Convocatòria d'ajuts a la rehabilitació per a actuacions d'accessibilitat a Barcelona ciutat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Consorci de l'Habitatge de Barcelona ha fet pública la convocatòria plurianual d'ajuts a la rehabilitació per a actuacions d'accessibilitat, amb càrrec als pressupostos dels anys 2024, 2025 i 2026 (ref. BDNS 773345).
Les subvencions previstes en aquesta convocatòria es regeixen per les bases reguladores publicades al DOGC del 7 de maig de 2021. Les condicions particulars, les quanties de les subvencions, la documentació i les especificacions tècniques són les que consten en la convocatòria, publicada al DOGC del 12 d'agost de 2024.
A continuació s’exposen els aspectes més rellevants d’aquestes subvencions:
(Cal consultar el text de la convocatòria i les bases per veure els detalls i particularitats de la mateixa)
Objecte
Promoure la rehabilitació del parc existent d'edificis a la ciutat de Barcelona amb la finalitat de fomentar-ne la millora de l'accessibilitat.
Àmbit territorial
L’àmbit d’aplicació és el municipi de Barcelona.
Dotació pressupostària
La dotació econòmica inicial d’aquesta convocatòria té una dotació pressupostària plurianual de 3.500.000 euros, condicionats a l'existència i disponibilitat de crèdit en els exercicis pressupostaris 2024, 2025 i 2026.
Terminis de sol·licitud
El termini de presentació de sol·licituds de subvencions s’inicia el 12/08/2024 i finalitza el 29/11/2024. Es podrà modificar el termini d’admissions en funció de les disponibilitats pressupostàries.
Persones beneficiàries
Comunitats de propietaris i persones propietàries. Veure condicions específiques en la convocatòria.
Requisits dels edificis
Tipologia:
· Edificis d'habitatges construïts abans del 1999 i en els quals el 70% de la superfície de l'edifici, exclosa la planta baixa no destinada a habitatge, i la superfície sota rasant, estigui destinada a habitatge d'ús habitual.
· Edificis d'habitatges posteriors a l'any 1999 que executin obres d'accessibilitat es podran acollir a les subvencions establertes en aquesta convocatòria, excepte que es trobin dins el període de reclamació al promotor de l'obra, d'acord amb els terminis establerts en la Llei d'ordenació de l'edificació i, en cap cas, inferior a 10 anys.
· Edificis d'habitatges unifamiliars construïts abans del 1999, excepte per a actuacions d'ascensors. Les obres en conjunts arquitectònics hauran d'executar-se segons els criteris urbanístics aplicables a l'àmbit específic d'actuació.
Avaluació tècnica de l’edifici
· Els edificis han de disposar, amb caràcter obligatori i prèviament a la sol·licitud de subvenció, de l'informe d'avaluació de l'edifici, que ha de contenir l'informe de la Inspecció tècnica de l'edifici (IITE) i la certificació energètica (CEE), d'acord amb la normativa vigent. (Art.19 de les Bases reguladores).
· Aquests informes hauran d'haver-se presentat davant l'organisme competent de la Generalitat de Catalunya en el moment de presentar la sol·licitud de subvenció.
Requisits de les actuacions
Instal·lació d’ascensors:
· Comprèn les actuacions consistents en la dotació d'ascensors en edificis d'habitatges plurifamiliars que no en disposin, tant per l'interior com per l'exterior dels edificis. Els edificis hauran de ser, com a mínim, de planta baixa més tres plantes, amb independència de les parades.
Supressió de barreres arquitectòniques i millores d'accessibilitat:
· Obres de supressió de barreres arquitectòniques i la instal·lació d'ascensors en edificis plurifamiliars fins a planta baixa més dues plantes o edificis unifamiliars; així com l'ampliació de parades en edificis que ja disposin d'un ascensor.
· Elements per a la millora de l'accessibilitat comunicativa per a persones sordes, en el cas que no en disposessin anteriorment.
