11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona: CLIMATE CHANGE AGAIN
NOTA DE PREMSA
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona se celebrarà virtualment i debatrà solucions per afrontar la mitigació del canvi climàtic amb professionals i activistes del paisatge i l’arquitectura
El certamen, que tindrà lloc del 27 de setembre al 2 d’octubre, se celebrarà virtualment.
Inclou un simposi, el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba-Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge -Fundació Banc Sabadell.
El lema del simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, posa en valor el paisatge com a eina per fer front a l’emergència climàtica.
Entre els 42 experts que assistiran a la Biennal destaquen l’estatunidenca paisatgista i activista del clima Martha Schwartz, l’escriptor i jardiner francès Gilles Clement, i l’arquitecte autor del Brooklyn Bridge Park de Nova York, Michael Van Valkenburgh, entre d’altres.
Barcelona, a 2 de setembre de 2021.- Del 27 de setembre al 2 d’octubre de 2021 té lloc una nova edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, que acollirà el simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, per reflexionar sobre la importància del paisatge en la mitigació del canvi climàtic, així com el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba - Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge - Fundació Banc Sabadell.
La cita, aglutinarà, un any més, professionals i experts del paisatgisme i l’arquitectura en un congrés que s’ha convertit en una referència a escala internacional. El simposi comptarà amb 8 convidats destacats que proposaran eines per afrontar l’emergència climàtica i també hi participaran els autors/es dels 11 projectes paisatgístics finalistes del prestigiós Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba, així com els representants de les 8 escoles finalistes del Premi Internacional de les Escoles de Paisatge.
Durant la Biennal també es presentarà el Llibre-catàleg de la 10a Biennal Internacional de Paisatge celebrada l’any 2018. L’Escola d’Arquitectura (ETSAB) de la UPC acollirà l’exposició dels finalistes d’ambdós premis.
Per a més informació, fotografies i gestió d’entrevistes:
Oficina de la Biennal de Paisatge biennal@coac.net WEB: https://landscape.coac.net/
Donat el context de pandèmia provocada per la Covid19 aquesta edició de la Biennal se celebrarà en línia, a excepció de la inauguració i la cerimònia de cloenda, que tindran lloc al COAC i al Palau de la Música respectivament.
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona està organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i compta amb el recolzament institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, el suport de Fundació Banc Sabadell, i la col·laboració del Congrés ISUF, la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) i la New European Bauhaus.
El simposi de la Biennal: un aparador dels millors projectes de paisatge i presència d’experts del sector
Un any més, la Biennal convida a abordar un tema d’actualitat com a contribució al debat públic per resoldre els problemes de la societat des de la mirada del paisatge. Aquest any el lema del simposi de la Biennal és “Canvi climàtic, un altre cop: Ciutat i Natura”. També participen al Simposi els finalistes dels dos premis que atorga la Biennal: Rosa Barba (professionals) i Escoles(universitats d’arquitectura). En total, està prevista la participació de 43 conferenciants durant 30 hores en línia. Els 8 experts convidats al simposi són:
Martha Schwartz. Arquitecta paisatgista, urbanista, activista del clima i professora a la Harvard University Graduate School of Design.
Colleen Mercer Clarke. Arquitecta paisatgista i ecòloga costanera.
Karin Helms. Paisatgista, biòloga i professora a l’Escola d’Arquitectura i Disseny d’Oslo. Incorpora la participació per actuar en grans paisatges culturals. Presidenta de la IFLA Europe.
Maguelonne Déjeant-Pons. Secretària executiva del Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa.
Li Xiong. Professor i vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín i membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge.
Gilles Clément. Enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles.
Com a representants institucionals, el simposi comptarà amb:
▪ Xavier Matilla. Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona
▪ Ramon Torra. Arquitecte i gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Què defineix un jardí del moviment modern ibèric?
¡No te lo pierdas! Julio 2018
La primera propuesta es un paseo por el Parc Fluvial del Besòs, uno de los proyectos urbanos más importantes del Área Metropolitana de Barcelona. Si bajáis desde Can Zam al parque paseando tranquilamente, tendréis la oportunidad de disfrutar de 15 fotografías en gran formato de uno de los relatores por excelencia de la periferia: el fotógrafo Manolo Laguillo
Terrassa tiene uno de los conjuntos arquitectónicos más importantes de toda Cataluña: su conjunto de iglesias visigodas, únicas en toda la península. La sede del COAC de Terrassa expondrá hasta final de mes una serie de paneles explicativos que arrojarán luz sobre éstas, aportando información histórica y permitiendo así contextualizarlas.
Si queréis subir a Girona, en el Caixafòrum enconraréis hasta finales de mes una exposición de pintura flamenca y holandesa (tan importante para la definición de la domesticidad moderna) provinente del fondo del Museo de Ginebra. Podéis complementar el viaje con la visita al Museo de Arte, donde podréis ver la exposición de Guinovart, pintor que ejerció una fuerte influencia en toda una generación de arquitectos y que se contaba entre los favoritos de Coderch, con quien colaboró.
Para una exposición más directamente enfocada en la arquitectura, nos desplazaremos a Tarragona, donde la sede del COAC ha decidio homenajear al que fue arquitecto municipal de la ciudad desde 1897 hasta el final de la Guerra Civil, Josep M. Pujol de Barberá, autor de obras tan destacadas para la ciudad como el Mercado Central.
