El COAC aprova el seu Pla Patrimonial 2019 - 2022
El Col·legi compta actualment amb dotze seus repartides per tot el territori, set de les quals són en propietat. El Pla preveu actuar, en aquest període, a les de Barcelona (edificis de plaça Nova i carrer Arcs), Girona, La Seu d’Urgell, Lleida, Tarragona i Vic. En una primera fase les accions se centraran en l’actualització dels edificis i, en una segona, en l’optimització dels espais. La inversió màxima prevista és de 6,5 milions d’euros.
“Es tracta d’un exercici de responsabilitat envers el patrimoni que tenim, i també de pedagogia envers la societat”, explicava la degana Assumpció Puig en el transcurs de la presentació del Pla. “Des de fa ja més de deu anys, coincidint amb la profunda crisi que hem viscut, el Col·legi no ha pogut dedicar recursos a la cura dels seus edificis. És hora de recuperar aquest temps perdut i donar exemple sobre la importància de la renovació, intervenint en uns edificis que són patrimoni destacat de les ciutats on estan ubicats, amb un valor històric important i un paper reconegut per la ciutadania”, va destacar la degana.
La Renovació urbana com a eix estratègic
Aquesta actuació global en el patrimoni col·legial forma part de l’eix estratègic de Renovació Urbana que el COAC ve defensant en els darrers anys, i té com objectiu actualitzar els edificis amb les prestacions que són necessàries al segle XXI, basades en la sostenibilitat mediambiental, la salut i el confort dels seus usuaris, així com la reducció de la despesa tant de consum com de manteniment.
La intervenció a la seu de plaça Nova, primers resultats
L’any 2018 es va inaugurar la renovació de la seu del COAC a Barcelona, que va afectar a la façana de la torre d’oficines i les seves plantes interiors. Un any després de la seva entrada en funcionament, els resultats positius de la intervenció ja s’han començat a fer evidents:
· 49,64% d’estalvi energètic
· 5.616 kg de CO2/any de reducció emissions
· 8,78% d’autoconsum elèctric gràcies a les 176 plaques fotovoltaiques
· Millores en l’aïllament, reducció d’infiltracions i optimització de consums
Amb l’aprovació del Pla Patrimonial donem continuïtat a aquesta intervenció, ampliant el seu àmbit d’actuació i fent que arribi a tot el territori.
Los arquitectos, con la Agenda Urbana
Cada vez más, la población tiende a concentrarse en las zonas urbanas y, según las previsiones de Naciones Unidas, esta tendencia irá en aumento. En Cataluña, casi el 80% de la población vive en municipios de más de 10.000 habitantes y la influencia de las áreas urbanas va más allá de los límites físicos de las ciudades para abarcar todo el territorio.
La Agenda Urbana, una iniciativa para mejorar nuestras ciudades
En este contexto, el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat impulsa la Agenda Urbana de Cataluña, con la colaboración de administraciones locales y otras entidades del tejido social catalán, como el Colegio de Arquitectos de Cataluña, para potenciar las oportunidades y afrontar los retos que plantea la creciente urbanización.
La elaboración de la Agenda requiere tanto de conocimiento técnico de especialistas, investigadores y personal de las administraciones, como de las aportaciones de la ciudadanía y la sociedad civil. Y es por ello que se realizarán dos fases de participación, la primera, de diagnóstico, y la segunda, se centrará en las medidas y planes de acciones a implementar.
El objetivo principal de este proceso es hacer un debate estratégico que sirva para concretar las diferentes políticas públicas que tendrán impacto en los objetivos de la Agenda y conseguir hacer, colectivamente, mejores ciudades.
Los arquitectos, clave en la transformación de las ciudades
Los profesionales de la arquitectura son claves en la transformación de las ciudades. Por este motivo, no sólo el Colegio de Arquitectos forma parte de la Asamblea de la Agenda Urbana y de su grupo motor, desde donde se deciden algunos aspectos organizativos, sino porque la experiencia de los arquitectos es muy necesaria para colaborar en la definición y consecución de los entornos urbanos que necesitamos.
Dinámica y temática de las sesiones de trabajo
Cada sesión constará de tres paneles de expertos (60 minutos) seguidos por un debate entre los asistentes (90 minutos) de intercambio de opiniones y conocimientos sobre los temas expuestos.
Procesos metabólicos. Jueves, 6 de junio. L'Hospitalet de Llobregat. Sala Bital.
• Economía verde y circular
• Ciclo del agua
• Energía sostenible
Modelo de ciudad. Miércoles, 12 de junio. Fundación Universitaria del Bages, Edificio FUB2. Manresa (Avinguda Bases de Manresa, 1)
• Modelo urbano
• Ecosistemas urbanos / biodiversidad
• Inclusión social
Movilidad urbana. Miércoles 19 de junio, Colegio de Arquitectos de Cataluña. Demarcación de Girona, Girona (Plaza de la Catedral, 8)
• Conectividad urbana
• Calidad del aire
• Modelos productivos
Cohesión social. Miércoles 26 de junio. Sede de UGT, sala Brigadas Internacionales, Barcelona (Rambla de Santa Mónica, 10).
