Exposició: Dalí admira Gaudí
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra d’Antoni Gaudí. Ho va fer ja l’any 1933, amb un article publicat a la revista francesa Minotaure, il·lustrat amb fotografies de Man Ray.
Des d’aquell moment, Dalí va contribuir a projectar la figura de Gaudí més enllà de l’àmbit arquitectònic, reivindicant-lo com un creador visionari, radical i modern. Aquesta admiració no es va expressar tant a través de la pintura com de la fotografia, sovint realitzada per altres autors, però amb la mirada i les indicacions del mateix Dalí, que assenyalava enquadraments, detalls i punts de vista.
L’exposició Dalí admira Gaudí mostra aquest diàleg entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal: dos creadors units per la imaginació, la força simbòlica, l’interès per la natura i la capacitat de transformar la realitat en una obra extraordinària.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.
Síntesis Arquitectòniques 2026. Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig / 1965-1980
Aquesta tesi investiga sobre cinc maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de l’arquitecte Ramon Maria Puig en el període de 1965 a 1980 amb l’objectiu d’explicar a través del dibuix les estratègies de cohabitació a partir de la lectura del paisatge, la inserció en el context agrícola o urbà i l’agregació de cel·les domèstiques en forma de comunitat. Cada cas d’estudi presenta condicions pròpies d’escala, de programa i de tipologia, alhora que comparteixen dinàmiques socials i d’apropiació de l’espai públic desdibuixant límits i traces entre l’àmbit domèstic i l’àmbit col·lectiu.
El procés metodològic ha estat la recerca de material a l’arxiu del propi arquitecte. La lectura de dibuixos i plànols originals conjuntament amb la lectura dels articles i de les memòries dels propis projectes expliquen el pensament i l’obra de Puig. La vivència personal, sensorial i espacial en cada obra de la tesi, complementa el coneixement i la investigació per crear cinc cartografies amb la mateixa sintaxi.
Grafies dibuixades i escrites s’entrellacen a la recerca d’una metodologia singular en el procés d’investigació d’aquesta tesi doctoral.
El cicle continua l’11 de juny (19 h), a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, amb la presentació de la tesi doctoral 'Arquitectura comparada' a càrrec de Félix de la Fuente, i finalitzarà el 18 de juny (19 h), a la Demarcació de Girona del COAC, amb la tesi 'Alison i Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus', a càrrec d’Anna Bach.
Jaume Farreny Morancho (Lleida, 1973)
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (2000). Doctor per la Universitat Rovira i Virgili (2025) amb la tesi ‘Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig 1965.1980’. Autor de la publicació ‘Ramon Maria Puig. Arxiu 1964-2015’.
Coordina l’estudi propi amb obra i pensament arquitectònic i acció cultural. Professor de Projectes i Expressió Gràfica a l’Escola d’Arquitectura de Reus de la URV des del seu inici el 2005 fins l’actualitat.
Ha estat director de la revista DAU de la Demarcació de Lleida del COAC entre els anys 2003 i 2010, i actualment és coordinador de les activitats culturals de la mateixa seu.
Distincions en obra construïda: Premi Ignasi Miquel per a joves arquitectes de Lleida 2014; Premi 4ª- 5ª - 6ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida; Premi “XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d’Arquitectura de Tarragona”; Finalista Premis FAD 2009 i 2011, finalista XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2018.
Exposició "Mirades Aire. Contraforma de Maria Diví i Joan Diví
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
L’exposició Mirades Aire: Contraforma, amb fotografies de Maria Diví i Joan Diví (Girona) - la tercera del cicle Mirades que promou la Demarcació de Girona del COAC-, vol ser un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i
Organitza:
Patrocina:
Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024. Presentació de quatre projectes de l'Alt Empordà
En el decurs de les presentacions que tindran una durada d'entre 15 i 20 minuts, coneixerem els projectes d'una biblioteca a l’antiga bòbila de can Carreres, una residència als jardins de la fàbrica Koëpke, una intervenció paisatgística entre Figueres i el Manol, i un museu a les ruïnes de Belchite.
Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024
Fins al 17 de maig, el COAC Alt Empordà acull l'exposició "Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024" en la qual es poden veure un recull de 31 projectes d’arquitectes de la Demarcació. Els panells expositius, formats per material gràfic i escrits descriptius aportats pels arquitectes, són un exercici que sintetitza aprenentatge, creativitat i responsabilitat i que, des de la llibertat acadèmica, permet explorar múltiples respostes als reptes contemporanis com el diàleg amb el lloc, la sostenibilitat, la innovació constructiva, la memòria del patrimoni o les transformacions socials.
Aquesta mostra de PFCs i TFMs, que es presenta en diverses escales de treball, entorn i formes d’intervenció, que es va publicar per última vegada en l’edició dels anys 2004-2012, dona continuïtat als reculls de PFC's de la Demarcació de Girona del COAC iniciats l'any 1987. La convocatòria ha estat oberta a totes les persones col·legiades de la Demarcació de Girona que hagin lliurat el PFC o TFM entre els anys 2013 i 2024, ambdós inclosos, amb una nota mínima de 7 en el projecte.
L'exposició es complementa amb un catàleg dels treballs acadèmics presentats.