Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Trobada de Nadal d'Olot: Empelts, lloc i obra, de Meritxell Inaraja

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
En el marc de la tradicional trobada de Nadal de la Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), tindrà lloc la conferència "Empelts, lloc i obra", a càrrec de l’arquitecta Meritxell Inaraja. La ponència, que es farà el dimecres 11 de desembre, a les 19 hores, explorarà el concepte d’empeltar com a metàfora arquitectònica, centrant-se en la connexió entre el passat i el futur. Aquesta idea, basada en unir dues parts aparentment inconnexes, permet repensar com una nova arquitectura pot integrar-se amb sensibilitat en estructures històriques i espais preexistents.

Meritxell Inaraja

Arquitecta des de 1994 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i Postgrau en Museografia i Disseny per la Universitat Politècnica de Catalunya. 
Des de 1995 dirigeix el seu propi estudi realitzant projectes i obres de totes les escales entre els quals destaquen els equipaments culturals i la rehabilitació d’edificis històrics. Obres com la restauració de les muralles de Vic, l’arxiu del Garraf, el castell de la Tossa de Montbui i la restauració de la Unió de Cooperadors de Gavà, obra de Josep Lluís Sert, han estat seleccionades als premis FAD i al European Heritage Award. L’obra de rehabilitació de la Seca a Barcelona ha rebut diversos premis i va formar part del pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012.

També és professora associada de Projectes VII i de Projectes de Restauració dels Estudis d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Ha impartit cursos i conferències a diverses ciutats d’Espanya, França, Itàlia, Mèxic i Nova York. Ha format part de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, és membre del Comitè Científic de UIA World Congress 2026.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.

PDF version

Exposició 'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí'

Imatge: 
© Arxiu Comarcal de la Garrotxa

El divendres 15 de novembre de 2024, a les 19 hores, l’Arxiu Comarcal d'Olot acull la presentació del llibre i inauguració de l'exposició d'Alot OlotArquitectura, paisatge i deliri garrotxí.  L’acte començarà amb una conversa entre l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola i els autors del llibre Eduars Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, i la intervenció de l’alcalde d’Olot, Josep Berga, i Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren aquest assaig visual: Alot Olot. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.

El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter.

Totes les obres desprenen bellesa, de la manera que convidem a veure-les, fruit de la sensibilitat de l’autor, la imperfecció del que és fet a mà, la capacitat de transformar un indret, la contradicció intrínseca o l’estranyesa i la singularitat de l’espai que construeixen. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.

La mostra es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).

PDF version

Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot

Imatge: 
© Marc Torra - Fragments.imatges
Del 7 de novembre de 2024 al 5 de gener de 2025, la sala d’exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull l’exposició ‘Deu anys fent fanalets’, en la qual es poden veure els diferents fanalets que s’han fet en el taller infantil ‘Pampallugues de Nadal’, coordinat per les arquitectes Laia Escribà i Anna López.

La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.

Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis  Poulsen, Hans  Scharoun,  Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.

El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem  de Van Eyck.

10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
PDF version

Fumarola de Lluèrnia. Deu anys fent fanalets, exercicis d'arquitectura per a infants

Imatge: 
© Marc Torra - Fragments.cat
La Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC participa el dijous 7 de novembre, a les 19 hores, a la Fumarola de Lluèrnia. En aquesta ocasió, la conferència tiutlada 'Deu anys fent fanalets, exercicis d'arqutiectura', a càrrec de Laia Escribà i Anna López, se centrarà en el taller infantil de Nadal que durant deu anys.

La captura del foc per aprofitar-ne la llum és una voluntat atàvica, mil·lenària que ens ha portat a confinar la flama indòmita i salvatge en gàbies o receptacles on poder servir-nos del seu poder il·luminador.

Així trobem les llànties dels temples per protegir-nos de les pors, els fanals dels camins per guiar als rodamons, les llanternes dels fars per orientar les naus... i també els fanalets d’anar a esperar els reis per catalitzar esperances i il·lusions.

Aquesta és la guspira motora que durant 10 anys ens ha empès a experimentar des de la poètica de la precarietat i de la mà dels infants, diferents llenguatges formals amb els quals expressar emocions a través de la llum.

Després de la conferència s'inaugurarà l'exposició 'Deu anys fent fanalets', que es podrà veure a la seu de la Delegació fins el 5 de gener de 2025.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.

PDF version

Pàgines