Programa de la visita
10.00 h.- Casa CD 22, a Girona – INCOVI, Josep Maria Coll
Premi categoria interiors, Premi de l’Opinió
11.30 h.- Casa 012, a Sant Gregori – Camps Felip Arquitecturia, Josep Camps i Olga Felip
Menció categoria arquitectures
INSCRIPCIONS OBERTES
Places limitades per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi
L’aire és allò que mai no veiem i, tanmateix, ens sosté. Ens envolta, ens travessa, ens dona alè i moviment. És absència i presència alhora: no té cos, però és condició de tota forma. Mirades Aire: Contraforma vol ser precisament un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
Amb aquesta proposta, Maria i Joan Diví —germans gironins units per una passió compartida per la imatge— exploren la relació entre allò tangible i allò intangible, entre el buit i la forma. La Maria, psicòloga i màster en neuropsicologia, entén la fotografia com una manera d’expressar emocions i silencis. En Joan, fotògraf amb més d’una dècada d’experiència en el camp documental i comercial, busca capturar la llum i la vida amb una mirada curiosa i espontània.
Junts, els autors proposen un recorregut visual i poètic que convida a respirar, mirar i sentir. L’exposició es podrà visitar a la seu de la Demarcació de Girona del COAC a partir del 13 de novembre.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i curiosa, jugant amb la llum, les formes i amb una curiositat constant per explorar noves maneres de plasmar la vida.
Des de petits, tots dos comparteixen la passió per l’art, el dibuix i la fotografia. Van començar amb una càmera de carret que els va regalar el seu pare i avui continuen explorant la imatge com una manera d’entendre i connectar amb el món.
Organitza:
Patrocina:
Jesús Arcos Cordón (Barcelona, 1978)
Arquitecte i urbanista, titulat per l’ETSAVallès de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Barcelona (2004). Membre de l’Associació Espanyola de Paisatgisme (AEP). Forma part d’aldayjover des del maig de 2005; és responsable d’aldayjover Barcelona des de l’agost de 2011 i soci des del juliol de 2016, exercint com a director d’arquitectura.
Com a director de projectes a aldayjover, ha estat responsable de la gestió de projectes i obres de gran complexitat tècnica, econòmica i executiva, tant en l’àmbit nacional com internacional (Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia).
En el camp de la docència, col·labora com a tutor de tesis al màster de paisatgisme de la UPC de Barcelona, i ha estat professor convidat a revisions de cursos d’arquitectura i paisatge a les universitats de Tulane, Oregon i Barcelona. Ha impartit nombroses conferències en congressos especialitzats, col·legis professionals i universitats.
És coautor, juntament amb Iñaki Alday, Margarita Jover i Fernando Mesonero, del llibre Ciudades y Ríos, publicat per ACTAR el 2023 (ISBN 978-1-945150-76-0; edició en anglès Cities and Rivers, ISBN 978-1-945150-74-6), que explora la intersecció entre arquitectura, paisatgisme, planejament i dinàmiques fluvials a través dels treballs d’aldayjover arquitectura i paisatge.
Alday Jover
És un despatx de pràctica multidisciplinària basat en la recerca, centrat en la innovació i en el caràcter específic del lloc. La seva obra és especialment reconeguda pel seu lideratge en un nou enfocament de la relació entre les ciutats i els rius, en què la dinàmica natural i la inundació esdevenen part de l’espai públic, eliminant la idea de “catàstrofe”.
