Exposició de la 3a edició de la Mostra d'Arquitectura de Barcelona
Aquesta exposició, fruit del concurs convocat l'any 2021 per la Demarcació de Barcelona, exposa de manera lúdica i flexible les diferents obres i treballs presentats al programa “Mostres d’Arquitectura catalana”, en aquest cas la 3a edició de Barcelona, reproduïts en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció, per anar descobrint el material exposat.
Aquest material s’ubica en diferents mòduls de fusta: una combinació de caixes i arxivadors que permeten diferents graus d’exposició dels continguts. També permet la construcció d’un fil conductor de tipus narratiu en la posada en escena del sistema, que canvia segons l’espai on s’ubica, adoptant així diferents agrupacions. Es tenen especialment en compte els criteris d’accessibilitat aportats, plantejats des d’una mirada amplia.
L'exposició, dissenyada per Salvestudio, equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és de muntatge ràpid i senzill alhora que minimitza els materials d'embalatge, sent el mateix mòdul expositor el que esdevé contenidor de l'exposat. Produïda, sota la direcció de salvestudio, a la fusteria Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada per l’arquitecta Ariadna Sendra, s'ha volgut també posar en relleu el valor afegit i la innovació empresarial de la industria que aposta pels arquitectes.
.
La mostra inicia doncs a Montbau la seva itinerància per biblioteques, instituts i centres cívics, i segons l'ubicació, englobarà projectes de les diferents convocatòries de Mostres d'Arquitectura Catalana de l'àmbit de la Demarcació de Barcelona. En breu doncs es mostraran també els treballs presentats a la 8a edició del Vallès i la 6a edició del Maresme.
La itinerància de l'exposició compta amb la col·laboració de:
Exposició “La Seu de Manresa, 700 anys / De Berenguer de Montagut a Gaudí”, a Santa Maria del Mar
La cripta de la Basilica de Santa Maria del Mar acull, del 3 de maig al 3 de juliol, l’exposició “LA SEU DE MANRESA, 700 ANYS / De Berenguer de Montagut a Gaudí”, comissariada per Fermí Bataller i Francesc Rafat.
La mostra es basa en les modelitzacions en 3D de l’evolució constructiva que Fermí Bataller va crear per al documental “La Seu de Manresa, set segles de vida”, i que també es pot veure a la mateixa sala. Mitjançant la tecnologia d’impressió 3D s’han realitzat maquetes de les diferents èpoques constructives de la basílica de la Seu de Manresa, des de l’església romànica del segle XII, fins a la basílica actual.
Aquest treball vol ser també un petit homenatge a Berenguer de Montagut, mestre d’obres, de qui sabem tan poc, però que fa set segles va concebre aquest temple i va posar tot el seu saber al servei de la ciutat que li feia confiança.
La presentació d’aquesta exposició a Barcelona es fa a Santa Maria del Mar perquè hi ha diverses coincidències entre una i altra basílica. Ambdues ocupen una posició urbana molt semblant: la Seu de Manresa al costat de la ciutat murada, amb vistes al Cardener; Santa Maria del Mar, fora de la castra romana, amb vistes sobre la illa de Maians i el primer port de Barcelona.
També per compartir mestre d’obres, Berenguer de Montagut, autor dels dos projectes. I també, com diu el comissari de l’exposició, Fermí Bataller, “totes dues s’emprenen amb una clara voluntat de dotar a les ciutats respectives d’un temple de i per a la seva gent”. Ambdós projectes són un encàrrec de la ciutadania.
La inauguració de l’exposició serà el dimarts 3 de maig a les 19.00 h.
L’exposició es complementa amb un llibre-catàleg que es pot adquirir a la botiga de Santa Maria del Mar. (10 €)
"Poema de l’home" al Claustre de la Seu Vella de Lleida
El dijous 28 d’abril a les 19.00 h, amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” organitzen la interpretació del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, al Claustre de la Seu Vella de Lleida.
El projecte parteix de la lectura del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, a partir del recorregut processional per les galeries del Claustre de la Seu Vella. Es parteix de la “Poesia Concreta” per dibuixar un “Poema Arquitectònic”. Les lletres de l’Alfabet del Poema de l’Home de Viladot A/Z, s’intercalaran amb els arcs i columnes gòtiques del claustre, establint un diàleg espaial amb l’interior i l’exterior, i un diàleg dual entre l’escala humana i l’escala divina/monumental.
El projecte s’enriquirà amb un programa paral·lel de conferències dels àmbits de l’Arquitectura, l’Art, la Poesia i la Història.
