Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’
El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.
L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.
‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.
La Casa Fullà (1970)
Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.
Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.
Presentació del llibre ‘El problema de l'habitatge, realitat o ficció’
L’arquitecte Albert Danés Tejedor presenta el seu llibre ‘El problema de la vivienda, realidad o ficción’. A més de l’autor, participaran en l'acte l’arquitecte Josep Anton Acebillo i Joan Ràfols, economista especialitzat en Economía Urbana per la Universitat de Harvard.
“Un habitatge representa per a l’usuari, un lloc de descans, protecció, comoditat, seguretat, comunicació i un valor tant espiritual com material. Però per a la societat i sobretot per als grups de poder, és també un valor econòmic i polític. Podem construir industrialment un transatlàntic, amb capacitat per a l’habitabilitat de 10.000 persones. El que demostra que la fabricació d’habitatges plurifamiliars, en un context industrial és perfectament possible. Així aconseguiríem unes llars més sostenibles, amb major qualitat i sobretot més econòmics.
Algú s’imagina, avui dia, un cotxe o un vaixell fabricat artesanalment, igual que els habitatges?
Al llarg d’aquest llibre, explicaré com he arribat a la conclusió, que el problema de l’habitatge, a ningú li interessa resoldre’l, ja sigui
conscient o inconscientment.”
Albert Danés Tejedor, autor d”El problema de la vivienda, realidad o ficción’.
Albert Danés Teixidor (Barcelona, 1942), és arquitecte i va estudiar a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelones. Altres llibres publicats: ‘El Plec’ i ‘La Citara a les mans’.
El COAC recupera un mòbil de l’escultor Moisès Villèlia i l’exposa al vestíbul de la seu de Barcelona
La peça, feta amb varetes de bambú unides entre si i sostingudes per fils, té una estructura simple i harmònica que genera una sensació de lleugeresa i equilibri, també gràcies al subtil moviment que es genera amb petites corrents d'aire o el moviment dels visitants.
Es tracta d’una peça històrica i de gran valor que compta amb diverses interpretacions. Se l’ha anomenat ‘Ballesta’ perquè la seva forma recorda aquest element, però també ‘Homenatge a Blume’, pel mític exercici del gimnasta, que va morir en un accident d’aviació als anys 60.
El COAC el va adquirir arran de la inauguració de la seva seu a Barcelona, obra de Xavier Busquets, el 1962. Des d’aleshores i fins als anys 2000 va ocupar diverses localitzacions del vestíbul, fins que es va restaurar per prestar-lo al MACBA en el marc d’una exposició sobre el Grup R. Un cop finalitzada, el mòbil de Villèlia va ser desmuntat i guardat.
A la 6ª planta de l’edifici del COAC també s’hi pot veure un altre mòbil del mateix autor, de mida més petita.
Un escultor de renom
Moisès Villèlia (1928-1994) va ser un escultor i poeta català, l'obra del qual pretenia crear una experiència estètica que convidava a la contemplació i reflexió sobre la naturalesa i l'entorn. Va desenvolupar la seva carrera en el camp de l’escultura explorant la utilització de materials primaris, com el bambú, i en una segona fase va treballar també amb formigó, fibrociment o metall. Entre els anys 50 i 60, la seva obra va guanyar popularitat, especialment gràcies a la bona premsa que va rebre per part del grup 'Club 49'. La seva obra es conserva en diversos museus de l'estat espanyol.
Revisitar l'edifici original
En paral·lel, s’han situat imatges originals del fotògraf Francesc Català Roca a cada planta de l’edifici, que permeten revisitar l'edifici original, obra de Xavier Busquets, i que va comptar amb la col·laboració de diversos arquitectes i despatxos d'arquitectura per al disseny de cadascuna de les plantes: el vestíbul del mateix Busquets; la biblioteca, aleshores a la segona planta, projectada per Guillermo Giràldez, Pedro López-Íñigo i Xavier Subias; la tercera planta de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, on hi havia ubicat el servei de Publciacions; la quarta planta, amb el deparament de Visats i Administració, dissenyada per Pau Monguió i Francesc Vayreda; l’oficina Central del COAC d’Antoni de Moragas a la cinquena planta; el deganat de Josep Maria Tous i Enric Fargas; i el Bar Restaurant de la 8a planta, de Federico Correa i Alfonso Milá.
Festa d'Arquitectura de Nou Barris
TALLERS I ACTIVITATS:
11-14h Taller d’alforges de cartró
Maraki en Bicicleta
11-14h Taller de cianotípies (fotografia de flors sense càmera)
Ariadna Garriga, artista
13-13.30h Visita Masia Can Valent
XERRADES:
11.30h Benvinguda a la Festa!
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
11.45h Exposició Projecte Rehabilitació Can Valent
Alea Olea, Arquitectura i Paisatge
12.15h Exposició Projecte Tanatori Sant Andreu
Manuel Pedraz, arquitecte – Batlle i Roig Arquitectura
12.45h Nou Barris, Nova Realitat (reactivació positiva del districte)
Iñaki Arbelaiz, arquitecte – KUDA!
T'HI APUNTES?