Els estudiants d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, en aquesta edició han identificat una sèrie d’espais d’oportunitat que ofereix la ciutat i les seves problemàtiques, amb una primera fase d’anàlisi i de coneixement profund del lloc i, posteriorment, cada estudiant ha proposat un tema, un espai i un programa que es concreta en un projecte arquitectònic, urbanístic o paisatgístic.
En aquest projecte, la cel·la s’allibera de tot el seu pes, de la seva opressió, i es converteix en un record lleuger, on desapareixen els murs, la presó, i tota la ciutat… La cel·la viatge amb nosaltres, ens acompanya sempre més, convertida en una memòria travessada per l’aire i la natura. L’ancoratge a uns fets i uns llocs concrets, s’esvaeix a favor d’un dibuix en el paisatge com a únic testimoni que connecta aquells moments del seu avi a la presó Model com a represaliat de la dictadura i una nova sensació de llibertat.
L’accés a la cel·la on havia estat pres el seu avi li permet fer una recerca de les memòries acumulades en aquell lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades en l’espai de la cel·la, s’endinsa en les relacions que sorgeixen entre els elements construïts i els fets viscuts, entre els elements físics que ens rodegen i els records que això genera. Un projecte que acaba produint una sèrie de reflexions sobre el mateix espai de la cel·la i de la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.), juntament amb unes instal·lacions en el paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte d’aquest passat.
Adrià Goula
Adrià Goula Sardà és arquitecte (ETSAB 2000) i des del 2004 es dedica professionalment a la fotografia d’arquitectura. La seva obra, generalment fotogràfica, gira al voltant de la relació entre la construcció humana i la seva ubicació en el món, entre l’artificialitat, la natura i la memòria. A través dels elements arquitectònics, el paisatge, o les traces dipositades en els objectes, genera imatges on la bidimensionalitat i la complexitat en són característiques recurrents. També reflexiona sobre la fotografia com a mitjà en si, amb la intenció d’anar més enllà de la finestra fotogràfica per a crear imatges que trenquin en certa manera amb l’efecte perspectiu intrínsec a la fotografia i que l’alliberin del seu ancoratge en l’aquí i l’ara.
ENTRADA LLIURE
L’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona, l’Associació GRETA i l’Escola Politècnica Superior de la UdG organitzen pel dimecres 22 de març, de 9.30 a 12.30 h, en el marc de la Setmana de l’Arquitectura i la Construcció de la Universitat de Girona, una visita tècnica a la masia Els Segalars de Sant Miquel de Campmajor on es durà a terme la jornada ‘Masia, Rehabilitació conscient. Millores energètiques i de confort compatibles amb la preservació del patrimoni’.
Sobre el terreny, s’explicarà com es poden compatibilitzar les propostes de rehabilitació i les actuacions de millora energètica amb la preservació del patrimoni per saber quines són les intervencions de millora més adequades i respectuoses en el cas de les masies.
Després d'una benvinguda i presentació de la jornada, es procedirà a explicar el concepte de Rehabilitació Conscient, que implica intervencions que van més enllà de solucions cosmètiques i que comporten actuacions profundes que tenen com a finalitat millorar la vida de les persones i el medi ambient.
Posteriorment, es farà una aproximació a la masia per explicar els conceptes bàsics: la seva relació amb el territori, com s’utilitzava i quins són els materials i les tècniques constructives que componen aquest patrimoni. És indispensable conèixer la seva lògica constructiva per poder-hi intervenir de manera respectuosa i eficient.
Amb l'exemple in situ de la masia Els Segalars, s'explicarà quines són les seves característiques principals, els sistemes constructius, els materials usats i els conflictes a abordar. Així mateix, es parlarà de quines podrien ser les propostes d’intervenció i de millora més adequades i respectuoses en el cas de les masies, dintre del concepte de rehabilitació conscient -en especial de la rehabilitació energètica-. Per tant, com es poden compatibilitzar les intervencions necessàries per millorar el nostre edifici amb la preservació i respecte per la masia.
A cada racó del territori trobem masies, arquitectura que sentim com a pròpia i que representa el nostre patrimoni anònim. Tots tenim al cap quines són les seves característiques més representatives: grans volums compactes amb diferent jerarquia, connexió amb l’entorn, predominança del ple sobre el buit, cobertes inclinades amb teula àrab, murs gruixuts de pedra, sostres de volta o bigues de fusta... Edificis que han anat construint-se lentament, adaptant-se als canvis fruit de la necessitat, la majoria de les vegades amb molt pocs recursos i molt d’enginy.
Actualment, l’estat d’aquestes edificacions és variable... algunes d’elles es troben completament reformades amb uns estàndards de confort suficients; en d’altres caldria alguna actualització, i moltes d’elles, malauradament, no es poden habitar pel seu estat, que de vegades, és fins i tot de ruïna. Per tal d’evitar la pèrdua del nostre patrimoni, és imprescindible facilitar i fomentar actuacions de rehabilitació i recuperació de les masies. Així i tot, per aconseguir que el resultat de la intervenció sigui respectuós i posi en valor el patrimoni, és indispensable entendre i difondre què és una masia i com funciona.
Ens calen rehabilitacions conscients, que implica anar més enllà d’intervencions cosmètiques i estètiques, i proposar actuacions que millorin la vida de les persones i el medi ambient, i que, per tant, comportin millores energètiques, d’accessibilitat, socials, econòmiques, etc. Darrerament, especialment amb l’aparició d’ajuts públics, s’està posant molt d’èmfasi en la necessitat de realitzar millores energètiques als edificis per tal que siguin més eficients, redueixin el seu consum i emissions, i, per tant, ajudin en la millora del medi ambient i el confort de les persones.
Per tant, per una banda, hi ha la necessitat de rehabilitar i intervenir en les edificacions, especialment per implementar millores energètiques, i per altra, ens trobem amb masies l’arquitectura i valors de les quals cal preservar i protegir. En aquest sentit, és possible que moltes de les solucions i intervencions que funcionen per altre tipus d’edificacions més contemporànies s’hagin de substituir o adaptar en el cas de les masies.
PROGRAMA DE LA VISITA
9.30 h.- Trobada a l’aparcament de la zona urbana de Sant Miquel de Campmajor. Recorregut fins a la masia
9.45 h.- Benvinguda i presentació de la jornada a la masia Els Segalars.
A càrrec Olga Bas, arquitecta i vocal de la Junta Directiva de l’Associació Greta
10.00 h.- Rehabilitació conscient: millores energètiques
A càrrec d'Isabel Granell, arquitecte i directora de l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana
10.30 h.- La Masia, lògica constructiva i intervencions de millora
A càrrec d'Olga Muñoz, arquitecte i directora de l’Associació Greta
12.30 h.- Comiat de la Jornada
Punt de trobada: A les 9.30 h a l’aparcament de la zona urbana de Sant Miquel de Campmajor. Link Google Maps
INSCRIPCIONS
Jornada gratuïta. Places limitades. Inscripcions per rigorós ordre.
Inscriu-t’hi.