Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2017" a l'Espai Santa Caterina de Girona
El divendres 8 de setembre, a les 19 hores, tindrà lloc a l’Espai Santa Caterina de la Generalitat de Catalunya a Girona, la inauguració de l’exposició Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2017. Aquesta és la primera de les parades que farà l’exposició, ja que també viatjarà a Olot, Figueres i, acabarà la seva itinerància a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, el mes de gener de 2018.
La mostra recull els 43 projectes seleccionats, d'entre les 91 obres presentades, adscrits a una de les cinc categories: Més 10, Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, han abordat diferents escales de treball, entorns i formes d’intervenció. En aquesta edició, i amb la finalitat de fer partícip i mostrar al conjunt de la ciutadania l’arquitectura de les comarques de Girona, els visitants a l’exposició que va tenir lloc entre el 13 de març i el 30 d’abril de les obres presentades, van decidir amb el seu vot, el Premi de l’Opinió.
En aquesta vintena edició, les obres premiades han estat, per categories: la Rehabilitació de les 83 cases sobre el riu Onyar a Girona de Fuses Viader Arquitectes en la categoria Més 10; Dues cases de suro a Palafrugell d’Emiliano López i Mònica Rivera, i Casa davant del mar al Port de la Selva de Xavier Martí i Lucía Ferrater, ex aequo en categoria Arquitectures; Radiador de Llum a Banyoles d’unparelld'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner) i Jesús Bassols, en la categoria Interiors; Cuques de llum a Olot de Jordi Hidalgo en la categoria Paisatges; Dèdal a Girona de Laia Escribà, Oriol Granyer i Miquel Prats en la categoria Efímers; i el Premi de l’Opinió l’obté la Rehabilitació i ampliació d'un habitatge unifamiliar en cantonada a la Tallada d'Empordà, de Montserrat Nogués i Manel Bosch.
El projecte expositiu d’aquest any ha estat comissariat i dissenyat per estudi nus, que en aquesta edició, aposta per un format digital mostrant a través d’imatges en gran format les obres arquitectòniques, que seran les protagonistes. L’exposició es planteja com el suport d’imatges fixes i en moviment i incorpora un moble on seure situat enfront d’una gran pantalla. El banc alhora és el suport del catàleg imprès de l’exposició que permet aprofundir en cadascuna de les obres seleccionades i premiades.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) té com a una de les funcions destacables mostrar la tasca professional dels arquitectes per a la difusió, en el conjunt de la societat, dels valors de l’arquitectura, acció que desplega en múltiples formats per tot el territori. En aquest sentit, ja des del 1997, la Demarcació de Girona del COAC convoca anualment els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, posant en relleu l’arquitectura realitzada en l’àmbit territorial de la Demarcació de Girona, per tal de mostrar la qualitat i el rigor dels professionals.
Del 8 de setembre al 12 d’octubre de 2017
Organitza
El Archivo Histórico del COAC colabora con la exposición "Masó: interiores"
El Museo de la Garrotxa acoge la exposición "Masó: interiores", organizada por la Fundación Rafael Masó, desde el 1 de junio. La muestra incluye más de 200 obras que permiten redescubrir el legado del arquitecto Rafael Masó (1880-1935), en las comarcas de Girona.
Se encuentran representados los interiores de nueve edificios representativos de la obra de Masó como la Casa Quintana, la Casa Masó, el Apartamento Masó Moreno, la Casa Masramon, la Casa Ensesa, la Casa Casas, la Casa Salieti, la Casa Carles ( "el Mirador") y el Palau Solterra.
En esta ocasión, el Archivo Histórico del COAC en Girona colabora cediendo en préstamo 115 documentos, entre dibujos originales del arquitecto y publicaciones de la época, que muestran la influencia de las tendencias que hace cien años predominaban en el centro y norte de Europa, sobre su obra. Masó hizo suyas estas ideas, basadas en la simplicidad y los motivos geométricos, las adaptó e introducir en Cataluña, haciendo de su creación un legado del que podemos disfrutar en esta exposición.
"Masó: interiores" se podrá visitar hasta el 15 de agosto de 2017.
L'Arxiu Històric del COAC col·labora amb l'exposició "Masó: interiors"
Es troben representats els interiors de nou edificis representatius de l'obra de Masó com la Casa Quintana, la Casa Masó, l'Apartament Masó Bru, la Casa Masramon, la Casa Ensesa, la Casa Casas, la Casa Salieti, la Casa Carles ("lo Mirador") i el Palau Solterra.
En aquesta ocasió, l'Arxiu Històric del COAC a Girona hi col·labora cedint en préstec 115 documents, entre dibuixos originals de l'arquitecte i publicacions de l'època, que mostren la influència de les tendències que fa cent anys predominaven al centre i nord d'Europa, sobre la seva obra. Masó va fer seves aquestes idees, basades en la simplicitat i els motius geomètrics, les va adaptar i introduir a Catalunya, fent de la seva creació un llegat del qual podem gaudir en aquesta exposició.
"Masó: interiors" es podrà visitar fins el 15 d'agost de 2017.
La Delegación del Alt Empordà participa en el taller internacional de Arquitectura y vino en el Empordà
El Auditorio del Convento de los Capuchinos (Calle del Rec Arnau, 8, Figueres) acoge este viernes 14 de julio, a las 16 horas, la sesión abierta del Workshop Internacional de Arquitectura y Vino en el Empordà que cierra la segunda edición de este curso organizado por las escuelas de arquitectura francesas de Montpellier, Bretagne y Marne la Vallée, y la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Girona.
En el transcurso de esta sesión un jurado conformado por los profesores del workshop, miembros de la DO Empordà, miembros del COAC, y representantes del Ayuntamiento de Figueres evaluarán las propuestas que han realizado los estudiantes, en esta presentación pública.
El objetivo del workshop es crear un espacio de reflexión y de valorización del patrimonio arquitectónico y paisajístico del Empordà, trabajando sobre la temática del vino que ha marcado tanto este territorio. Se trata de interrogarse sobre la convivencia entre el proceso industrial moderno, alineado con estándares internacionales, y el amor al territorio y una manera de hacer ancestrales que ha marcado la cultura y el paisaje ampurdaneses.