• Derecho a la vivienda
• Territorios articulados
• Seguridad y justicia social
Dimensión ciudadana. Miércoles, 1 de julio. Campus Cataluña, Sala de Grados, Tarragona (Avinguda de Cataluña, 35).
• Investigación y conocimiento
• Cultura y arte
• Participación y transparencia
Nueva gobernanza. Miércoles, 4de julio. Barcelona. Universidad Autónoma de Barcelona, Casa de la Convalecencia (Aula Magna). Barcelona (calle de Sant Antoni Maria Claret, 171).
• Gobiernos eficientes
• Cambio climático
• Financiación adecuada
Toda la información, así como la posibilidad de participar en línea en la web http://agendaurbanacatalunya.cat/
Els arquitectes, amb l'Agenda Urbana
L’Agenda Urbana, una iniciativa per millorar les nostres ciutats
En aquest context, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat impulsa l'Agenda Urbana de Catalunya, amb la col·laboració d’administracions locals i altres entitats del teixit social català, com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per potenciar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja la creixent urbanització.
L’elaboració de l’Agenda requereix tant de coneixement tècnic d’especialistes, investigadors i personal de les administracions, com de les aportacions de la ciutadania i la societat civil. I és per això que es realitzaran dues fases de participació, la primera, de diagnosi, i la segona, se centrarà en les mesures i plans d’accions a implementar.
L’objectiu principal d’aquest procés és fer un debat estratègic que serveixi per concretar les diferents polítiques públiques que tindran impacte en els objectius de l’Agenda i aconseguir fer, col·lectivament, millors ciutats.
Els arquitectes, clau en la transformació de les ciutats
Els professionals de l'arquitectura són claus en la transformació de les ciutats. Per aquest motiu, no només el Col·legi d'Arquitectes forma part de l'Assemblea de l'Agenda Urbana i del seu grup motor, des d'on es decideixen alguns aspectes organitzatius, sinó perquè l'expertesa dels arquitectes és molt necessària per col·laborar en la definició i consecució dels entorns urbans que necessitem.
Dinàmica i temàtica de les sessions de treball
Cada sessió constarà de tres panells d’experts (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
Processos metabòlics. Dijous, 6 de juny. L’Hospitalet de Llobregat. Sala Bital.
• Economia verda i circular
• Cicle de l’aigua
• Energia sostenible
Model de ciutat. Dimecres, 12 de juny. Fundació Universitària del Bages, Edifici FUB2. Manresa (avinguda Bases de Manresa,1)
• Model urbà
• Ecosistemes urbans/ biodiversitat
• Inclusió social
Mobilitat urbana. Dimecres 19 de juny, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona, Girona (Plaça de la Catedral, 8)
• Connectivitat urbana
• Qualitat de l’aire
• Models productius
Cohesió social. Dimecres 26 de juny. Seu de la UGT, sala Brigades Internacionals, Barcelona (Rambla de Santa Mònica, 10).
• Dret a l’habitatge
• Territoris articulats
• Seguretat i justícia social
Dimensió ciutadana. Dimecres, 1 de juliol. Campus Catalunya, Sala de Graus, Tarragona (Avinguda de Catalunya, 35).
• Recerca i coneixement
• Cultura i art
• Participació i transparència
Nova governança. Dimecres, 4 de juliol. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Casa de la Convalescència. Barcelona (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 171).
• Governs eficients
• Canvi climàtic
• Finançament adequat
Trobareu tota la informació, així com la possibilitat de participar en línia al web Agenda Urbana.
Debat Urbanístic a Rubí
Es va comptar amb la presència de:
Moisés Rodríguez del PSC-CP
Xavier Corbera d’ ERC-AM
Roberto Martín de Cs
Jaume Buscallà de JXR-JUNTS
Juan José Giner de PP
Andrés Medrano de ECP RUBÍ-ECG
Antoni García VR
Pau Sorrosal de PRIMARIES
Belén Cañizar d’AUP-AMUNT
Se’ls va fer arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls va plantejar preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat es va formular realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta es va permetre la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi, partint d’unes premisses determinades de consolidació i creixement de ciutat.
El Pla General ha estat sobre la taula aquesta darrera legislatura, però ha quedat un projecte de moment, potser per manca de consens de ciutat.
El nou Pla General ha de permetre adaptar-se a una realitat econòmica i social canviant, ja sigui a través de les seves eines de desenvolupament o a través de modificacions puntuals del mateix Pla.
Com a eina de ciutat, com s’ha d’encarar la generació i aprovació d’aquest nou POUM tant necessari per al desenvolupament dels propers anys de la ciutat?
Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al tema de la nova mobilitat dins de la ciutat. És una prioritat per a aquest mandat o cal crear un consens més ampli en la realització d’intervencions importants per adaptar la ciutat a noves modalitats de transport (elèctric, missatgeria, bicicleta), amb intervencions urbanístiques importants que puguin per si mateixes generar canvis importants en la percepció de la ciutat per part dels ciutadans.
Quina és la seva opinió sobre l’influencia que podria tenir la nova mobilitat a Rubí?
Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb les forces polítiques més representatives i també molt contents amb l'èxit de públic.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals: Radio Rubí, Rubí TV, TOT Rubí i Diari de Rubí.