Nova col·laboració continuada amb Europa
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 8 de juliol el COAC va rebre la visita institucional de Marcos Ros, diputat del Parlament Europeu i també arquitecte, amb qui vam conversar sobre diversos temes que Europa està impulsant i que afecten al nostre sector, com la nova Bauhaus Europea (NEB), la directiva europea d’Eficiència Energètica als Edificis (EPBD), la nova estratègia de Mobilitat Urbana i el nou reglament de màrqueting sobre els productes de la construcció.
Durant la reunió, dinamitzada pels membres de la Junta de Govern: Gemma Farré, secretària, i els vocals Greta Tresserra, Inés de Rivera i Pep Quílez, es va parlar sobre el potencial de vincular els criteris de la New European Bauhaus (bellesa, sostenibilitat i inclusió) a les actuacions de rehabilitació promogudes pels Fons Next Generation. Aquests tenen com a objectiu principal impulsar la millora en l’eficiència energètica del parc edificat, per poder complir amb els objectius fixats per Europa de la descarbonització completa del sector el 2050, però serà clau integrar també el component estètic als projectes de rehabilitació, optant sempre que es pugui per la rehabilitació integral, per garantir una harmonia en el conjunt de ciutat.
També es va tractar l’estat de la revisió de la EPBD, en el marc del European Green Deal, que serà aprovada a finals d’aquest any, per entrar en vigor a partir de l’any vinent, i per la qual el COAC ja s’està preparant per poder informar i brindar les eines necessàries als seus col·legiats i col·legiades.
Per últim, es van detectar oportunitats de visibilitzar aquests temes tan rellevants, i que el Col·legi està liderant, de cara a la Capitalitat Mundial de l’arquitectura de Barcelona 2026.
Aquesta trobada marca l’inici d’una línia de col·laboració continuada del COAC amb el Parlament Europeu, enfortint els vincles entre ambdues institucions.
Durant la reunió, dinamitzada pels membres de la Junta de Govern: Gemma Farré, secretària, i els vocals Greta Tresserra, Inés de Rivera i Pep Quílez, es va parlar sobre el potencial de vincular els criteris de la New European Bauhaus (bellesa, sostenibilitat i inclusió) a les actuacions de rehabilitació promogudes pels Fons Next Generation. Aquests tenen com a objectiu principal impulsar la millora en l’eficiència energètica del parc edificat, per poder complir amb els objectius fixats per Europa de la descarbonització completa del sector el 2050, però serà clau integrar també el component estètic als projectes de rehabilitació, optant sempre que es pugui per la rehabilitació integral, per garantir una harmonia en el conjunt de ciutat.
També es va tractar l’estat de la revisió de la EPBD, en el marc del European Green Deal, que serà aprovada a finals d’aquest any, per entrar en vigor a partir de l’any vinent, i per la qual el COAC ja s’està preparant per poder informar i brindar les eines necessàries als seus col·legiats i col·legiades.
Per últim, es van detectar oportunitats de visibilitzar aquests temes tan rellevants, i que el Col·legi està liderant, de cara a la Capitalitat Mundial de l’arquitectura de Barcelona 2026.
Aquesta trobada marca l’inici d’una línia de col·laboració continuada del COAC amb el Parlament Europeu, enfortint els vincles entre ambdues institucions.
18/07/2022
Cinc projectes catalans guardonats als Premis Arquitectura del CSCAE
Imatge:
© CSCAE
El 13 de juliol ha tingut lloc a Madrid la cerimònia de lliurament de la primera edició dels Premis ARQUITECTURA del CSCAE, que reconeixen valors com la sostenibilitat i la salut, la Nova Bauhaus, el compromís social i ètic, la professió, els valors de Rehabilitació, Renovació i Regeneració i l’Hàbitat. Entre els guardonats trobem cinc projectes catalans, a més de Carme Pinós, a qui s'ha atorgat la Medalla d’Or per la seva trajectòria professional.
