Conferencia sobre el arquitecto tortosino Víctor Beltrí Roqueta
De la mano de la vigente fiesta del conocimiento que es “Anys de Llum a la Ciutat” y gracias al patrocinio de la Diputación de Tarragona, al apoyo del Ayuntamiento de Tortosa y al dinamismo de otras entidades colaboradoras, se ha procedido a iluminar -con voluntad crítica y dessacralizante- el poso cultural, social y científico aportado por el deseo de modernidad que caracterizó el cambio del siglo XIX al XX.
Dirigiendo los focos sobre el arquitecto Víctor Beltrí Roqueta, profesional injustamente olvidado, y en el contexto de la exposición “Abril vs. Beltrí”, los responsables de esta muestra han programado una conferencia -a cargo de su bisnieto Guillermo Cegarra Beltrí- centrada en la trayectoria vital y profesional de quien fue el primer titulado tortosino salido de la Escuela de Arquitectura de Barcelona. El acto tendrá lugar el próximo día 10 de diciembre en la Sede de la Demarcación del Ebre del COAC, a las 7 de la tarde.
Conferència sobre l'arquitecte tortosí Víctor Beltrí Roqueta
De la mà de la vigent festa de la coneixença que és “Anys de Llum a la Ciutat” i gràcies al patrocini de la Diputació de Tarragona, al suport de l’Ajuntament de Tortosa i al dinamisme d’altres entitats col·laboradores, s’ha procedit a il·luminar -amb voluntat crítica i dessacralitzant- el pòsit cultural, social i científic aportat pel desig de modernitat que caracteritzà el canvi del segle XIX al XX.
Dirigint els focus sobre l'arquitecte Víctor Beltrí Roqueta, professional injustament oblidat, i en el context de l’exposició “Abril vs. Beltrí”, els responsables d’aquesta mostra han programat una conferència -a càrrec del seu besnét, Guillermo Cegarra Beltrí- centrada en la trajectòria vital i professional de qui va ser el primer titulat tortosí sortit de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. L’acte tindrà lloc el proper dia 10 de desembre a la Seu de la Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes, a les 7 de la tarda.
Víctor Beltrí Roqueta, arquitecte tortosí de Cartagena
A banda del seu gloriós passat miner, la ciutat murciana de La Unión és a bastament coneguda per acollir la celebració del prestigiat Festival Internacional del Cante de Las Minas. Cada mes d’agost, tots els devots del flamenc són convocats a delectar-se amb aquest art -Patrimoni Immaterial de la Humanitat-, arrecerats sota l’arquitectura de l’antic mercat modernista unionense. Una barreja de sorpresa i perplexitat s’apoderà d’un tortosí embruixat pel Cante Grande quan, assistint a aquesta cimera flamenca, va descobrir que l’edifici amfitrió fou projectat per un conciutadà del qual no n’havia sentit a parlar mai. Aquest ignot arquitecte no era altre que Víctor Beltrí Roqueta, fill d’escultor i de mestra, nascut l’any 1862 al carrer Bonaire. Posteriorment, la incredulitat d’aquest connaisseur es transformà en admiració a l’assabentar-se de l’àmplia i qualificada producció arquitectònica signada per Beltrí al Camp de Cartagena, sobretot, quan va poder copsar la consideració i estima que li professen, encara avui, els agraïts cartageners. Tot l’any 2012 celebrant el 150è aniversari del seu naixement, la dedicatòria d’una concorreguda avinguda viària i la creació de la Beltripèdia no deixen lloc al dubte.
Gràcies a recents investigacions sabem que, amb 24 anys, Beltrí accedia al càrrec d’arquitecte municipal de Tortosa en un moment empantanegat en què la situació de l’erari, escurat per la ruïnosa recepció d’obra del llampant mercat públic, dificultava l’execució immediata d’altres projectes. Frustrat professionalment i perjudicat per la desraó política que l’obligà a deixar el càrrec municipal, emprendria un forçat exili llevantí que el portaria a Gandia, Múrcia i, finalment, a Cartagena. Les oportunitats laborals sorgides en aquesta darrera població van propiciar l’esclat del seu talent creatiu assolint un notable reconeixement popular que, per contra, va passar del tot desapercebut als tortosins d’aleshores. Bé, no a tothom. Extraordinàriament, la mai prou valorada revista cultural La Zuda es feu ressò -ara fa exactament cent anys- de l’enlairada trajectòria arquitectònica edificada per aquest tortosí absent.