Cent Viladot: centenari del naixement de Guillem Viladot
Guillem Viladot va néixer a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Fill d’una nissaga d’apotecaris que l’any 1776 van establir-se a Agramunt, va fer-se càrrec del negoci familiar: una farmàcia. Aquest fet no li va impedir o, més aviat, li va permetre dedicar part del seu temps en l’experimentació en nombrosos caps del panorama cultural. Ja als anys 40 va començar a escriure petits poemes d’inspiració oriental, així com reflexions al voltant del que suposava viure en un poble de caràcter rural durant la postguerra. Aquestes incursions al món literari el portarien a publicar, l’any 1959, el seu primer llibre, titulat Temps d’estrena. Després d’aquest llibre, Viladot publicaría fins a més de cinquanta volums de narrativa, llibre infantil, poesia...
Malgrat no deixar mai de costat el camp de la novel·la o la narració, a finals dels anys 50 i principis dels 60 es va interessar per les possibilitats discursives, teòriques, plàstiques que permetia el desmantellament de l’ordre alfabètic. La seva relació amb artistes com Leandre Cristòfol o Josep iglésias del Marquet el van situar, de ple, en els corrents avantguardistes més punters, especialment en el de la poesia concreta.
A finals del anys 60, la seva relació amb Josep Iglésias del Marquet culminaria amb la creació d’una editorial dedicada a la poesia visual: Lo Pardal. Aquest interès pels corrents poètics més arriscats va esclatar en l’exposició sobre Poesia Concreta, la primera realitzada a Catalunya, que Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i el propi Guillem Viladot van presentar, l’any 1971, a la Petite Galerie de Lleida.
Les reflexions al voltant del fenomen visual el van portar, en cert moment, a fugir del format paper per començar a crear una sèrie d’obres més volumètriques. Objectes trobats o, molt sovint, buscats van ser els protagonistes de nombroses peces que segueixen el paradigma del “ready made”. Els seus Objectes de companyia utilitzen la descontextualització com a motor creatiu, fent de determinats utensilis obres amb un gran component poètic.
L’any 1997, Guillem Viladot va finalitzar les obres de la Casa de la Poesia Visual, que ell mateix va batejar amb el nom de Lo Pardal, recuperant el nom de la seva, ja llunyana, editorial. El museu conté tot un seguit d’objectes, collages i poemes, al voltant de vuitcentes peces, així com el seu arxiu personal, que la Diputació de Lleida està catalogant.
Les sales de Lo Pardal segueixen respirant el llegat de Guillem Viladot des de la seva mort, esdevinguda el 19 de novembre de 1999. Va ser el 2001 quan es va constituir la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” per a encarregar-se de difondre, conservar i repensar l’obra de Guillem Viladot.
L’any 2022 farà cent anys que va néixer Guillem Viladot. La vigència de la seva obra plàstica, el rigor dels seus escrits a la premsa i el seu tracte tan particular de la paraula escrita en les seves novel·les, són alguns dels motius pels quals hem de considerar Guillem Viladot un personatge molt rellevant pel panorama cultural i artístic de Ponent i de tot el nostre país.
En una primera prospecció d’activitats i exposicions a realitzar amb motiu de l’any del centenari Viladot, hi ha diverses institucions que han mostrat el seu interès en participar de l‘efemèride “Cent Viladot”: Fundació Vila Casas de Barcelona, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, Museu Diocesà de Lleida, Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Arxiu Històric Provincial de Lleida, Centre d’Art La Panera de Lleida, Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, entre més.
Més informació:
lopardal.com
lrp.cat/lrp-arts/article/1470825-viladot-reviu.html
elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1930535-un-art-llavor.html
https://llegim.ara.cat/actualitat/enric-casassespoeta-viladot-injeccioop...
Exposició ECLIPSI, de Josep Pastor
La seu de la Delegació del Vallès acull, fins al 30 de maig, l’exposició pictòrica ECLIPSI, de l’artista local Josep Pastor.
Pastor treballa amb quatre línies bàsiques en la seva obra: els espais, la matèria, les textures i el color; sempre explorant els espais, jugant amb formes geomètriques, línies i volums.
En l'obra pictòrica utilitza diferents materials com són els òxids, papers, les pintures acríliques i el collage, per aconseguir les textures i els efectes desitjats a cada obra.
Josep Pastor
Nascut a Terrassa el 25 de juny de 1950, dissenyador gràfic. Estudis de dibuix pintura, escultura i ceràmica a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa. Del 1980 al 2019 exposa de manera individual i col·lectiva a diferents sales i poblacions del país.
Té obres seleccionades i guardonades a diferents premis de pintura, escultura i ceràmica, entre els quals: Menció honorifica al Premi de Ceràmica Vila d’Esplugues el 1987, 2n Premi de Pintura els anys 2001 i 2002 i finalista el 2003 a la Fira d’Art a Salàs del Pallars, Finalista al Premi d’Escultura Josep Campeny Ciutat d’Igualada el 2004, Finalista al Premi de Pintura Gaspar Camps Ciutat d’Igualada 2007 i 2n Premi de Pintura Torres Garcia Ciutat de Mataró 2007.
Més informació
www.jpastor.cat
Instagram