Si volvemos a Barcelona encontraremos varias actividades destacadas: la primera es el Club de Lectura organizado por el AAUC, que el 10 de julio nos invita al Depósito del Rei Martí para descubrirnos los secretos del subsuelo de la ciudad.
En la nueva sede de la Galería Joan Prats se exhiben las huellas ("Footprints") de Josep Lluís Mateo: obras, proyectos, maquetas, videos y collages que nos permitirán hacernos idea de los procesos de proyecto de este arquitecto.
Por último, nos despedimos con dos recomendaciones veraniegas: la primera de ellas (todavía en Barcelona) son las visitas guiadas que el Globus Vermell nos brinda para descubrir el patrimonio arquitectónico local. La segunda es el seminario Arquitectura y Territorio que AxA organiza en Vic, con toda una serie de actos asociados interesantes, todo gratuito.
Encontraréis más información sobre estas y otras actividades en la web y los newsletters de la Agenda de Arquitectura del COAC.
¡Feliz verano!
Cessió dels arxius dels arquitectes Mariano Gomá Pujadas i Mariano Gomá Otero
Ahir, 18 d’abril, va tenir lloc a la Demarcació de Lleida del COAC la signatura del conveni de cessió dels arxius professionals dels arquitectes Mariano Gomá Pujadas i Mariano Gomá Otero a l’ens col·legial. A l’acte van assistir Mariano Gomá Otero, fill de Mariano Gomá Pujadas; el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, i el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente.
Nascut a Lleida el 1915, Mariano Gomá Pujadas (1915-1990) va deixar un llegat perdurable en l'àmbit de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts. Després de completar els seus estudis d’arquitectura, just després de la guerra civil, va guanyar per oposició la plaça d’arquitecte d’Hisenda.
La seva passió pel desenvolupament urbà el va portar a ser el primer diplomat d’estudis d’urbanisme a l’IEAL. Va obrir un estudi professional a Lleida, on va desenvolupar un gran nombre d’edificis i planejaments avui encara vigents i reconeguts a través del catàleg DOCOMOMO, com l’edifici de la Cambra de Comerç de Lleida (1958-1960) o la Casa Casimiro Drudis (1968-1970).
El 1960 va ser cridat a Madrid per ocupar el càrrec de Cap del Cadastre de Valoració Urbana d’Espanya, traslladant la seva residència familiar a Madrid. Al marge dels càrrecs oficials (sempre en el món de l’arquitectura i la professió, doncs mai va acceptar el règim polític d’aleshores) va ser Director General de Patrimoni d’Obres de l’Estat.
Mariano Gomá Pujadas no només es va distingir pels seus èxits professionals, sinó també per la seva passió per les arts i la cultura. Reconegut com un pintor destacat, les seves obres es troben en col·leccions particulars, familiars i, fins i tot, en el Museu Morera. A Lleida, va jugar un paper crucial en la promoció de l'art i la música, introduint artistes com el pintor holandès Jan Stekelemburg i fundant el Cercle de Belles Arts i l'Associació de Música de Lleida. A més, va ser vicepresident de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
La seva empremta en el món de l'arquitectura i les arts va ser reconeguda internacionalment, ocupant càrrecs destacats com Secretari General del Consell Superior d'Arquitectes d’Espanya i representant a la Unió Internacional d’Arquitectes. Va ser membre de distingides institucions com el Caliu Ilerdenc, Acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i la ciutat de Lleida li atorgà la Medalla de la Ciutat a títol pòstum.
Mariano Gomá Otero neix a Barcelona el 1952 i passa els primers anys a Lleida, on vivien els seus pares. Va cursar els seus estudis primaris al Col·legi Sant Jordi, amb professors destacats com Solans, Farreny i Isern. El 1960 es trasllada amb la seva família a Madrid, on continua la seva formació acadèmica. Completa tres anys d'estudis a Grenoble, França, obtenint el Baccalauréat, i passa un any al Bell School de Cambridge, Anglaterra.
Finalment, estudia Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on destaca per la seva excel·lència acadèmica, obtenint la màxima puntuació al projecte final de carrera.
El 1977 decideix traslladar-se novament a Lleida, integrant-se a l'estudi d'arquitectura del seu pare, que fins aleshores havia exercit la professió. Al 1990, decideix obrir el seu propi estudi d'arquitectura a Barcelona, on exerceix simultàniament amb l'estudi familiar a Lleida.
Durant la seva carrera, exerceix com a Director de Gestió i Planejament Urbanístic a Vielha Mijaran durant 17 anys i també assumeix rols docents, impartint classes de postgrau sobre Accessibilitat a la Escola Politècnica de Torí, Itàlia, durant quatre anys.
A nivell institucional, destaca la seva participació com a President del Col·legi d'Arquitectes de Lleida, així com la seva presidència a l'Associació d'Arquitectes al Servei de les Administracions Públiques d'Espanya i la seva representació internacional a EUROSAG.
Paral·lelament a la seva carrera professional, Gomá Otero ha estat una figura destacada en el terreny social, exercint com a President Provincial de Creu Roja durant el període 2004-2014 i com a Capitá Manaia dels Armats de La Sang de 1994 a 2004. A més, és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.