Exposició: Mirades Aire. Contraforma de Maria Diví i Joan Diví
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Sense aire no hi ha veu, no hi ha respir, no hi ha vida.
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i curiosa, jugant amb la llum, les formes i amb una curiositat constant per explorar noves maneres de plasmar la vida.
Des de petits, tots dos comparteixen la passió per l’art, el dibuix i la fotografia. Van començar amb una càmera de carret que els va regalar el seu pare i avui continuen explorant la imatge com una manera d’entendre i connectar amb el món.
Trobada de Nadal d'Olot: Superposicions, de Beatriz Borque i Miquel Mariné
A través de 3 projectes, la conferència intentarà explicar la manera de treballar conjunta tant en arquitectura com en paisatge, partint especialment d’elements activadors de l’espai i de superposicions sense una jerarquia determinada de les diferents capes que conformen la creació d’un lloc. Borque i Mariné treballen per separat i col·laboren en alguns projectes conjuntament.
Beatriz Borque
És arquitecta (2005 ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona), i paisatgista (2011 ETSAB i l'ENSP, École Nationale Supérieure de Paysage at Versailles). Treballa en els camps de l'arquitectura i el paisatge, potenciant la pràctica des d'un punt de vista transversal on l'arquitectura i el paisatge s'entrellacen als marges d'aquestes disciplines.
El seu treball ha estat reconegut i premiat diverses vegades. Els jardins Antònia Vilàs i el Pati per a un edifici de 110 habitacions, tots dos situats a Barcelona, han estat seleccionats a la Biennal de paisatge de Barcelona, així com a la XV Biennal espanyola d'Arquitectura i Urbanisme entre d'altres. Darrerament, el projecte dels Nous espais infantils de la Biblioteca de Nou Barris ha estat finalista dels premis FAD en la categoria d’Interiorisme.
Complementa la seva pràctica professional amb la docència al Departament de Projectes de l'ETSAB, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, i a La Salle Url University of Architecture; i escrivint articles per a la revista The Plant, Pasarela o Arxius d’Arquitectura Catalana.
Miquel Mariné
És arquitecte i aparellador. Estudia a l'Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB) on es gradua l'any 2005, i a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona EUPB on es gradua l’any 1999, i realitza un màster a la Faculty of Architecture at la Technical University of Delft (TU Delft) a Holanda.
Complementa la seva pràctica professional a l'estudi amb altres disciplines com el món editorial, fundant la col·lecció Passarel·la amb Moisés Puente i David Bestué, el món curatorial i l'edició de vídeos. Actualment, és professor a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), La Salle Url University of Architecture ia l'ESDISabadell, i ha impartit classes anteriorment a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) així com al Chelsea College of Art, University Arts London, a Londres.
La seva feina ha estat reconeguda en diferents ocasions com els Premis FAD en la categoría d’intervencions efímeres pel disseny de l’exposició ‘Construcción de un país’ o l’exposició ‘Agrologistica’, i en interiorisme amb els premis FAD de l’opinió per la Reforma d’uns estudi al Poblesec o recentment a la casa Olatz.
Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2025", a Olot
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, EBRO, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, el producte oficial és el Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, ImmoMagazine, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Activitat emmarcada en el Dia Mundial de l'Arquitectura 2025
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Fumerola de Lluèrnia. Conferència "Efímera, llum i acció!", amb Xevi Moliner
La conferència tindrà lloc a les 19.30 h, a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, explorarà la llum com a excusa, l’efímera com a realitat, la llum com a realitat, l’efímera com a excusa, la llum com a efímera, l’efímera com a llum, la llum efímera i l’efímera llum. Una excusa perfecta per compartir idees i projectes amb bona companyia.
Xavier Moliner i Milhau (Barcelona, 1974)
És doctor en Història de l’Art (UdG, 2010), Llicenciat en Arquitectura (UPC, 1998) i professor de la UdG en el Grau d’Arquitectura a l’Àrea d’Expressió Gràfica Arquitectònica des del 2004. Des de l’any 2000, ha combinat la tasca docent amb la professional en l’àmbit de l’arquitectura efímera i la fotografia.
Exerceix de professor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot, en l’especialitat de Dibuix Tècnic des del 1997; i professor de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya des del 2010. L’any 2003 va cofundar l’Espai Androna, empresa especialitzada en arquitectura efímera i fotografia.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot