El Congreso Mundial de Arquitectas/os UIA 2026 Barcelona se clausura superando las expectativas con más de 10.000 participantes de 130 países
El Congreso Mundial de Arquitectas/os UIA 2026 Barcelona ha cerrado hoy las puertas después de cinco días de actividades y tres intensas jornadas de conferencias, debates e intercambio internacional alrededor de los grandes retos de la arquitectura contemporánea.
El acontecimiento ha superado las expectativas de participación, reuniendo más de 10.000 profesionales, estudiantes y representantes institucionales de 130 países, y registrando más de 30.000 visitas a los principales espacios del Congreso: las Tres Xemeneies, el CCIB, el Disseny Hub Barcelona, la Basílica de la Sagrada Familia y el Castell de Montjuïc. Además, los itinerarios organizados han contado con más de 2.000 participantes.
Bajo el lema Becoming.Architectures for a planet in transition, Barcelona se ha convertido durante estos días en un laboratorio internacional de arquitectura, acogiendo conferencias magistrales, debates, exposiciones, talleres, foros abiertos y actividades culturales para reflexionar sobre cuestiones como la emergencia climática, el acceso a la vivienda, la transformación de las ciudades, la sostenibilidad, la circularidad de las materias, la innovacion tecnológica o el espacio público.
LA DECLARACIÓN DE BARCELONA, PRINCIPAL LEGADO DEL CONGRESO
El acto de clausura ha culminado con la presentación de la Declaración de Barcelona, el principal legado intelectual del Congreso. El documento establece seis compromisos —tiempos, materia, vida, justicia, escalera y significado— que conforman una hoja de ruta para la profesión y orientarán el trabajo de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) hasta el próximo Congreso Mundial, previsto en Pekín el año 2029. La Declaración reivindica una arquitectura capaz de dar respuesta a la emergencia climática, garantizar el derecho a la vivienda y transformar el entorno construido desde la sostenibilidad, la justicia social y el bien común.
UN CONGRESO QUE REFUERZA LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL
Durante la ceremonia de clausura, la decana del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), Sandra Bestraten, destacó que "la clausura de este Congreso no representa el final de una etapa, sino el comienzo de una nueva red de relaciones, cooperación e intercambio de conocimiento entre profesionales e instituciones de todo el mundo".
En este sentido, reafirmó el compromiso del COAC de continuar trabajando para fortalecer esta colaboración internacional y, especialmente, la relación con la Architectural Society of China, con el objetivo de impulsar nuevos proyectos compartidos de cara al Congreso Mundial de la UIA Pekín 2029.
BARCELONA PASA EL RELEVO A PEKÍN
Uno de los momentos más simbólicos de la ceremonia fue el traspaso oficial de la bandera de la UIA a la ciudad de Pekín, que acogerá la próxima edición del Congreso Mundial en 2029, simbolizando la continuidad de este gran espacio internacional de debate y cooperación entre profesionales de la arquitectura de todo el mundo.
LA EXPOSICIÓN CENTRAL CONTINUA ABIERTA
A pesar de la clausura del Congreso, la Exposición Central Becoming. Architectures for a planet in transition, ubicada en las Tres Xemeneies, continuará abierta al público hasta el 19 de julio, con entrada gratuita.
El COAC col·labora amb el Govern per facilitar el desplegament d'eines digitals i agilitzar les llicències
El COAC comparteix l'objectiu d'accelerar i simplificar la tramitació administrativa, però considera que la prioritat ha de ser disposar d'eines que permetin assolir aquest objectiu, independentment de la tecnologia utilitzada. Per aquest motiu, defensa que la implantació del BIM s'ha d'acompanyar dels recursos necessaris perquè el sector s'hi pugui adaptar de manera progressiva, sense deixar de banda altres solucions que permetin obtenir resultats immediats.
En aquest sentit, el Col·legi recorda que hi haurà projectes en què, per la seva tipologia o casuística, la implementació del BIM no serà viable, almenys a curt i mitjà termini. Per això, reivindica que el nou model de gestió de llicències contempli dues vies de revisió: una basada en models BIM i una altra a partir de la documentació en format PDF, que continua sent el sistema de treball majoritari als despatxos d'arquitectura.
