Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Ciclo MARQ 2023/2024. Conferencia 'La memoria latente', a cargo de Jordi Comas.

Imatge: 
© Adrià Goula

El jueves 23 de noviembre, a las 17 horas, la sala de actos Rafael Masó de la Demarcación de Girona del COAC acoge la cuarta sesión del ciclo MARQ 2023/2024, con la conferencia de Jordi Comas, Comas-Pont arquitectos, titulada 'La memoria latente'.

En su intervención, el arquitecto Jordi Comas presentará tres intervenciones que trabajan con la memoria del lugar: la reforma en la escuela infantil del seminario de Vic, la escalera-mirador dentro del recorrido paisajístico en el valle del paraíso de Manresa y la "Transformación del Monumento a los caídos y su entorno urbano" en Pamplona.

El análisis de un pasado que corre el riesgo de desaparecer se convierte en material sensible para evocar la memoria latente que atraviesa de manera más o menos explícita los lugares de interés patrimonial. Las intervenciones propuestas no pretenden museizar el pasado, sino introducir una nueva capa que dialoga con lo existente y actúa como catalizador del espacio, permitiendo nuevos usos y nuevas apropiaciones.

Jordi Comas
Es arquitecto por la ETSAB y realiza parte de sus estudios en la EPFL de Lausanne, donde trabaja con el arquitecto Fonso Boschetti. En 2004 funda, junto a Anna Pont, el estudio Comas-Pont arquitectos, con sede en Vic, donde trabajan en la relación de los usuarios con el entorno físico y social para proponer nuevas formas de habitar que potencien el sentido de pertenencia, la representatividad y la sostenibilidad.

Los encargos del estudio provienen principalmente de concursos públicos ganados en el ámbito educativo, social, sanitario y de paisaje urbano. Su trabajo ha obtenido varios reconocimientos: Premio Anells de Fusta 2023, Premio Mapei a la Economía Circular 2022, Premio El Temps de les Arts 2021, Premio Bienal de Arquitectura Española 2018, Premio Nan a la Eficiencia Energética 2018, Architecture Awards Build 2017, Finalistas en los Premios Fad, Premios CSCAE, 2A Europe Architecture Award, nominados al Premio Mies Van der Rohe 2017 y primer premio a la "mejor solución arquitectónica para un entorno accesible" en los premios MADA competition en Moscú, entre otros.

PDF version

Cicle MARQ 2023/2024. Conferència 'La memòria latent', a càrrec de Jordi Comas

Imatge: 
© Adrià Goula
El dijous 23 de novembre, a les 17 hores, la sala d’actes Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acull la quarta sessió del cicle MARQ 2023/2024, amb la conferència de Jordi Comas, Comas – Pont arquitectes, titulada ‘La memòria latent’.

En la seva intervenció, l’arquitecte Jordi Comas presentarà tres intervencions que treballen amb la memòria del lloc: la reforma en escola infantil del seminari de Vic, l’escala-mirador dins el recorregut paisatgístic a la vall del paradís de Manresa i la “ Transformación del Monumento a los caídos y su entorno urbano” a Pamplona.
 

L’anàlisi d’un passat que corre el risc de desaparèixer es converteix en material sensible per evocar la memòria latent que travessa de manera més o menys explícita els llocs d’interès patrimonial. Les intervencions proposades no pretenen museïtzar el passat sinó introduir una nova capa que dialoga amb l’existent i actua de catalitzador de l’espai, permetent nous usos i noves apropiacions.

Jordi Comas
És arquitecte per l’ETSAB i realitza part dels estudis a la EPFL de Lausanne, on treballa amb l’arquitecte Fonso Boschetti. El 2004 funda amb Anna Pont l’estudi Comas-Pont arquitectes, amb seu a Vic, on treballen la relació dels usuaris amb l’entorn físic i social per proposar noves formes d’habitar que potencien el sentit de pertinença, la representativitat i la sostenibilitat.

Els encàrrecs de l’estudi provenen eminentment de concursos públics guanyats en l’àmbit educatiu, social, sanitari i de paisatge urbà. El seu treball ha obtingut varis reconeixements: Premi anells de Fusta 2023, Premi Mapei a l’economia circular 2022, Premi El temps de les arts 2021, Premi Bienal de Arquitectura Española 2018, Premio Nan a l’eficiència energètica 2018, Architecture Awards Build 2017, Finalistes als Premis Fad, premios CSCAE, 2A Europe Architecture Award, nominats al Premi Mies Van der Rohe 2017 i 1er premi a la “millor solució arquitectònica per a un entorn accessible” en els premis MADA competition a Moscou, entre d’altres.

