Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Denise Scott Brown. Traveling with Denise

Exposició "L'Àlbum de l'Arquitecta. Denise Scott Brown. Travelling with Denise"

Imatge: 
© Denise Scott Brown
L'exposició del cicle l’Àlbum de l’Arquitecta Denise Scott Brown. Travelling with Denise arriba a la ciutat de Figueres, a la Delegació de l'Alt Empordà, després d'inaugurar-se a Girona i fer estada a Olot, on es podrà visitar fins al 13 de març de 2022.

Travelling with Denise, comissariada pel Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC i Maria Pia Fontan, sota la direcció de la mateixa Denise Scott Brown, mostra a través de 24 fotografies  el paisatge de les ciutats dels anys seixanta, sobretot dels Estats Units. A través d’escenes urbanes de les ciutats que va visitar: Nova York, Filadèlfia, Atlàntic City, Venècia, entre d’altres, mostra una nova manera d’observar la ciutat i el seu entorn i posa en valor llocs i espais que fins aquell moment no havien estat vistos. Les fotografies exposades, que podrien tenir un paral·lelisme amb les que també en aquell moment feien gent com Stephen Shore o Lewis Baltz se’ns mostren, però, amb un optimisme i un humor que l’allunyen d’aquests autors.

A l’exposició també es poden veure fotografies de la “ciutat elèctrica” de Las Vegas a la dècada de 1960 i també de l’arquitectura històrica de Venècia, que varen servir com a investigació visual pels arguments presentats en l’influent llibre “Learning from Las Vegas” (1972), escrit conjuntament amb el seu soci, Robert Venturi, i amb Steven Izenour.   

En les imatges també veiem la posició desafiant de Denise Scott Brown davant la pràctica d’una arquitectura que feia del llenguatge establert per “l’Estil internacional” una rutina inacabable, i fa palès el seu compromís amb la complexitat de la quotidianitat. Una mirada que va articular un simbolisme urbà que fins aleshores havia estat ignorat pels arquitectes.

Amb la col·laboració
Aquesta exposició ha estat possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors. 

MESURES COVID-19
L’exposició es podrà visitar seguint totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.

PDF version

El Archivo Histórico cede documentación de los fondos Rafael Masó y Fidel Aguilar para la exposición “Celso Lagar y Hortense Bégué. Los años catalanes (1915-1918)”, del Museo de Arte de Girona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

En la exposición temporal “Celso Lagar y Hortense Bégué. Los años catalanes (1915-1918)”, que se puede ver en el Museo de Arte de Girona hasta el 6 de marzo del 2022, se puede encontrar documentación de la muestra que Celso Lagar hizo en la sala Athenea en 1915, y del Catálogo-Programa de la exposición ‘Celso Lagar y Hortense Bebió’ realizada en las Galerías Dalmau de Barcelona.

Esta documentación da a conocer los actos que se hicieron en estos dos acontecimientos donde se invitaba al pintor salmantino a exponer una parte de su obra pictórica expresionista. Esta documentación gráfica procede del Fondo Rafael Masó y Fondo Fidel Aguilar que custodia el Archivo Histórico del COAC, en Girona.

Celso Lagar y Hortense Bégué. Los años catalanes (1915-1918), comisariada por la historiadora del arte Lluïsa Faxedas, nos explica un momento clave de su trayectoria que alcanza los años que pasó en Cataluña entre 1915 y 1918. También se presenta la trayectoria de su esposa y compañera artística, la escultora francesa Hortense Bégué.

14/12/2021
Tornar

L’Arxiu Històric cedeix documentació dels fons Rafael Masó i Fidel Aguilar a l’exposició “Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)”, del Museu d’Art de Girona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

A l’exposició temporal “Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)”, que té lloc al Museu d’Art de Girona fins al 6 de març del 2022, s’hi pot trobar documentació de la mostra que Celso Lagar va fer a la sala Athenea l’any 1915, i del Catàleg-Programa de l’exposició ‘Celso Lagar i Hortense Begué’ realitzada a les Galeries Dalmau de Barcelona. 

Aquesta documentació dona a conèixer els actes que es realitzaran en aquests dos esdeveniments on es convidava al pintor salmantí a exposar una part de la seva obra pictòrica expressionista. Aquesta documentació gràfica procedeix del Fons Rafael Masó i Fons Fidel Aguilar que custodia l’Arxiu Històric del COAC, a Girona. 

Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918),
que haestat comissariada per l’historiadora de l’art Lluïsa Faxedas, ens explica un moment clau de la seva trajectòria, el que abasta els anys que va passar a Catalunya entre 1915 i 1918. També s'hi presenta la trajectòria de la seva esposa i companya artística, l’escultora francesa Hortense Bégué.

14/12/2021
Tornar
arxiu històric

El Archivo Histórico cede documentación de Esteve Muxac para la exposición “Ahora y antes. Ciento años con la vivienda” de la Cámara de la Propiedad Urbana de Girona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La exposición temporal “Ahora y antes. Ciento años con la vivienda”, que se puede visitar hasta el 31 de diciembre en la Cámara de la Propiedad Urbana de Girona, incorpora documentación procedente del Archivo Histórico de la Demarcación de Girona del COAC. En concreto, se pueden encontrar reproducciones de diferentes planos del arquitecto Esteve Muxac. Los planos son unos dibujos de finales del siglo XIX que representan una planta y alzado del actual edificio de la Cámara de la Propiedad de Girona ubicada en la Casa Masseguer. Esta documentación gráfica forma parte del Fondo Joan Maria de Ribot i de Balle.


Ahora y antes. Ciento años con la vivienda, que ha sido comisariada por el historiador Xavier Martí, nos ayuda a explicar los cient años de historia de la institución que no ha parado de crecer y, actualmente, cuenta con más de 6.000 socios y cinco oficinas distribuidas por el territorio gerundense. También sus servicios han aumentado y su función como órgano de consulta y colaboración ante la administración pública. Además se exponen imágenes de los edificios ganadores del concurso de edificios que organizó la Cámara entre los años 1929 y 1936, y entre 1943 y 1948.

14/12/2021
Tornar

Pages