Unes 150 persones han participat avui dissabte, 21 d’octubre, en l’ArquiVolta Lleida 2023, una nova edició de les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania, organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) enguany amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida i el Bisbat de Lleida. Ha estat, com en les últimes edicions, una convocatòria amb èxit de participació.

Es tracta de la novena edició d’aquesta ruta guiada, abans sota el nom d’Arquitectour Lleida, que s’ha centrat en l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida. Durant la ruta s’han visitat quatre edificis: l’Antic Casino Principal; l’edifici d’habitatges Blondel 15; l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan, i l’Església de Sant Joan. En la cinquena de les visites els participants han descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida.

L'activitat és gratuïta i es realitza per novè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra anualment el primer dilluns del mes d’octubre.

El president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente, ha explicat que “la voluntat d’aquesta activitat és difondre els valors de l’arquitectura a la ciutadania i que se sigui conscient de l’esforç que hi ha darrera dels edificis, obrint al públic espais que habitualment no són visitables o poc accessibles”. De la Fuente ha recordat que aquestes visites, que van començar a la ciutat de Lleida el 2015, s’han fet extensives arreu del territori, amb edicions a la Seu d’Urgell el 2018, Cervera el 2019 coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana o Balaguer el 2022 en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. Igualment, altres demarcacions del COAC com Girona i Ebre també han importat el format al seu territori.

En relació amb l'elecció de l’Eix Comercial de Lleida per a l’edició d’enguany, Orland Martí, vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, ha destacat que “continuem amb el fil dels eixos de ciutat, endegat en algunes edicions anteriors, com l’any passat amb la rambla d’Aragó o el 2019 amb la rambla Ferran, i aquesta vegada ens hem centrat en un eix on prima l’activitat comercial, ben conegut per la ciutadania, però on també trobem habitatges i edificis de serveis”.

Martí ha explicat que “ens hem fixat en la rehabilitació d’un edifici antic per a habitatges, en una nova construcció per a oficines, en equipaments amb diferents usos públics, en l’església com a edifici de culte, parant especial atenció en com encaixen aquestes peces en conjunt. Pel que fa a la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial, ens hem interessat, entre altres coses, en com s’ha tractat la vialitat i com s’han treballat les traces històriques marcades al paviment”.

El director del Museu Morera, Jesús Navarro, ha acompanyat els participants en la visita a l’edifici de l’Antic Casino Principal (construït el 1920). Es tracta d’un projecte classicista de l’arquitecte Gili i Salvat, un edifici entre mitgeres amb doble façana al carrer Major i a l’avinguda Blondel que antigament acollia el Casino Principal. Actualment acull Turisme de Lleida a l’antiga Sala Cafè (obra, 2003), així com la seu provisional del Museu Morera (obra, 2006-2007) a la primera planta; ambdues adequacions són obra de l’arquitecte Carles Sàez. El 1994, la planta baixa de Blondel acollí la Sala Cristòfol, projectada per l’arquitecta Eugènia Rodríguez. La tribuna de la primera planta oberta al riu, és obra de l’arquitecte Marià Gomà, de l’any 1944. És un dels edificis més representatius del carrer Major, amb materials nobles en les seves sales i escales principals.

L’arquitecte Josep Maria Puigdemasa ha estat l’encarregat d’explicar la rehabilitació de l’edifici d’habitatges Blondel 15 (construït durant la 1a meitat del s. XX, projecte de rehabilitació del 2022). Es tracta de la rehabilitació integral d’un edifici del centre històric, consistent en la redistribució dels habitatges existents, tot mantenint la tipologia d’habitatge passant, donant a dues façanes, mantenint la composició d’aquestes, la de l’av. de Blondel amb un marcat caràcter historicista, i la de l’av. de Madrid amb la presència d’una galeria vidrada. Es millora l’accessibilitat, es milloren les condicions de confort a nivell acústic i tèrmic, emprant un seguit d’estratègies bioclimàtiques que permetin aconseguir un edifici amb molt baixa demanda d’energia; es reforcen estructuralment els forjats existents.     

Els arquitectes Orland Martí i Jaume Farreny han estat els encarregats de guiar els visitants per l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan (construït el 2005-2008), obra dels arquitectes Salvador Giné i Jaume Terés. L’edifici, amb una superfície total construïda de 439 m2, té unes dimensions mitjanes en planta i aproximades de 4,5 m x 19 m (3,80 m en façana al c. Major). Aquest edifici, en donar també façana a la costa del Jan, es presenta des del c. Major amb una definida volumetria prismàtica. El volum queda aixamfranat en les cinc plantes amb els següents objectius: remarcar a nivell urbà l'accés al c. del Seminari i el conjunt de la Jueria i aquesta direccionalitat també es pretén reforçar mitjançant la cantonada vidriada que es projecta en el gir. Un ascensor d'ús públic comunica la planta d'accés del c. Major amb el nivell del c. Jueria.  

La historiadora Anna Maria Gaia ha conduit la visita a l’Església de Sant Joan (construït el 1877-1902, restaurat el 1940). Tancant l’extrem nord-est de la plaça, es construí en substitució de l’antiga església de Sant Joan, enderrocada el 1868. Encarregada pel bisbe Marià Puigllat a Juli de Saracibar, el 1877 es col·locà la primera pedra. Celestí Campmany assumí la direcció d’obra introduint algunes variants. Molt malmès per la Guerra Civil, fou restaurat per Regiones Devastades sota la direcció de l’arquitecte Francisco Clavera, del 1940 al 1944. El temple, de planta basilical, presenta les característiques formals del neogòtic, tant a l’interior com a l’exterior.  

I per últim, l’arquitecte Carles Sàez ha descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida (2004-2006). El caràcter estrictament per als vianants, la petita amplada, el traçat irregular en general i les condicions del teixit construït, on difícilment es podran donar casos de renovació amb aparcament, han aconsellat una pavimentació homogènia, de bon confort al pas davant el restringit trànsit de servei que es pot donar. Un format intermedi de rajola de 30x60 cm és un bon compromís entre la comoditat dels vianants i la resistència al tràfic de servei. L’alternança asimètrica de l’enrajolat està pensada en funció de la manca de regularitat lineal del carrer (amb petits i continus girs d’alineació de façanes) i de la facilitat constructiva d’execució del paviment. El projecte també comprèn espais públics de trànsit mixt, en l’àmbit dels carrers Democràcia, Remolins, Pi i Maragall i Alcalde Costa.

En el marc de l’ArquiVolta, el passat dijous, 19 d’octubre, va tenir lloc l’ArquiVolta Debat amb la ponència “Només imatges. La targeta postal, vehicle de coneixement urbà”, a càrrec de l’arquitecte Jordi Sardà i la codirectora de la seva tesi doctoral, l’arquitecta Maria Rubert de Ventós.