Quantia de les subvencions
Instal·lació d’ascensors:
· La subvenció serà del 35% del pressupost protegible amb un topall de 30.000 €. En el cas d'ascensors exteriors, aquest topall s'incrementarà a 50.000 €.
· Als barris del Raval, el Gòtic, la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Poble-sec, el Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, el Baró de Viver, Can Peguera, les Roquetes, la Prosperitat, Torre Baró i el Carmel, la subvenció serà del 50% del pressupost protegible, amb un topall de 45.000 €. En el cas d'ascensors exteriors, aquest topall s'incrementarà a 65.000 €.
· En les finques del Pla de Barris amb conveni signat de Baró de Viver, l'ajut complementari serà del 75% real.
Supressió de barreres arquitectòniques i millores d'accessibilitat
· La subvenció serà del 25% del pressupost protegible amb un topall de 30.000 €.
Cost subvencionable
El cost subvencionable als efectes del càlcul de la subvenció estarà constituït pel pressupost del contracte de l'empresa/s, pel cost de les obres, els honoraris facultatius, el cost de la redacció de projectes, informes tècnics i certificats necessaris, les despeses derivades de la tramitació administrativa i altres despeses generals similars, sempre que tots ells estiguin degudament justificats.
No es podrà gaudir de subvencions per obres o actuacions que hagin estat iniciades o realitzades amb anterioritat a la data de la sol·licitud.
Ajut de cohesió social
La convocatòria incorpora ajuts individuals addicionals i complementaris per a aquelles persones que no disposin de recursos per fer front al pagament de les obres de rehabilitació. Veure’n el detall a l’art. 6 de la convocatòria.
Les subvencions previstes en aquesta convocatòria es regeixen per les bases reguladores publicades al DOGC del 7 de maig de 2021. Les condicions particulars, les quanties de les subvencions, la documentació i les especificacions tècniques són les que consten en la convocatòria, publicada al DOGC del 12 d'agost de 2024.
A continuació s’exposen els aspectes més rellevants d’aquestes subvencions:
(Cal consultar el text de la convocatòria i les bases per veure els detalls i particularitats de la mateixa)
Objecte
Promoure la rehabilitació del parc existent d'edificis a la ciutat de Barcelona amb la finalitat de fomentar-ne la millora de l'accessibilitat.
Àmbit territorial
L’àmbit d’aplicació és el municipi de Barcelona.
Dotació pressupostària
La dotació econòmica inicial d’aquesta convocatòria té una dotació pressupostària plurianual de 3.500.000 euros, condicionats a l'existència i disponibilitat de crèdit en els exercicis pressupostaris 2024, 2025 i 2026.
Terminis de sol·licitud
El termini de presentació de sol·licituds de subvencions s’inicia el 12/08/2024 i finalitza el 29/11/2024. Es podrà modificar el termini d’admissions en funció de les disponibilitats pressupostàries.
Persones beneficiàries
Comunitats de propietaris i persones propietàries. Veure condicions específiques en la convocatòria.
Requisits dels edificis
Tipologia:
· Edificis d'habitatges construïts abans del 1999 i en els quals el 70% de la superfície de l'edifici, exclosa la planta baixa no destinada a habitatge, i la superfície sota rasant, estigui destinada a habitatge d'ús habitual.
· Edificis d'habitatges posteriors a l'any 1999 que executin obres d'accessibilitat es podran acollir a les subvencions establertes en aquesta convocatòria, excepte que es trobin dins el període de reclamació al promotor de l'obra, d'acord amb els terminis establerts en la Llei d'ordenació de l'edificació i, en cap cas, inferior a 10 anys.
· Edificis d'habitatges unifamiliars construïts abans del 1999, excepte per a actuacions d'ascensors. Les obres en conjunts arquitectònics hauran d'executar-se segons els criteris urbanístics aplicables a l'àmbit específic d'actuació.
Avaluació tècnica de l’edifici
· Els edificis han de disposar, amb caràcter obligatori i prèviament a la sol·licitud de subvenció, de l'informe d'avaluació de l'edifici, que ha de contenir l'informe de la Inspecció tècnica de l'edifici (IITE) i la certificació energètica (CEE), d'acord amb la normativa vigent. (Art.19 de les Bases reguladores).
