Exposició 'El Material de lo construido'
"El Material de lo Construido" és una col·lecció homònima de llibres monogràfics que va néixer amb l'objectiu de difondre l'arquitectura argentina, al 2015. Després de 13.000km i més de 20 presentacions a Universitats del país sud americà, arriba al nostre territori dins una mostra itinerant on s'han sumat 12 estudis d'arquitectura catalans. Pretén entendre el procés projectual i el desenvolupament constructiu d'una obra arquitectònica com a part indissoluble del procés de creació.
Dos d'aquests estudis, Carles Enrich (Barcelona) i Un parell d'arquitectes (Olot) ens exposaran la seva pròpia mirada. "Un altre futur" planteja diverses intervencions puntuals en espais existents que reclamen una nova vida. Espais residuals, abandonats o infrautilitzats, que requereixen una mirada crítica per proposar solucions temporals, o d’emergència, amb una clara voluntat de permanència. Programes específics, però pensats per a ser reutilitzats en un futur on la resposta sempre va més enllà de la pregunta inicial. Es reactiven així les condicions ambientals i urbanes del lloc amb la gestió material de l’existent i la inserció de petites estructures que, per una banda, faciliten les transformacions d’aquests espais fràgils, alhora que es projecten com a futures preexistències. Espais on el temps és l’autèntic material d’allò construït.
El temps com a estratègia de projecte des de la urgència d’actuació fins a la planificació de la vida útil de tots els elements. El temps com a oportunitat d’intervenir de manera reversible sobre el preexistent, entenent les insercions com una nova capa que permet la lectura seqüencial. El temps com a condensador de la història, recuperant i aprenent del passat per construir un altre futur.
La col·lecció, editada per Bisman Ediciones (Buenos Aires)i Qut Ediciones (Barcelona), va néixer a través del CEO de Saint-Gobain, Mariano Bó, líder del sector de la fabricació de morters industrials per a la construcció.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot
Exposició: Mirades: Terra. Rastres terrenals, de Marc Torra
La sala d'exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull l'exposició “Mirades: Terra. Rastres terrenals” amb fotografies de Marc Torra, del 22 de gener al 20 d'abril de 2025. A través de vint instantànies, l'autor mostra com els éssers humans interactuem amb el nostre entorn, humanitzant el paisatge amb les nostres accions i transformant la terra amb la nostra presència, tant de manera física com emocional. Un treball meticulós en el qual el fotògraf ens ensenya els rastres i les marques a la pell del món sense prejudicis; un acte de contemplació i aprenentatge, on la bellesa es troba en allò inesperat i difícil d’anticipar.
Mirades terrenals
No hi podem fer res, existim. És inevitable, gravitem. Ens hi va la vida, remenem la terra.
Ocupem cims i esquerdes, endolcim terres aspres i fem el cuc flirtejant amb la pell fina, entre el sobre i el sota terra. És el paisatge humanitzat, trepitjat per peus i rodes, i transformat per mans endurides i màquines sofisticades. És la terra condicionada pels nostres errors i encerts, marcada per sempre des de la primera mirada, sorpresa i innocent.
Viatjo cercant les marques a la pell. Totes. Sense prejudici històric ni social. Viatjo a través de la superfície sense defugir la gravetat, m’obligo a moure’m-hi arran. Viatjo expectant una bellesa difícil d’anticipar. Amb els anys d’educar la mirada, la sort del passavolant, el mètode, qui sap com, potser veuré alguna cosa. I si hi ha intimitat, connectarem, oblidaré que sóc aquí, perquè hi he vingut. Només hi haurà mans amb gestos apresos i ulls alimentant el cap, el cor i el sensor fotogràfic.
I conduint passaré de l’èxtasi al dubte. Els girs de volant em portaran fins a la pantalla, passant per tots els racons lluminosos i foscos, encara sense perspectiva, amb la feina a mig fer. Només amb alguns indicis, unes pistes. Sense saber si són rastres imaginaris, espirituals, o efectivament terrenals.
Marc Torra - Fragments.imatges
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot.
Trobada de Nadal d'Olot: Empelts, lloc i obra, de Meritxell Inaraja
Meritxell Inaraja
Arquitecta des de 1994 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i Postgrau en Museografia i Disseny per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Des de 1995 dirigeix el seu propi estudi realitzant projectes i obres de totes les escales entre els quals destaquen els equipaments culturals i la rehabilitació d’edificis històrics. Obres com la restauració de les muralles de Vic, l’arxiu del Garraf, el castell de la Tossa de Montbui i la restauració de la Unió de Cooperadors de Gavà, obra de Josep Lluís Sert, han estat seleccionades als premis FAD i al European Heritage Award. L’obra de rehabilitació de la Seca a Barcelona ha rebut diversos premis i va formar part del pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2012.
També és professora associada de Projectes VII i de Projectes de Restauració dels Estudis d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Ha impartit cursos i conferències a diverses ciutats d’Espanya, França, Itàlia, Mèxic i Nova York. Ha format part de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, és membre del Comitè Científic de UIA World Congress 2026.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.
Exposició 'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí'
El divendres 15 de novembre de 2024, a les 19 hores, l’Arxiu Comarcal d'Olot acull la presentació del llibre i inauguració de l'exposició d'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. L’acte començarà amb una conversa entre l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola i els autors del llibre Eduars Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, i la intervenció de l’alcalde d’Olot, Josep Berga, i Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren aquest assaig visual: Alot Olot. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.
El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter.
Totes les obres desprenen bellesa, de la manera que convidem a veure-les, fruit de la sensibilitat de l’autor, la imperfecció del que és fet a mà, la capacitat de transformar un indret, la contradicció intrínseca o l’estranyesa i la singularitat de l’espai que construeixen. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.
La mostra es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).