11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona: CLIMATE CHANGE AGAIN
NOTA DE PREMSA
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona se celebrarà virtualment i debatrà solucions per afrontar la mitigació del canvi climàtic amb professionals i activistes del paisatge i l’arquitectura
El certamen, que tindrà lloc del 27 de setembre al 2 d’octubre, se celebrarà virtualment.
Inclou un simposi, el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba-Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge -Fundació Banc Sabadell.
El lema del simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, posa en valor el paisatge com a eina per fer front a l’emergència climàtica.
Entre els 42 experts que assistiran a la Biennal destaquen l’estatunidenca paisatgista i activista del clima Martha Schwartz, l’escriptor i jardiner francès Gilles Clement, i l’arquitecte autor del Brooklyn Bridge Park de Nova York, Michael Van Valkenburgh, entre d’altres.
Barcelona, a 2 de setembre de 2021.- Del 27 de setembre al 2 d’octubre de 2021 té lloc una nova edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, que acollirà el simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, per reflexionar sobre la importància del paisatge en la mitigació del canvi climàtic, així com el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba - Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge - Fundació Banc Sabadell.
La cita, aglutinarà, un any més, professionals i experts del paisatgisme i l’arquitectura en un congrés que s’ha convertit en una referència a escala internacional. El simposi comptarà amb 8 convidats destacats que proposaran eines per afrontar l’emergència climàtica i també hi participaran els autors/es dels 11 projectes paisatgístics finalistes del prestigiós Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba, així com els representants de les 8 escoles finalistes del Premi Internacional de les Escoles de Paisatge.
Durant la Biennal també es presentarà el Llibre-catàleg de la 10a Biennal Internacional de Paisatge celebrada l’any 2018. L’Escola d’Arquitectura (ETSAB) de la UPC acollirà l’exposició dels finalistes d’ambdós premis.
Per a més informació, fotografies i gestió d’entrevistes:
Oficina de la Biennal de Paisatge biennal@coac.net WEB: https://landscape.coac.net/
Donat el context de pandèmia provocada per la Covid19 aquesta edició de la Biennal se celebrarà en línia, a excepció de la inauguració i la cerimònia de cloenda, que tindran lloc al COAC i al Palau de la Música respectivament.
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona està organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i compta amb el recolzament institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, el suport de Fundació Banc Sabadell, i la col·laboració del Congrés ISUF, la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) i la New European Bauhaus.
El simposi de la Biennal: un aparador dels millors projectes de paisatge i presència d’experts del sector
Un any més, la Biennal convida a abordar un tema d’actualitat com a contribució al debat públic per resoldre els problemes de la societat des de la mirada del paisatge. Aquest any el lema del simposi de la Biennal és “Canvi climàtic, un altre cop: Ciutat i Natura”. També participen al Simposi els finalistes dels dos premis que atorga la Biennal: Rosa Barba (professionals) i Escoles(universitats d’arquitectura). En total, està prevista la participació de 43 conferenciants durant 30 hores en línia. Els 8 experts convidats al simposi són:
Martha Schwartz. Arquitecta paisatgista, urbanista, activista del clima i professora a la Harvard University Graduate School of Design.
Colleen Mercer Clarke. Arquitecta paisatgista i ecòloga costanera.
Karin Helms. Paisatgista, biòloga i professora a l’Escola d’Arquitectura i Disseny d’Oslo. Incorpora la participació per actuar en grans paisatges culturals. Presidenta de la IFLA Europe.
Maguelonne Déjeant-Pons. Secretària executiva del Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa.
Li Xiong. Professor i vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín i membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge.
Gilles Clément. Enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles.
Com a representants institucionals, el simposi comptarà amb:
▪ Xavier Matilla. Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona
▪ Ramon Torra. Arquitecte i gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
La davallada de l’edificació a Barcelona repercuteix en la caiguda general a Catalunya
Descens de la superfície motivat per la davallada a la Demarcació de Barcelona
El 2025 s’han visat 4.511.786 m2 a Catalunya, un 4,3% menys que l’any anterior. Tot i que el nombre d'expedients es manté estable, el comportament del sector varia de manera notable segons el territori.
El principal motiu de la baixada en superfície visada s'explica per la caiguda del 16,75% a la Demarcació de Barcelona. La ciutat comptal experimenta un retrocés de l’1% i presenta la pitjor dada dels últims deu anys. Fora de la capital, la baixada arriba al -20,15%.