· Aquests informes hauran d'haver-se presentat davant l'organisme competent de la Generalitat de Catalunya en el moment de presentar la sol·licitud de subvenció.
Requisits de les actuacions
Instal·lació d’ascensors:
· Comprèn les actuacions consistents en la dotació d'ascensors en edificis d'habitatges plurifamiliars que no en disposin, tant per l'interior com per l'exterior dels edificis. Els edificis hauran de ser, com a mínim, de planta baixa més tres plantes, amb independència de les parades.
Supressió de barreres arquitectòniques i millores d'accessibilitat:
· Obres de supressió de barreres arquitectòniques i la instal·lació d'ascensors en edificis plurifamiliars fins a planta baixa més dues plantes o edificis unifamiliars; així com l'ampliació de parades en edificis que ja disposin d'un ascensor.
· Elements per a la millora de l'accessibilitat comunicativa per a persones sordes, en el cas que no en disposessin anteriorment.
Quantia de les subvencions
Instal·lació d’ascensors:
· La subvenció serà del 35% del pressupost protegible amb un topall de 30.000 €. En el cas d'ascensors exteriors, aquest topall s'incrementarà a 50.000 €.
· Als barris del Raval, el Gòtic, la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Poble-sec, el Besòs i el Maresme, el Bon Pastor, el Baró de Viver, Can Peguera, les Roquetes, la Prosperitat, Torre Baró i el Carmel, la subvenció serà del 50% del pressupost protegible, amb un topall de 45.000 €. En el cas d'ascensors exteriors, aquest topall s'incrementarà a 65.000 €.
· En les finques del Pla de Barris amb conveni signat de Baró de Viver, l'ajut complementari serà del 75% real.
Supressió de barreres arquitectòniques i millores d'accessibilitat
· La subvenció serà del 25% del pressupost protegible amb un topall de 30.000 €.
Cost subvencionable
El cost subvencionable als efectes del càlcul de la subvenció estarà constituït pel pressupost del contracte de l'empresa/s, pel cost de les obres, els honoraris facultatius, el cost de la redacció de projectes, informes tècnics i certificats necessaris, les despeses derivades de la tramitació administrativa i altres despeses generals similars, sempre que tots ells estiguin degudament justificats.
No es podrà gaudir de subvencions per obres o actuacions que hagin estat iniciades o realitzades amb anterioritat a la data de la sol·licitud.
Ajut de cohesió social
La convocatòria incorpora ajuts individuals addicionals i complementaris per a aquelles persones que no disposin de recursos per fer front al pagament de les obres de rehabilitació. Veure’n el detall a l’art. 6 de la convocatòria.
6/09/2024
Torna l'Àgora d'Urbanisme. Inscripcions obertes!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimarts 12 de novembre de 2024 ens tornarem a trobar a la seu del COAC per celebrar la sisena edició de l’Àgora d’Urbanisme!
Després de l'èxit de les anteriors edicions, aquest esdeveniment anual s'ha consolidat com un espai de referència de l’activitat de l’urbanisme a Catalunya, de trobada entre tècnics i responsables a diferents nivells, tot construint un catàleg d’experiències destacades, ja sigui pel seu interès tècnic, per actuar en un espai emblemàtic, per gestionar aspectes complexos, per la innovació que aporten, pel debat que poden generar...
L’Àgora d’Urbanisme és un esdeveniment promogut i organitzat per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Va néixer l’any 2018 arran d’un conveni entre l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (DTES).
Ja podeu consultar el programa de la jornada, que serà exclusivament presencial.
PREU INSCRIPCIÓ:
Agrupats joves (menors de 40 anys): 10€
Agrupats: 20€
No agrupats: 60€
La inscripció inclou esmorzar, dinar a peu dret, brindis de fi de jornada i un obsequi.
S'han tancat les incripcions, ja que l'aforament està complet.
