Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026", a Olot
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren diversos panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Japan 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Exposició "Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2026", a Olot
En aquesta mostra, s’hi poden veure les obres guardonades, que engloben mencions, premis i premi de l’opinió, juntament amb l’acta del jurat. El muntatge expositiu el configuren 5 panells de llum que mostren els projectes segons la seva categoria (arquitectures, interiors, efímers i paisatges) mitjançant una gran fotografia.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Japan 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Fumarola de Lluèrnia. Conferència "Lluèrnia, un somni", amb Pep Fargas
La ponència proposa un recorregut per la trajectòria de Lluèrnia, un projecte que va més enllà d'un festival de foc i de llum i que, al llarg dels anys, ha esdevingut un espai d'experimentació arquitectònica, expressió artística i reflexió sobre el paisatge urbà.
A través de la seva experiència, Pep Fargas explorarà les múltiples dimensions del festival; des de la transformació del paisatge quotidià mitjançant instal·lacions efímeres fins a la reivindicació de carrers i barris, passant per la participació ciutadana, la pedagogia i la cultura. Una oportunitat per descobrir com Lluèrnia ha contribuït a generar noves mirades sobre la ciutat i els seus espais.
Entrada lliure
Pep Fargas Valero (1954, Barcelona)
Gestor cultural amb una àmplia trajectòria en el món de la cultura, el teatre i la gestió d'activitats artístiques. L'any 2012 va dissenyar la primera edició de Lluèrnia i va continuar vinculat a la seva organització durant deu anys.
Ha desenvolupat la seva activitat com a actor i director de teatre, i és autor dels textos dels còmics de divulgació històrica El Gamarús. En l'àmbit de la gestió cultural, ha estat regidor de Cultura d'Olot i gerent de la Xarxa Transversal d'Activitats Culturals.
També ha participat en diverses iniciatives i entitats culturals de la ciutat, com el Fòrum de Teatre, l'Artista del Mes, la Factoria de les Arts, Binari i Pim, Pam, Pum, Foc!, entre d'altres. L'any 2018 va rebre les Ales a la Cultura.
Conferència "Origen i evolució urbanística a Olot"
L'evolució urbanística d'Olot està lligada als seus orígens remots al segle IX. Però serà a partir del XIII, i sobretot després dels terratrèmols de 1427 i 1428 que es viuran els períodes més importants. Al segle XVIII Olot assolirà la seva màxima expansió, que subsistí amb poques variacions fins la guerra de 1936-39. Cadascun dels períodes han deixat restes identificables, tant a la trama urbana com als edificis que la integren, amb les seves llindes, portes, finestres i balcons.
Miquel Àngel Fumanal Pagès (Barcelona, 1976)
És doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (UB) i DECA en teologia per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (ISCR). El seu camp acadèmic i professional abasta des de l'arquitectura, l'escultura i el vitrall medievals fins a la construcció i les infraestructures d'època moderna a l'antiga Corona d'Aragó. És president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) des del 2019.
Andreu Reixach Nogué (La Canya, 1992)
És arquitecte per la Universitat de Girona (UdG). ha treballat en tot tipus de projectes civils, incloent intervencions en arquitectura d'època moderna. En la seva trajectòria combina l’arquitectura i l’urbanisme amb la recerca i la divulgació del patrimoni històric de la Garrotxa.El 2019 es va incorporar com a vocal a la junta del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), entitat de la qual és secretari des de 2024.