Així, l'obra Bloc 6x6 de Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro ha estat guardonada amb el Premi Compromís: valors socials i ètics. L'obra destaca per la precisió i claredat del sistema constructiu en fusta contralaminada, que s'adapta a les diferents façanes. La proposta proposa el disseny de 35 habitatges a partir de criteris de flexibilitat de programa i reduccció de la petjada de carboni al llarg del cicle de vida de l'edifici. El projecte reivindica la disciplina de l'arquitectura com a generadora d'atmosferes domèstiques, microclimes òptims per a la vida humana, configurats a partir d'una gestió eficient dels recursos materials i naturals a l'abast.
El Premi Professió: valors professionals ha estat per al projecte Edifici UCI-COVID al Parc Sanitari Pere Virgili dels arquitectes Patricio Martínez, Maximià Torruella i Luis Miguel Gotor. El jurat ha valorar la bona mostra d'idoneïtat de l'arquitectura de donar resposta eficient a necessitats socials excepcionals a través d'una bona planificació i la innovació tecnològica, i mantenint els valors tradicionals relacionats amb l'habitabilitat. L'edifici neix a partir d'una investigació conjunta amb el Sistema de Salut de Catalunya, per respondre a l'arribada de la COVID-19. Ideat per poder donar suport a la xarxa sanitària existent i poder transformar el seu ús segons les necessitats del centre sanitari al qual estigui vinculat.
El projecte Espai Santa Eulàlia de Carles Enrich s'ha endut el guardó del Premi Re: valors associats a la rehabilitació, renovació i generació. El projecte treballa de forma molt efectiva en la recuperacio d'un patrimoni arquitectònic que ha patit nombrosos canvis, a través d'una intervenció molt continguda i orientada per igual cap a les qualitats de l'edifici i la seva relació amb l'entorn. El projecte adapta l'antiga església de Gironella (Barcelona) en un centre cultural per a les arts escèniques. Al llarg de la història aquesta església ha patit innombrables canvis d'ús i, com a conseqüència, el projecte es basa en la lectura de totes les capes i moments històrics que ha atravessat. Mitjançant la recuperacó de l'espai central, la inserció de serveis i la incorporació del paisatge urbà es reformula l'espai, alhora dedicat a la música, el teatre i la dansa.
Els arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral han obtingut una el Premi d'Arquitectura Espanyola 2021 pels Habitatges socials a Cornellà. L'edifici d'habitatges socials treballa en el desenvolupament de solucions constructives actuals, de baix impacte, dins d'una estrucgtura que pretén aconseguir racionalitat i flexibilitat. A més, fa un esforç per possibilitar el sentit de comunitat dels usuaris. El projecte destaca també pel seu disseny de matriu d'habitacions comunicants, l'ús de la fusta, la millora de la qualitat de la construcció, la reducció dels terminis d'execució i les emissions de CO2. L'edifici aconsegueix reduir la petjada en un 55% menys que un edifici equivalent convencional.
També ha s'ha guardonat amb el Premi d'Urbanisme Espanyol 2021 el projecte Agrociutat Gagarine Truillat de Miquel Àngel Lacasta, Carmen Santana i Marc Chalamanch. El treball Agrociutat és un exemple paradigmàtic de regeneració urbana integral d'un barri d'habitatge obrer proper a París pel que fa a l'edificació, per la reassignació i la mixtura d'usos, en l'aposta i la mitigació del canvi climàtic. Desenvolupa en l'àmbit de la planificació metodologies de participació ciutadana per recolzar la introducció de l'economia circular en un barri amb problemes ambientals, la introducció d'autèntics paisatges agrícoles al medi urbà dins d'una xarxa que prima la mobilitat de vianants, i proposa actuacions que construeixen una memòria col·lectiva durant el temps d'execució del pla.
Medalla d’Or per a Carme Pinós
Durant la cerimònia, Carme Pinós ha recollit la Medalla d’Or del CSCAE, que enguany comparteix amb Carlos Puente. El jurat ha valorat que les obres d’ambdós arquitectes constitueixen “dues maneres compromeses d’exercir la professió que reflecteixen la importància de l’arquitectura de qualitat i conflueixen en l’excel·lència i delicadesa d’obres singulars”. L’arquitecta catalana suma així un nou reconeixement, després de guanyar tambe enguany el Premi Nacional d’Arquitectura.
