El COAC firma un convenio con ADOM para instalar un baño con cambiador accesible en la sede de Barcelona
La colaboración se ha materializado con la firma de un convenio el martes 20 de junio entre ambas entidades y está previsto que el baño esté operativo el último trimestre de 2023.
La nueva instalación incorpora todos los elementos necesarios para poder asistir a una persona con movilidad reducida que requiera de apoyo para su higiene personal, teniendo en cuenta tanto su comodidato y seguridad como la de la persona cuidadora. Así, el espacio contará con un puente grúa para poder levantar a la persona sin tener que hacer tanta fuerza, una litera abatible y regulada en altura para hacer cambio de pañales con mayor comodidad, ducha adaptada, inodoro con salida horizontal a dos bandas y aseo ajustable en altura.
El hecho de que la instalación se ubique en un equipamiento situado en el mismo corazón de Barcelona permitirá que personas mayores o con movilidad reducida que requieren asistencia puedan disfrutar –durante un espacio de tiempo prolongado– de los entornos y equipamientos que se concentran en centro de la ciudad y disponer cerca de un servicio adaptado a sus necesidades.
Respuesta a una necesidad todavía no cubierta
En países como Reino Unido, Australia y Alemania, los baños con cambiador inclusivo –conocidos como changing plazas – están operativos desde hace años.
En nuestro país, lamentablemente, la respuesta a esta demanda es todavía muy incipiente. Se dispone de baños accesibles estándar, pero sin camilla para poder hacer cambio de pañales ni elevadores que eviten el riesgo de las personas cuidadoras de sufrir lesiones en la espalda o en los brazos por tener que tomar demasiado peso. Al mismo tiempo, la mayoría son demasiado pequeños para que pueda entrar más de una persona de asistencia, por lo que los familiares o cuidadores se ven obligados a utilizar espacios no preparados, o incluso el suelo, incurriendo en un riesgo para la salud y seguridad en cuanto a la posibilidad de contraer infecciones o sufrir lesiones.
Ofrecer servicios de baño para el cambio adecuados ayuda a crear igualdad en nuestra sociedad, ya que muchas personas toman la decisión de no salir de casa o visitar algún lugar y, si lo hacen, no tienen a su disposición un espacio adecuado.
La instalación de un baño con cambiador accesible en el COAC es un paso adelante y debe servir como ejemplo para que puedan instalarse en otros equipamientos –estaciones de tren, aeropuertos, centros comerciales, equipamientos culturales. .–, con el objetivo de mejorar la calidad de vida de miles de personas que necesitan asistencia adicional.
La arquitectura, clave para mejorar la accesibilidad
La arquitectura contempla la diversidad de todas las personas y, a la hora de diseñar los espacios, aporta soluciones que eliminen barreras para todos los colectivos y fomentar así la igualdad de oportunidades.
En este sentido, el COAC lleva años encabezando una línea de renovación y mejora de sus espacios poniendo especial atención a la accesibilidad, la eficiencia energética y la salud. La instalación de un baño con cambiador accesible responde a la importancia de garantizar a la ciudadanía el acceso al espacio público ya los equipamientos y hacer ciudades más inclusivas y equitativas.
Jornada Arquitectura y Accesibilidad
Siguiendo la voluntad de fomentar la creación de espacios accesibles para todos, el 1 de diciembre de 2023 se llevará a cabo en el COAC una jornada de Arquitectura y Accesibilidad -con la participación de ADOM- en la que se explicarán las características específicas del nuevo baño con cambiador accesible y se hablará de barreras físicas y comunicativas y soluciones para eliminarlas.
Formación en accesibilidad
El COAC, a través de la Escola Sert, ofrece a arquitectos y estudiantes de arquitectura formación específica en accesibilidad. Así, a través del curso La accesibilidad como herramienta de diseño, se aborda el diseño inclusivo arquitectónico, prestando especial atención en el entorno construido, de forma que se pueda conseguir incorporar un diseño en el que todo el mundo se sienta acogido y siempre desde una mirada inclusiva, de forma que queden acomodadas las necesidades de todos los usuarios.
ADOM, la transformación de espacios en entornos accesibles
ADOM es una empresa que vela por facilitar a todas las personas su autonomía y una vida más cómoda a través de la adaptación de espacios públicos y viviendas para transformarlos en entornos accesibles. En ADOM se parte de la premisa de que la discapacidad se encuentra en los espacios, no en las personas, y por tanto, son los entornos los que deben adaptarse.
Les Oficines 1822, de l’estudi HARQUITECTES, aconsegueixen dos guardons als Premis ARQUITECTURA del CSCAE
Els Premis ARQUITECTURA del CSCAE anuncien els projectes guanyadors de la seva segona edició en una nit de celebració en la qual s'han posat en relleu els valors fonamentals de l'arquitectura i l'urbanisme: la responsabilitat social, la preservació cultural i la sostenibilitat ambiental.
