Presentació del llibre "Picasso al Col·legi d'arquitectes de Catalunya"
A la fila zero comptem amb els co autors del llibre, Ruben Navarro-González pel capítol II i Joan Ramon Rosell i Júlia Gómez pel III i també amb representants de les entitats que han donat suport a l’edició de la publicació com Sol Candela, directora de la Fundació Arquia, Josep Fèlix Bentz, president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, Cristina Thió, directora de Chroma Restauració del Patrimoni SL i Elena Fernández, vicerectora d’Arquitectura de la UPC.
Inscriu-t'hi
Des de 1962, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull la major obra a l’aire lliure de Picasso. Concebut per l’arquitecte Xavier Busquets Sindreu com una simbiosi entre art i arquitectura, l’edifici integra un fris monumental de 60 metres al cor de Barcelona, on Picasso —amb la col·laboració de l’escultor Carl Nesjar— ret un homenatge vibrant a la cultura popular catalana.
Aquest llibre ofereix una lectura plural d’aquesta obra excepcional: la situa en el context internacional de la síntesi de les arts i la posa a l’alçada de realitzacions de Le Corbusier, Matisse i Calder, entre d’altres, explora les influències que van marcar al seu arquitecte. Analitza la materialitat, el procés de diagnosis i la restauració dels frisos, aportant una mirada rigorosa i reveladora sobre aquest patrimoni únic.
La publicació compta amb el suport de la la Fundació Arquia, la Fundació Banc de Sabadell, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, Chroma restauració de Patrimoni i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Presentació de la publicació Post Like
Aquesta publicació recull i amplia l’experiència de la Primera Biennal d’Arquitectura Jove de Catalunya, articulant-se com un espai de reflexió crítica sobre la pràctica contemporània. Editada per Eduard Fernàndez, Arnau Pascual, Marina Povedano i Laura Solsona, el llibre parteix del mateix lema Post Like per qüestionar el paper de la imatge en l’arquitectura actual i reivindicar-la com a eina activa de producció, comunicació i pensament.
El projecte es construeix com una plataforma híbrida entre arxiu i investigació, on els projectes premiats es reinterpreten a través de nous relats que aborden qüestions com la sostenibilitat, la participació, la memòria o la materialitat. Les aportacions de Marina Otero Verzier, Cristina Gamboa, Catalina Salvà Matas, María G. Ruiz i Pia Mendaro Larramendi amplien aquesta mirada, situant l’arquitectura dins de processos socials, ecològics i culturals més amplis.
Més enllà de documentar un esdeveniment, la publicació proposa repensar com es produeix i es transmet el coneixement arquitectònic avui, plantejant el catàleg d’una biennal com un espai crític capaç de generar noves narratives i imaginar futurs possibles.
Comptarem amb la benvinguda institucional de Guim Costa i Calsamiglia, degà del COAC i seguidament les intervencions de Guillem Elvira i Dani Montes, directors de la Biennal, d'Eduard Fernàndez, Arnau Pascual, Marina Povedano i Laura Solsona, comissaris de la Biennal i conversa posterior amb Andrea Las Hayas, Maria G. Ruiz, Beth Galí i Albert Nogueras.
Inscriu-t'hi
Presentació del llibre "La casa Zariquiey en Cadaqués, F. Barba Corsini 1957"
La casa Zariquiey, projectada per F. J. Barba Corsini l’any 1957, constitueix un referent del moviment modern al Mediterrani. Seixanta anys després de la seva construcció, el canvi de propietat impulsa una intervenció a càrrec de l’estudi d’arquitectura Toni Gironès, centrada en la recuperació dels elements originals de l’habitatge i, alhora, en l’adequació a noves formes d’habitar. El projecte revisa la relació entre espai, clima i vida quotidiana, incorporant una mirada contemporània respectuosa amb el lloc.
El llibre recull aquest procés a través de fotografies d’abans i després, plànols i esbossos, i es planteja com una continuïtat editorial del volum dedicat a Barba Corsini de Joaquim Ruiz Millet, mantenint-ne el format, el ritme i els criteris d’edició.
L’acte s’iniciarà amb una breu presentació del llibre i del projecte, i donarà pas a una conversa oberta amb Bet Capdeferro, Roger Miralles, Sílvia Musquera i Joaquim Ruiz Millet interaccionant alhora amb el públic present a la sala, fet que permetrà ampliar la reflexió sobre la vigència del llegat modern i els reptes de la seva reinterpretació contemporània.
Entrada lliure.
Toni Gironès
Arquitecte per l’ETSAV (1992) i Dr. arquitecte per la UPC (2016). La seva trajectòria integra l’àmbit acadèmic i el professional i consolida una manera d’entendre l’arquitectura: vinculada al lloc, als recursos propis i a l’habitar en relació amb el medi.
En l’àmbit acadèmic, ha estat docent a l’ETSAV (1993-2005) i a l’Escola d’Arquitectura de Reus (URV), on ha exercit diversos càrrecs i on és professor agregat des de 2020. També ha col·laborat puntualment amb altres universitats com la UNAV de Navarra, la ETH de Zurich, la Universitat Catòlica de Xile i la Universitat de Mérida (Mèxic).
Des de 1993 dirigeix el seu estudi, desenvolupant obres que articulen i optimitzen la condició del lloc, reconegudes tant a nivell nacional com internacional amb diversos premis, com el Premi Joves Arquitectes de Catalunya(1996), el Premi FAD (2007 i 2013), la Biennal Española – BEAU (2013), la Biennal Iberoamericana – BIAU (2012, 2014, 2019), la Medalla d’Or del Premio Internazionale DOMUS (2018) el Premio de Arquitectura Española (2019), i el primer premi ex aequo dels Piranesi Prix de Rome et d’Athènes (2023).
En paral·lel, ha dut a terme una intensa activitat de difusió mitjançant conferències i exposicions entre les quals destaquen: l’exposició monogràfica al SAM (Swiss Architecture Museum) de Basilea (2013); la seva participació al pavelló català a la XIV Biennal d'Arquitectura de Venècia (2014) i al pavelló espanyol a la XVIII edició (2016) , on també va tenir un pavelló propi a l’Arsenale. Recentment, ha format part de “Habitar España” a la Casa de la Arquitectura (2024-2025).
La seva obra i pensament queda recollida en publicacions recents com Topografie nel tempo (Universitat de Nàpols Federico II, 2025); la monografia Ritornare alla terra (Facultat d’Arquitectura de la Sapienza Università di Roma, 2024) i La casa Zariquiey en Cadaqués, F. Barba Corsini 1957: Redescubriendo una nueva condición de lugar, estudi d’arquitectura Toni Gironès 2017-2021 (2023) i del qual es presenta la segona edició (2026).
Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.