El CSCAE, quatre dècades reconeixent la millor arquitectura
Així, l'obra Bloc 6x6 de Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro ha estat guardonada amb el Premi Compromís: valors socials i ètics. L'obra destaca per la precisió i claredat del sistema constructiu en fusta contralaminada, que s'adapta a les diferents façanes. La proposta proposa el disseny de 35 habitatges a partir de criteris de flexibilitat de programa i reduccció de la petjada de carboni al llarg del cicle de vida de l'edifici. El projecte reivindica la disciplina de l'arquitectura com a generadora d'atmosferes domèstiques, microclimes òptims per a la vida humana, configurats a partir d'una gestió eficient dels recursos materials i naturals a l'abast.
El Premi Professió: valors professionals ha estat per al projecte Edifici UCI-COVID al Parc Sanitari Pere Virgili dels arquitectes Patricio Martínez, Maximià Torruella i Luis Miguel Gotor. El jurat ha valorar la bona mostra d'idoneïtat de l'arquitectura de donar resposta eficient a necessitats socials excepcionals a través d'una bona planificació i la innovació tecnològica, i mantenint els valors tradicionals relacionats amb l'habitabilitat. L'edifici neix a partir d'una investigació conjunta amb el Sistema de Salut de Catalunya, per respondre a l'arribada de la COVID-19. Ideat per poder donar suport a la xarxa sanitària existent i poder transformar el seu ús segons les necessitats del centre sanitari al qual estigui vinculat.
El projecte Espai Santa Eulàlia de Carles Enrich s'ha endut el guardó del Premi Re: valors associats a la rehabilitació, renovació i generació. El projecte treballa de forma molt efectiva en la recuperacio d'un patrimoni arquitectònic que ha patit nombrosos canvis, a través d'una intervenció molt continguda i orientada per igual cap a les qualitats de l'edifici i la seva relació amb l'entorn. El projecte adapta l'antiga església de Gironella (Barcelona) en un centre cultural per a les arts escèniques. Al llarg de la història aquesta església ha patit innombrables canvis d'ús i, com a conseqüència, el projecte es basa en la lectura de totes les capes i moments històrics que ha atravessat. Mitjançant la recuperacó de l'espai central, la inserció de serveis i la incorporació del paisatge urbà es reformula l'espai, alhora dedicat a la música, el teatre i la dansa.
Els arquitectes Marta Peris i José Manuel Toral han obtingut una el Premi d'Arquitectura Espanyola 2021 pels Habitatges socials a Cornellà. L'edifici d'habitatges socials treballa en el desenvolupament de solucions constructives actuals, de baix impacte, dins d'una estrucgtura que pretén aconseguir racionalitat i flexibilitat. A més, fa un esforç per possibilitar el sentit de comunitat dels usuaris. El projecte destaca també pel seu disseny de matriu d'habitacions comunicants, l'ús de la fusta, la millora de la qualitat de la construcció, la reducció dels terminis d'execució i les emissions de CO2. L'edifici aconsegueix reduir la petjada en un 55% menys que un edifici equivalent convencional.
També ha s'ha guardonat amb el Premi d'Urbanisme Espanyol 2021 el projecte Agrociutat Gagarine Truillat de Miquel Àngel Lacasta, Carmen Santana i Marc Chalamanch. El treball Agrociutat és un exemple paradigmàtic de regeneració urbana integral d'un barri d'habitatge obrer proper a París pel que fa a l'edificació, per la reassignació i la mixtura d'usos, en l'aposta i la mitigació del canvi climàtic. Desenvolupa en l'àmbit de la planificació metodologies de participació ciutadana per recolzar la introducció de l'economia circular en un barri amb problemes ambientals, la introducció d'autèntics paisatges agrícoles al medi urbà dins d'una xarxa que prima la mobilitat de vianants, i proposa actuacions que construeixen una memòria col·lectiva durant el temps d'execució del pla.
Medalla d’Or per a Carme Pinós
Durant la cerimònia, Carme Pinós ha recollit la Medalla d’Or del CSCAE, que enguany comparteix amb Carlos Puente. El jurat ha valorat que les obres d’ambdós arquitectes constitueixen “dues maneres compromeses d’exercir la professió que reflecteixen la importància de l’arquitectura de qualitat i conflueixen en l’excel·lència i delicadesa d’obres singulars”. L’arquitecta catalana suma així un nou reconeixement, després de guanyar tambe enguany el Premi Nacional d’Arquitectura.