Un dels primers projectes de Beltrí a la seva ciutat natal fou el traçat de la benvolguda i ben dimensionada carretera Simpàtica (1887), dibuixat amb la il·lusió d’un neòfit i concebut amb l’aplom d’un geòmetra. Tota una audàcia urbanística de la qual en gaudim no només els veïns del barri residencial que entrellaça sinó tota la ciutat. La construcció d’aquesta costeruda infraestructura urbana no es produiria fins el període 1894-96, sota la supervisió inicial del controvertit arquitecte Joan Abril -aleshores tècnic municipal- qui, amb traïdoria i impunitat, li arrabassaria l’autoria del projecte. Per desfer aquesta usurpació, esmenar la desmemoriada historiografia local i situar aquest rellevant arquitecte en el lloc que es mereix crec que seria tot un detall batejar, amb el nom del veritable dissenyador d’aquest reeixit vial, la rotonda de la Simpàtica situada en el nus que lliga els dos barrancs de la ciutat. A favor d’aquesta proposta hi juga la presència, en aquesta cruïlla, d’un ondulant muret de trencadís multicolor, pertinent referència plàstica al principal artífex de la Cartagena modernista.
Antoni López Daufí
Vocal de Cultura del COAC-Ebre
Exposició "PFC 2002-2014"
Fins el 31 de gener de 2016 es pot visitar a la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes l'exposició "PFC 2002-2014".
“La nostra gent, ..., feinejant de sol a sol, construint marges i esllemenant les oliveres. El temps no valia res i el treball no tenia recompensa.”
Gerard Vergés
Aquests mots i el recull d’expectatives reeixides ens introdueixen en una realitat contingent i impredictible. Superat l’escull acadèmic, cal mantenir el continuat esforç i les estratègies que ens han ajudat a aconseguir fites avantatjoses, amb forta presencia de les sinèrgies grupals, desestimant l’individualisme encarcarant i encotillant.
“Això és el que esperen: que, fastiguejats, acabarem renunciant a tot per no res.”
Jesús Moncada
Per superar la crisi sistèmica de l’entorn professional, entre d’altres, cal utilitzar mètodes inclusius, on el treball en equip i en xarxa, tant amb iguals com amb desiguals, ens doti de fortaleses, que sens dubte faran aflorar les oportunitats. L’element catalitzador li pertoca al nostre òrgan col·lectiu, generant espais de participació estructurats com a “vestíbuls de Trobada”, on el màxim de veus puguin ser expressades, escoltades, recollides i canalitzades, amb l’objecte de formar equips, si cal multidisciplinars, cohesionats i potents, per tenir una major presència creativa al nostre territori, tot utilitzant sistemes d’economia col·laborativa i instruments d’última generació.
Estem immersos en uns reptes encoratjadors, obligant-nos a passar d’una actitud defensiva a un altra propositiva, més fecunda i compromesa. Aquest camí, poc transitat, cal conèixer-lo i utilitzar-lo. És, si més no, un camí obert i prenyat de possibilitats.
“Allí les clavellines creixien al costat dels geranis, les flors dels quals s’encenien com flames en la verdor. L’alfàbrega exhalava en tot el contorn la seva grata olor, barrejada amb la de l’herbabona i la marialluïsa i una dàlia ostentava la bellesa de les seves flors vellutades; més enllà l’hortènsia exuberant exhibia les seves, rodones i esplèndides....”
Sebastià Juan Arbó
Conferencia: "GATCPAC. De la arquitectura a la revolución"
El arquitecto Salvador Tarragó Cid, especializado en el estudio histórico del urbanismo, ha dirigido durante más de 25 años el Máster de Restauración de Monumentos de la UPC y es profesor de urbanismo en la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Ha destacado en particular como estudioso de la obra urbanística de Ildefons Cerdà y de la obra de Antoni Gaudí. Fue también responsable del Archivo Histórico del COAC.