Estabilitat en la construcció a la província de Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’anàlisi de l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona referent al primer semestre de l’any 2024.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents – inclou projectes de reforma i gran rehabilitació-. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Estabilitat en la construcció a Girona
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta una situació molt semblant al mateix període de l’any passat en superfície total visada, tancant el semestre en 366.660 m2; una xifra que representa el 14,08% de la superfície visada a tot Catalunya (2.604.075 m2).Tot i el lleuger decreixement del 2,51% aquest primer semestre, cal esperar com es comporta el visat en els pròxims mesos per continuar amb la tendència positiva de l’edificació a la província de Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (115.972 m2), el Gironès (78.114 m2), l’Alt Empordà (56.337 m2) i la Selva (48.979 m2) continuen essent les que més m2 han visat. Cal remarcar el creixement percentual de la Cerdanya, amb un 76,02% de superfície més respecte del mateix període de l’any passat; i el decreixement del 31,88% del Ripollès.
Per municipis, destaca la capital de la província, Girona, amb 46.498 m2 corresponents a 49 expedients; Castell – Platja d’Aro amb 20.579 m2 i 8 expedients; Palamós amb 12.196 m2 i 21 expedients; i Lloret de Mar amb 9.902 m2 i 46 expedients.
Segons la mida, les dades mostren que 33.741 m2 són projectes de més de 10.000 m2, que aquest primer semestre corresponen a dos habitatges plurifamiliars a les comarques del Baix Empordà i el Gironès; 51.031 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2; 127.763 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; i 154.124 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i la Cerdanya és a dir, comarques on s’hi construeixen habitatges unifamiliars destinats, en molts casos, a segones residències.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2024 se n’han registrat 1.088, el 6,61% menys respecte el mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (284), l’Alt Empordà (244) i la Selva (206) continuen essent les que més expedients tenen.
L’habitatge continua mostrant les millors dades des de la crisi del 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el primer semestre de 2024 és de 1.247, un 0,32% menys que el primer semestre de 2023, i la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció (en el 2008 es van visar 6.039 habitatges). Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, ha estat gradual i, especialment els tres darrers semestres, mostra un canvi significatiu segurament afavorit per l’augment de promocions d’habitatges plurifamiliars. En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen l’11,9% del total.
Per comarques, el Baix Empordà, el Gironès, l’Alt Empordà, la Selva i la Garrotxa són les que mostren un major augment. Entre aquestes, cal remarcar el creixement del 103,85% de la Garrotxa superant el llindar dels 100 habitatges, cosa que no passava des d’abans de la crisi de 2008. Quan a les comarques amb menys habitatges visats són el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Cerdanya, tot i que en aquest darrer cas, les xifres mostren un creixement del 47,50% respecte al mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, les xifres mostren que durant el primer semestre de 2024 s’han visat 309.774 m2, l’1,94% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 15,84% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.955.292 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (106.512 m2), el Gironès (63.105 m2), l’Alt Empordà (46.831 m2), i la Selva (39.404 m2). De la resta de comarques, cal destacar la Cerdanya que, malgrat els 15.731 m2 d’habitatge visats, és la que ha augmentat més percentualment (52,21%) respecte al mateix període de l’any passat.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 53.910 m2; xifra que representa un 16,17% menys que el mateix període de l’any anterior.
La rehabilitació pateix un retrocés destacant el poc impacte dels Fons Next Generation
La superfície de reforma i rehabilitació visada a la província de Girona mostra un decreixement del 13,43% a la Demarcació de Girona amb relació al primer semestre de l’any passat, i se situa en 115.511 m2. Aquesta xifra representa el 17,42% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (662.895 m2).Aquestes dades, com ja avançàvem en informes anteriors, acusen el poc impacte dels programes europeus d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC – dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis- un total de 13 expedients corresponents a 328 habitatges, a la província de Girona, mentre que en el conjunt de Catalunya, s’han tramitat 106 expedients (1.369 habitatges).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (24.599 m2), l’Alt Empordà (22.365 m2), i el Gironès (17.816 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Girona amb 38.794 m2 i 13 expedients; Castell-Platja d’Aro amb 19.865 m2 i 4 expedients; Palamós amb 10.165 m2 i 11 expedients; i Vilablareix amb 8.661 m2 i 4 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Lloret de Mar amb 27; Begur amb 26; L’Escala amb 20; i Calonge i Roses, amb 18.