El CSCAE, quatre dècades reconeixent la millor arquitectura
Des del 1931, el CSCAE actua com a motor de promoció i difusió de l'arquitectura espanyola mitjançant diferents activitats i esdeveniments. Els premis i les distincions del CSCAE, com la Medalla d'Or de l'Arquitectura, s'atorguen des del 1981 amb l'objectiu d'impulsar l'interès general per l'arquitectura.
Ara el CSCAE ha apostat per un nou format que apropi l'arquitectura i les bones pràctiques a l'entorn social, ajudant a identificar i divulgar els valors que contribueixen a millorar el benestar col·lectiu i l'entorn construït com a llegat a les generacions següents. S’hi han presentat un total de 650 projectes d’arreu de l’estat espanyol.
14/07/2022
Sessió informativa del Repte Urbà: Regeneració d'Edificis d'Habitatges amb sistemes innovadors
Imatge:
© Ajuntament de Barcelona
L'Institut Municipal d'Urbanisme i la gerència d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, junt amb BIT Habitat, fan una crida per impulsar la regeneració d’edificis d’habitatges amb sistemes innovadors sostenibles a Barcelona, on la regeneració urbana esdevé una prioritat conjunta i col·lectiva per a la millora de la qualitat i inclusió dels espais on vivim.
En aquest sentit, el 13 de juliol es durà a terme una sessió informativa on s'explicaran les bases i la convocatòria que es publicarà properament. Es parlarà de la finalitat del repte urbà, les característiques que ha de tenir el sistema proposat, la contraprestació per als guanyadors, la tipologia d’agents a qui s’adreça el repte, l’avaluació de les propostes, procés i criteris, calendari i metodologia de participació.
La presentació tindrà lloc a la sala Barcelona de l’Oficina d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona (Av. diagonal, 230) de 16 h a 17 h.
La sessió és en format presencial i cal inscripció prèvia.
Programa de Regeneració Urbana
El Programa de Regeneració Urbana de l’Ajuntament de Barcelona desplega una estratègia global, unitària i multidisciplinària d’actuacions sobre edificis i teixits urbans vulnerables amb situacions d’insuficiència o degradació. Ara, amb la possibilitat de la nova normativa urbanística d’implementar cossos edificats adossats en aquelles actuacions en què es persegueixi la reducció de la demanda energètica i la millora de l’habitabilitat, el programa fa un pas endavant per trobar solucions integrals d’impuls a la rehabilitació mitjançant sistemes constructius sostenibles i innovadors.
L'objectiu és trobar noves solucions que no només abordin la rehabilitació integral dels edificis sinó que promoguin la seva inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com la resiliència. Solucions integrals que millorin l’habitabilitat i el rendiment energètic dels habitatges de Barcelona, tot aportant nous materials i usos dels existents, noves tecnologies i nous dissenys.
La convocatòria que s'obrirà aquest mes de juliol s'obre per cercar les millors propostes de solució al repte urbà “Regeneració d’edificis d’habitatges amb sistemes innovadors sostenibles".
Més informació
En aquest sentit, el 13 de juliol es durà a terme una sessió informativa on s'explicaran les bases i la convocatòria que es publicarà properament. Es parlarà de la finalitat del repte urbà, les característiques que ha de tenir el sistema proposat, la contraprestació per als guanyadors, la tipologia d’agents a qui s’adreça el repte, l’avaluació de les propostes, procés i criteris, calendari i metodologia de participació.
La presentació tindrà lloc a la sala Barcelona de l’Oficina d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona (Av. diagonal, 230) de 16 h a 17 h.
La sessió és en format presencial i cal inscripció prèvia.
Programa de Regeneració Urbana
El Programa de Regeneració Urbana de l’Ajuntament de Barcelona desplega una estratègia global, unitària i multidisciplinària d’actuacions sobre edificis i teixits urbans vulnerables amb situacions d’insuficiència o degradació. Ara, amb la possibilitat de la nova normativa urbanística d’implementar cossos edificats adossats en aquelles actuacions en què es persegueixi la reducció de la demanda energètica i la millora de l’habitabilitat, el programa fa un pas endavant per trobar solucions integrals d’impuls a la rehabilitació mitjançant sistemes constructius sostenibles i innovadors.
