Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició 'Viure amb l'aigua'. Projectes del workshop internacional WAVE

Imatge: 
© bordes+peiro
La Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull l'exposició 'Viure amb l'aigua', comissariada pels arquitectes Anna Maria Bordas i Miquel Peiró. Aquesta exposició mostra els treballs fets pel taller liderat per bordas+peiro en el marc del Workshop internacional WAVE, organitzat per l'Instituto Universitario Architettura Venezia (IUAV) al juliol de 2023.


El focus del workshop era l'impacte potencial que l'increment del nivell del mar podria tenir en l'entorn construït. Aquest fenomen evoca un canvi radical en les nostres condicions de vida i, per tant, en la manera d'abordar l'arquitectura i el desenvolupament del territori. Al mateix temps, aquest canvi ens ofereix l'oportunitat de reconnectar amb els principis fonamentals de l'arquitectura: el temps, la permanència, l'adaptació i els usos.

El taller, liderat per Anna Maria Bordas i Miquel Peiró, va explorar de manera prospectiva les possibles conseqüències de l'increment del nivell del mar a l'Alt Empordà. Aquesta exploració va abordar la problemàtica tant a nivell territorial com arquitectònic i paisatgístic, identificant vuit situacions específiques dins del territori.

És important entendre les propostes generades com una reflexió prospectiva sobre la manera com podrem viure i transformar el territori davant d'aquesta realitat emergent.
PDF version

Arquivolta Olot: esglésies de barri dels cinquanta i seixanta

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC organitza l’Arquivolta Olot: esglésies de barri dels cinquanta i seixanta en el qual es visitaran tres esglésies excepcionals i desconegudes, totes acabades entre les dècades dels cinquanta i seixanta del segle XX i que van desenvolupar el paper d’articular la vida comunitària dels barris perifèrics on s’emplacen.

 

En concret es visitarà l’església de Sant Roc d’Olot (Francesc Vayreda i Bofill, 1965), l’església de Sant Pere Màrtir, formant part del centre cívic del barri de Montolivet d’Olot (Ignasi Bosch i Reitg i Joaquim Maria Masramon i de Ventós, 1959) i l’església de Sant Josep Obrer de la Canya (Josep Maria Pla i Torras, 1968).

PDF version

Exposició 'Un jardí d'arquitectura'

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Un cop acabada la primera fase dels Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona, els panells que mostren les 80 obres presentades en la 26a edició es transformen per convertir-se en un jardí d'arquitectura, que formarà part del recorregut del Girona, temps de flors 2024.

 

En aquesta exposició, es dona una segona vida a uns elements expositius que han acabat la seva funció per transformar-los en una gelosia de diverses capes des d'on es podrà veure el moviment transversal que provoquin els visitants; a voltes visibles, a voltes invisibles.

PDF version

Presentació del projecte de rehabilitació del nucli antic d'Olot

Imatge: 
© Itziar González
La Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull el dijous 25 d’abril de 2024, a les 18.30 hores, la presentació del projecte de rehabilitació del Nucli Antic d’Olot amb l’arquitectura social com a eix vertebrador, que lidera l’arquitecta Itziar González.
 
Per donar resposta a la intervenció integral que està impulsant l’Ajuntament d’Olot a partir de la diagnosi participada sobre el nucli antic que es va fer l’any 2017 (PIAM Nucli Antic), i assolir els seus objectius en matèria d’habitatge i inclusió, així com de convivència i connectivitat, l’Ajuntament d’Olot, amb l’acord de tots els grups polítics del Plenari, ha fet l’encàrrec intern de definir i implementar una estratègia d’intervenció integral d’arquitectura social amb l'elaboració d’un projecte que pugui aspirar a ser beneficiari dels fons que la llei 11/2022 de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles, que permeti no només la transformació de l’Illa del Carme i el seu Centre cultural-Biblioteca, sinó, també, la rehabilitació integral del Nucli Antic i la millora socioeconòmica i de convivència dels seus habitants actuals i futurs.
 
El principal objectiu d’aquesta estratègia d’intervenció integral és construir i articular l’Arquitectura Social que ha de permetre concretar COM i AMB QUI programar i executar la rehabilitació del parc edificat i la transformació social i econòmica del nucli antic més enllà de les actuacions urbanístiques que al llarg dels anys s’han anat fent (Pla de Barris 2004-2009 i les actuacions en l’espai públic del Pla Integral d’Accions de Millora del 2017 entre d’altres).
 
Per Arquitectura social s'entén el conjunt d’aliances entre els diferents agents públics, privats i comunitaris que són necessaris per a garantir un marc transversal d’impuls social, econòmic i polític que no només es mantingui en el temps, sinó que també permeti renovar-se i adaptar-se als diferents contexts i esdeveniments sobrevinguts.
PDF version

Pages