Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Xerrada: "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dijous 12 de novembre, a les 11.30 h, tindrà lloc a la seu de la Demarcació de l'Ebre del COAC una xerrada a càrrec de Salvador Tarragó i Cid, que portarà per tìtol "GATCPAC, DE L'ARQUITECTURA A LA REVOLUCIÓ".

En el context de la cultura arquitectònica europea, l’experiència del GATCPAC és especialment significativa, doncs supera àmpliament el radi d’acció en què normalment es desenvolupa la tasca dels arquitectes.

La xerrada se centrarà en la dimensió pública i política de l’actuació professional d’aquest grup d’arquitectes i tècnics catalans, des de 1930 fins a 1939. Durant aquest període, el GATCPAC travessa dues fases totalment diferents: la primera, de 1931 a 1936, que podríem anomenar de caràcter reformista i en la qual es confia poder resoldre els problemes generals a través de l’arquitectura i de l’urbanisme. La segona, des de juliol de 1936 fins a 1939, en què els arquitectes al servei de la revolució exerceixen un extraordinari paper històric al costat de les forces socials.

També s’abordarà l'anàlisi crítica de la producció arquitectònica del GATCPAC i la figura del principal artífex d’aquest grup, Josep Torres Clavé, tot un exemple del canvi que es produí, aleshores, en la forma d’exercir l’arquitectura.

L'arquitecte Salvador Tarragó i Cid, especialitzat en l'estudi històric de l'urbanisme, ha dirigit durant més de 25 anys el Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC i és professor d'urbanisme a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Ha destacat en particular com a estudiós de l'obra urbanística d'Ildefons Cerdà i de l'obra d'Antoni Gaudí. Fou també responsable de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes.

Llegir l'article "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució", de Salvador Tarragó i Cid, aquí.

PDF version

Exposición "Abril vs Beltrí"

Del 22 de octubre de 2015 al 10 de enero de 2016 la Demarcació de l'Ebre acoge esta muestra en el contexto de la macroexposición "Anys de Llum a la Ciutat, l'empremta social, cultural i científica del XIX al XX a Tortosa".

La macroexposición, que tendrá lugar simultáneamente en siete espacios emblemáticos de la ciudad, con piezas inéditas y actividades paralelas, pondrá en relieve los fundamentos de la Tortosa moderna.

Impulsada por la Escola d'Art i Disseny de la Diputació, "Anys de llum a la ciutat" incidirá en la trascendencia de los cambios culturales, urbanísticos o científicos alrededor del cambio de siglo XIX a XX, mediante un único discurso narrativo.

Para ver el cartel de la exposición, clica aquí.
Consulta la Nota de Prensa de la Diputación de Tarragona aquí. 

PDF version

Exposició "Abril vs Beltrí"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Del 22 d'octubre de 2015 al 10 de gener de 2016 la Demarcació de l'Ebre acull aquesta mostra en el context de la macroexposició Anys de Llum a la Ciutat. L'empremta social, cultural i científica del XIX al XX a Tortosa.

La macroexposició, que tindrà lloc simultàniament en set espais emblemàtics de la ciutat, amb peces inèdites i activitats paral·leles, posarà en relleu els fonaments de la Tortosa moderna. Impulsada per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, "Anys de llum a la ciutat" incidirà en la transcendència dels canvis culturals, urbanístics o científics al tombant del segle XIX a XX, mitjançant un únic discurs narratiu.

Per consultar més informació sobre la macroexposició, clica aquí.
Consulta la Nota de Premsa de la Diputació de Tarragona aquí.

Abril vs Beltrí

Els arquitectes municipals, aleshores titulats de nou encuny, van ser protagonistes directes d’aquella voluntat del canvi de segle per modernitzar la ciutat. Catalitzadors, en major o menor grau, d’aquesta transformació urbana trobem Joan Abril Guanyabens (Mataró, 1853 - Tortosa, 1939) i Víctor Beltrí Roqueta (Tortosa, 1862 – Cartagena, 1935) actuant, consecutivament, al capdavant de l’oficina tècnica de Tortosa.

Separats tan sols per nou anys, tots dos van estudiar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona compartint docents i tendències estilístiques. Un i l’altre van exercir una llarga carrera professional i es van moure en el mateix context polític, és a dir, el de la Restauració borbònica amb la seva pendular alternança política. En un moment artístic en el que les formes ondulants del Modernisme trucaven a la porta, cadascú d’ells encarna una actitud deontologia contraposada, una manera divergent d’assumir les dificultats de l’ofici i, al capdavall, d’entomar les amargors de la vida. En l’aspecte humà, tots dos van arrelar lluny de casa però mentre Beltrí -qui se sentia tortosí i cartaginès alhora- va empatitzar amb la gent, Abril, home polifacètic, emprenedor i amb un inqüestionable afany cultural, mai va tenir predicament entre els tortosins. Pel que fa a la seves obres, hem volgut plantejar la present exposició com un acarament arquitectònic entre els dos autors. Paret contra paret, una partida d’escacs on mostrar els encerts tàctics, els punts forts i, si de cas, les vulnerabilitats de cada oponent. Hem de veure’ls en el conjunt de la seva singladura, doncs circumscriure’ns només al període de la seva activitat professional a la ciutat seria proposar un duel de característiques desiguals. I, tot plegat, que sigui el propi visitant qui analitzi els moviments del tortosí oblidat i del conspicu mataroní recordant, però, que tant en l’Arquitectura com en el joc dels escacs no totes les peces tenen el mateix valor. 

A. López Daufí
Vocal de Cultura de la Demarcació de l'Ebre
 
PDF version

Pages