitectura contemporánea catalana y mundial.
Entre todas estas referencias destaca una colección única de revistas especializadas con 3.400 cabeceras, fondos dedicados a la arquitectura, el urbanismo y la construcción, además de libros teóricos y el fondo Antiquària, con volúmenes anteriores al 1800.
La Biblioteca del COAC, con una historia centenaria, recibe cerca de 3.500 adquisiciones anuales sumando libros y revistas, que ayudan a hacer crecer su fondo, y que podéis consultar todo el año y, en determinados casos, también tomar en préstamo.
Un día como hoy, repasamos los 5 títulos que más han interesado a los arquitectos en el último año:
1. ‘Adaptative reuse: extending the lives of buildings’ de Liliane Wong (Ed. Birkhäuser, 2017)
2. ‘Por qué se caen los edificios’ de Matthys Levy (Ed. Turner, 2015)
3. ‘Umbrales domésticos’ de Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos (Ed. Quart Verlag, 2016)
4. ‘Made in Norway: new Norwegian architecture’ (Ed. Arkitektur N - Birkhäuser)
5. ‘Recordando a Coderch: incluye proyecto inédito La Herencia’ de Pati Nuñez (Ed. Librooks, 2016)
Estos son sólo cinco de los títulos que podéis encontrar en las 5 sedes de la Biblioteca del COAC, que pone a disposición de los colegiados más de 180.000 referencias entre libros, revistas, artículos, audiovisuales y recursos electrónicos que ofrecen documentación histórica, pero también una visión actualizada de la arquitectura contemporánea catalana y mundial.
Entre todas estas referencias destaca una colección única de revistas especializadas con 3.400 cabeceras, fondos dedicados a la arquitectura, el urbanismo y la construcción, además de libros teóricos y el fondo Antiquària, con volúmenes anteriores al 1800.
La Biblioteca del COAC, con una historia centenaria, recibe cerca de 3.500 adquisiciones anuales sumando libros y revistas, que ayudan a hacer crecer su fondo, y que podéis consultar todo el año y, en determinados casos, también tomar en préstamo.
24/10/2018
Concurs d'idees per a la intervenció sobre parets mitgeres a Barcelona
Imatge:
© Ajuntament de Barcelona
L'Institut Municipal del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del COAC, ha convocat una nova edició del Concurs d'idees per a la remodelació de parets mitgeres.
L'objecte d'aquest concurs és posar la situació de les parets mitgeres a debat urbà. Es busca posar en crisi la naturalitat amb què acceptem aquestes façanes residuals en permanent estat de provisionalitat que abunden a la nostra ciutat i que, per moments, són part dominant del paisatge. La voluntat és convertir aquestes fractures urbanes en espais de reflexió i aprofitament tenint com a eix principal la seva recuperació paisatgística.
L'emplaçament escollit per al desenvolupament del concurs d’enguany és la placeta de la Rosa, que es troba envoltada per dues d’aquestes parets mitgeres de caràcter permanent, concretament de les finques del carrer de la Rosa n. 3 i carrer Carabassa n. 4.
Podran participar-hi arquitectes o equips pluridisciplinaris liderats per un/a arquitecte/a. Els participants hauran de lliurar un DIN A2 maquetat en format vertical, amb el contingut necessari per explicar la proposta. El termini de presentació finalitza el 24 d’octubre.
Podeu consultar la convocatòria i la documentació adjunta aquí.
L'objecte d'aquest concurs és posar la situació de les parets mitgeres a debat urbà. Es busca posar en crisi la naturalitat amb què acceptem aquestes façanes residuals en permanent estat de provisionalitat que abunden a la nostra ciutat i que, per moments, són part dominant del paisatge. La voluntat és convertir aquestes fractures urbanes en espais de reflexió i aprofitament tenint com a eix principal la seva recuperació paisatgística.
L'emplaçament escollit per al desenvolupament del concurs d’enguany és la placeta de la Rosa, que es troba envoltada per dues d’aquestes parets mitgeres de caràcter permanent, concretament de les finques del carrer de la Rosa n. 3 i carrer Carabassa n. 4.
Podran participar-hi arquitectes o equips pluridisciplinaris liderats per un/a arquitecte/a. Els participants hauran de lliurar un DIN A2 maquetat en format vertical, amb el contingut necessari per explicar la proposta. El termini de presentació finalitza el 24 d’octubre.
Podeu consultar la convocatòria i la documentació adjunta aquí.
17/10/2018