A la resta del país, però, el comportament és positiu: Lleida destaca amb un increment del 32,9%, gràcies al visat d’un projecte de més de 100.000 m2 destinat a un centre comercial situat a la comarca del Segrià. Girona creix un i se situa en la segona millor dada de la darrera dècada. Tarragona presenta el segon creixement consecutiu amb un increment de l’11,7% i la Demarcació de Comarques Centrals augmenta prop del 10% i assoleix la xifra més elevada des del 2019. Només Ebre registra un lleuger descens del -0,7%.
L’habitatge, tot i presentar una davallada, registra la segona millor dada des del 2006
El 2025 s'han visat 16.128 habitatges de nova creació, un 7,46% menys que l’any anterior, però és encara la segona xifra més alta des del 2006. La superfície visada d’habitatge cau un 6,81% i tanca l’any amb 3.175.083 m2 visats.
La baixada es concentra a la Demarcació de Barcelona (-20,15%). Així, a la ciutat comtal (-39,2%) s’han visat 1.195 habitatges, la xifra més baixa dels últims deu anys. Cal recordar, però, que el 2024 es van visar promocions d’habitatge de protecció oficial promogudes per l’administració pública, les quals no estan obligades a visar. Per això, part del descens percentual del 2025 s’explica pel fet que aquest any no s’han visat promocions d’aquest tipus. A la resta de la Demarcació el descens ha estat del 16,35%.
En canvi, la resta de demarcacions assoleixen les millors dades des de la crisi del 2006. Destaca el creixement del 61,8% a l’Ebre, motivat pel visat d’un projecte amb prop de 60 habitatges de nova creació. Pel que fa a les altres demarcacions, Girona ha crescut un 34,45%, Lleida un 13,2%, Tarragona un 9,3% i Comarques Centrals un 2,35%.
Del total de 16.128 habitatges nous visats a Catalunya, 2.314 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (1.860). La resta es distribueixen entre Girona (264), Comarques Centrals (102), Lleida (48), Ebre (22) i Tarragona (18). A Barcelona ciutat, del total de 1.195 habitatges nous visats, el 50% (597) són de protecció oficial, distribuïts en 16 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 166 habitatges, dels quals 52 són de protecció oficial.
La rehabilitació es manté estable, però amb un lleu retrocés
La rehabilitació suma 1.232.399 m², un 1,35% menys que l’any anterior i presenta una xifra negativa per segon any consecutiu.
La Demarcació de Barcelona és l’única que creix (9,13%), impulsada especialment per Barcelona ciutat (52,9%). Per contra, la resta de la Demarcació té un comportament negatiu (-9,35%).
A la resta del país, totes les demarcacions cauen: Ebre (-28,7%), Girona (-14,1%), Lleida (-11,1%), Tarragona (-3,9%) i Comarques Centrals (-0,14%).
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el 2025 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 306 expedients corresponents a 3.740 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 148 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.797 habitatges), 44 a Comarques Centrals (205 habitatges), 40 a Girona (536 habitatges), 40 a Tarragona (916 habitatges), 10 a l’Ebre (12 habitatges) i 24 a Lleida (274habitatges).
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients corresponents a 1.402 habitatges.
Davant d’aquest escenari, i amb un parc d’habitatges envellit a casa nostra, queda encara camí per recórrer. És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort.
En definitiva, activar la cultura de la rehabilitació implica un compromís col·lectiu per transformar el nostre parc edificat i fer-lo més resilient, eficient i saludable per a les generacions presents i futures.
L’obra retrocedeix a nivells del 2021
L'obra nova disminueix un 6,4% i se situa en 3.192.031 m2.
La Demarcació de Barcelona registra la davallada més marcada (-24,3%), amb un percentatge de disminució similar tant a Barcelona ciutat (-27,9%) com a la resta de la Demarcació (-23,6%).
Per contra, les altres demarcacions han crescut en obra nova. Destaca el cas de Lleida amb un augment del 70,4% corresponent principalment al visat d’un projecte de gran envergadura. En relació a la resta de demarcacions, Ebre creix un 38,20%, Girona un 30,7%, Tarragona un 20,25% i Comarques Centrals un 14,8%.
