Exposició: Dalí admira Gaudí
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra d’Antoni Gaudí. Ho va fer ja l’any 1933, amb un article publicat a la revista francesa Minotaure, il·lustrat amb fotografies de Man Ray.
Des d’aquell moment, Dalí va contribuir a projectar la figura de Gaudí més enllà de l’àmbit arquitectònic, reivindicant-lo com un creador visionari, radical i modern. Aquesta admiració no es va expressar tant a través de la pintura com de la fotografia, sovint realitzada per altres autors, però amb la mirada i les indicacions del mateix Dalí, que assenyalava enquadraments, detalls i punts de vista.
L’exposició Dalí admira Gaudí mostra aquest diàleg entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal: dos creadors units per la imaginació, la força simbòlica, l’interès per la natura i la capacitat de transformar la realitat en una obra extraordinària.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
RCR BUNKA. Programa Obert 2026, amb Enric Palau, Junka Ishigami i Pecha Kucha
En aquesta edició, el programa girarà al voltant de "L'EXPERIÈNCIA DE L'ESPAI" i hi participaran el co-fundador de Sónar Festival i Sónar+D Enric Palau Pujols, músic estretament vinculat a la tecnologia i a la música experimental; l'arquitecte japonès Junya Ishigami · junya.ishigami+associates; i un Pecha Kucha amb la participació d'antics membres d'RCR Arquitectes que compartiran projectes, processos i idees que han nascut i evolucionat a partir del seu pas per l'estudi. Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
Més informació
L’Arxiu Històric del COAC Girona amplia els fons Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller
La donació feta per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí complementa la documentació custodiada a l’Arxiu des de 2006 i contribueix a aprofundir en el coneixement de l’arquitectura gironina de la primera meitat del segle XX.
L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha incorporat una nova fase de documentació professional dels arquitectes Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller. La donació, formalitzada el passat 8 de juny per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí, fill i nét dels professionals respectivament, s’afegeix als fons ja custodiats per l’Arxiu des de l’any 2006, completant i enriquint el conjunt documental conservat sobre la seva activitat professional.
Aquesta nova incorporació aporta informació rellevant per aprofundir en l’estudi de l’evolució de l’arquitectura catalana del segle XX. La documentació permet seguir la transformació de l’arquitectura a les comarques gironines des de la modernització noucentista aplicada a àmbits tan diversos com l’arquitectura industrial, urbana o pública, fins a la reconstrucció de la postguerra, un període marcat per l’escassetat de recursos però també per la combinació de plantejaments moderns amb tècniques constructives tradicionals.
Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach
La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.
A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.
Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.
La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot.
Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París.