Exposició: "Passat Industrial. Espais de l’oblit"
De l’11 d’octubre al 9 de novembre de 2019 la sala d’exposicions de la Casa Llluvià, seu de Manresa de la Demarcació de les Comarques Centrals, acull l’exposició “Passat Industrial. Espais de l’oblit”, una mostra de fotografies de Frank Gómez Castrillo, resultat del seu projecte Passat industrial.
La gènesi d’aquest projecte es remunta a 1985, any en què Gómez Castrillo va començar a fotografiar alguns dels diferents edificis industrials de la ciutat de Terrassa. Amb el temps, després d’analitzar les fotografies realitzades i l’evolució urbanística de la ciutat, el fotògraf va sentir la necessitat de sistematitzar el procés fotogràfic i deixar una constància més rigorosa de les velles fàbriques que encara quedaven en peus.
El projecte fotogràfic Passat Industrial documenta gràficament l’estat d’aquelles antigues fàbriques en el seu estat d’abandonament, d’intervenció o després d’un pla de restauració o rehabilitació. L’exposició se centra en aquells edificis industrials ja desapareguts o oblidats, fotografiats entre els anys 2005 i 2017 arreu de Catalunya. L’atmosfera dels espais abandonats i la maquinària inservible genera una poesia visual on el color i la geometria de les imatges ens transporten a un viatge oníric i històric cap a l’època d’esplendor de les indústries.
El projecte pretén fer visible la riquesa del nostre patrimoni industrial, en molts casos abandonat i oblidat, no tan sols pel seu valor arquitectònic o tècnic, sinó també social, ja que aquests edificis formen part de la nostra memòria col·lectiva i tarannà. Vol ajudar a crear consciència de la importància històrica d’aquest període i de la necessitat de la rehabilitació i de la documentació gràfica per preservar aquest llegat.
Aquesta exposició està inclosa a la programació de les Jornades Europees de Patrimoni dels dies 11,12 i 13 d’octubre. També forma part de les activitats programades per celebrar els 200 anys de la fàbrica dels Panyos de Manresa els mesos d'octubre i novembre.
Debat sobre el futur del ferrocarril a Manresa
PRAT DE LA RIBA O FÀBRICA NOVA?
La seu de Manresa del COAC organitza, el dijous 3 d’octubre a les 19 h a la sala d’actes de la Casa Lluvià, una jornada-debat sobre el futur de la xarxa ferroviària a Manresa. Presentarà la seva proposta Salvador Soler, enginyer de camins, canals i ports.
Agrairem confirmació d’assistència a manresa@coac.cat
Exposició: Leonardo Finotti. Rio de Janeiro en 20 mirades
El dimarts 1 d'octubre, s'obre a la seu de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC l’exposició Leonardo Finotti. Rio de Janeiro en 20 mirades, que forma part del cicle L’Àlbum de l’arquitecte, i que anteriorment ha estat exposada a la seu de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Des de la mirada del fotògraf brasiler Leonardo Finotti, l’exposició mostra una selecció de 17 de les 80 imatges en format 80x80 cm que composen l’exposició i també el fotollibre homònim Rio enquadrado”, publicat el 2016. És una aproximació a l’arquitectura, la ciutat i el paisatge de Rio de Janeiro, recentment seleccionada com a “Ciutat de l’Arquitectura” per la UNESCO.
Com es construeix i es transmet la imatge d’una ciutat?
N’hi ha prou amb 20 fotografies per presentar-la?
L’exposició s’organitza a partir de tres temes principals: la natura, amb la seqüència de vuit fotografies de jardins de Burle Marx, el paisatge urbà de la ciutat, amb tres fotografies i la relació entre arquitectura i entorn amb set fotografies més d’edificis destacats de Rio. Cada fotografia té valor per ella mateixa, però, a la vegada, la relació entre totes proposa al visitant diferents tipus d’associacions: contrastos, afinitats, comparacions per tema, per escala, per composició, etc. Finalment una fotografia del passeig marítim de Rio ens situa en un dels espais públics més representatius de la ciutat i acompanya una selecció de fotollibres del propi Leonardo Finotti, un conjunt de publicacions que permeten destacar la importància de la construcció de les mirades i de les narratives visuals com a instrument per transmetre els valors de l’arquitectura i de la ciutat.
En l’època actual on les imatges inunden la vida, és absolutament necessari “saber veure” la ciutat i l’arquitectura, ja sigui per poder-les entendre i aprendre com per poder transmetre els seus valors. Marcel Gautherot, un dels més destacats fotògrafs brasilers, va dir una vegada: “una persona que no sap arquitectura no és capaç de fer una bona foto”, hi esteu d’acord?
Curadoria: M. de Castro / M.P. Fontana / J.M. Torra
Conferencia "Relaciones y contexto: unas casas de Cadaqués"
Entre las actividades enmarcadas dentro el Arquitectour Girona 2019. Revisitant la arquitectura moderna de Cadaqués, el jueves día 10 de octubre, a las 19.30 horas, se ha programado la conferencia "Relaciones y contexto: unas casas de Cadaqués" con Fernando Villavecchia y Eileen Liebman, en la Sala Rafael Masó de la Demarcación de Girona del COAC.
El sábado 12 de octubre, los mismos arquitectos participarán en la ruta por el núcleo antiguo de Cadaqués, puesto que abrirán las puertas de la Casa Villavecchia, de Federico Correa y Alfons Milà, y la Casa EM26, de la cual son los arquitectos.
Esta conferencia y la visita se organizan en el marco del Día Mundial de la Arquitectura, que este año es el lunes 7 de octubre.
Liebman Villavecchia Arquitectos
Fernando Villavecchia es arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona. Formó parte de la redacción de la revista "Arquitecturas Bis" y ha estado profesor de Proyectos a la Escuela de Arquitectura del Vallès durante veinte años.
Eileen Liebman es licenciada en Bellas artes por la Washington University de San Louis. Hizo estudios de posgrado al ITESO de Guadalajara (México) y es máster en arquitectura por la University of California, en Los Angeles. También fue asistente del Comisariado de la exposición "Ciudades, Esquinas" en el Foro de las Culturas a Barcelona, y ha estado profesora invitada al curso de la Escuela de Arquitectura de la Universidad de Illinois, (Chicago) a Barcelona.
Desde 1987 comparten el despacho profesional Liebman Villavecchia Arquitectos junto con las arquitectas Mireia Comajuncosa y Ana Bracons.