Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Jornada informativa sobre la Llei d'erradicació de l'amiant i el Certificat de presència o absència d’amiant

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimecres 14 d'octubre a les 9.30 h, tindrà lloc a la seu del COAC de Barcelona una sessió informativa sobre la Llei 8/2026, de 2 de juliol, de l’erradicació de l’amiant a Catalunya, que va entrar en vigor el 3 d'octubre.

Presentarà l'acte Sandra Bestraten, degana del COAC. Durant la sessió, que es podrà seguir també en línia, Francesc Bonnin, representant de l’Agència de Residus de Catalunya, presentarà la Llei 8/2026 i el Certificat de presència o absència d’amiant visible, que segons la nova Llei s’haurà de lliurar quan un immoble es llogui o vengui.

Tal com es recull a l’articulat de la Llei, el contingut concret d’aquest certificat es determinarà en el futur desenvolupament reglamentari de la mateixa Llei. No obstant, en absència d’aquest, els certificats que s’emetin han d’acreditar, com a mínim, la presència o absència d’amiant visible, l’estat de conservació dels materials que contenen amiant i el risc que pugui comportar a les persones (art. 21 Llei 8/026).

Així mateix, i en relació amb l'erradicació de l'amiant, s'informarà de les formacions disponibles a l'Escola Sert  i de les que s'estan preparant.

Properament s'obriran les inscripcions a la jornada.

Més informació
L’Agència de Residus de Catalunya ha publicat al seu web un Model bàsic de certificat de presència o absència d’amiant visible, així com un document de preguntes freqüents en relació amb l'obligatorietat d'aquest certificat.

Per a més informació sobre l'entrada en vigor de la Llei 8/2026 i el posicionament del COAC al respecte, consulteu la notícia publicada pel COAC el 30 de setembre.

Acte de lliurament dels 3rs Premis Sònia Dalet de treballs de recerca i innovació docent en l'àmbit de l'arquitectura

Imatge: 
"El llegat arquitectònic de Le Corbusier". Ariadna Edo Sánchez
El 23 d'octubre a les 16 h, se celebrarà a la seu del COAC de Barcelona l'acte de lliurament de premis de la tercera edició del Premi Sònia Dalet de treballs de recerca a Batxillerat i innovació docent a l’ESO en l’àmbit de l’Arquitectura.

L'objectiu de la iniciativa, organitzada en el marc del programa educatiu ArquiEscola, és fomentar l’interès entre l’alumnat de batxillerat pels treballs de recerca i investigació relacionats amb l’arquitectura, el disseny, l’urbanisme, el paisatge, l’ecologia i la sostenibilitat, així com estimular les vocacions tècniques. Per segon any consecutiu, la convocatòria també s'ha obert a projectes d’innovació en arquitectura a l'ESO.

El Premi vol homenatjar l'arquitecta Sònia Dalet, que va participar realitzant tallers d’ArquiEscola i que, malauradament, va morir d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) el 2020. 

Durant l'acte, els autors dels treballs guardonats presentaran els seus projectes:

1r premi Batxillerat:

La Transformació dels espais de l’Eixample
Àfrica Blanco i Laia Amorós
Institut Montserrat Roig, Barcelona

2n premi Batxillerat:

El llegat arquitectònic de Le Corbusier
Ariadna Edo Sánchez
Col·legi Sant Josep, Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona

3r premi Batxillerat:

Disseny d’un espai públic
Lluna Vila Laín
Institut Caterina Albert, Barcelona

Accèssit:

Construcció d’una maqueta cinematogràfica: Una ciutat futurista inspirada en Metròpolis
Núria Verdaguer i Bosch
Col·legi Badalonès, Badalona. Barcelona

1r premi ESO:

Repensar els espais
Cinta Alegre
Institut Candelera, L’Ametlla de Mar, Baix Ebre

2n premi ESO:

Viure l’arquitectura amb els sentits
Jordi Sabater
Institut Teresa Pàmies, Barcelona


Inscriu-t'hi

Conferència "Origen i evolució urbanística a Olot"

La Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull el dijous 22 d'octubre de 2026, a les 19 hores, la conferència "Orígen i evolució urbanística d'Olot" a càrrec de l'arquitecte Andreu Reixach Nogué, i de l'historiador de l'Art Miquel Àngel Fumanal Pagès.

L'evolució urbanística d'Olot està lligada als seus orígens remots al segle IX. Però serà a partir del XIII, i sobretot després dels terratrèmols de 1427 i 1428 que es viuran els períodes més importants. Al segle XVIII Olot assolirà la seva màxima expansió, que subsistí amb poques variacions fins la guerra de 1936-39. Cadascun dels períodes han deixat restes identificables, tant a la trama urbana com als edificis que la integren, amb les seves llindes, portes, finestres i balcons.

Miquel Àngel Fumanal Pagès (Barcelona, 1976)
És doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (UB) i DECA en teologia per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (ISCR). El seu camp acadèmic i professional abasta des de l'arquitectura, l'escultura i el vitrall medievals fins a la construcció i les infraestructures d'època moderna a l'antiga Corona d'Aragó. És president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) des del 2019.

Andreu Reixach Nogué (La Canya, 1992)
És arquitecte per la Universitat de Girona (UdG). ha treballat en tot tipus de projectes civils, incloent intervencions en arquitectura d'època moderna. En la seva trajectòria combina l’arquitectura i l’urbanisme amb la recerca i la divulgació del patrimoni històric de la Garrotxa.El 2019 es va incorporar com a vocal a la junta del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), entitat de la qual és secretari des de 2024.

Pages