L’obra nova es manté com la principal activitat en l’edificació a Girona
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, continua la tendència positiva amb un augment del 5,72% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes són 248.173 m2, el 12,9% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (90.603 m2), el Gironès (60.285 m2), l’Alt Empordà (33.701 m2) i la Selva (30.071 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Castell – Platja d’Aro, Palamós, Vilablareix i Calonge són els que tenen més m2 d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar, Begur, L’Escala, Calonge i Roses són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya.
De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, segons els resultats de l’enquesta, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos de mitjana en el conjunt de Catalunya, mentre que a la província de Girona és de 6,3 mesos.
Oberta la convocatòria de subvencions per al foment de la contractació indefinida de treballadors per part d'autònoms
Es concedeix una subvenció de fins a 20.850,00 euros per formalitzar un contracte indefinit, durant un període mínim temporal de divuit mesos, amb una persona en situació d'atur inscrita com a demandant d'ocupació no ocupada (DONO).
Els beneficiaris han de sol·licitar la subvenció abans de subscriure el contracte i han de formalitzar el contracte de treball indefinit en un termini màxim de 3 mesos a comptar de l'endemà de la publicació de la resolució d'atorgament.
Els autònoms poden sol·licitar específicament l'ajut per a més d'un contracte subvencionable, fins a un màxim de 3, i així ho han de fer constar en el formulari de sol·licitud.
Qui pot sol·licitar la subvenció?
- Els treballadors autònoms sense assalariats a càrrec o treballadors autònoms amb treballadors autònoms col·laboradors a càrrec, sempre que el nou contracte indefinit no es formalitzi amb els col·laboradors
- Les societats limitades unipersonals (SLU) sense assalariats a càrrec, quan la persona física que les constitueix desenvolupi la seva activitat a la societat
Fins quan es pot sol·licitar la subvenció?
Fins a les 14.00 hores del dia 12 de setembre de 2024.
Més informació
Consulta el resum elaborat per l'Assessoria Jurídica del COAC per conèixer els requisits de la convocatòria i la documentació a presentar juntament amb el formulari de sol·licitud. Cal estar loginat.
Augmenta l’edificació d’habitatges de nova creació
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat en convocatòria als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024. S'ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen de manera global i per demarcacions territorials.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Creix la superfície visada i se superen els nivells anteriors a la pandèmia
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta un creixement positiu en superfície visada a Catalunya tancant el semestre en 2.603.821 m2 visats, un 14,8% més respecte del primer semestre del 2023. D’aquesta manera, es tanca un tercer semestre seguit de creixement positiu arribant a superar així les xifres semestrals anteriors a la pandèmia.
L’habitatge impulsa l’augment de la construcció
L’augment de la superfície visada respon en gran part al creixement d’habitatges de nova creació. Durant el primer semestre del 2024 s’han visat 10.394 habitatges nous a Catalunya, un 40% més que el mateix període de l’any anterior. Es tracta de la xifra semestral més alta en nombre d’habitatges de nova creació visada en els últims deu anys.
En relació a la superfície visada d’habitatge, l’augment és del 27,2% i representa el 76% del total de superfície visada.
En l’àmbit territorial, el comportament és diferent segons la demarcació. Així, les demarcacions que mostren un augment més acusat del nombre d’habitatges són Barcelona (50,4%) amb 7.301 habitatges visats, i Tarragona (70%) amb 913 habitatges. Lleida, amb 400 habitatges visats, creix un 36%, i Comarques Centrals un 12,4% amb 471 habitatges.
Girona, amb 1.247 habitatges visats, es manté molt similar a les xifres del mateix període de l’any passat i Ebre, amb 62 habitatges, baixa un 6%.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, el nombre d’habitatges de nova creació es concentra fora de Barcelona ciutat, amb 6.028 habitatges de nova creació visats. La ciutat comtal, amb 1.273 habitatges nous, ha experimentat un creixement del 439,4% en relació al primer semestre de l’any anterior, en el qual només es van visar 236 habitatges nous.