Després de l'èxit de les anteriors edicions, aquest esdeveniment anual s'ha consolidat com un espai de referència de l’activitat de l’urbanisme a Catalunya, de trobada entre tècnics i responsables a diferents nivells, tot construint un catàleg d’experiències destacades, ja sigui pel seu interès tècnic, per actuar en un espai emblemàtic, per gestionar aspectes complexos, per la innovació que aporten, pel debat que poden generar...
L’Àgora d’Urbanisme és un esdeveniment promogut i organitzat per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Va néixer l’any 2018 arran d’un conveni entre l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (DTES).
Ja podeu consultar el programa de la jornada, que serà exclusivament presencial.
PREU INSCRIPCIÓ:
Agrupats joves (menors de 40 anys): 10€
Agrupats: 20€
No agrupats: 60€
La inscripció inclou esmorzar, dinar a peu dret, brindis de fi de jornada i un obsequi.
S'han tancat les incripcions, ja que l'aforament està complet.
BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats
Imatge:
© Jon Tugores
El dimarts 1 d’octubre a les 16 h, l'Agrupació Sènior/a, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes, organitza una jornada dedicada al model de la ciutat metropolitana del futur, que portarà per títol 'BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats'.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.
El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.
Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.
Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.
PROGRAMA DE LA JORNADA:
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.
1a PART – EL QUÈ DEL PDUM
- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge.
- Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.
Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.
- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.
El què. Les propostes del PDUM
Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.
2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM
Taula rodona
- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.
Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf.
Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Programa de la jornada.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.
El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.
Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.
Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.
PROGRAMA DE LA JORNADA:
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.
1a PART – EL QUÈ DEL PDUM
- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge.
- Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.
Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.
- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.
El què. Les propostes del PDUM
Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.
2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM
Taula rodona
- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.
Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf.
Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Programa de la jornada.
El COAC y la ACM renuevan el convenio de colaboración para el impulso de proyectos de urbanismo y sostenibilidad
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, y la presidenta de la Asociación Catalana de Municipios (ACM), Meritxell Budó, han firmado la renovación del convenio entre ambas entidades para el impulso y difusión de iniciativas y proyectos relacionados con urbanismo, la sostenibilidad, el medio ambito y la vivienda. En el encuentro también ha participado el secretario general adjunto de la ACM y director de la Fundación Municipalista de impulso Territorial (FMIT) de la ACM, Sergi Penedès, y el director de la Escuela Sert del COAC, Alberto López.
A raíz del convenio, vehiculado a través de la FMIT, las entidades facilitan y promueven el acceso de arquitectos municipales al Postgrado de Planificación y gestión del territorio, equipamientos y espaci público impartido en la Escola Sert y que ya cuenta con su 4ª edición.
En este sentido, ambas entidades subvencionan conjuntamente el coste del módulo de prácticas para arquitectos -20-30 en función de los alumnos inscritos- que trabajen en ayuntamientos o consejos comarcales.
Fundación Municipalista de impulso Territorial
La FMIT reúne a representantes del municipalismo catalán, del sector académico y de experiencia y de los colectores colegios profesionales con la voluntad de ser un órgano transversal que incorpore todas las visiones y estrategias sectoriales. De hecho, el COAC participa en el FMIT como miembro de su Patronato.
A raíz del convenio, vehiculado a través de la FMIT, las entidades facilitan y promueven el acceso de arquitectos municipales al Postgrado de Planificación y gestión del territorio, equipamientos y espaci público impartido en la Escola Sert y que ya cuenta con su 4ª edición.
En este sentido, ambas entidades subvencionan conjuntamente el coste del módulo de prácticas para arquitectos -20-30 en función de los alumnos inscritos- que trabajen en ayuntamientos o consejos comarcales.
Fundación Municipalista de impulso Territorial
La FMIT reúne a representantes del municipalismo catalán, del sector académico y de experiencia y de los colectores colegios profesionales con la voluntad de ser un órgano transversal que incorpore todas las visiones y estrategias sectoriales. De hecho, el COAC participa en el FMIT como miembro de su Patronato.
4/09/2024