Organitzats pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), amb el patrocini oficial de COMPAC, els premis tanquen aquesta edició amb una gal·la al Museu Nacional del Prado, a Madrid. Durant la cerimònia, conduïda per l'arquitecta, actriu i escriptora Cayetana Cabezas, s'han fet públics els noms dels 9 projectes guanyadors, triats pel Jurat entre les 177 propostes seleccionades pels col·legis d'arquitectes autonòmics en la primera fase dels premis, als quals es van presentar un total de 429 obres. Durant l'acte, l'arquitecte César Portela ha recollit la prestigiosa Medalla d'Or de l'Arquitectura, un guardó que el CSCAE concedeix des de 1981 a les millors trajectòries professionals.
Premi Re a la Rehabilitació i Premi d'Arquitectura Espanyola (ex aequo) per als catalans HARQUITECTES
L'estudi català HARQUITECTES, format per David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó, ha estat guardonat doblement pel seu projecte de Rehabilitació Oficines 1822, que ha rebut el Premi RE a la Rehabilitació i el Premi d'Arquitectura Espanyola (ex aequo).
El projecte s'enfoca en la renovació d'un edifici industrial per a albergar les noves oficines de l'empresa farmacèutica Galenicum. Es busca adaptar l'espai diàfan existent i les oficines a les necessitats de l'empresa, i es proposa millorar l'envolupant de l'edifici per a regular la temperatura i organitzar l'espai de treball en dos àmbits; d'una banda, un gran espai diàfan propi de l'activitat industrial i, de l'altra, un edifici per a les oficines. L'espai diàfan de les naus queda interromput per un pati central. En les oficines, s'organitzen els diferents departaments en famílies o “tribus” amb sinergies pròpies, i la proposta planteja que aquestes tribus treballin en cercle, al voltant d'un espai amb un fort component vegetal. S'utilitzen panells de fusta transparents per a crear àrees de treball i s'integren espais intermedis i patis protegits per a activitats d'oci i descans.
D'aquesta proposta, el jurat n'ha valorat “la sensibilitat de recuperar construccions existents per solucionar el programa i els desafiaments tècnics, integrant solucions sostenibles i estètiques que respecten el caràcter original de l'edifici, i contribuint a la regeneració urbana i la millora de la qualitat de vida de les persones. És una intervenció oportuna i encertada en un de tants edificis industrials que esdevenen obsolets”.
Medalla d'Or a César Portela
Durant la cerimònia, l'arquitecte César Portella ha recollit la Medalla d'Or de l'Arquitectura, un guardó que el CSCAE concedeix des del 1981 a les millors trajectòries professionals. El jurat que ha valorat especialment la "solidesa" de la seva trajectoria professional "com a referent gallec per a les noves generacions d'arquitectes tant en l'Arquitectura com en l'Urbanisme". Així mateix, va destacar la labor de l'"arquitecte localista que suepra el seu àmbit natal per projectar-se internacionalment".
0bres guardonades pels seus valors i distincions especials
Els 6 projectes guanyadors dels Premis d'Arquitectura 2023 són:
- Premi Compromís: Despertars domèstics, habitatge col·lectiu a l'Europa del segle XXI, de Carmen Espegel, Andrés Cánovas i José María de Lapuerta
- Premi Sostenibilitat i Salut: Habitatges socials a Eivissa, de Pep Ripoll i Juan Miguel Tizón
- Premi Nova Bauhaus: Wildgarten Quartier Wien, d'Arenas Basbe Palacios (Enrique Arenas, Luis Basabe i Luis Palacios); M&S Architekten, Viena (urbanisme) i Buschina&Partner, Viena (arquitectura)
- Premi Hàbitat: Adequació Paisatgística i Intervenció a l'Almadraba de Nova Umbría, Lepe, de SOL89 (María González García i Juan José López de la Cruz)
- Premi Re a la Rehabilitació: Rehabilitació Oficines 1822, d'HARQUITECTES (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó)
- Premi Professió: Escola inicial 140 a Santa Cruz de Villacuri "Barri Xin´`es", Ica (Perú), d'Atelier Ander (Ander Bados Sesma) i Esdudi Copla (Betsaida Curto Reyes)
Les distincions especials són:
- Premi d'Arquitectura Espanyola (ex aequo): Casa en vermell, d'estudio_entresitio (María Hurtado de Mendoza Wahrolén, César Jiménez de Tejada Benavides y Alvar Ruiz Villanueva); i Rehabilitació Oficines 1822, d'HARQUITECTES (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó).