El no habitatge es manté
Els 1.249.348 m2 visats de no habitatge s’assimilen al 2024 amb un descens del 0,4%.
Veure la informació detallada de la nota de premsa
Veure els gràfics
Modificació de les convocatòries Next Generation de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya
- Resolució TER/4762/2025, de 15 de desembre (DOGC 24.12.2025), per la qual s’aprova la cinquena modificació de la Resolució TER/1995/2023 que regula la convocatòria de subvencions corresponents al Programa d’ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri (P1)
- Resolució TER/4803/2025, de 15 de desembre (DOGC 30.12.2025), per la qual s'aprova la novena modificació de la Resolució DSO/825/2022 que regula la convocatòria de subvencions corresponents a:
Programa de rehabilitació a nivell d’edifici (Programa 3)
Programa d’actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges (Programa 4)
Programa per a l’elaboració del llibre de l’edifici existent i la redacció de projectes de rehabilitació (Programa 5)
D’aquestes dues resolucions es destaca:
- Pel que fa a la dotació pressupostària, el repartiment del pressupost per anualitats s'indica al punt 1.1 d’aquestes resolucions.
- Pel que fa al termini de presentació de sol·licituds, per a les anualitats 2025 i 2026 s’estableix, amb caràcter general, el període comprès entre l’1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2025, ambdós inclosos, per als Programes 1, 3, 4 i 5.
Excepcionalment, en el cas del Programa 1 i Programa 3, els expedients que hagin iniciat tràmits mitjançant la presentació de la declaració responsable abans de la publicació d’aquesta modificació podran presentar la sol·licitud fins al 29 de juny de 2026, inclòs.
Aquestes dues resolucions produeixen efectes a partir de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
L’AAEPFMC convoca dos concursos per a la mediació i elaboració de dictamen tècnic en relació al Grup d’habitatges cooperatius Josep Civit
Concretament, els dos concursos convocats són:
· Concurs per a la contractació del servei de mediació: s’adreça a tècnics col·legiats amb formació específica en mediació, que actuaran com a mediadors entre els veïns i l’equip tècnic durant la redacció del dictamen. La seva tasca serà facilitar la comunicació i garantir que la informació arribi de manera clara al veïnat, contribuint a crear un clima de confiança i col·laboració.
El procediment es convoca en una única fase i es designaran tres tècnics mediadors per tal de fer aquest acompanyament durant les tasques de redacció de l’esmentat dictamen.
Plec de clàusules
Annex 1
Annex 2
Annex 3
- Concurs d’experts per a l'elaboració d'un dictamen tècnic: s’adreça a arquitectes, arquitectes tècnics i membres de l’ACE, tant sènior com júnior, amb experiència en diagnosi, rehabilitació i valoració d’edificis. El procediment es convoca en dues fases i les persones seleccionades formaran part de l’equip encarregat d’analitzar les deficiències estructurals, proposar solucions i estimar els costos de les actuacions, prioritzant sempre la seguretat de les persones que hi viuen.
Plec de clàusules
Annex 1
Annex 2
Annex 3
Ambdós concursos s’emmarquen en el conveni de col·laboració entre el COAC, el Cateb, l’ACE, la Generalitat de Catalunya i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb l’objectiu d’aportar una diagnosi rigorosa i consensuada sobre les patologies estructurals dels 314 habitatges del Grup Civit, i definir les actuacions necessàries per garantir la seguretat i la rehabilitació dels edificis.
Procés de selecció i presentació de propostes
- Les persones interessades poden presentar les seves candidatures fins al 12 de gener de 2026 a les 13 h a qualsevol seu de les demarcacions i delegacions del COAC -per a arquitectes-, Cateb -arquitectes tècnics- o ACE -membres de l'associació-. Els plecs de cada concurs detallen la documentació requerida, els criteris de valoració i les condicions de participació. El procés de selecció inclou la revisió de la formació, l’experiència i, si escau, entrevistes amb el jurat.
Un dictamen tècnic clau per al futur del Grup Civit - La redacció d’aquest dictamen tècnic és fonamental per establir un diagnòstic únic i consensuat entre experts, que permeti definir les prescripcions de rehabilitació amb la màxima fiabilitat. La participació de mediadors i experts garantirà un procés transparent, rigorós i orientat a la millora de la qualitat de vida de les persones residents.
