Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
foto grup UIA

El Consell de la UIA visita Barcelona per repassar l'agenda d'accions de cara al Congrés Mundial de la UIA-UNESCO el 2026

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
A poques setmanes de saber-se quin equip serà escollit al concurs del comissariat del Congrés Mundial de la UIA-UNESCO que se celebrarà a Barcelona el 2026, el Consell de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) ha visitat avui el COAC en una trobada per repassar les accions actuals i abordar l'agenda dels propers mesos.

La reunió ha comptat amb la participació per part de la UIA de: la presidenta, Regina Gonthier; el secretari general, Rui Leao; els vicepresidents Teresa Táboas i Nivaldo de Andrade, i el tesorer Seif Alnaga; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia; el director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra; l'arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas; el gerent del CSCAE, Daniel Monfort, i el secretari del grup de treball UIABCN26, Roger Subirà.

La visita ha servit per fer un seguiment del concurs inèdit que s'està desenvolupant per a l'elecció del comissariat, la decisió del qual es donarà a conèixer el proper mes de desembre, així com els possibles espais de la ciutat per a la celebració del Congrés i la seva organització.

Amb la celebració del Congrés Mundial de la UIA-UNESCO del 2026, Barcelona es convertirà en la primera ciutat en acollit aquesta fita en dues ocacions. El 1996, la ciutat va ser seu del 19è Congrés Mundial i, ara, tres dècades després, l'objectiu és repetir l'èxit d'aquella convocatòria, enfortint el paper de la ciutat, de Catalunya i de l'Estat espanyol com a centres de proeucció i pensament de l'arquitectura i del disseny urbà contemporanis.
6/11/2023
Tornar
foto grupo UIA

El Consejo de la UIA visita Barcelona para repasar la agenda de acciones de cara al Congreso Mundial de la UIA-UNESCO en 2026

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
A pocas semanas de conocer qué equipo se alzará con el concurso del comisariado del Congreso Mundial de la UIA-UNESCO que se celebrará en Barcelona en 2026, el Consejo de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) ha visitado hoy el COAC en un encuentro para repasar las acciones actuales y abordar la agenda de los próximos meses.

La reunión ha contado con la participación por parte de la UIA de: la presidenta, Regina Gonthier; el secretario general, Rui Leao; los vicepresidentes Teresa Táboas y Nivaldo de Andrade, y el tesorero Seif Alnaga; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; el decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia; el director general de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Arquitectura, Agustí Serra; la arquitecta jefa del Ayuntamiento de Barcelona, María Buhigas; el gerente del CSCAE, Daniel Monfort, y el secretario del grupo de trabajo UIABCN26, Roger Subirà.

La visita ha servido para hacer un seguimiento del concurso inédito que se está desarrollando para la elección del comisariado, cuyo fallo se dará a conocer el próximo mes de diciembre, así como los posibles espacios de la ciudad para la celebración del Congreso y su organización.

Con la celebración del Congreso Mundial de la UIA-Unesco de 2026, Barcelona se convertirá en la primera ciudad en acoger este hito en dos ocasiones. En 1996, la ciudad fue la sede del 19º Congreso Mundial y, ahora, tres décadas después, el objetivo es repetir el éxito de aquella convocatoria, fortaleciendo el papel de la ciudad, de Cataluña y de España como centros de producción y pensamiento de la arquitectura y del diseño urbano contemporáneos.


6/11/2023
Tornar

Familiars de l'arquitecte Jeroni Moner donen el seu fons professional al COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La seu del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ha acollit la formalització de la doble donació del fons professional de Jeroni Moner Codina (1940 – 2021), per part dels familiars de l’arquitecte banyolí, al Centre d’Estudis Comarcals de la capital del Pla de l’Estany i a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’acte ha comptat amb la participació de l’escriptora Dolors Bramon, dona de l’arquitecte; Roser Masgrau, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles; i Marc Riera, president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

La donació del fons es produeix dos anys després de la mort de Jeroni Moner, un fet que ha facilitat que sigui un fons pràcticament complet. Aquest es compon de documentació personal (correspondència, fotografies, documentació diversa...) i documentació professional (plànols, maquetes, documentació administrativa i reportatges fotogràfics relatius a projectes...), la majoria d’ella original. Compta també amb nombrosos croquis, dibuixos i apunts de treball de gran valor que permeten tenir una visió molt àmplia i veraç de la seva metodologia i processos de treball.