PDF version

"Síntesis Arquitectónicas. 'La arquitectura de las primeras centrales nucleares españolas', a cargo de Carlos Gonzalvo."

Imatge: 
© Manolo Laguillo
El jueves 23 de noviembre de 2023, a las 19 horas, la sede de la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC acogerá la tercera y última conferencia del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2023. En esta ocasión, el doctor arquitecto Carlos Gonzalvo presentará su tesis doctoral en la conferencia 'La arquitectura de las primeras centrales nucleares españolas'.

Una quinta parte de la electricidad que se consume en España proviene de centrales nucleares. Su construcción desde la década de los sesenta marca la senda de importantes cambios económicos, políticos y sociales. Además, influyen en la calidad y composición de enclaves naturales de alto valor paisajístico. Esta ponencia pretende arrojar luz sobre cómo estas enormes obras de ingeniería pueden contribuir a dar forma al paisaje, explorando las intervenciones realizadas por los arquitectos que las diseñaron, como Antonio Bonet Castellana. También se abordará el presente de estas centrales, caracterizado por un proceso de desmantelamiento que propone su completo derribo para retornar, en última instancia, a un idealizado "estado original" del paisaje".

 

Carlos Gonzalvo
Es doctor arquitecto por la Universitat Rovira i Virgili, con su tesis “La arquitectura de las centrales nucleares de primera generación en España (1963-1972)”. Actualmente, ocupa una plaza de investigador post doctoral en la Universitat de Girona, donde investiga la arquitectura realizada en el contexto de la Guerra Fría, en especial, aquella presente en las primeras nucleares. Los resultados de su investigación han sido ampliamente publicados en revistas científicas relacionadas con el mundo del arte, el patrimonio, la cultura y la arquitectura. Algunos de sus artículos más recientes son “Hacia una estética de la destrucción” y “Centrales nucleares y patrimonio”. Como parte de su investigación, ha participado en numerosos talleres y mesas redondas organizadas por grupos de investigación internacionales, como Nuclear Culture y The Nuclear-Water Nexus. Cabe mencionar también que ha participado en varios proyectos relacionados con la nuclear de Vandellòs. El más conocido es la transformación de la antigua escuela de la colonia Hifrensa en un pequeño museo dedicado a la obra del arquitecto en el ámbito de la nuclear.

PDF version

Síntesis Arquitectòniques. 'L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles', a càrrec de Carlos Gonzalvo

Imatge: 
© Manolo Laguillo
El dijous 23 de novembre de 2023, a les 19 hores, la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acollirà la tercera i última conferència del cicle Síntesis Arquitectòniques 2023. En aquesta ocasió, el doctor arquitecte Carlos Gonzalvo presentarà la seva tesi doctoral en la conferència ‘L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles’.

Una cinquena part de l’electricitat que es consumeix a Espanya prové de centrals nuclears. La seva construcció des de la dècada dels seixanta marca el camí d'importants canvis econòmics, polítics i socials. A més, influeixen en la qualitat i la composició d'enclavaments naturals d'alt valor paisatgístic. Aquesta ponència pretén fer llum sobre com aquestes enormes obres d'enginyeria poden contribuir a donar forma al paisatge, explorant les intervencions realitzades pels arquitectes que les van dissenyar, com Antonio Bonet Castellana. També s'abordarà el present d'aquestes centrals, caracteritzat per un procés de desmantellament que proposa el seu enderroc complet per retornar, en última instància, a un idealitzat "estat original" del paisatge.

Carlos Gonzalvo
És doctor arquitecte per la Universitat Rovira i Virgili, amb la tesi “L'arquitectura de les centrals nuclears de primera generació a Espanya (1963-1972)”. Actualment, ocupa una plaça d'investigador post doctoral a la Universitat de Girona, on investiga l'arquitectura realitzada en el context de la Guerra Freda, especialment aquella present a les primeres nuclears.

Els resultats de la seva recerca han estat publicats àmpliament en revistes científiques relacionades amb el món de l'art, el patrimoni, la cultura i l'arquitectura. Alguns dels seus articles més recents són “Cap a una estètica de la destrucció” i “Centrals nuclears i patrimoni”. Com a part de la seva investigació, ha participat en nombrosos tallers i taules rodones organitzades per grups de recerca internacionals, com ara Nuclear Culture i The Nuclear-Water Nexus. Val a dir també que ha participat en diversos projectes relacionats amb la nuclear de Vandellòs. El més conegut és la transformació de l'antiga escola de la colònia Hifrensa en un petit museu dedicat a l'obra de l'arquitecte a l'àmbit de la nuclear.
PDF version

Pages