L'objectiu és trobar noves solucions que no només abordin la rehabilitació integral dels edificis sinó que promoguin la seva inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com la resiliència. Solucions integrals que millorin l’habitabilitat i el rendiment energètic dels habitatges de Barcelona, tot aportant nous materials i usos dels existents, noves tecnologies i nous dissenys.
La convocatòria que s'obrirà aquest mes de juliol s'obre per cercar les millors propostes de solució al repte urbà “Regeneració d’edificis d’habitatges amb sistemes innovadors sostenibles".
Més informació
11/07/2022
Mor l'arquitecta Montse Mendoza, impulsora de les noves tecnologies aplicades a les llicències municipals
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 22 de juny ens va deixar una companya, la Montse Mendoza. La Montse va exercir la professió d’arquitecta en l'àmbit de l’administració pública; primer a l’Ajuntament de Badalona i des de finals dels 80 a l’Ajuntament de Barcelona, havent desenvolupat tota la seva carrera administrativa en el món de les llicències urbanístiques.
Ens ha deixat quan no feia gaire anys que s’havia jubilat del seu càrrec de directora de Serveis d’Actuació Urbanística, a la Gerència Adjunta d’Urbanisme.
La seva relació amb el COAC es va fer especialment estreta en el marc del projecte e-llicències, en el qual l’Ajuntament de BCN incorporava per primera vegada la tramitació de les llicències municipals 100% en format electrònic. Aquest nou model de tramitació de llicències suposava un canvi radical i anava acompanyat d’una sèrie de modificacions administratives que havien de millorar i fer més ràpida la seva tramitació. La Montse va ser una gran impulsora de les noves tecnologies aplicades al camp de les llicències, destacant la seva autoritat professional i sent-ne una gran referent.
Durant els mandats de Lluis Comerón com a president de la Demarcació de Barcelona i posteriorment a degà del COAC, junt amb els membres de Junta Carla Habif Hassid i Enric Mir i tot el departament d’Exercici Professional del COAC, es va col·laborar estretament amb ella i el seu equip per posar les bases i elaborar el que avui coneixem com a Informe d’Idoneïtat Tècnica dels projectes, baula essencial en aquest marc de transformació que ens va permetre compartir espais de treball.
Des del COAC volem agrair-li el seu servei al conjunt de la societat i en espeical als arquitectes, la seva professionalitat, coneixements i la seva confiança ferma en els col·legis professionals, però per sobre de tot, el seu caràcter generós i humà que fan que la tinguem en profunda estima.
Gràcies Montse.
Sandra Bestraten
Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
Ens ha deixat quan no feia gaire anys que s’havia jubilat del seu càrrec de directora de Serveis d’Actuació Urbanística, a la Gerència Adjunta d’Urbanisme.
La seva relació amb el COAC es va fer especialment estreta en el marc del projecte e-llicències, en el qual l’Ajuntament de BCN incorporava per primera vegada la tramitació de les llicències municipals 100% en format electrònic. Aquest nou model de tramitació de llicències suposava un canvi radical i anava acompanyat d’una sèrie de modificacions administratives que havien de millorar i fer més ràpida la seva tramitació. La Montse va ser una gran impulsora de les noves tecnologies aplicades al camp de les llicències, destacant la seva autoritat professional i sent-ne una gran referent.
Durant els mandats de Lluis Comerón com a president de la Demarcació de Barcelona i posteriorment a degà del COAC, junt amb els membres de Junta Carla Habif Hassid i Enric Mir i tot el departament d’Exercici Professional del COAC, es va col·laborar estretament amb ella i el seu equip per posar les bases i elaborar el que avui coneixem com a Informe d’Idoneïtat Tècnica dels projectes, baula essencial en aquest marc de transformació que ens va permetre compartir espais de treball.
Des del COAC volem agrair-li el seu servei al conjunt de la societat i en espeical als arquitectes, la seva professionalitat, coneixements i la seva confiança ferma en els col·legis professionals, però per sobre de tot, el seu caràcter generós i humà que fan que la tinguem en profunda estima.
Gràcies Montse.
Sandra Bestraten
Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
8/07/2022