Amb aquesta nova incorporació, l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC augmenta el volum de fons custodiats els quals permeten conèixer i tenir una visió més completa de l’arquitectura catalana del nostre segle. Per la seva part, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, incorpora documentació relativa a temes de patrimoni de la ciutat (els recs, la Farga), del moviment artístic local (el Grup Tint) i del procés polític (la Plataforma Progressista).

Jeroni Moner Codina

Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona en la qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1968. Finalitzats els estudis, va obrir despatx a Barcelona conjuntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va realitzar diversos projectes a Barcelona i Banyoles. Posteriorment, es va instal·lar a Banyoles, on va crear el seu propi estudi l’any 1971.

A part de la tasca professional com a arquitecte, també va participar de manera molt activa en la vida cultural i política de la província gironina, així com en l’estudi i la defensa de l’urbanisme, el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de casa nostra. Va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993, i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat dedicada a la defensa i estudi del patrimoni local. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de Projectes de l’ETSAB a l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del paisatge a la càtedra de Manuel Ribas.

En el camp de la investigació, ha estudiat i promogut grups de treball sobre l’arquitectura de la masia, la Catalunya Romànica, i la casa urbana medieval. També ha treballat qüestions relacionades amb el paisatge centrades, bàsicament, en l’estany de Banyoles. Per altra banda, ha participat en el camp de la planificació urbanística, especialment en allò relacionat amb la protecció i desenvolupament del patrimoni.

Pel que fa a l’obra, en destaquen les projeccions i construccions de diverses edificacions a Banyoles, com la Casa Masgrau o l’edifici de Mobles Terrades, i especialment algunes intervencions en edificis històrics com per exemple el projecte d’ampliació de la Pia Almoina de Banyoles per convertir-lo en Museu Arqueològic, el projecte de rehabilitació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries amb Arcadi Pla, o el projecte de rehabilitació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles per a Arxiu Històric Comarcal del Pla de l'Estany. Per altra banda, també ha realitzat diverses intervencions i estudis entorn de l’Estany de Banyoles, com és el cas de projectes de rehabilitació d’alguna pesquera com la Malagelada, o diversos estudis per a la protecció de la conca lacustre de l’Estany.

Pel que fa a la ciutat de Girona, ha intervingut en el Pla especial del barri Vell, com també en l’ampliació de l’Hospital Josep Trueta. Cal destacar la seva participació en el projecte de reforma de l’antic edifici de la Pia Almoina com a seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona.

3/11/2023
Tornar
HOPE

Trobada transnacional en el marc del Projecte europeu Hope-Erasmus

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès del COAC està col·laborant en el Projecte europeu Hope-Erasmus, conjuntament amb l’Ajuntament de Mollet del Vallès i el Gremi de Fusta i Moble.

El projecte europeu "Sustainable Modular Houses for People in Need-HOPE" s'ha implementat amb l'objectiu d'utilitzar materials sostenibles per dissenyar i construir petites cases prefabricades –mòduls– per a situacions d'emergència com desastres naturals. És un projecte liderat per la Universitat de Tessalònica, amb diferents partners a tot Europa.

En el marc d'aquest projecte, els dies 2 i 3 de novembre se celebra a Mollet del Vallès una trobada transnacional amb tots els equips europeus participants (professors i professionals del món de la fusta constructiva). Amb un seguit de visites i conferències, l'objectiu de la trobada és crear sinergies i ponts de comunicació.

Per part de la Delegació del Vallès, Josep Mutgé, corresponsal a Mollet del Vallès, és qui acompanya els equips europeus en aquesta trobada.

FOTO

2/11/2023
Tornar

Pages