Precisament, el COAC està desenvolupant eines capaces de revisar i donar suport a la concessió de llicències també sobre documentació en PDF. Aquestes solucions permetrien començar a agilitzar els processos de manera immediata, aprofitant tecnologies compatibles amb la realitat actual del sector, mentre avança de forma gradual la implantació del BIM.
Així, el Col·legi treballa en una estratègia basada en dues línies complementàries: d'una banda, impulsar iniciatives de llarg recorregut, com la implantació progressiva del BIM i la unificació dels criteris d'interpretació normativa; de l'altra, desenvolupar eines tecnològiques aplicables des d'ara mateix que facilitin la revisió dels projectes i contribueixin a reduir els terminis d'atorgament de les llicències.
Prova pilot amb la col·laboració del COAC
En aquest context, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona estan desenvolupant un projecte pilot per analitzar com diferents eines digitals, entre elles la tecnologia BIM i la intel·ligència artificial, poden contribuir a millorar la tramitació de les llicències d'obres. Aquesta iniciativa s'emmarca en el conveni CoBIMCat, subscrit per la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del COAC.
L'objectiu del pilot és determinar quins recursos i eines són necessaris per avançar cap a una tramitació parcialment automatitzada de les llicències. En una primera fase s'ha treballat en l'anàlisi i la parametrització de part de la normativa, traduint determinats requeriments en regles automatitzades que permeten verificar objectivament alguns paràmetres dels models BIM. La fase següent consistirà a validar aquestes eines en casos reals i avaluar-ne l'aplicabilitat.
Paral·lelament, mentre aquest projecte continua avançant amb l'Ajuntament de Barcelona, el Govern n'està ampliant l'abast a altres municipis per validar el model en contextos urbans diversos. El nou desplegament inclourà vuit edificis d'habitatge públic que la Generalitat construirà a Sant Adrià de Besòs, Lloret de Mar i la Seu d'Urgell, com a pas previ a una eventual implantació més àmplia.
En aquesta estratègia, el COAC insisteix que el repte no és implantar una tecnologia concreta, sinó dotar el sector d'un conjunt d'eines que permetin agilitzar les llicències, millorar la qualitat dels processos i facilitar la transició digital de manera realista i inclusiva.
Jornada Esmorzar Concerts Professió: Eines tecnològiques per agilitzar la concessió de llicències
Per donar a conèixer l'estratègia del Col·legi per avançar cap a una transformació digital realista, el 20 de juliol a les 8.30 h es durà a terme una sessió a la Sala Mirador de la seu de Plaça Nova on es compartirà la proposta que el COAC ha traslladat al Govern de la Generalitat.
No et perdis la sessió!
Exposició "Modèliques. Ciutats i utopies 1859-1958"
De la mà d’urbanistes visionaris –majoritàriament arquitectes i enginyers–, les modèliques són propostes que combinen la il·lusió utòpica amb la realitat tossuda, concebudes entre la perfecció dels models i la seva deformació quan es tornen reals. Les propostes sorgeixen com una alternativa als mals de les ciutats del seu temps i encaren amb optimisme el futur. Són innovadores, sovint radicals, de vegades controvertides, tant pel seu atreviment, com per la seva simplificació, de vegades excessiva, del fet urbà. Però en tots els casos, els plànols, les perspectives i els diagrames que les expliquen són una mostra inqüestionable de la capacitat de l’urbanisme de projectar noves formes urbanes, vinculades a una ferma voluntat de transformació social.
L’exposició ofereix una selecció de deu projectes-model, projectes-teoria i projectes urbans formulats al llarg de cent anys i des de diversos continents. Sobre la base teòrica de les Utopies i realitats de Françoise Choay (1965), de Les ciutats del demà de Peter Hall (1987) i d’altres textos i autors de referència, la mostra aplega materials vinculats als episodis més destacats de l’urbanisme modern. Rèpliques de documents originals, fotografies actuals i relleus a escala permeten una lectura comparada de les diferents propostes, una reflexió general sobre algunes de les qüestions centrals en el disseny de les ciutats contemporànies, i reivindicar, una vegada més, el llegat excepcional d’Ildefons Cerdà i la seva contribució al reconeixement internacional de l’urbanisme de Barcelona.
