Conferència "El temple de la Sagrada Família. Les torres centrals (2016-2026), amb Narcís Laguarda Vidal
L'acabament de la primera Sagristia l'any 2016 va permetre afrontar el repte de la construcció de les Torres Centrals, que enguany ha finalitzat amb la culminació de la Creu. La conferència repassa aquesta dècada d'obra des de dins, a càrrec d'un dels arquitectes que hi ha participat.
L'acte s'emmarca en el centenari de la mort d'Antoni Gaudí i coincideix amb la cloenda de l'exposició “Dalí admira Gaudí”, produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, que es pot visitar a la seu de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC fins al mateix 15 d'octubre.
Narcís Laguarda i Vidal (Girona, 1980)
És arquitecte llicenciat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (2006), Màster en Projectes XXI “De la Geometria a l'espai construït” de C. Ferrater (2008) i Màster Internacional BIM Management de Zigurat (2022). L'any 2006 s'incorpora com a arquitecte a les obres del Temple de la Sagrada Família dins de l'equip de Jordi Bonet Armengol i, des de 2012, sota la direcció de Jordi Faulí i Oller.
Visita comentada a l'exposició "Dalí admira Gaudí" amb Josep Playà
Exposició “Dalí admira Gaudí”
Produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, l’exposició proposa una mirada al diàleg simbòlic i creatiu entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal. A través de fotografies, cartells, documents i objectes, la mostra ressegueix com Dalí va contribuir a reivindicar l’obra de Gaudí més enllà de l’àmbit estrictament arquitectònic i el va presentar com un creador visionari, radical i modern.
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra gaudiniana. Ja l’any 1933 va publicar a la revista francesa Minotaure l’article De la beauté terrifiante et comestible, de l’architecture modern style, il·lustrat amb fotografies de Man Ray, en què situava Gaudí dins una lectura moderna, imaginativa i gairebé surrealista de l’arquitectura.
INSCRIPCIONS OBERTES
Places limitades. Inscriu-t'hi enviant un correu electrònic a activitats.figueres@coac.net indicant el teu nom complet, telèfon i correu electrònic.
Exposició: Dalí admira Gaudí
La Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull l'exposició Dalí admira Gaudí la qual revela la fascinació de Salvador Dalí per Antoni Gaudí a través de fotografies, cartells, documents i objectes que testimonien una admiració profunda, pública i internacional.
Produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, l’exposició proposa una mirada al diàleg simbòlic i creatiu entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal. A través de fotografies, cartells, documents i objectes, la mostra ressegueix com Dalí va contribuir a reivindicar l’obra de Gaudí més enllà de l’àmbit estrictament arquitectònic i el va presentar com un creador visionari, radical i modern.
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra gaudiniana. Ja l’any 1933 va publicar a la revista francesa Minotaure l’article De la beauté terrifiante et comestible, de l’architecture modern style, il·lustrat amb fotografies de Man Ray, en què situava Gaudí dins una lectura moderna, imaginativa i gairebé surrealista de l’arquitectura.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
Síntesis Arquitectòniques 2026. Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig / 1965-1980
Aquesta tesi investiga sobre cinc maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de l’arquitecte Ramon Maria Puig en el període de 1965 a 1980 amb l’objectiu d’explicar a través del dibuix les estratègies de cohabitació a partir de la lectura del paisatge, la inserció en el context agrícola o urbà i l’agregació de cel·les domèstiques en forma de comunitat. Cada cas d’estudi presenta condicions pròpies d’escala, de programa i de tipologia, alhora que comparteixen dinàmiques socials i d’apropiació de l’espai públic desdibuixant límits i traces entre l’àmbit domèstic i l’àmbit col·lectiu.
El procés metodològic ha estat la recerca de material a l’arxiu del propi arquitecte. La lectura de dibuixos i plànols originals conjuntament amb la lectura dels articles i de les memòries dels propis projectes expliquen el pensament i l’obra de Puig. La vivència personal, sensorial i espacial en cada obra de la tesi, complementa el coneixement i la investigació per crear cinc cartografies amb la mateixa sintaxi.
Grafies dibuixades i escrites s’entrellacen a la recerca d’una metodologia singular en el procés d’investigació d’aquesta tesi doctoral.
El cicle continua l’11 de juny (19 h), a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, amb la presentació de la tesi doctoral 'Arquitectura comparada' a càrrec de Félix de la Fuente, i finalitzarà el 18 de juny (19 h), a la Demarcació de Girona del COAC, amb la tesi 'Alison i Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus', a càrrec d’Anna Bach.
Jaume Farreny Morancho (Lleida, 1973)
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (2000). Doctor per la Universitat Rovira i Virgili (2025) amb la tesi ‘Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig 1965.1980’. Autor de la publicació ‘Ramon Maria Puig. Arxiu 1964-2015’.
Coordina l’estudi propi amb obra i pensament arquitectònic i acció cultural. Professor de Projectes i Expressió Gràfica a l’Escola d’Arquitectura de Reus de la URV des del seu inici el 2005 fins l’actualitat.
Ha estat director de la revista DAU de la Demarcació de Lleida del COAC entre els anys 2003 i 2010, i actualment és coordinador de les activitats culturals de la mateixa seu.
Distincions en obra construïda: Premi Ignasi Miquel per a joves arquitectes de Lleida 2014; Premi 4ª- 5ª - 6ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida; Premi “XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d’Arquitectura de Tarragona”; Finalista Premis FAD 2009 i 2011, finalista XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2018.