En aquest punt, cal remarcar que d’aquests 1.273 habitatges de Barcelona ciutat, més de la meitat (733) corresponen a habitatges de protecció oficial. D’aquests, n’hi ha 12 que s’han planificat seguint la reserva de l’MPGM del 30% de protecció oficial aprovada el 2018.
La rehabilitació pateix un lleuger retrocés
Després de tres semestres de creixement, la superfície de reforma i rehabilitació visada a Catalunya pateix un lleuger descens de l’1% en relació al primer semestre de l’any passat.
Les demarcacions que han concentrat la davallada són Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%). Per contra, la resta de demarcacions presenten xifres positives: Tarragona (102,9%), Lleida (56,8%), Ebre (54,3%) i Comarques Centrals (7,8%).
Aquestes dades acusen el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 106 expedients corresponents a 1.369 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 49 corresponen a la Demarcació de Barcelona (544 habitatges), 18 a Comarques Centrals (153 habitatges), 16 a Tarragona (334 habitatges), 13 a Girona (328 habitatges), 7 a Lleida (7 habitatges) i 3 a l’Ebre (3 habitatges).
Des de la posada en marxa, l’abril de 2022, de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit al COAC un total de 478 expedients corresponents a 3.742 habitatges.La previsió per al 2026 és poder arribar als 7.700 habitatges rehabilitats -entre Programa 1 i Programa 3.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació.
Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
En relació a les dades globals de rehabilitació a Catalunya, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya farà públiques aquesta setmana les dades de visat de rehabilitació conjuntes dels diferents col·legis professionals.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té creixement positiu a pràcticament tot el territori. La Demarcació de Barcelona, amb 1.614.612 m2 visats, creix un 14,4% respecte del primer semestre del 2023. L’augment principal és a la ciutat comtal, amb un 22,3% més de superfície visada. La resta de la Demarcació creix un 12,9%.
En el cas de Barcelona ciutat, si ens fixem en la comparativa amb el semestre immediatament anterior, la diferència en la superfície visada és inferior ja que la segona meitat del 2023 la ciutat comtal va tenir un comportament excepcional com a conseqüència del visat de projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell, oficines al 22@, entre d’altres.
2. Menys expedients visats. S’han visat un total de 4.488 expedients, és a dir, un 6,4% menys que els 4.795 registrats el primer semestre del 2023 a Catalunya. En aquest cas, totes les demarcacions han visat menys expedients que fa un any.
3. La rehabilitació disminueix, i s’accentua el poc pes significatiu que té en l’edificació. La intervenció en edificis existents segueix estancada a casa nostra, i tot i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation, no es detecta un impacte positiu en les dades. La superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d’enguany, amb 662.895 m2, se situa un 1% per sota en relació amb el mateix període de l’any anterior, i representa tan sols el 26% del total de superfície visada.
Territorialment, les demarcacions amb comportament positiu quant a la superfície visada de reforma/rehabilitació han estat Tarragona (102,9%), Lleida (56,8%), Ebre (54,3%) i Comarques Centrals (7,8%). Per contra, han disminuït Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%).
4. L’obra nova té un comportament positiu a tot el territori i només Ebre presenta una dada negativa. La superfície d’obra nova visada a Catalunya se situa en 1.913.765 m2, amb un creixement del 22% respecte del primer semestre del 2023. La Demarcació de l’Ebre és l’única que presenta un comportament negatiu, motivat també per un primer semestre del 2023 en el qual es va visar molta obra nova a la Demarcació.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, l’augment té un impacte significatiu a la ciutat comtal, amb un 126,7% més de superfície d’obra nova visada. A la resta de la província, el creixement ha estat del 19%.
Una dada que cal remarcar és que bona part dels projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2) corresponen al visat d’obra nova. Així, 32 projectes grans concentren 632.299 m2 de visat d’obra nova.
5. L’habitatge, impuls del creixement de l’edificació. El primer semestre de 2024 s’ha tancat amb 10.394 habitatges de nova creació visats, un 40% per sobre que el mateix període de l’any passat a Catalunya. Si la tendència es manté la resta de l’any, prenent com a mesura la xifra dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya), seria la primera vegada que ens podríem apropar a l’assoliment de nivells òptims.
