La Taula de la Construcció de Girona commemora 25 anys
La celebració coincideix amb l’organització de la jornada ‘La georeferenciació i la coordinació Registre/Cadastre vuit anys després de la Llei 13/2015 de 24 de juny’, promoguda per l’entitat amb la col·laboració del Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Geomàtica i Topogràfica, en la qual es posaran en comú les experiències dels diferents agents que intervenen en l’aplicació d’aquesta legislació i les casuístiques provocades per la seva entrada en vigor.
Aquesta activitat tindrà lloc aquest mateix divendres 22 de setembre de 2023, de 10 a 14 hores, a l’Auditori Josep Irla de Girona, i comptarà amb la participació de Jesús Garcia Benito, graduat en Enginyeria Geomàtica i Topografia, representant de la vocalia sobre propietat del Col·legi Oficial d’Enginyeria Geomàtica i Topogràfica; Félix Martínez Álvarez, graduat en Enginyeria Geomàtica i Topografia, president de l’Associació de Tècnics Experts en Cadastre, Propietat Immobiliària i Valoració - ASOTEX; Rafael R. Temes Cordovez, professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València; i Ramiro Subira Pérez, registrador de la propietat de Palamós, en representació de les tres entitats organitzadores. La sessió finalitzarà amb una taula rodona entre tots els ponents en la qual també s’ha convidat a fila 0 als representants del Col·legi Notarial de Catalunya, de la Gerència territorial del Cadastre de Girona, del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona, del Col·legi oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i Província; del Col·legi de l’Advocacia de Girona, així com representants de les entitats integrants de la Taula de la Construcció de Girona: el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, el Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Una altra iniciativa que està duent a terme la Taula de la Construcció de Girona, preocupada pels terminis i dificultats administratives per obtenir llicències d’obres als diferents ajuntaments de la demarcació, és una enquesta a través dels projectes visats al Col·legi d’Arquitectes per obtenir dades fefaents del temps en els que s’atorguen les llicències en els diferents ajuntaments i poder actuar en conseqüència.
Vint-i-cinc anys treballant pel sector
El 30 de juny de l’any 1998 es presentava públicament la Taula de la Construcció de Girona amb la finalitat de reforçar la participació del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona, el Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en els aspectes econòmics, tècnics i socials del sector de l’edificació, l’urbanisme i la construcció, una voluntat que manté a dia d’avui motiu pel qual continua realitzant diferents accions per contribuir al bon funcionament del sector de l’arquitectura i la construcció.
Entre les actuacions recents hi ha la trobada amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya, Raquel Sánchez Jiménez, el maig d’aquest mateix any, amb qui es van compartir diverses consideracions vinculades amb la nova ‘Ley 12/2023 de la Vivienda’, de 24 de maig. L’any 2021, per tal de millorar aspectes interpretatius del decret d’habitabilitat, la Taula de la Construcció s’adreça al director de Qualitat i de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de Catalunya, Jordi Sanuy Aguilar, per demanar la reactivació de la Taula d’Habitabilitat de Catalunya. El 2020, arrel de la pandèmia de la COVID-19, les tres institucions integrants de la Taula van incidir en la necessitat de polítiques públiques per pal·liar els efectes econòmics adversos del col·lectiu i en demanar als ajuntaments simplificar els tràmits burocràtics per a l’atorgament de llicències d’obra, com també va reclamar la flexibilització de la moratòria d’obres als municipis de la Costa Brava durant aquell estiu. El 2019, amb l’objectiu d’aportar les inquietuds i els coneixements dels professionals, es crea la Mesa de la Construcció de Girona ciutat, juntament amb la Taula d’Enginyeria de les comarques gironines (TEG), i amb la participació de la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona.
Una de les altres accions més properes en el temps, és l’Observatori de la Rehabilitació i la Renovació Urbana de les comarques de Girona, creat l’any 2018; una plataforma oberta i transversal d’estudi i foment d'estratègies de rehabilitació i renovació en la ciutat per millorar la qualitat de vida de les persones. Cinc anys després de la seva creació compta amb una vintena de socis, tots ells entitats sense ànim de lucre, que donen una visió i perspectiva diversa i transversal de com abordar la regeneració i millora del parc edificat i de les ciutats. Durant aquests temps, L’Observatori també ha dut a terme diversos projectes i activitats entre les quals cal destacar l’estudi presentat aquest 2023 d’Identificació de les tipologies edificatòries i de les solucions energètiques de les comarques gironines, redactat per la cooperativa Ciclica i fet conjuntament amb la Diputació de Girona; la jornada tècnica a la Masia Els Segalars de Sant Miquel de Campmajor, organitzada amb l’associat Associació GRETA, o la jornada sobre rehabilitació i domòtica promoguda conjuntament amb el Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona.
El 2011, la Taula entra a formar part de la Taula de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona, un òrgan de consulta i de participació ciutadana sectorial que busca la col·laboració en aquest àmbit del teixit social de la ciutat. Una altra de les propostes impulsada per la Taula aquest mateix any, veient la necessitat d’intervenir en les obres aturades i amb llicències d’obra caducades, és l’enviament d’un escrit al secretari d’Habitatge i al director general d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que finalment es va traduir en un Projecte de Llei de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme.
Les reivindicacions de la Taula no acaben aquí. El 2003, va promoure el Segell Verd per introduir voluntàriament criteris de sostenibilitat als edificis d’habitatges d’obra nova i gran rehabilitació per reduir les emissions de CO2, millorar l’estalvi energètic i de l’aigua i promoure el reciclatge de residus, que va esdevenir el precedent del Decret 21/2006 de regulació de l’ecoeficiència en els edificis, publicat el 2006 per la Generalitat de Catalunya. I, l’any 2000, allunyant-se del sector de l’arquitectura i la construcció, la seva actuació va servir per posar de manifest la necessitat de les empreses de la província d’enllaçar Girona i Madrid per via aèria.
Més enllà d’aquestes grans iniciatives, la Taula de la Construcció treballa dia a dia realitzant accions a nivell autonòmic i local. Interpel·lant l’Administració Autonòmica, la Taula ha fet, entre d’altres, al·legacions i aportacions al Decret sobre Requisits Mínims d’Habitabilitat (2001); observacions en l’avantprojecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge (2006); o una denúncia a la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial pel subministrament de formigó sense controls (2001). En l’àmbit local, les seves accions també han estat moltes: revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU); revisió de l’ordenança del soroll i les vibracions a Salt, aportacions en la revisió del sòl urbanitzable de Roses, entre molts d’altres.