- Premi d'Urbanisme Espanyol: Pla n'UNDO #Manilva_cap a una Agenda Urbana Local, de l'Oficina técnica n'UNDO (n'OT) (representada per Beatriz Sendín Jiménez, Verónica Sánchez Carrera y Alejandro del Castillo)
- Premi a la Permanència: Centre de Congressos de Múrcia, de Paredes Pedrosa Arquitectos (Ángela García de Paredes; Ignacio G. Pedrosa)
Jurat dels Premis ARQUITECTURA
El Jurat encarregat de la selecció de les propostes guanyadores ha estat format per Moisés Cast
ro, vicepresident segon del CSCAE; Nuria Matarredona, directora general d'Agenda Urbana i Arquitectura del MITMA; Edgar González, expert en divulgació arquitectònica; Agnieszka Stepien, experta en innovació i emprenedoria; Juan Carlos Sancho i Sara de Giles, arquitectes de reconeguda experiència professional en edificació; Manuel Herrero, president de la Unió d'Agrupacions d'Arquitectes Urbanistes; Javier García-Solera, Premi Permanència en l'anterior edició; Mª José Peñalver, tresorera del CSCAE; Paco Sanchis, CEO de COMPAC, i Laureano Matas, secretari general del CSCAE.
Presentació de l'eina de predimensionat de rehabilitació energètica ESPREH en versió web
El proper 28 de juny, es presenta la versió web de l’Eina de suport al predimensionat de la rehabilitació energètica d’habitatges (ESPREH) a la seu del COAC.
L’eina informàtica ESPREH pretén facilitar el predimensionat dels principals paràmetres de rehabilitació energètica, el compliment dels quals pot donar accés a l’obtenció de subvencions de les campanyes que s’han posat en marxa en el marc dels fons Next Generation EU (RD 853/2021).
Es tracta d’un instrument adreçat als tècnics redactors de projectes per tal de facilitar-los el diàleg amb els seus clients a través de la preavaluació dels escenaris possibles de rehabilitació del seu edifici i escollir la millor de les opcions des del punt de vista tècnic i econòmic. En concret, el seu ús facilita de forma àgil el predimensionat de la reducció de la demanda energètica i de l’energia primària no renovable, així com del cost econòmic de les mesures de millora proposades.
Aquesta aplicació ha estat desenvolupada per l’ITeC amb el patrocini de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB).
VÍDEO DE LA SESSIÓ:
PROGRAMA:
Presentació de la iniciativa en el marc de la rehabilitació basada en els fons Next Generation Europe
· Ferran Bermejo, director tècnic de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC)
· Elsa Ibar, directora de programa, Fons Europeus Next Generation, Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC)
· Guillem Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
· Jordi Marrot, director de l’Àrea Tècnica del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB)
Criteris de desenvolupament, operativa, obtenció, formació i suport
· Ferran Bermejo Nualart, director tècnic de l’ITeC
· Licinio Alfaro Garrido, cap del departament de Construcció Sostenible de l’ITeC
Cas exemple
· Aplicació de l’ESPREH a l’anàlisi prèvia d’una possible rehabilitació. Josep Medina, arquitecte tècnic
Del càlcul del pressupost estimat al pressupost de projecte
· Irma Beltran, cap del departament de Bancs de Dades de l’ITeC
Torn de preguntes dels assistents
Cloenda
· Jordi Sanuy, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC)
Actualitzades les bases del concurs per a l’adequació de la nova seu de Terrassa
Ambudes entitats han signat un contracte de lloguer per un termini de 35 anys i està previst iniciar en els propers mesos les obres de rehabilitació de l'edifici, obra de l'arquitecte Juli Capella.
El canvi de seu obeeix a l’estreta col·laboració entre els dos col·legis, a través de la Intercol·legial Tècnica del Vallès, fet que facilita les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes i arquitectes tècnics, i tant de bo signifiqui un precedent en el sector. A més, el nou emplaçament afavorirà un impacte més directe a la societat, apropant el servei a la ciutadania.
El concurs es durà a terme en dues fases, amb intervenció de jurat. L'objectiu és seleccionar la proposta que, per la seva qualitat, valors tècnics, funcionals, arquitectònics, culturals, d’arquitectura i salut, d’accessibilitat i mediambientals, sigui considerada la més idònia.
En una primera fase es valoraran les propostes presentades en base als criteris de selecció i, posteriorment, es convidarà els cinc equips amb millor puntuació a una segona fase. L’equip guanyador rebrà l’encàrrec de la redacció del projecte, la direcció d’obra, la direcció d’execució de l’obra i la coordinació de seguretat i salut. El segon, tercer, quart i cinquè classificats percebran la quantitat de 3.000 euros cadascun.
El termini de presentació d’ofertes en primera fase finalitzarà el divendres 21 de juliol a les 14 h.
NOVETAT: ACTUALITZACIÓ DE LES BASES
En data 12 de juliol, s'ha esmenat el plec de bases administratives que regeixen el concurs. La modificació fa referència a la documentació a presentar per part dels concursants (Apartat 4.2) i l'addició d'una nova declaració responsable (Annex 1).
Documentació
· Plec de bases tècniques
· Plec de bases administratives (versió esmenada el 12 de juliol)
· Documentació addicional