D’aquests 10.394 habitatges, n’hi ha 7.301 que es concentren a la Demarcació de Barcelona. En el cas de la ciutat comtal, part de l’augment del 439% correspon al visat de grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Recordem que els habitatges de promoció pública no estan subjectes al visat obligatori i, per tant, el fet que aquest semestre s’hagin visat grans promocions d’aquesta tipologia ha tingut com a conseqüència un impacte important en l’augment percentual.
En el conjunt de Catalunya s’han visat 2.098 habitatges de protecció oficial. D’aquests, 1.549 són a la Demarcació de Barcelona (733 a Barcelona ciutat, 267 a l’àrea metropolitana i 549 a la resta de la província); 385 a Tarragona, 121 a Lleida, 32 a Comarques Centrals i 11 a Girona.
Del total de 2.098 habitatges de protecció oficial, n’hi ha 206 que corresponen a 12 projectes en els quals es combinen els habitatges protegits amb habitatges lliures (407). La majoria d’aquests projectes estan situats a la Demarcació de Barcelona: Montcada i Reixac (49 habitatges protegits), Sabadell (36), Granollers (24), Barcelona (21), Barberà del Vallès (18), Terrassa (14) i Martorell (7). La resta, els trobem a Manresa (32) i Girona (5).
6. El no habitatge presenta un descens. En xifres globals, amb un total de 621.368 m2 visats, la superfície visada a Catalunya cau 11,4% si comparem amb el primer semestre del 2023. Les úniques demarcacions amb comportament positiu són Tarragona (107,6%), Lleida (49,4%) i Comarques Centrals (14,1%)
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, dels prop de 19 municipis amb major nombre de respostes, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos, oscil·lant entre els 2,9 mesos en el cas de Palamós i els 21 mesos a Sant Cugat del Vallès.
Des del COAC fa temps que es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals i els consistoris ja estan prenent mesures correctives al respecte, com el cas de Sabadell o Sant Cugat del Vallès, per exemple, on s’estan posant més recursos humans a fi de poder reduir aquests terminis. Aixi mateix, des del COAC seguim duent a terme reunions amb els diferents ajuntaments a fi de poder fer extensiva la implantació dels Informes d’Idoneïtat Tècnica al territori.
NOTA DE PREMSA
GRÀFICS
Suspensió de llicències al districte de Ciutat Vella de Barcelona
En sessió celebrada el 4 de juliol, la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha acordat:
1. Aprovar els epígrafs corresponents a les activitats següents de l'Ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'Administració ambiental (OMAIIA):
· 4776B4 Comerç al detall de productes per al cultiu de cànnabis i productes relacionats
· 4778B6 Comerç al detall de carcasses, fundes i complements de telèfons mòbils
· 9602B2 Saló de manicura i/o pedicura
Aquests epígrafs es creen de nou per a la seva suspensió i els aprova la Comissió de Govern en el mateix acte.
2. Suspendre l'atorgament de llicències, comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els epígrafs següents:
· Àmbit 1 i 2 corresponents a tot el districte de Ciutat Vella: els 3 epígrafs anteriorment esmentats.
· Àmbit 2 corresponent a l'àmbit del Pla especial a la Zona ZE-5B “Zona Rambla”: addicionalment als epígrafs esmentats, se suspenen tots els epígrafs contemplats a l'OMAIIAA, en el benentès que urbanísticament hagués estat possible la seva implantació.
S'exclouen de la suspensió:
· Les llicències en tràmit i les activitats que disposin d'informe de compatibilitat del pla d’usos previ favorable o d'informe d’idoneïtat tècnica favorable a la tramitació de qualsevol expedient d’obres.
· Les llicències o comunicacions d’activitats que es puguin presentar vinculades a llicències o comunicats d’obres admesos amb data anterior a la suspensió.
La documentació de l'expedient administratiu de referència restarà exposada al públic electrònicament (cal introduir el número d’expedient "24PL17076" al camp "Cerca de planejament") i presencialment al Departament d'Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia Urbana (contactar amb Atenció en Línia).
Consulteu l'anunci publicat al BOPB.