Les 10 modèliques:
- Eixample Cerdà (Barcelona, 1859). “Èxit pràctic d’un projecte teòric” (M. de Solà-Morales, 1985).
- Ciudad Lineal (Arturo Soria i Mata, Madrid,1894). El ferrocarril dona la forma a la ciutat.
- Garden City (Ebenezer Howard, Lechtworth, Regne Unit, 1898). La descentralització a favor de la sostenibilitat urbana.
- Cité Industrièlle (Tony Garnier, Lió, França, 1904). Les funcions organitzen la ciutat moderna
- City Beautiful (Daniel Burnham i Edward H. Bennett, Chicago, Estats Units, 1909). Escenografia urbana i estructura territorial.
- Amsterdam Zuid (Petrus Berlage, Amsterdam, Països Baixos,1915). La qualitat urbana de l’habitatge social.
- Broadacre City (Frank Lloyd Wright, Estats Units, 1934). Una relació íntima entre ciutat, territori i paisatge.
- Chandigarh (Le Corbusier, Chandigargh, Índia, 1951). Jerarquia viària i infraestructura verda.
- Brasília (Lúcio Costa i Oscar Niemeyer, Brasília, Brasil, 1957). Ordre simbòlic i arquitectura monumental.
- La Ville Spatiale ( Yona Friedman,1958). L’arquitectura construeix la utopia.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Fem molt més que cases: indústria
La Demarcació de Barcelona organitza una nova sessió del cicle “Diversitat Professional d’Arquitectes”, que tindrà lloc el 30 de setembre a les 18 h i estarà dedicada als arquitectes que treballen en l’àmbit de la indústria.
Presentarà l’acte Sandra Bestraten, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Comptarem amb la participació de:
- Maite Sainz i Macari de Torres, arquitectes Fet de Terra.
- Emma Sebastia, arquitecta Fustes Sebastia.
- Vicenç Sarrablo, arquitecte catedràtic UIC, Flexbrick.
- Montse Arnau, arquitecta, Directora comercial d'ACCESS-SAFETY.
De projectar amb materials a projectar els materials
La sessió dedicada a la indústria explorarà el paper dels arquitectes més enllà del projecte d’edificació, posant el focus en la recerca, el desenvolupament i la innovació de materials, productes i sistemes constructius. Una pràctica professional que connecta arquitectura i indústria i que participa directament en l’evolució de la manera com construïm.
Compartirem experiències des de diferents àmbits i escales de la indústria per conèixer com el coneixement arquitectònic pot intervenir en tot el procés: des de la recerca i experimentació amb materials fins al desenvolupament de nous productes i solucions constructives, la seva aplicació i la seva incorporació al mercat. Una mirada a un camp professional on arquitectura, tecnologia, fabricació i construcció es troben.
10 SESSIONS PER APROFUNDIR EN LES DIFERENTS ESPECIALITATS
El cicle neix amb la voluntat de posar en relleu la pluralitat de perfils que integren la professió i donar visibilitat a les múltiples especialitats que desenvolupen els arquitectes en l’exercici professional. La iniciativa sorgeix del treball desenvolupat a la Taula de Diversitat, creada per escoltar i identificar les necessitats dels professionals que exerceixen en diferents àmbits, i forma part del programa de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura.
Reserva't les dates de les següents sessions:
· Cultura i comunicació
Dijous 8 d’octubre de 18 a 20 h
· Gestió i direcció
Dijous 12 de novembre de 18 a 20 h
· Especialistes
Dijous 3 de desembre de 18 a 20 h
Recupera els vídeos de les anteriors sessions de "Diversitat Professional d'Arquitectes" al canal de Youtube del COAC!
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de: