Convocatòria 2023 d'ajuts en forma de préstecs per al finançament d’obres de rehabilitació d’edificis d’habitatges dels barris gestionats per l’AHC
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 28 de desembre s’ha publicat al DOGC la Resolució TER/4079/2022, de 20 de desembre, per la qual s’obre la convocatòria per a l'accés a ajuts en forma de préstecs a comunitats de propietaris dels barris gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, per al finançament d'obres de rehabilitació d'edificis d'habitatges (ref. BDNS 665558). Les bases reguladores (Resolució DSO/3040/2021) d’aquesta convocatòria van ser publicades al DOGC el passat 13 d’octubre de 2021.
La dotació pressupostària d'aquesta convocatòria, d'acord amb el que determina l'Acord del Govern de 26 de novembre de 2019, és de 4.805.084,73 euros.
Objecte
Regular les condicions per a l’accés a la línia de finançament d’obres de rehabilitació d'edificis d’habitatges dels barris socials gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC).
Persones beneficiàries
- Les comunitats de propietaris dels edificis d’habitatges dels barris socials que administra l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), amb índex de morositat ≤13%.
- Les comunitats de propietaris que hagin subscrit un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a l’execució d’obres de rehabilitació.
Terminis de presentació de les sol·licituds
El termini de presentació de sol·licituds s’ha iniciat el 02/01/2023 i finalitzarà el 29/12/2023, si bé es pot tancar abans en cas d’exhauriment de les disponibilitats pressupostàries.
Requisits dels edificis
- Com a mínim el 70% de la superfície construïda sobre rasant ha d’estar destinada a habitatge (no computa la planta baixa amb ús diferent del d’habitatge)
- Almenys el 50% dels habitatges han d’estar destinats a domicili habitual (propietaris o llogaters)
- Han de disposar de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici (IITE) presentat a l’AHC abans de la sol·licitud de crèdit, així com del certificat d’eficiència energètica (CEE) amb l’etiqueta de qualificació energètica (EE)
Actuacions subvencionables
1. Obres de rehabilitació per a l’estat de conservació de l’edifici
2. Obres de millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat
3. Obres de millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat
Pressupost protegible
A efectes del càlcul del préstec, el pressupost protegible de les obres està constituït per:
a) Pressupost d’execució material + despeses generals + benefici industrial
b) Honoraris
c) Despeses derivades de la tramitació
d) L’impost sobre el valor afegit (IVA)
No són protegibles l’impost sobre construccions i serveis (ICIO) i les taxes. Tampoc ho són els honoraris de redacció dels projectes.
Imports i condicions
Entre altres condicions, les bases estableixen un interès del 0%, amb un termini màxim d'amortització de 15 anys. S’estableixen uns imports mínims de 30.000€ per comunitat i un màxim 20.000€ per habitatge.
Terminis d’inici i acabament de les obres
Es pot sol·licitar el préstec amb obres sense iniciar i també per a obres iniciades i no finalitzades. Les condicions per a les diferents situacions es recullen a les bases reguladores.
Trobareu més informació al web de l'OCT.
La dotació pressupostària d'aquesta convocatòria, d'acord amb el que determina l'Acord del Govern de 26 de novembre de 2019, és de 4.805.084,73 euros.
Objecte
Regular les condicions per a l’accés a la línia de finançament d’obres de rehabilitació d'edificis d’habitatges dels barris socials gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC).
Persones beneficiàries
- Les comunitats de propietaris dels edificis d’habitatges dels barris socials que administra l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), amb índex de morositat ≤13%.
- Les comunitats de propietaris que hagin subscrit un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a l’execució d’obres de rehabilitació.
Terminis de presentació de les sol·licituds
El termini de presentació de sol·licituds s’ha iniciat el 02/01/2023 i finalitzarà el 29/12/2023, si bé es pot tancar abans en cas d’exhauriment de les disponibilitats pressupostàries.
Requisits dels edificis
- Com a mínim el 70% de la superfície construïda sobre rasant ha d’estar destinada a habitatge (no computa la planta baixa amb ús diferent del d’habitatge)
- Almenys el 50% dels habitatges han d’estar destinats a domicili habitual (propietaris o llogaters)
- Han de disposar de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici (IITE) presentat a l’AHC abans de la sol·licitud de crèdit, així com del certificat d’eficiència energètica (CEE) amb l’etiqueta de qualificació energètica (EE)
Actuacions subvencionables
1. Obres de rehabilitació per a l’estat de conservació de l’edifici
2. Obres de millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat
3. Obres de millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat
Pressupost protegible
A efectes del càlcul del préstec, el pressupost protegible de les obres està constituït per:
a) Pressupost d’execució material + despeses generals + benefici industrial
b) Honoraris
c) Despeses derivades de la tramitació
d) L’impost sobre el valor afegit (IVA)
No són protegibles l’impost sobre construccions i serveis (ICIO) i les taxes. Tampoc ho són els honoraris de redacció dels projectes.
Imports i condicions
Entre altres condicions, les bases estableixen un interès del 0%, amb un termini màxim d'amortització de 15 anys. S’estableixen uns imports mínims de 30.000€ per comunitat i un màxim 20.000€ per habitatge.
Terminis d’inici i acabament de les obres
Es pot sol·licitar el préstec amb obres sense iniciar i també per a obres iniciades i no finalitzades. Les condicions per a les diferents situacions es recullen a les bases reguladores.
Trobareu més informació al web de l'OCT.
4/01/2023
Encetem l'any amb moltes novetats culturals! No t'ho perdis!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Comença un altre any, i arriba el primer #Nothoperdis amb algunes novetats importants. El Centre Obert, en plena forma, no para de proposar activitats i exposicions cada cop més rellevants. La primera recomanació és que estigueu atents al seu web per tal de no perdre-us les activitats que us poden interessar, tan distribuïdes arreu del principat com a la seva nova seu de Plaça Nova, que permet diversificar les activitats i fer-ne de tot tipus i per tots els públics.
En aquest context, a finals de mes (el 26) s’inaugura una de les exposicions més importants mai organitzades per aquest Centre Obert: Francesc Català-Roca. Arquitectures sense Pedigrí. Context: el fons Català-Roca és un dels més importants de tots els custodiats per l’Arxiu Històric del COAC. Català-Roca, viatger incansable (recordem que els edificis tendeixen a no moure’s del lloc), s’anava trobant amb arquitectures construïdes i executades al marge del cànon i del circuit arquitectònic oficial: arquitectures sense pedigrí que tant tenen valor per si mateixes com per la seva capacitat per crear paisatge -urbà, rural- com per la seva capacitat de documentar el trànsit de la societat espanyola d’una economia agrària a la terciària que tenim en l’actualitat. No us la podeu perdre.
La segona exposició rellevant -descentralitzada, com el propi Centre Obert- la trobarem a Olot. A partir del 12 de gener, i durant tot un mes, es podrà visitar a la Casa dels Nassos, la seu local del COAC, Domestic Workspaces: Sílvia Garcia Camps, una jove arquitecta, ha documentat amb els seus dibuixos la domesticitat dels estudis d’arquitectura catalans -42 d’ells. Una bona mostra de com es viu i es treballa l’arquitectura a casa nostra aplegada en un sol espai.
Si tornem a Barcelona trobarem una exposició relacionada amb aquesta al Caixafòrum: Déus, mags i savis, les col·leccions privades dels artistes. L’exposició ja està en curs i es podrà visitar fins a inicis d’abril, i en ella podrem veure aquestes col·leccions particulars de diversos artistes -moltes d’elles allotjades en els seus estudis- que els inspiraven a l’hora de fer les seves creacions. I estem parlant de deu artistes internacionals de la talla d’Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Hiroshi Sugimoto.
… i, per últim, gener és un mes de presentacions de llibres. Us en destaquem dues: la de 'Neuroarquitectura, aprendiendo a través del espacio', que vol consolidar aquesta nova manera de pensar la nostra disciplina, el 17 de gener a les 18.30 a càrrec d’Ana Mombiedro, l’autora del llibre, i, dos dies més tard, 'Hejduk Building Characters', sobre l’obra d’aquest gran arquitecte americà, amb arquitectes de la talla de Josep Lluís Mateo i la presència d’Antonio Sanmartín i Elena Cánovas, els seus socis locals que van construir els seus edificis de Santiago de Compostela. No us ho podeu perdre.
Això és tot per aquest gener: Estigueu atents a les itineràncies de les exposicions que proposa el COAC. Trobareu tota la informació necessària sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
En aquest context, a finals de mes (el 26) s’inaugura una de les exposicions més importants mai organitzades per aquest Centre Obert: Francesc Català-Roca. Arquitectures sense Pedigrí. Context: el fons Català-Roca és un dels més importants de tots els custodiats per l’Arxiu Històric del COAC. Català-Roca, viatger incansable (recordem que els edificis tendeixen a no moure’s del lloc), s’anava trobant amb arquitectures construïdes i executades al marge del cànon i del circuit arquitectònic oficial: arquitectures sense pedigrí que tant tenen valor per si mateixes com per la seva capacitat per crear paisatge -urbà, rural- com per la seva capacitat de documentar el trànsit de la societat espanyola d’una economia agrària a la terciària que tenim en l’actualitat. No us la podeu perdre.
La segona exposició rellevant -descentralitzada, com el propi Centre Obert- la trobarem a Olot. A partir del 12 de gener, i durant tot un mes, es podrà visitar a la Casa dels Nassos, la seu local del COAC, Domestic Workspaces: Sílvia Garcia Camps, una jove arquitecta, ha documentat amb els seus dibuixos la domesticitat dels estudis d’arquitectura catalans -42 d’ells. Una bona mostra de com es viu i es treballa l’arquitectura a casa nostra aplegada en un sol espai.
Si tornem a Barcelona trobarem una exposició relacionada amb aquesta al Caixafòrum: Déus, mags i savis, les col·leccions privades dels artistes. L’exposició ja està en curs i es podrà visitar fins a inicis d’abril, i en ella podrem veure aquestes col·leccions particulars de diversos artistes -moltes d’elles allotjades en els seus estudis- que els inspiraven a l’hora de fer les seves creacions. I estem parlant de deu artistes internacionals de la talla d’Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Hiroshi Sugimoto.
… i, per últim, gener és un mes de presentacions de llibres. Us en destaquem dues: la de 'Neuroarquitectura, aprendiendo a través del espacio', que vol consolidar aquesta nova manera de pensar la nostra disciplina, el 17 de gener a les 18.30 a càrrec d’Ana Mombiedro, l’autora del llibre, i, dos dies més tard, 'Hejduk Building Characters', sobre l’obra d’aquest gran arquitecte americà, amb arquitectes de la talla de Josep Lluís Mateo i la presència d’Antonio Sanmartín i Elena Cánovas, els seus socis locals que van construir els seus edificis de Santiago de Compostela. No us ho podeu perdre.
Això és tot per aquest gener: Estigueu atents a les itineràncies de les exposicions que proposa el COAC. Trobareu tota la informació necessària sobre aquests actes, horaris, llocs, modalitats d’inscripció, a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
4/01/2023
Más de 300 arquitectos ya han recibido ayudas y asesoramiento del SOC COAC
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Servicio de Orientación Colegial (SOC COAC) ha apoyado un total de 325 personas colegiadas desde su creación, en julio de 2020. Una cifra significativa que demuestra el valor y la necesidad del servicio, que nació en el contexto de la crisis provocada por la COVID-19 para apoyar a todos aquellos arquitectos que, a causa de la pandemia u otras situaciones, necesitaban ayuda económica o asesoramiento.
La mayoría de los profesionales que han solicitado ayuda ha estado por motivos económicos, mucho por delante de otras casuísticas como por ejemplo situaciones de dependencia, discapacidad, largas enfermedades o salud mental. Así pues, el SOC COAC ha otorgado un total de 491 ayudas, entre las cuales hay un 38% de prestaciones económicas directas, un 49% de bonificaciones a la cuota colegial, y un 13% entre condonaciones de deudas (6%) y ayudas extraordinarias (7%).
Los hombres suponen un 56% del total de personas que han solicitado ayuda y las mujeres el 44% restante. Así mismo, hasta un 43% de los profesionales de la arquitectura que han acudido al SOC COAC tienen entre 40 y 60 años, seguidos de los jóvenes menores de 40 años, que suponen un 29% y, por último, los mayores de 60 años, que son el 28%.
Un servicio con un largo recorrido
El SOC COAC ofrece servicio económico, asesoramiento, soporte personal y orientación profesional a los arquitectos colegiados. También quiere ampliar sus objetivos incluyendo el fomento del emprendimiento, la innovación y otras iniciativas que promuevan la actividad profesional y la solidez del servicio.
22/12/2022
Ciclo Urbanismo, Derecho y Jurisprudencia: debate en torno a las reservas para vivienda protegida en suelo urbano consolidado
Imatge:
Pexels
El próximo 23 de enero continúa el Ciclo sobre Urbanismo, Derecho y Jurisprudencia con una segunda jornada que girará en torno a las reservas para vivienda protegida en suelo urbano consolidado.
Organizado por el COAC y la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda, esta sesión tendrá lugar a las 18.30 h en la Sala Mirador y contará con la presencia de Luciano Parejo Alfonso, Catedrático de Derecho Administrativo. Parejo ha ocupado varias posiciones en facultades de prestigio, ha dirigido más de 30 tesis doctorales y es el autor de numerosos libros, más de 300 estudios y artículos en su especialidad científica.
La presentación irá a cargo de Judith Gifreu, codirectora de la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda; y la mesa de debate estará formada por Janet Sanz, segunda teniente de alcaldía, Área de Ecología, Urbanismo, Infraestructuras y Movilidad; Xavier Vilajoana, presidente del APCE (Asociación de Promotores y Constructores de Edificios de Cataluña), y Montserrat Pareja, codirectora de la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda. El encargado de moderar será Juli Ponce Solé, también codirector de la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda.
Inscripciones
Podéis inscribiros aquí.
Coorganizado con:
Organizado por el COAC y la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda, esta sesión tendrá lugar a las 18.30 h en la Sala Mirador y contará con la presencia de Luciano Parejo Alfonso, Catedrático de Derecho Administrativo. Parejo ha ocupado varias posiciones en facultades de prestigio, ha dirigido más de 30 tesis doctorales y es el autor de numerosos libros, más de 300 estudios y artículos en su especialidad científica.
La presentación irá a cargo de Judith Gifreu, codirectora de la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda; y la mesa de debate estará formada por Janet Sanz, segunda teniente de alcaldía, Área de Ecología, Urbanismo, Infraestructuras y Movilidad; Xavier Vilajoana, presidente del APCE (Asociación de Promotores y Constructores de Edificios de Cataluña), y Montserrat Pareja, codirectora de la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda. El encargado de moderar será Juli Ponce Solé, también codirector de la Cátedra Barcelona de Estudios de Vivienda.
Inscripciones
Podéis inscribiros aquí.
Coorganizado con:
