El COAC Girona commemora el Dia Mundial de l'Arquitectura 2026
Una de les propostes destacades serà la novena edició de l’Arquivolta Cadaqués, que tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre de 2026, de 9 a 14.30 hores. La ruta, organitzada novament per AMOO Studio, format pels arquitectes Aureli Mora i Omar Ornaque, proposarà un recorregut per diferents edificis de Cadaqués que treballen l’arquitectura des d’una escala col·lectiva i urbana.
L’itinerari permetrà conèixer un conjunt d’obres que, des de moments i llenguatges arquitectònics diversos, han afrontat el repte d’introduir programes de major dimensió en un paisatge urbà tan singular com el de Cadaqués. El recorregut inclourà equipaments, habitatges plurifamiliars i arquitectura religiosa, posant el focus en la relació entre la topografia, l’espai públic i la vida comunitària.
L’altra gran proposta del programa estarà dedicada a la figura de l’arquitecte Jeroni Moner i Codina (1940–2021), coincidint amb el cinquè aniversari del seu traspàs. L’activitat, organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, es desenvoluparà en dues jornades complementàries per aprofundir tant en la trajectòria professional i cultural de Moner com en la seva obra arquitectònica.
La primera tindrà lloc el divendres 9 d’octubre, a les 19 h, al Tint de Banyoles, amb la conferència «Jeroni Moner, arquitecte: pràctica professional i construcció cultural del territori a la Banyoles contemporània», a càrrec de Guillem Oró Grau, arquitecte i investigador del Doctorat en Teoria i Història de l’Arquitectura de la UPC, que actualment desenvolupa la seva recerca doctoral sobre Jeroni Moner i la seva obra.
La commemoració es completarà el dissabte 17 d’octubre, de 10 a 12 h, amb una visita a la Casa Vilanova Cullell, una de les obres més rellevants de Jeroni Moner, projectada conjuntament amb l’arquitecte Albert Illescas els anys 1970 i 1971 i incorporada al registre DOCOMOMO Ibèric d’arquitectura moderna.
Amb aquestes propostes, el COAC Girona commemora el Dia Mundial de l’Arquitectura 2026 posant l’accent tant en la descoberta del territori i del seu patrimoni construït com en el reconeixement de figures que han contribuït a definir l’arquitectura contemporània de les comarques gironines.
Visita a la Casa Vilanova Cullell de Jeroni Moner
Casa Vilanova Cullell
El projecte de la Casa Vilanova Cullell parteix d’una tipologia tradicional, amb una planta en L i la bisectriu orientada al sud, sobre la qual s’introdueixen diverses variants destinades a transformar la seva percepció des del carrer.
La sala d’estar, situada en un dels braços de la casa, queda separada de la resta de l’habitatge mitjançant un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis se situa fora del gàlib principal de l’edifici, com també el dormitori dels fills, que es projecta en voladís sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi recupera i eleva l’aresta de la cantonada.
El resultat és un conjunt de volums cecs d’obra vista, que ofereix una interpretació singular i poc habitual de la sensibilitat arquitectònica pròpia de l’època.
Font: arquitectura catalana.cat
INSCRIPCIONS OBERTES
Places limitades per rigorós ordre d'inscripció.
IMPORTANT: Es requereix el registre d'un formulari per persona. En cas de no rebre cap correu, s'ha de tornar a omplir el formulari.
Inscriu-t'hi
Conferència "Jeroni Moner, arquitecte: pràctica professional i construcció cultural del territori a la Banyoles contemporània" a càrrec de Guillem Oró
La conferència tindrà lloc al Tint de Banyoles, actual seu del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat de la qual Moner va ser president entre els anys 1994 i 2011, el divendres 9 d’octubre, a les 19.00 h.
L’activitat es completarà el dissabte 17 d’octubre, de 10.00 a 12.00 h, amb una visita a una de les obres més rellevants de Jeroni Moner: la Casa Vilanova Cullell, projectada conjuntament amb l’arquitecte Albert Illescas els anys 1970 i 1971 i incorporada al registre DOCOMOMO ibèric d’arquitectura moderna.
Casa Vilanova Cullell
El projecte de la Casa Vilanova Cullell parteix d’una tipologia tradicional, amb una planta en L i la bisectriu orientada al sud, sobre la qual s’introdueixen diverses variants destinades a transformar la seva percepció des del carrer.
La sala d’estar, situada en un dels braços de la casa, queda separada de la resta de l’habitatge mitjançant un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis se situa fora del gàlib principal de l’edifici, com també el dormitori dels fills, que es projecta en voladís sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi recupera i eleva l’aresta de la cantonada.
El resultat és un conjunt de volums cecs d’obra vista, que ofereix una interpretació singular i poc habitual de la sensibilitat arquitectònica pròpia de l’època.
Font: arquitectura catalana.cat
INSCRIPCIONS OBERTES
Places limitades per rigorós ordre d'inscripció.
IMPORTANT: Es requereix el registre d'un formulari per persona. En cas de no rebre cap correu, s'ha de tornar a omplir el formulari.
Inscriu-t'hi
Presentació del llibre "Obra en prosa, de Rafael Masó"
A més d'arquitecte, Rafael Masó també és conegut per la seva poesia de joventut, clarament influïda pels seus amics Josep Carner i Guerau de Liost. Menys coneguda, però, és la seva llarga trajectòria com a articulista, una obra literària en prosa que aquest volum recull per primera vegada de forma completa.
Masó es revela com un escriptor prolífic, que va publicar en diferents revistes i diaris durant tota la seva vida, fet que mostra una evolució de la seva prosa paral·lela a la de la seva arquitectura, des del Modernisme fins al Noucentisme. Admirador fervent del "Glosari" d'Eugeni d'Ors, Masó també va parlar de multitud de temes amb la mateixa voluntat d'incidir, en el seu cas, a la Girona del seu temps. Els textos mostren un pensador crític, preocupat per les arts plàstiques, la música, el patrimoni i la política, i conformen una panoràmica completa del seu pensament.
Aquest volum, publicat a la Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, aplega per primera vegada tots els textos en prosa (articles, cròniques, crítiques, conferències, etc.) publicats per Masó durant la seva vida en diferents diaris i revistes. L'edició ha anat a càrrec de Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, i els criteris d'edició i la revisió filològica d'Agnès Prats.